IMG_3247

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

IMG_3237

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

MasiaCarreras2010Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

IMG_3238

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

IMG_3246

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.

El passat divendres 24 de maig vam celebrar un nou Envinats&amics, aquest cop centrat en la DO Terra Alta (veure fotos). En els darrers anys, els vins de la DO més septentrional de Catalunya han aconseguit diversos premis i notorietat degut a l’important feina que estan fent els cellers de la zona des de fa temps. La seva especial climatologia, els seus terrers on abunda la vinya vella i, sobretot, les seves garnatxes i varietats recuperades com la morenillo, han fet que el món vinícola s’hagi adonat de la bona qualitat dels vins i del gran potencial que hi ha pels propers anys.

És per aquesta raó que vam decidir organitzar un tast per ajudar a difondre els seus vins. Vam contactar amb els cellers Vins del Tros i Celler Lafou, els quals van poder desplaçar-se fins a Girona i explicar-nos els seus projectes i manera d’entendre el vi. També vam comptar amb Celler Tern, tot i que per problemes d’agenda no van poder venir-hi personalment, amablement ens van fer arribar els vins i documentació corresponent i nosaltres mateixos vam encarregar-nos de la presentació. Com a preceptors de la DO Empordà i per tal de contrastar les garnatxes amb les de les terres gironines, també vam comptar amb la presencia dels monovarietals de garnatxa d’AV Bodeguers de Vilamaniscle

Per tal d’oferir la millor expèriencia pels assistents, vam establir un ordre de tast començant pels blancs i continuant pels negres segons la seva estada en bóta o especificitat. Així, després d’una breu presentació de la ubicació i característiques bàsiques de la DO Terra Alta, vam passar a  fer la presentació del Celler Tern. Aquest celler és el projecte de Miquel Llordes i Joan Pasqual al poble de Batea. Tenen vinyes de garnatxa negra i syrah plantades el 2002 i 2003 respectivament i les de garnatxa blanca són més velles, del 1991. És tracta d’un celler jove, com els seus propietaris, però la seva garnatxa blanca amb únicament 3 anyades ja ha aconseguit merèixer portar el segell de “100% garnatxa blanca de Terra Alta” i la seva anyada 2011 ser reconeguda com un dels millors vins blancs de la Guia de Vins de Catalunya 2013 (9,56 punts). Amb aquest vi vam iniciar el tast de la nit : amb una tercera part de la producció fermentada en bóta i la resta en tina d’acer, 3 mesos amb les seves mares i battonage cada 4 o 5 dies, es presenta d’un pàlid groc amb reflexes verdosos i lleugera untuositat en copa, molt aromàtic. Destaquen els aromes a fruita blanca, préssec d’aigua i sobretot de pera. Alguns cítrics i també algunes notes tropicals. Lleuger en boca, deixa un postgust de fruits secs, ametlla verda.

Tot seguit, en Ramon Roquetadel Celler Lafou ens va presentar el seu projecte també centrat al poble de Batea. Viticultor de familia de llarga tradició al món del vi, en Ramon és l’ànima de Lafou, un dels cellers del reconegut grup Roqueta Origen que inclou altres cellers de prestigi com Abadal a la DO Pla de Bages. El seu és un projecte personal que persegueix expressar el territori per mitjà de les garnatxes blanca i negra. Precisament, ben aviat (7 de juny), estrenaran  nou celler situat al centre del poble on s’ha combinat la tradició d’una masia catalana amb l’equipament més modern per a la producción de vi. Celler Lafou fa 3 vins : el Lafou Els Amelers, la seva garnatxa blanca, i el Lafou i el Lafou de Batea ambdós fonamentats en la garnatxa negra i amb cupatge de syrah i cabernet sauvignon.

El següent vi que vam tastar fou el Lafou Els Amelers. Una garnatxa blanca també amb treball amb les seves mares en aquest cas de 6 mesos. El seu color és un groc palla i és sensiblement dens en copa. És destacable la seva elegància aromàtica. Les flors i fruita blanques característiques de la varietat hi són presents perfectament equilibrades amb records de fruits secs, ametlla marcona i suaus records de pastisseria segurament provinents d’un magnífic treball amb les lies. Una gran garnatxa blanca. De primeríssim nivell. De fet, Els Amelers va obtenir la gran medalla d’or al passat concurs Grenaches du Monde.

A continuació, per finalitzar el tast de blancs, vam deixar momentàniament la Terra Alta per endinsar-nos a l’Empordà. De la mà d’en Ferran Alcàcer d’AV Bodeguers, vam poder fer un exercici interessant de contrast amb les garnatxes empordaneses. En Ferran, apassionat dels vins, és la segona generació d’uns viticultors que des de 2002 són presents a Vilamaniscle i que en només 5 anys des de la primera producció, ja han aconseguit notorietat amb diferents premis, sobretot per la seva merlot: una de les millors de l’Empordà. Els seus monovarietals de garnatxa són molt interessants i demostren una clara intenció de traslladar el territori a la copa. Uns terrers pissarrosos, hídricament pobres i unes vinyes que pateixen la tramuntana, confereixen una important mineralitat i unicitat als seus vins.

La seva garnatxa blanca Suneus 2012 va contrastar amb les anteriors pel seu caràcter més mineral. Treballat també amb 2 mesos sobre mares i battonage setmanal, es presenta en un lleuger color palla i voravius verdosos amb certa densitat, oferint una diversa gama de fruita blanca que es veu marcada per aromes cítrics que li aporten frescor. Es perceben algunes notes de rebosteria al retronasal i és untuòs en boca, mantenint una bona acidesa. Un vi molt equilibrat. Un bon exemple de garnatxa blanca a l’Empordà.

Després dels blancs, tot i que ens escapàvem de la temática de la nit, en Ferran en resposta a la nostra petició, ens va oferir al tast el seu nou Suneus rosat 2012. Un rosat de merlot diferent que té l’especial particularitat d’haver estat criat en bótes de cirerer durant 3 mesos. És una proposta molt llaminera. Les maduixes i cireres apareixen amb força en aquest vi amb un preciós color rubí, molt especial i glamourós. Una molt bona opció per prendre en aperitius o primers plats lleugers jugant amb la seva frescor i dolçor de fruita.

 I va arribar l’hora dels negres !

Vam iniciar-la amb el Nereus garnatxa negra 2010. Amb un cupatge  85% de garnatxa negra i 15%, 8 mesos de criança en bóta de roure francès, novament amb mineralitat ben present, és roig brillant de capa mitja, amb molta fruita vermella i bona integració amb la fusta. Confitures i vainilles. Equilibrat i polit. Un molt bon vi de garnatxa a la que el terrer de pissarra i la merlot d’AV Bodeguers li donen una personalitat propia, diferent a les garnatxes negres de la Terra Alta que tot seguit vam passar a tastar.

