IMG_3247

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

IMG_3237

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

MasiaCarreras2010Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

IMG_3238

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

IMG_3246

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.

El passat divendres 24 de maig vam celebrar un nou Envinats&amics, aquest cop centrat en la DO Terra Alta (veure fotos). En els darrers anys, els vins de la DO més septentrional de Catalunya han aconseguit diversos premis i notorietat degut a l’important feina que estan fent els cellers de la zona des de fa temps. La seva especial climatologia, els seus terrers on abunda la vinya vella i, sobretot, les seves garnatxes i varietats recuperades com la morenillo, han fet que el món vinícola s’hagi adonat de la bona qualitat dels vins i del gran potencial que hi ha pels propers anys.

És per aquesta raó que vam decidir organitzar un tast per ajudar a difondre els seus vins. Vam contactar amb els cellers Vins del Tros i Celler Lafou, els quals van poder desplaçar-se fins a Girona i explicar-nos els seus projectes i manera d’entendre el vi. També vam comptar amb Celler Tern, tot i que per problemes d’agenda no van poder venir-hi personalment, amablement ens van fer arribar els vins i documentació corresponent i nosaltres mateixos vam encarregar-nos de la presentació. Com a preceptors de la DO Empordà i per tal de contrastar les garnatxes amb les de les terres gironines, també vam comptar amb la presencia dels monovarietals de garnatxa d’AV Bodeguers de Vilamaniscle

Per tal d’oferir la millor expèriencia pels assistents, vam establir un ordre de tast començant pels blancs i continuant pels negres segons la seva estada en bóta o especificitat. Així, després d’una breu presentació de la ubicació i característiques bàsiques de la DO Terra Alta, vam passar a  fer la presentació del Celler Tern. Aquest celler és el projecte de Miquel Llordes i Joan Pasqual al poble de Batea. Tenen vinyes de garnatxa negra i syrah plantades el 2002 i 2003 respectivament i les de garnatxa blanca són més velles, del 1991. És tracta d’un celler jove, com els seus propietaris, però la seva garnatxa blanca amb únicament 3 anyades ja ha aconseguit merèixer portar el segell de “100% garnatxa blanca de Terra Alta” i la seva anyada 2011 ser reconeguda com un dels millors vins blancs de la Guia de Vins de Catalunya 2013 (9,56 punts). Amb aquest vi vam iniciar el tast de la nit : amb una tercera part de la producció fermentada en bóta i la resta en tina d’acer, 3 mesos amb les seves mares i battonage cada 4 o 5 dies, es presenta d’un pàlid groc amb reflexes verdosos i lleugera untuositat en copa, molt aromàtic. Destaquen els aromes a fruita blanca, préssec d’aigua i sobretot de pera. Alguns cítrics i també algunes notes tropicals. Lleuger en boca, deixa un postgust de fruits secs, ametlla verda.

Tot seguit, en Ramon Roquetadel Celler Lafou ens va presentar el seu projecte també centrat al poble de Batea. Viticultor de familia de llarga tradició al món del vi, en Ramon és l’ànima de Lafou, un dels cellers del reconegut grup Roqueta Origen que inclou altres cellers de prestigi com Abadal a la DO Pla de Bages. El seu és un projecte personal que persegueix expressar el territori per mitjà de les garnatxes blanca i negra. Precisament, ben aviat (7 de juny), estrenaran  nou celler situat al centre del poble on s’ha combinat la tradició d’una masia catalana amb l’equipament més modern per a la producción de vi. Celler Lafou fa 3 vins : el Lafou Els Amelers, la seva garnatxa blanca, i el Lafou i el Lafou de Batea ambdós fonamentats en la garnatxa negra i amb cupatge de syrah i cabernet sauvignon.