Si hi ha un celler de la Terra Alta que darrerament ha tingut un creixement exponencial en la seva popularitat és Vins del Tros. En Joan Ramon Bada, en Josep Arrufat i en Xavier Orobitg són la tríada d’aquest projecte ubicat a Vilalba dels Arcs. Els mateixos noms dels seus vins (Te la dedico, Ay de mí, Señora Carmen, Lo morenillo) ens parlen de l’honestedat d’uns viticultors fills de la mateixa terra on creixen les seves vinyes. Continuadors de moltes generacions dedicades al món del vi, en les seves pròpies paraules, ‘han mamat el vi des de petits’ i això al final acaba reflectint-se en el seu treball fins arribar a la copa. Comreen garnatxa blanca i negra de vinyes velles i una varietat recuperada autóctona de la zona : la morenillo.

El primer vi que vam tastar de Vins del Tros fou el seu Señora Carmen 2011, el qual fa uns mesos va sotregar l’espai vinícola català en esdevenir el millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del 2013 (ex-aequo amb Ferrer Bobet Selecció 2009). Una garnatxa negra procedent de vinyes velles, de més de 35 anys d’una única finca (La Valleta) i amb 12 mesos de criança en bóta nova. Roig picota de capa alta tenyeix la copa i ofereix una carnositat espectacular. Fruita vermella madura, molt saboròs, amb certa rusticitat però alhora amb uns tanins polits i intensos que t’omplen la boca deixant un llarg postgust. Un vi rodó i complex que cada glop demana el següent fins cercar tornar a omplir la copa. Un plaer de garnatxa negra. Gran vi que en aquesta anyada una mica més d’ampolla li farà bé.

Seguidament, vam retornar a Celler Lafou amb en Ramon Roqueta per tastar el seu negre Lafou de Batea 2008. Un vi cupatge 75% garnatxa negra, 15% syrah i 10% cabernet sauvignon amb 12 mesos de bóta principalment de roure francès. Brillant de capa alta, estructurat, s’ofereix amb aromes complexes. Molta fruita madura, pruna i xocolata. Fons balsàmic que recorda la seva procedència mediterrània que li permet mantenir la frescor equilibrant la dolçor de la garnatxa. Una boca plena, tanins molt polits i sofisticats. Molt equilibrat. Un gran vi que sap mantenir els seus orígens tot i tenir un caràcter pensat per satisfer paladars internacionals.

Vam finalitzar el tast amb el més diferent de tots: Lo morenillo 2011 de Vins del Tros. Un vi 100% de la varietat morenillo, la qual és autòctona de la Terra Alta i s’ha recuperat en els darrers anys. Aquest vi exclusiu (1.140 ampolles el 2011) prové d’una finca de vinyes de més de 90 anys i d’escassa producció. 5 mesos de criança. Roig de capa mitja-baixa amb llengua vermella, claret, el seu color, la seva fruita roja, mores i gerds i moltes espècies el fan assemblar-se més a un pinot noir que no pas a una garnatxa. També hi apareixen alguns balsàmics per acabar d’oferir un nas complex que deixa una mica desconcertat, al tastador no habituat a aquesta varietat. Té un pas per boca lleuger i deixa un postgust llaminer. Un molt bon vi, elegant i sensual. Un magnífic complement al Señora Carmen.

Acabat el tast, vam proseguir tots plegats parlant de vins tot sopant i acabant les ampolles d’aquests magnífics vins.

Una magnífica vetallada compartida amb els  amics de la Terra Alta i AV Bodeguers.

Gràcies a tots per venir ! Salut i bon vi, amics!

El celler Orto Vins és un dels més recents i interessants projectes que han nascut a la comarca del Priorat.

Acollint-se a la DO Montsant, quatre viticultors de la zona: Jordi Beltran, Josep Mª Beltran, Josep Mª Jové i Joan Asens, decideixen el 2008, seguint el llegat cooperativista de pares i avis, crear el seu propi celler i elaborar els seus propis vins seguint les més estrictes premisses de l’alta qualitat.

Cal destacar, sense cap mena de dubte, la gran experiència que aporta a aquest projecte en Joan Asens, que fins llavors havia estat el responsable de viticultura i vinificació del prestigiós celler Alvaro Palacios, amb el seu espectacular i quasi inaccessible L’Ermita, i amb qui vàrem tenir la sort de compartir la seva saviesa i experiències en el darrer tast social.

Orto compte també amb unes vinyes de personalitat pròpia, cuidades i mimades durant generacions, de les que provenen quatre vins en els que volen destacar la singularitat de les vinyes: varietals de carinyena, ull de llebre, garnatxa peluda i picapoll negre, i d’on en prové també un blanc mereixedor d’un punt i apart.

El Blanc d’Orto 2010 és un vi que ens mostra tot el potencial que pot oferir la garnatxa blanca en aquesta comarca. Provinent de finques del Masroig i Torre Fontaubella, de composició calcàrea, argiles i graves, amb costers ben assolellats i altres recollits a l’ombra i humits. En la seva elaboració es deixa macerar el most amb les seves pells i en la posterior fase de criança el vi reposa durant 7 mesos amb les seves mares (lies gruixudes). El resultat es una vi de color or pàl·lid, quasi metàl·lic, i d’aspecte untuós i gras. Amb un nas de molt bona complexitat i bon pes de la fruita, on apareixen notes de préssec i pera, i també notes de bosc, recordant subtilment aromes de pi. El seu pas per boca es potent i estructurat, amb molt bona contundència i tacte gras, on la fruita blanca d’ós harmonitza de manera perfecta amb els records de mantega que unten el nostre paladar, amb un fantàstic toc amargós final.

Orto busca l’expressió de la terra i el raïm en el seu estat més pur. Prefixa grec que vol dir ‘recte’, ‘correcte’, ‘pel bon camí’. No n’hi ha cap dubte! Excel·lent treball Orto vins!

Les retallades estan a l’ordre del dia. Només cal omplir-se de valor i escoltar un telenotícies qualsevol per veure que les tisores son les tristes protagonistes de l’actualitat.

Tisores que, en més o menys mesura, hem d’utilitzar per adequar l’economía personal als difícils moments que vivim, i que també han arribat al món del vi.

L’entès, l’aficionat i en general el consumidor de vi, ha rebaixat la seva despesa, i a part de disminuir el volum de les seves compres, busca un producte més econòmic i com no, amb la mateixa qualitat de sempre.