El següent vi que vam tastar fou el Lafou Els Amelers. Una garnatxa blanca també amb treball amb les seves mares en aquest cas de 6 mesos. El seu color és un groc palla i és sensiblement dens en copa. És destacable la seva elegància aromàtica. Les flors i fruita blanques característiques de la varietat hi són presents perfectament equilibrades amb records de fruits secs, ametlla marcona i suaus records de pastisseria segurament provinents d’un magnífic treball amb les lies. Una gran garnatxa blanca. De primeríssim nivell. De fet, Els Amelers va obtenir la gran medalla d’or al passat concurs Grenaches du Monde.

A continuació, per finalitzar el tast de blancs, vam deixar momentàniament la Terra Alta per endinsar-nos a l’Empordà. De la mà d’en Ferran Alcàcer d’AV Bodeguers, vam poder fer un exercici interessant de contrast amb les garnatxes empordaneses. En Ferran, apassionat dels vins, és la segona generació d’uns viticultors que des de 2002 són presents a Vilamaniscle i que en només 5 anys des de la primera producció, ja han aconseguit notorietat amb diferents premis, sobretot per la seva merlot: una de les millors de l’Empordà. Els seus monovarietals de garnatxa són molt interessants i demostren una clara intenció de traslladar el territori a la copa. Uns terrers pissarrosos, hídricament pobres i unes vinyes que pateixen la tramuntana, confereixen una important mineralitat i unicitat als seus vins.

La seva garnatxa blanca Suneus 2012 va contrastar amb les anteriors pel seu caràcter més mineral. Treballat també amb 2 mesos sobre mares i battonage setmanal, es presenta en un lleuger color palla i voravius verdosos amb certa densitat, oferint una diversa gama de fruita blanca que es veu marcada per aromes cítrics que li aporten frescor. Es perceben algunes notes de rebosteria al retronasal i és untuòs en boca, mantenint una bona acidesa. Un vi molt equilibrat. Un bon exemple de garnatxa blanca a l’Empordà.

Després dels blancs, tot i que ens escapàvem de la temática de la nit, en Ferran en resposta a la nostra petició, ens va oferir al tast el seu nou Suneus rosat 2012. Un rosat de merlot diferent que té l’especial particularitat d’haver estat criat en bótes de cirerer durant 3 mesos. És una proposta molt llaminera. Les maduixes i cireres apareixen amb força en aquest vi amb un preciós color rubí, molt especial i glamourós. Una molt bona opció per prendre en aperitius o primers plats lleugers jugant amb la seva frescor i dolçor de fruita.

 I va arribar l’hora dels negres !

Vam iniciar-la amb el Nereus garnatxa negra 2010. Amb un cupatge  85% de garnatxa negra i 15%, 8 mesos de criança en bóta de roure francès, novament amb mineralitat ben present, és roig brillant de capa mitja, amb molta fruita vermella i bona integració amb la fusta. Confitures i vainilles. Equilibrat i polit. Un molt bon vi de garnatxa a la que el terrer de pissarra i la merlot d’AV Bodeguers li donen una personalitat propia, diferent a les garnatxes negres de la Terra Alta que tot seguit vam passar a tastar.

Si hi ha un celler de la Terra Alta que darrerament ha tingut un creixement exponencial en la seva popularitat és Vins del Tros. En Joan Ramon Bada, en Josep Arrufat i en Xavier Orobitg són la tríada d’aquest projecte ubicat a Vilalba dels Arcs. Els mateixos noms dels seus vins (Te la dedico, Ay de mí, Señora Carmen, Lo morenillo) ens parlen de l’honestedat d’uns viticultors fills de la mateixa terra on creixen les seves vinyes. Continuadors de moltes generacions dedicades al món del vi, en les seves pròpies paraules, ‘han mamat el vi des de petits’ i això al final acaba reflectint-se en el seu treball fins arribar a la copa. Comreen garnatxa blanca i negra de vinyes velles i una varietat recuperada autóctona de la zona : la morenillo.

El primer vi que vam tastar de Vins del Tros fou el seu Señora Carmen 2011, el qual fa uns mesos va sotregar l’espai vinícola català en esdevenir el millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del 2013 (ex-aequo amb Ferrer Bobet Selecció 2009). Una garnatxa negra procedent de vinyes velles, de més de 35 anys d’una única finca (La Valleta) i amb 12 mesos de criança en bóta nova. Roig picota de capa alta tenyeix la copa i ofereix una carnositat espectacular. Fruita vermella madura, molt saboròs, amb certa rusticitat però alhora amb uns tanins polits i intensos que t’omplen la boca deixant un llarg postgust. Un vi rodó i complex que cada glop demana el següent fins cercar tornar a omplir la copa. Un plaer de garnatxa negra. Gran vi que en aquesta anyada una mica més d’ampolla li farà bé.

Seguidament, vam retornar a Celler Lafou amb en Ramon Roqueta per tastar el seu negre Lafou de Batea 2008. Un vi cupatge 75% garnatxa negra, 15% syrah i 10% cabernet sauvignon amb 12 mesos de bóta principalment de roure francès. Brillant de capa alta, estructurat, s’ofereix amb aromes complexes. Molta fruita madura, pruna i xocolata. Fons balsàmic que recorda la seva procedència mediterrània que li permet mantenir la frescor equilibrant la dolçor de la garnatxa. Una boca plena, tanins molt polits i sofisticats. Molt equilibrat. Un gran vi que sap mantenir els seus orígens tot i tenir un caràcter pensat per satisfer paladars internacionals.

Vam finalitzar el tast amb el més diferent de tots: Lo morenillo 2011 de Vins del Tros. Un vi 100% de la varietat morenillo, la qual és autòctona de la Terra Alta i s’ha recuperat en els darrers anys. Aquest vi exclusiu (1.140 ampolles el 2011) prové d’una finca de vinyes de més de 90 anys i d’escassa producció. 5 mesos de criança. Roig de capa mitja-baixa amb llengua vermella, claret, el seu color, la seva fruita roja, mores i gerds i moltes espècies el fan assemblar-se més a un pinot noir que no pas a una garnatxa. També hi apareixen alguns balsàmics per acabar d’oferir un nas complex que deixa una mica desconcertat, al tastador no habituat a aquesta varietat. Té un pas per boca lleuger i deixa un postgust llaminer. Un molt bon vi, elegant i sensual. Un magnífic complement al Señora Carmen.

Acabat el tast, vam proseguir tots plegats parlant de vins tot sopant i acabant les ampolles d’aquests magnífics vins.

Una magnífica vetallada compartida amb els  amics de la Terra Alta i AV Bodeguers.

Gràcies a tots per venir ! Salut i bon vi, amics!

El celler Orto Vins és un dels més recents i interessants projectes que han nascut a la comarca del Priorat.

Acollint-se a la DO Montsant, quatre viticultors de la zona: Jordi Beltran, Josep Mª Beltran, Josep Mª Jové i Joan Asens, decideixen el 2008, seguint el llegat cooperativista de pares i avis, crear el seu propi celler i elaborar els seus propis vins seguint les més estrictes premisses de l’alta qualitat.

Cal destacar, sense cap mena de dubte, la gran experiència que aporta a aquest projecte en Joan Asens, que fins llavors havia estat el responsable de viticultura i vinificació del prestigiós celler Alvaro Palacios, amb el seu espectacular i quasi inaccessible L’Ermita, i amb qui vàrem tenir la sort de compartir la seva saviesa i experiències en el darrer tast social.

Orto compte també amb unes vinyes de personalitat pròpia, cuidades i mimades durant generacions, de les que provenen quatre vins en els que volen destacar la singularitat de les vinyes: varietals de carinyena, ull de llebre, garnatxa peluda i picapoll negre, i d’on en prové també un blanc mereixedor d’un punt i apart.