En Dani i en Carles, fent referència a aquesta malaurada situació, han proposat un tast de vins, el preu dels quals podríem qualificar d’econòmic, o assequible, digueu-li com vulgueu, i que no per això podem pensar que son de menor qualitat que molts d’altres, ans al contrari.

N’han seleccionat 6 vins de diferents zones vinícoles, no perquè aquests siguin els més econòmics de tots, si no prenent-los simplement com a una posible referència d’un ventall existent que és amplíssim.

Els vins tastats han estat aquests:

Anxo Martín 2010: Celler Alma Atlàntica, DO Rías Baixas. El nou projecte de Martín Codax ens presenta aquest blanc, cupatge de les varietats Albariño (85%), Caiño blanco (10%) i Loureiro (5%). Presenta un color groc pàl·lid, amb reflexes verdosos i aspecte untuós. Aromes molt penetrants de poma verda, molt típics de la varietat , també de cítrics i records florals. A la boca molt fi i elegant, amb acidesa molt ben equilibrada que aporta una sensació de frescor molt agradable, amb excel·lent fruitositat.

Merian 2010: Celler Tarroné, DO Terra Alta. Varietal de Garnatxa blanca. Color groc molt pàl·lid i aspecte metàl·lic. Aromes de fruita blanca fresca, records d’herbes, palla. A la boca es mostra fresc i amb bona persistència, torna la fruita blanca d’ós, amb un excel·lent toc amargós al final.

Empordàlia Samsó 2009: Celler Empordàlia, DO Empordà. Samsó 100% (Carinyena). De color cirera tapat, amb ribet grana i aspecte dens. Presenta aromes de fruita vermella madura, pruna, amb un punt de mineralitat molt agradable. A la boca es potent i fresc a l’hora, gras i fruitós, molt equilibrat.

Més que paraules 2009: Celler Jaumandreu, DO Pla de Bages. Cupatge de Merlot (40%), Cabernet Sauvignon (35%) i Syrah (25%), amb criança de 9 mesos en botes de roure francès, americà i centreeuropeu. De color cirera tapat i vora grana, aspecte untuós i gras. Aromes de fruita vermella madura, herbes de muntanya, fonoll, tocs de regalèssia i torrats. Boca potent, untuosa, amb molt bona frescor, agradable amargor acompanyada de fruita madura.

La Atalaya 2009: Bodegas Atalaya, DO Almansa. Cupatge de Garnatxa tintorera (85%) i Monastrell (15%), amb criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera molt tapat, vora robí i capa alta. Aromes de fruita vermella madura, herbes aromàtiques i tocs de cacau fi i espècies. Boca potent i carnosa, molt concentrat i cremós, amb tanins vigorosos i excel·lent frescor final. 

Corral de Campanas 2009: Celler Quinta de la Quietud, DO Toro. Varietal de Tinta de Toro i criança de 6 mesos en botes de roure francès de la meitat del vi, i l’altra meitat en dipòsits d’acer inoxidable. Color cirera molt tapat i vora grana, aspecte untuós i gras. Aroma potent de fruita negre de bosc i espècies, també balsàmics, amb excel·lent cremositat del roure, complexe. Boca densa i carnosa, amb tanins frescos i agradables, molt fruitós i llarg. Excel·lent.

Buscant i deixant-nos aconsellar, podrem trobar petites joies enològiques com aquestes, sense que la nostra butxaca pateixi massa. Som-hi doncs!

 

S’han acabat les vacances i ens hi posem de nou amb ganes i entusiasme renovats. El parèntesi estival s’ha fet llarg i ja hi havia moltes ganes de tornar a tastar, valorar, descobrir, aprendre……….

La calor encara apreta i el que ve de gust es començar amb una bona selecció de vins blancs, o sigui que, a proposta d’en Jordi i l’Enric, ho fem amb un tast de vins elaborats tots ells amb el raïm noble per excel·lència de la Borgonya francesa, el Chardonnay. De gra petit, rodó i de color mel característic un cop madurat i un dels millors a l’hora d’envellir, es un dels raïms més estesos del món i el podem trobar en l’elaboració de vins de Califòrnia, Xile, Nova Zelanda i evidentment a tota Europa.

La selecció que ens presenten es d’allò més engrescadora o sigui que sense més preàmbuls ens hi posem: som-hi!

Comencem el tast amb un cava, el Juvé & Camps Milesimé Chardonnay Brut. Elaborat a partir del most flor del raïm, aquest cava presenta un color daurat brillant i net, amb bombolla petita i regular, fruit d’una fantàstica integració del carbònic. Les aromes son complexes i elegants, evocant records de pa torrat, crema i pastisseria. El seu pas per boca deixa el paladar embolcallat de fruita carnosa i certa cremositat, sense estar exempt d’elegància, frescor i persistència. Un cava esplèndid.

El proper en presentar-se a taula es l’Olvena Chadonnay Joven, del celler Olvena, DO Somontano, de l’anyada 2010. Presenta un color groc pàl·lid amb reflexes verdosos. Les aromes son les pròpies de la seva joventut: fruites exòtiques i florals, amb un pas per boca fresc i ampli, fruitós, amb excel·lent acidesa tot i que curt de gust.

Tractant-se de vins elaborats amb aquesta varietat no poden faltar els vins del Penedès, i es l’hora de tastar el primer d’ells. Tastem el fantàstic Mas Escorpí, del celler Gramona, anyada 2010. Vi de finca i un dels millors exponents dels blancs Chardonnay elaborats en aquesta DO, es presenta a la copa, amb un simple cop d’ull, molt més elegant i estructurat que l’anterior. De color groc palla amb reflexes que deixen les tonalitats verdoses per tornar-se tímidament daurades i d’aspecte untuós. Nas complexa i expressiu: fruita blanca fresca, tropical i cítrics. El seu pas per boca es elegant i sedós, omplint-la a cada glop. Molt fruitós i bona acidesa que li aporta excel·lent frescor, amb final llarg i persistent.

En Jordi ens fa un punt i a part amb el proper vi a tastar. Es tracta del Blanc de Gleu, de l’anyada 2010. Un vi elaborat amb raïm Chardonnay procedent de vinyes situades a la localitat empordanesa d’Ultramort. la pràctica totalitat del vi procedent d’aquestes vinyes va destinat al celler Vins de Taller, de Siurana d’Empordà, per a l’elaboració dels seus magnífics i sempre sorprenents vins; i de la petita part que es queda el propietari d’aquestes, n’ha decidit elaborar-ne aquest nou blanc que, en primícia, tastem avui. El Blanc de Gleu presenta un color groc palla amb tonalitats daurades, d’aspecte gras, brillant i net. Aromes penetrants i molt sorprenents de fruita d’ós (préssec, albercoc) convinades amb records fumats i herbacis. El seu pas per boca ens torna els records de fruita i herbes, convinats amb un toc mineral molt agradable, que fa que l’entrada sigui molt sorprenent i voluminosa, essent el seu final agradable i fresc, tot i que una mica curt.