El Blanc d’Orto 2010 és un vi que ens mostra tot el potencial que pot oferir la garnatxa blanca en aquesta comarca. Provinent de finques del Masroig i Torre Fontaubella, de composició calcàrea, argiles i graves, amb costers ben assolellats i altres recollits a l’ombra i humits. En la seva elaboració es deixa macerar el most amb les seves pells i en la posterior fase de criança el vi reposa durant 7 mesos amb les seves mares (lies gruixudes). El resultat es una vi de color or pàl·lid, quasi metàl·lic, i d’aspecte untuós i gras. Amb un nas de molt bona complexitat i bon pes de la fruita, on apareixen notes de préssec i pera, i també notes de bosc, recordant subtilment aromes de pi. El seu pas per boca es potent i estructurat, amb molt bona contundència i tacte gras, on la fruita blanca d’ós harmonitza de manera perfecta amb els records de mantega que unten el nostre paladar, amb un fantàstic toc amargós final.

Orto busca l’expressió de la terra i el raïm en el seu estat més pur. Prefixa grec que vol dir ‘recte’, ‘correcte’, ‘pel bon camí’. No n’hi ha cap dubte! Excel·lent treball Orto vins!

Les retallades estan a l’ordre del dia. Només cal omplir-se de valor i escoltar un telenotícies qualsevol per veure que les tisores son les tristes protagonistes de l’actualitat.

Tisores que, en més o menys mesura, hem d’utilitzar per adequar l’economía personal als difícils moments que vivim, i que també han arribat al món del vi.

L’entès, l’aficionat i en general el consumidor de vi, ha rebaixat la seva despesa, i a part de disminuir el volum de les seves compres, busca un producte més econòmic i com no, amb la mateixa qualitat de sempre.

En Dani i en Carles, fent referència a aquesta malaurada situació, han proposat un tast de vins, el preu dels quals podríem qualificar d’econòmic, o assequible, digueu-li com vulgueu, i que no per això podem pensar que son de menor qualitat que molts d’altres, ans al contrari.

N’han seleccionat 6 vins de diferents zones vinícoles, no perquè aquests siguin els més econòmics de tots, si no prenent-los simplement com a una posible referència d’un ventall existent que és amplíssim.

Els vins tastats han estat aquests:

Anxo Martín 2010: Celler Alma Atlàntica, DO Rías Baixas. El nou projecte de Martín Codax ens presenta aquest blanc, cupatge de les varietats Albariño (85%), Caiño blanco (10%) i Loureiro (5%). Presenta un color groc pàl·lid, amb reflexes verdosos i aspecte untuós. Aromes molt penetrants de poma verda, molt típics de la varietat , també de cítrics i records florals. A la boca molt fi i elegant, amb acidesa molt ben equilibrada que aporta una sensació de frescor molt agradable, amb excel·lent fruitositat.

Merian 2010: Celler Tarroné, DO Terra Alta. Varietal de Garnatxa blanca. Color groc molt pàl·lid i aspecte metàl·lic. Aromes de fruita blanca fresca, records d’herbes, palla. A la boca es mostra fresc i amb bona persistència, torna la fruita blanca d’ós, amb un excel·lent toc amargós al final.

Empordàlia Samsó 2009: Celler Empordàlia, DO Empordà. Samsó 100% (Carinyena). De color cirera tapat, amb ribet grana i aspecte dens. Presenta aromes de fruita vermella madura, pruna, amb un punt de mineralitat molt agradable. A la boca es potent i fresc a l’hora, gras i fruitós, molt equilibrat.

Més que paraules 2009: Celler Jaumandreu, DO Pla de Bages. Cupatge de Merlot (40%), Cabernet Sauvignon (35%) i Syrah (25%), amb criança de 9 mesos en botes de roure francès, americà i centreeuropeu. De color cirera tapat i vora grana, aspecte untuós i gras. Aromes de fruita vermella madura, herbes de muntanya, fonoll, tocs de regalèssia i torrats. Boca potent, untuosa, amb molt bona frescor, agradable amargor acompanyada de fruita madura.