Tot seguit arriba l’hora d’un altre vi del Penedès, el Can Feixes Chardonnay Barrica, del celler Huguet de Can Feixes, anyada 2006, amb criança de 8 mesos en botes de roure francès i 12 mesos en ampolla. L’aspecte es elegant i estructurat, untuós i gras, amb color daurat brillant i reflexes d’or. Aromes de fruita madura molt més complexa que en els anteriors vins tastats, fruit de la seva criança. Apareixen els fumats i torrats, també tocs subtils de mantega. La boca es voluptuosa, amb una bona entrada i recorregut gras, tornen els fruits madurs i la complexitat que malauradament desapareixen de manera prematura.

I per últim tastem el Marqués de Alella Allier Criança Blanc, del celler Parxet, DO Alella, anyada 2008, amb criança de 4 mesos en botes de roure francès. A judici de tots els integrants de la taula, el d’aspecte més fi i elegant de tots. Presenta un color groc palla amb reflexes daurats, brillant i d’aspecte dens. Aromes fantàstiques de fruita madura i cremositat de la fusta, amb records d’herbes aromàtiques molt agradables on també hi apareixen fumats característics de la varietat. Té una excel·lent entrada en boca, on es mostra untuós i embolcallant, elegant i cremós, i retornen els tocs de fruita madura i d’herbes. Excel·lent blanc, exponent dels bons vins que s’elaboren a Alella.

 

Tot i portar un ordre i control dels vins que es van tastant, de vegades passa que alguna anotació queda oblidada entre d’altres, i tot repassant-les no fa massa, vaig veure que havia quedat en l’oblit parlar d’un vi que, francament, em va causar una de les millors impressions de les que he pogut gaudir últimament.

El celler Castell d’Encus, situat a Talarn, a la comarca del Pallars Jussà, dins la DO Costers del Segre, ens mostra el potencial amagat del Prepirineu lleidatà, elaborant un vi blanc de Riesling, varietat que acollida pel clima fred i humit de la zona i a 1000 metres d’alçada, demostra tot el seu potencial aromàtic i gustatiu, acostant-nos d’una manera prou fidel als magnífics blancs que s’elaboren a l’Alsàcia francesa.

L’ Ekam 2009, elaborat amb la ja dita Riesling (amb una petita part de la collita afectada de botritis -podridura noble-) i acompanyat d’un petit percentatge d’Albarinyo, també magnífica representant dels raïms amics del fred i la humitat i amb una criança mínima de 6 mesos en ampolla, presenta un color groc palla brillant amb reflexes verdosos i aspecte untuós. El nas ens mostra aromes molt penetrants de fruita àcida, poma i llimona verdes, llima, records florals de jasmí amb tocs minerals. La boca es presenta amb una mineralitat i acidesa fantàstiques, retornant els records de fruita verda, amb un tacte untuós i gras que ens embolcalla i omple, aconseguint que el seu final sigui llarg i persistent.

Un blanc sensacional que ens acosta l’Alsàcia a casa i que, modestament i desde la perspectiva del simple aficionat, m’atreveixo a definir com el millor Riesling que s’elabora a dia d’avui, no només a casa nostra, sinó també a tot l’estat espanyol.

 

Quan la Marta va venir a Girona el passat mes de juny per presentar els vins dels celler al Magatzem del Pont (veure post: Mas d’en Gil al Vinomi), vàrem sortir de la trobada amb el cert convenciment de que no podíem trigar a anar a Bellmunt del Priorat a visitar Mas d’en Gil, així que aprofitant el nostre viatge al Priorat per assistir a la 4ª nit dels vins de Torroja, vàrem concretar la visita per l’endemà mateix. (Fotos : Envinats a Mas d’en Gil)

Quan arribes a Mas d’en Gil t’adones de que l’espectacularitat dels seus vins està en plena consonància amb el paratge d’on provenen. La finca es un exemple d’integració en el fantàstic paisatge que l’envolta, on vinyes, oliveres, ametllers i avellaners conviuen de manera ordenada i en perfecte harmonia.

La Marta ens esperava aquell matí per mostrar-nos “in situ” tot el que ens havia avançat aquell dia a Girona, així que provistos d’uns bons barrets que ella mateixa ens va proporcionar per protegir-nos d’un sol de justícia, vàrem pujar al 4×4 per integrar-nos nosaltres mateixos en aquell paratge meravellós.

Primer vam visitar L’Esmoler, una zona on hi ha les vinyes de macabeu, principal component del seu magnífic blanc Coma Blanca. Aquesta varietat a Mas d’en Gil ja fa uns quants anys que la treballen amb grans resultats i, tot i ser més característica d’altres zones catalanes com el Penedès, cada cop l’estem trobant a més cellers del Priorat formant sovint cupatge amb garnatxa blanca (com és el seu cas), viognier o fins i tot amb d’altres més exòtiques com PX o chenin.

Seguidament, després d’una interessant explicació sobre la importància de mantenir una flora adient a peu de vinya que ajudi a combatre les males herbes i de comprovar que els gotims ja són ben daurats, vam proseguir cap a la zona d’El Sas, on vam poder veure les vinyes de carinyena.

Si hi ha un vi que als Envinats ens porta bons records i que anem tastant regularment és el Clos Fontà. Poder trepitjar el terreny on creix la carinyena i, millor encara, poder tastar-ne els seus grans quasi a punt de veremar és tot un privilegi que cal aprofitar. Això sí, amb un bon barret per no quedar-nos-hi !

Molt interessant l’explicació que ens va fer la Marta de com tastar els grans de raïm del cep mateix per comprovar-ne el seu estat de maduració, tastant a intervals els grans de la part del cep que mira al sol i el de la part que mira a l’ombra,  i combinant  també els grans de raïm dels gotims més baixos amb els dels gotims més alts de cada cep. Impressionant la diferència entre uns raïms i els altres: més dolços i amb les pells més toves els encarats a sol, i molt més àcids i amb les pells més fortes els encarats a l’ombra. Convidats per la Marta, vàrem poder-ho comprovar fent l’exercici amb les fantàstiques carinyenes que ens envoltaven. Ens va queda clar que no es tan fàcil decidir el moment de la verema!

Ja de tornada cap a la masia, la Marta ens mostrà també una part de les més de 2000 oliveres que tenen plantades a la finca i que permeten fer un oli d’arbequina de gran qualitat.

Acompanyats d’una copa de l’excel·lent Coma Alta i xerrant distesament en un lloc més fresc, aquest quedarà com un d’aquells dies en què el vi passa a segon terme superat per l’agradable estona passada junts amb la gent de Mas d’en Gil. Moltes gràcies, Marta !

Els vins de Mas d’en Gil :

  • Coma Alta (garnatxa blanca i viognier)
  • Coma Blanca (macabeu i garnatxa blanca)
  • Bellmunt vi de vila.
  • Coma Vella (cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa, garnatxa peluda, syrah i merlot)
  • Clos Fontà (garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, garnatxa peluda)
  • Gran Buig (garnatxa i carinyena)
  • Nus (garnatxa, syrah i viognier)

Carles Ovide i Dani Coll.

Un any més, els nostres amics de Torroja del Priorat van convidar-nos a la 4a Nit dels Vins de Torroja, una cita que any rera any ofereix la possibilitat a professionals, aficionats i públic en general a descobrir els vins que es fan a la vila. Aquest any era una data especial pel poble ja que es compleixen els 750 anys de la carta de poblament de la vila.

(veure fotos Envinats a la 4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

 

Després d’arribar a l’Hotel Abadia del Priorat (on ens vam allotjar), les activitats van començar amb la presentació al mateix hotel de la jornada. Per començar, es van oferir 4 vins blancs de la vila : Roser del Celler Mayol viticultors (macabeu 95%, garnatxa blanca 5%) interessant, fresc, fruita tropical  amb records de fruits secs, l’excel·lent i exquisit Pedra de Guix del Celler Terroir al límit (80% Garnatxa blanca, 20% Pedro Ximenez), Pescallunes (80% Chenin i 20% Macabeu) un vi que encara no es comercialitza, però que ens va  sorprendre pel seu cupatge i per un nas molt agradable on destaquen les notes de mantega, rebosteria i pa torrat i Les crivelles, un 100% macabeu que té la peculiaritat de ser vinificat seguint la més antiga tradició de Torroja. 

Tot seguit, vam baixar cap a l’aparcament on ens esperaven uns 4×4 que ens portaren a visitar la finca del Celler Licorella Vins. Amb la magnífica serra del Montsant sempre present, en Guillem Arnal va oferir-nos una interessant xerrada al voltant de les seves vinyes de carinyena i garnatxa explicant-nos les diferents característiques del terreny i orientació de cadascuna d’elles. A destacar la seva vinya més vella de garnatxa negra de l’any 1936 : 75 anys ens contemplaven !

Ja de tornada al poble, vam traslladar-nos a Cal Compte, una masia catalana restaurada que ara funciona de turisme rural i que disposa d’una magnífica terrassa on cada any es fa el tast per a professionals. En aquesta ocasió, a banda de fer el tast dels vins de Torroja, també es va poder catar els vins dels cellers convidats : el Celler Arché-Pagès i el Celler Can Sais, tots dos de la DO Empordà, fet que ens va ajudar a sentir-nos encara més com a casa !

El tast va ser una mica diferent a altres edicions : tot primer es va fer un tast a cegues de 7 vins  de diferents cellers i amb un ‘infiltrat’ de la DO Empordà. Un exercici aquest de la cata a cegues que ja sabem sempre porta sorpreses, fins i tot a vegades als mateixos autors dels vins. Els vins foren : LO del Celler LO, Expressió de Can Sais, Aònia de Licorella viticultors, una carinyena 100% molt interessant del Celler Aixalà-Alcait, Les Clivelles, el vi Torroja 750 aniversari creat per tots els viticultors per celebrar l’event, i el Rotllan Torra Reserva.

Seguidament, ja a ampolla descoberta, se’ns va oferir una mostra de tots els primers vins de cadascun dels cellers participants, dels que destaquem : Melis del Celler Melis per les seva unicitat respecte els altres atorgada pels seus 18 mesos de bóta, l’elegant rusticitat del Pardalasses del Celler Aixalà-Alcait, un magnífic 2/3 de Trio Infernal del millor tastat durant la nit, l’elegant fruita vermella del Vi de Vila de Terroir al límit, l’interessant Glop de Celler Mayol Viticultors i els convidats de la DO Empordà : l’Expressió de Can Sais i el Bonfill d’Arché-Pagès.

Vam continuar les activitats afegint-nos a l’acte de la piscina on novament els cellers oferien un tast al públic general i on vam aprofitar per xerrar en un ambient més distès amb els diferents viticultors, blocaires i altres i acabar de provar altres vins que no havíem pogut degustar abans. Vins com el Riu de Trio Infernal, el Destrankis 2009 d’Aixàlà-Alcait, segurament un dels vins de millor relació qualitat-preu que podem tastar a Catalunya, l’Èlix de Melis, el Cartesius d’Arché-Pagès o el Temptació 2009 de Can Sais entre d’altres.

Tot plegat una jornada molt agradable, molt ben organitzada per tot un poble que acull als amants del vi de la millor manera : oferint generosament els seus vins i amb una amabilitat sense reserves. Gràcies torrojans !

Tot i que a la Rioja els blancs segueixen tenint poca incidència, de tant en tant val la pena anar tastant les propostes de cellers com Finca La Emperatriz amb el seu Viura Cepas Viejas 2008.

Es tracta d’un monovarietal de viura (macabeu) de vinyes velles de més de 50 anys. Amb una verema una mica tardana degut a les condicions de l’anyada i un terroir caracteritzat per ser pedregòs i pobre, les vinyes d’aquest celler de la Rioja Alta donen un rendiment baix que permet una collita de gran concentració. Amb 9 mesos de criança en bótes de roure francès i americà i un repòs en ampolla d’uns 12 mesos, es presenta dens i lleugerament gras en la copa, d’un groc palla amb vores d’or. Té un nas interessant marcat pels cítrics i lleugeres notes de mantega i pa torrat. El seu pas per boca fresc i amb una certa acidesa, no és tan llarg com podria esperar-se d’un vi que ha estat fermentat en bòta, amb ànima de negre, però el seu postgust és suficientment llarg per demanar-nos-en un altre glop.

Un bon vi per tenir en compte – també – els blancs de la Rioja.

La Terra Alta es terra de vins blancs exquisits, de marcada personalitat mediterrània i on la Garnatxa blanca, la varietat per excel·lència de la zona, demostra tot el seu potencial.