La Atalaya 2009: Bodegas Atalaya, DO Almansa. Cupatge de Garnatxa tintorera (85%) i Monastrell (15%), amb criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera molt tapat, vora robí i capa alta. Aromes de fruita vermella madura, herbes aromàtiques i tocs de cacau fi i espècies. Boca potent i carnosa, molt concentrat i cremós, amb tanins vigorosos i excel·lent frescor final. 

Corral de Campanas 2009: Celler Quinta de la Quietud, DO Toro. Varietal de Tinta de Toro i criança de 6 mesos en botes de roure francès de la meitat del vi, i l’altra meitat en dipòsits d’acer inoxidable. Color cirera molt tapat i vora grana, aspecte untuós i gras. Aroma potent de fruita negre de bosc i espècies, també balsàmics, amb excel·lent cremositat del roure, complexe. Boca densa i carnosa, amb tanins frescos i agradables, molt fruitós i llarg. Excel·lent.

Buscant i deixant-nos aconsellar, podrem trobar petites joies enològiques com aquestes, sense que la nostra butxaca pateixi massa. Som-hi doncs!

 

S’han acabat les vacances i ens hi posem de nou amb ganes i entusiasme renovats. El parèntesi estival s’ha fet llarg i ja hi havia moltes ganes de tornar a tastar, valorar, descobrir, aprendre……….

La calor encara apreta i el que ve de gust es començar amb una bona selecció de vins blancs, o sigui que, a proposta d’en Jordi i l’Enric, ho fem amb un tast de vins elaborats tots ells amb el raïm noble per excel·lència de la Borgonya francesa, el Chardonnay. De gra petit, rodó i de color mel característic un cop madurat i un dels millors a l’hora d’envellir, es un dels raïms més estesos del món i el podem trobar en l’elaboració de vins de Califòrnia, Xile, Nova Zelanda i evidentment a tota Europa.

La selecció que ens presenten es d’allò més engrescadora o sigui que sense més preàmbuls ens hi posem: som-hi!

Comencem el tast amb un cava, el Juvé & Camps Milesimé Chardonnay Brut. Elaborat a partir del most flor del raïm, aquest cava presenta un color daurat brillant i net, amb bombolla petita i regular, fruit d’una fantàstica integració del carbònic. Les aromes son complexes i elegants, evocant records de pa torrat, crema i pastisseria. El seu pas per boca deixa el paladar embolcallat de fruita carnosa i certa cremositat, sense estar exempt d’elegància, frescor i persistència. Un cava esplèndid.

El proper en presentar-se a taula es l’Olvena Chadonnay Joven, del celler Olvena, DO Somontano, de l’anyada 2010. Presenta un color groc pàl·lid amb reflexes verdosos. Les aromes son les pròpies de la seva joventut: fruites exòtiques i florals, amb un pas per boca fresc i ampli, fruitós, amb excel·lent acidesa tot i que curt de gust.

Tractant-se de vins elaborats amb aquesta varietat no poden faltar els vins del Penedès, i es l’hora de tastar el primer d’ells. Tastem el fantàstic Mas Escorpí, del celler Gramona, anyada 2010. Vi de finca i un dels millors exponents dels blancs Chardonnay elaborats en aquesta DO, es presenta a la copa, amb un simple cop d’ull, molt més elegant i estructurat que l’anterior. De color groc palla amb reflexes que deixen les tonalitats verdoses per tornar-se tímidament daurades i d’aspecte untuós. Nas complexa i expressiu: fruita blanca fresca, tropical i cítrics. El seu pas per boca es elegant i sedós, omplint-la a cada glop. Molt fruitós i bona acidesa que li aporta excel·lent frescor, amb final llarg i persistent.