Un magnífic exemple d’això es l’Edetària 2005. Vi que elabora el celler del mateix nom, Edetària, a Gandesa, amb raïms de Garnatxa blanca (85%) i Macabeu (15%) provinents de vinyes velles de més de 60 anys d’edat i criança de 8 mesos en botes de roure francès.

Un vi amb una personalitat, cos i caràcter que no et deixa indiferent i que després de 6 anys de bon repòs a l’ampolla, ha aconseguit una evolució formidable, adquirint matisos que et transporten a noves experiències i sensacions que costen trobar en els vins blancs.

L’Edetària 2005 presenta un color groc daurat, net i brillant, d’aparença untuosa. Aromes sensacionals de fruita blanca madura i confitada, herbes i palla, records de nou moscada i fruits secs torrats, mineral, fòsfor. Boca untuosa i plena, fruitós i saborós, elegant i potent, amb una llargada final fabulosa que combina amb una fina amargor deliciosa.

6 anys d’evolució meravellosa que et fan gaudir d’una Garnatxa blanca diferent i sorprenent. No us el perdeu!

Segur que si sou seguidors del nostre bloc, esteu ja acostumats a llegir sobre els magnífics vins de l’Empordà. La seva qualitat i varietat va millorant any rera any i nosaltres mateixos – els Envinats – ens sorprenem de com la majoria dels vins de la DO van millorant i fent-se cada cop més complexos i definint una identitat única i fidel a la terra amb les seves garnatxes i carinyenes.

Malgrat això, és evident que encara no tenen el reconeixement que es mereixen. No ja fora de les fronteres espanyoles, on paradoxalment són força ben valorats, sino a d’altres regions de l’estat espanyol on sovint són ignorats per desconeixement i mandra de tastar quelcom diferent. Més greu ens sap una altra trista realitat com el fet que a la mateixa Barcelona sovint sigui difícil trobar vins de l’Empordà a les botigues especialitzades.

La tendència però pensem que és optimista. Les fires com la darrera edició de la fira Arrels del Vi (fotos Envinats)  i d’altres activitats que els cellers de l’Empordà fan arreu són cada cop més nombroses i els amants del vi van descobrint els bons vins de la zona.

Nosaltres volem exposar-vos 3 exemples de com es treballa de bé a l’Empordà : 

Un primer exemple d’aquests vins que van millorant i que estan esdevenint productes de gran qualitat és el S’Alou 2007 del Celler Vinyes dels Aspres (Cantallops). Un cupatge de garnatxa (60%), carinyena (14%), syrah (13%) i cabernet sauvignon (13%) que des de 2003 és el primer vi del celler.  Roig picota de capa mitja, amb un nas exquisit de fruites vermelles madures, pruna i espècies i amb una boca plena, carnosa alhora que fresca demana servir-se’n una copa rera una altra. Una anyada que pensem millora subtilment l’anterior i de forma més clara la del 2005.

Un altre vi que manté cada anyada un nivell molt alt de qualitat és l’elegant Masia Carreras Blanc 2009 del Celler Martí Fabra (Sant Climent de Sescebes). Una carinyena blanca de vinyes velles fantàstica que combina fruita, frescor i criança a la perfecció. El celler és també conegut pel seu negre Masia Carreras Negre i per mantenir una boníssima relació qualitat-preu a la resta de la seva gamma de vins (Martí Fabra vinyes velles, Flor d’Albera, Verd d’Albera).

Per últim, però no menys importants, els vins del Celler La Vinyeta amb el sempre innovador Josep Serra, mereixen també una especial atenció : El seu Puntiapart, ja consolidat i el seu nou projecte MigiMig (garnatxa roja i marsellan) són dos vins que val la pena tastar i anar seguint a cada anyada. El que més ens agrada d’aquest celler és l’excel.lent relació qualitat-preu dels seus vins i també el disseny gràfic i bon gust de la seva marca (web i etiquetatge).

 Com veieu bona feina i ben feta !

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

La visita a Vall Llach feia temps que desitjàvem fer-la, sabedors que visitar aquest celler et dóna l’oportunitat d’endinsar-te en els inicis d’aquesta fantàstica època que està vivint Porrera i el Priorat, esperàvem amb il·lusió viure més a prop i conèixer de primera mà tot el procés de vinificació dels seus vins (veure fotos).

I és que – recorrent al símil futbolístic – a Vall Llach han aconseguit crear un dream team del vi :  des d’uns propietaris que han sabut equilibrar amb mesura l’estimació pel poble amb el just reconeixement als pagesos productors sense oblidar el necessari rendiment empresarial, passant per la saviesa de la tradició de qui fa anys que fa vi i, combinant-ho amb la modernitat i noves idees de la joventut, tots plegats aconsegueixen fer possible un projecte d’alta qualitat posant davant de tot la terra i la gent.

Així que, quan l’Albert Costa, responsable enòleg juntament amb el Salustià Àlvarez, ens va convidar amablement a fer-los una visita després del TastaPorrera 2010, els Envinats vam estar molt contents de poder arrodonir un dia perfecte. 

Primer de tot, l’Albert ens va acompanyar a la casa anomenada “La Final”, ubicada al bell mig de la Plaça, on el celler hi té tota l’estructura, maquinària i materials necessaris per a la recepció i elaboració dels seus vins. Allà ens va explicar amb tot tipus de detalls els processos i accions que es prenien per fer de la qualitat, el més alt distintiu del celler. 

Les varietats principals amb què es fan els vins són les característiques carinyena i garnatxa, però també fan ús de merlot, cabernet sauvignon i syrah. Tot prové de diferents parcel·les o trossos de finques de Porrera i voltants. Dels trossos de vinyes centenàries propietat del celler se’n fa el Vall Llach i de les vinyes més noves se n’extreu la producció per l’Embruix. Continuant les bones relacions que sempre han mantingut amb altres propietaris de vinyes centenàries, els compren la producció per destinar-la al seu segon vi, l’Idus, que representa molt fidelment el que seria el vi de la vila de Porrera.

Ens agrada recordar especialment la política de preus que ja des dels seus inicis ha seguit i continua seguint Vall Llach : el respecte pels pagesos que són qui realment treballen la vinya, oferint-los un preu just i adient a la qualitat del que produeixen. Aquesta trobem que hauria de ser una pràctica més habitual al sector i que malauradament no sempre es així. 

El procediment d’elaboració que segueix el celler podríem dir que és tradicional. Es fa la vinificació de cada varietat per separat per més tard continuar amb la maduració en bótes de roure de diferents procedències. És curiós el fet que les sales de bótes on es farà l’envelliment siguin en unes instal.lacions separades, a Cal Valdrich, just atravessat el pont. Es tracta d’un casalot totalment reformat i pensat perquè el repòs i benestar del vi a les botes sigui immillorable. És un cas poc corrent, que de segur deu portar més d’un maldecap tècnic a l’hora de traslladar el vi de lloc.

 Acabades les criances, és quan es fan els diferents cupatges per decidir el destí dels seus vins d’aquella anyada. Primer es fa la tria per definir el primer vi del celler, el VallLlach, més tard es continua amb l’Idus i finalment l’Embruix. És destacable l’ús de bótes de diferents fabricants que ofereixen diferents roures i nivells de torrat. Això permet, per a una mateixa varietat aconseguir diferents acabats i tenir una gama més rica de possibilitats a l’hora de decidir el cupatge final. Durant la visita, l’Albert va ser molt amable i ens va oferir el tast de dues carinyenes (de fet una mateixa) de dues bótes diferents d’on es decidirà el Vall Llach 2009 : tot un privilegi !

Un altre aspecte del celler que el fa únic és l’especial relació que sempre ha mantingut amb Miquel Martí Pol. L’estreta col.laboració del gran poeta amb Lluís Llach, que donà fruits meravellosos en la seva música, ara es fa present a cada racó del celler, inspirant tota la feina d’aquest, des de la recollida fins a l’envelliment de l’Aigua de Llum, passant per  la sala que porta el seu mateix nom. Aquest es un vi que s’elabora a partir d’una petita plantació de ceps de viognier que té el celler, i que deu el seu nom a la memòria del poeta, extret d’un fragment del seu poema Solstici, i que només serà elaborat en les anyades que el celler consideri excepcionals. 

Tot plegat, una visita molt agradable que ens va permetre conèixer un dels millors cellers del Priorat, tant per l’excelent qualitat dels seus vins com per l’autenticitat  i maduresa del seu projecte. Gràcies, Albert.

Continuen les activitats de la Setmana del Vi DO Alella :

El divendres 24 de setembre es va fer un passeig en segways per les vinyes, una proposta original a l’entorn del món del vi. Un nombrós grup de persones van participar de l’excursió amb segways per les vinyes des de Teià. La proposta era ben atractiva: combinar l’experiència d’un passeig en aquests patinets elèctrics, alhora que del bell paisatge de la DO Alella. Des de dalt de tot de la Vall de Rials, els participants van treure tot el suc a l’aventura en trobar-se amb una visibilitat inusual que feia de les vinyes en primer terme, amb el mar i Barcelona al fons, i un cel esquitxat d’evocadors núvols blancs, un paisatge d’aquells que no s’obliden. 
El  dissabte 25, el restaurant Cuinalella va acollir la primera sessió de maridatge amb vins d’Alella de la Setmana del Vi DO Alella. Els responsables del popular restaurant alellenc van preparar per a l’ocasió un menú especial en que primer, segon i postres pensats per ser degustats amb tres vins diferents. Els comensals, que ocupaven totes les taules del restaurant, van començar amb una amanida tèbia de pollastre amb vinagreta de cacahuet i rúcula fregida. El pollastre, arrebossat amb llavors de sèsam i d’una tendresa extraordinària, conjuntava a la perfecció amb la complexitat del Chardonnay triat: un Parvus Blanc, d’Alta Alella. Arribada l’hora de les postres, la proposta va consistir en una panna cotta amb coulís de gerds maridada amb una copa d’Alta Alella Dolç Blanc. El joc de l’acidesa de les postres amb la dolçor moderada del vi del celler de Tiana va reblar el clau d’un àpat perfecte.

Per al segon dels vins, un Marquès d’Alella Clàssic, el xef Ángel Rodríguez va preparar un llom de pagre confitat amb almívar de menta i cremós de patata trufada. Un peix que es fonia a la boca, combinat amb el particular sabor de la patata trufada i amb la finesa del suau almívar de menta, que fa fer les delícies dels clients.

El diumenge 26 va tenir lloc a Alella la sortida Arquitectura, vinyes i paisatge. L’activitat va tenir el seu inici al centre cultural Can Lleonart, on l’arquitecte Salvador Ribas va oferir una amena xerrada en què va explicar de quina manera es va integrar la masia catalana en el paisatge del Maresme i quina és la seva relació amb els cursos d’aigua i la vinya. Introduïdes les qüestions teòriques, va ser el moment de posar en marxa la passejada matinal que va dur a un nombrós grup d’assistents a diferents espais del vi. La primera parada va ser el celler de la masia Can Rull, coronat per una espectacular volta catalana i avui reconvertit en restaurant i bar de copes. Tot seguit, el grup va anar fins el celler de les Quatre Torres, antic celler Jaume Serra i, avui, seu de l’empresa Manors&Cellars, que organitza tota mena d’esdeveniments i activitats d’enoturisme en l’entorn de la DO Alella. El local es troba en un dels cellers més grans i bells de la població i que té per sostre una col·lecció de voltes de casquet esfèric de gran complexitat arquitectònica. Vistos dos cellers antics, el següent espai a visitar va ser la masia Can Boquet, seu del celler Bouquet d’Alella, el darrer dels cellers que s’han incorporat a la Denominació d’Origen Alella. Es tracta d’una preciosa masia del segle XIII, envoltada de vinya i bosc de pins, que va permetre als assistents comprovar sobre el terreny les explicacions donades per Ribas durant la xerrada. El matí va acabar amb una visita a l’antiga cooperativa Alella Vinícola. L’arquitecte va posar en valor les qualitats arquitectòniques d’aquest celler modernista i la sessió es va cloure amb un tast de Marfil Clàssic

Vins de Taller va néixer l’any 2002 amb el propòsit d’elaborar vins d’alta expressió en un petit celler de Siurana d’Empordà, a la manera dels famosos “vins de garage”, expressió francesa per denominar els vins produits en petites produccions, en terrenys de poques hectàrees i de gran caràcter, convertint el petit espai del local, més que en un celler, en un taller, on es tracta cada varietat de raïm de manera individualitzada, adaptant-se a les necessitats específiques de cadascuna d’elles.

En aquests terrenys s’hi han plantat varietats de ceps triats expressament per elaborar de manera reduïda vins blancs i negres de gamma alta, com son Viognier, Roussane, Marssanne (raïms de la Vall del Roine francesa) i Cortese (raïm del piemonte italià) en varietats blanques; i Merlot, Marselane (híbrid de Cabernet Sauvignon i Garnatxa) i Malbec en varietats negres, establint rendiments baixos per a tots els ceps, fet que estableix la producció estimada de la vinya a ple rendiment en 14.000 litres de vi (18.000 ampolles en cada anyada, aproximadament).