En Jordi ens fa un punt i a part amb el proper vi a tastar. Es tracta del Blanc de Gleu, de l’anyada 2010. Un vi elaborat amb raïm Chardonnay procedent de vinyes situades a la localitat empordanesa d’Ultramort. la pràctica totalitat del vi procedent d’aquestes vinyes va destinat al celler Vins de Taller, de Siurana d’Empordà, per a l’elaboració dels seus magnífics i sempre sorprenents vins; i de la petita part que es queda el propietari d’aquestes, n’ha decidit elaborar-ne aquest nou blanc que, en primícia, tastem avui. El Blanc de Gleu presenta un color groc palla amb tonalitats daurades, d’aspecte gras, brillant i net. Aromes penetrants i molt sorprenents de fruita d’ós (préssec, albercoc) convinades amb records fumats i herbacis. El seu pas per boca ens torna els records de fruita i herbes, convinats amb un toc mineral molt agradable, que fa que l’entrada sigui molt sorprenent i voluminosa, essent el seu final agradable i fresc, tot i que una mica curt.

Tot seguit arriba l’hora d’un altre vi del Penedès, el Can Feixes Chardonnay Barrica, del celler Huguet de Can Feixes, anyada 2006, amb criança de 8 mesos en botes de roure francès i 12 mesos en ampolla. L’aspecte es elegant i estructurat, untuós i gras, amb color daurat brillant i reflexes d’or. Aromes de fruita madura molt més complexa que en els anteriors vins tastats, fruit de la seva criança. Apareixen els fumats i torrats, també tocs subtils de mantega. La boca es voluptuosa, amb una bona entrada i recorregut gras, tornen els fruits madurs i la complexitat que malauradament desapareixen de manera prematura.

I per últim tastem el Marqués de Alella Allier Criança Blanc, del celler Parxet, DO Alella, anyada 2008, amb criança de 4 mesos en botes de roure francès. A judici de tots els integrants de la taula, el d’aspecte més fi i elegant de tots. Presenta un color groc palla amb reflexes daurats, brillant i d’aspecte dens. Aromes fantàstiques de fruita madura i cremositat de la fusta, amb records d’herbes aromàtiques molt agradables on també hi apareixen fumats característics de la varietat. Té una excel·lent entrada en boca, on es mostra untuós i embolcallant, elegant i cremós, i retornen els tocs de fruita madura i d’herbes. Excel·lent blanc, exponent dels bons vins que s’elaboren a Alella.

 

Tot i portar un ordre i control dels vins que es van tastant, de vegades passa que alguna anotació queda oblidada entre d’altres, i tot repassant-les no fa massa, vaig veure que havia quedat en l’oblit parlar d’un vi que, francament, em va causar una de les millors impressions de les que he pogut gaudir últimament.

El celler Castell d’Encus, situat a Talarn, a la comarca del Pallars Jussà, dins la DO Costers del Segre, ens mostra el potencial amagat del Prepirineu lleidatà, elaborant un vi blanc de Riesling, varietat que acollida pel clima fred i humit de la zona i a 1000 metres d’alçada, demostra tot el seu potencial aromàtic i gustatiu, acostant-nos d’una manera prou fidel als magnífics blancs que s’elaboren a l’Alsàcia francesa.

L’ Ekam 2009, elaborat amb la ja dita Riesling (amb una petita part de la collita afectada de botritis -podridura noble-) i acompanyat d’un petit percentatge d’Albarinyo, també magnífica representant dels raïms amics del fred i la humitat i amb una criança mínima de 6 mesos en ampolla, presenta un color groc palla brillant amb reflexes verdosos i aspecte untuós. El nas ens mostra aromes molt penetrants de fruita àcida, poma i llimona verdes, llima, records florals de jasmí amb tocs minerals. La boca es presenta amb una mineralitat i acidesa fantàstiques, retornant els records de fruita verda, amb un tacte untuós i gras que ens embolcalla i omple, aconseguint que el seu final sigui llarg i persistent.

Un blanc sensacional que ens acosta l’Alsàcia a casa i que, modestament i desde la perspectiva del simple aficionat, m’atreveixo a definir com el millor Riesling que s’elabora a dia d’avui, no només a casa nostra, sinó també a tot l’estat espanyol.