El vi que us volem recomenar d’aquest petit celler es el VRM07. Vi blanc elaborat amb les varietats Viognier, Roussane i Marsanne i envellit en botes de roure francès i hongarès durant 4 mesos. Vi de color groc amb tonalitats daurades, recordant l’ambre, brillant i transparent, amb llàgrima densa. Aromes intensos de fruita (tropicals i cítrics) i flors, amb records fumats de la seva oxidació en bota. A la boca es cremòs i untuòs, envolvent, amb una estructura fantàstica, sec, on tornen els records fumats i de fruita, aconseguint un final ple de sensacions aromàtiques.

No podem fer altra cosa que felicitar el celler per aquest blanc diferent, sorprenent i de personalitat diferenciada.

Gaudiu-lo.

Arriba l’estiu i els Envinats, per cloure la temporada, aprofitem per fer una darrera trobada amb un tast de blancs. Sense cercar cap temàtica especial, degustem vins aportats de forma individual pels diferents membres i que, tot i que són molt diversos (diferents raïms, joves o amb criança, nacionals o estrangers…), ens ha semblat divertit fer-ho així i compartir sensacions tots plegats. (veure fotos)

Els vins tastats :

Wolfberger gewürztraminer 2008. Alsàcia. Groc palla. Molt aromàtic. Préssec madur, albercoc, mel.  Amb una dolçor intensa característica de la varietat.

Oliver Conti Treyu 2009. Un Empordà curiós. Aprofitant la dolçor i fruita exòtica de gewürztraminer i sauvingnon blanc combinat amb la frescor i acidesa de la Macabeu autòctona. Jove, amb lleugeres notes minerals que li aporten certa complexitat. Un vi a tenir en compte. Ideal per aperitius i entrants.

Pazo de Señorans 2009. DO Rias Baixas. Un albariño 100%. Jove i franc. Groc amb reflexes verdosos. Amb un pas lleuger, fresc, saborós, formidable en boca. Un molt bon representant de la varietat en la seva versió més fresca (+ referències : Meritxell Falgueras,  Jordi Melendo).

Canayli. Cantina Gallura di Tempio. Sardenya, Itàlia. DOCG Vermentino di Gallura. Un desconegut per a tots nosaltres. De la varietat de raïm Vermentino. Groc palla. Molt aromàtic amb olors de raïm, pebre verd i notes d’herbes mediterrànies (fonoll, farigola, orenga). Pas per boca suau, sec, sense arestes i llarg. Un vi per descobrir la Sardenya.

Señorio de Sarria viñedo nº3. DO Navarra. Un 100% chardonnay amb 5 mesos de fermentació i criança en fusta nova Allier. Groc intens i untuós en copa. Molta vainilla en copa que emmascara la fruita. Llarg en boca.   

Gitton Père et fils Sancerre Les Belles Dames 2005. AC Sancerre. Vall del Loira, França. Un Sauvignon blanc 100% d’una de les zones més reconegudes d’aquesta varietat. Pinya, pomelo, mango, flors i notes minerals. Complexe. Una acidesa molt equilibrada. Pas lleuger alhora que persistent en boca. Un sauvignon blanc excel.lent.

Quinta Apolonia 2008. DO Castilla y León. Un 100% verdejo del reconegut celler Belondrade i Lurton. Segon vi de la casa. Amb un terç fermentat en fusta durant 3 mesos, la resta en dipòsits d’acer. Un exemple del que pot oferir la verdejo treballada a la borgonyesa. Groc palla. Manté la frescor amb un cert cos i amb els aromes vegetals característics d’aquest raïm. (+ referències: Vinissimus)

Vins de Taller VRM07. Siurana d’Empordà. Cupatge e Viognier 55%, Marsanne 33% i Roussane 12%. Representant a l’Empordà dels anomenats vins de garatge, de varietats d’origen francès poc conegudes al nostre país, sorprèn per uns aromes molt peculiars a flors i fruits secs.

Aquesta vegada, els Envinats, de la mà de l’Enric i en Jordi, ens hem acostat a una nova DO catalana. (veure fotos).

Costers del Segre es un dels territoris vinícoles més extensos de la península, que comprèn quasi la totalitat de la província de Lleida, des del Pallars Jussà, fins a Les Garrigues, al peu del Montsant i des de les terres àrides de ponent fins a La Segarra. Tot aquest extens territori està dividit en set subzones; Les de Raimat i Segrià, a l’oest de la ciutat de Lleida, formen el nucli originari de la DO, d’on s’obtenen vins de tall mediterrani. Més al nord es troben les d’Urgell i Artesa de Segre, amb un clima més rigoròs, on es conreen varietats resistents a aquests climes extrems, d’on s’obtenen vins de tall més fresc. A l’est trobem la subzona de les Valls del riu Corb, terres seques i àrides, d’on surten vins més rodons i alcohòlics. Més al sud, a tocar de la serralada del Montsant, hi troben la subzona de les Garrigues, amb magnífiques vinyes de Cabernet Sauvignon i Garnatxa que produeixen vins negres molt més càlids i equilibrats. I finalment, la subzona més jove de totes, la del Pallars Jussà, que ofereix una viticultura de país fred que combinada amb el clima mediterrani, dona uns resultats molt acceptables.

La selecció de vins per tastar va ser aquesta:

Raimat Brut Nature: Vi espumòs elaborat pel celler Raimat, subzona del mateix nom, 70% Chardonnay i 30% Pinot noir. Espumòs de color groc brillant i bombolla fina. Aromes intensos de flors i pastisseria. Cremòs i fruitòs, amb una excel·lent acidesa. Un magnífic espumòs de tall molt “champenoise”.

Raimat Vinya 27 Chardonnay 2009: Blanc del celler Raimat. Varietal de Chardonnay. De color groc pàlid amb tons verdosos. Aromes florals i de fruites tropicals amb tocs fumats. A la boca es fresc i untuós, amb bona acidesa i records fruitosos.

Agalíu 2008: Blanc elaborat pel celler l’Olivera, subzona Valls del riu Corb. Varietal de Macabeu, fermentat i criat en botes de roure francès. Color groc palla, amb aromes complexes de flors blanques i balsàmics. A la boca es lleuger però estructurat, fruitòs i saboròs.

Bru de Verdú 2007: Del celler Cercavins, subzona Valls del riu Corb. Negre elaborat amb 70% Ull de llebre i 30% Syrah, amb criança de sis mesos en botes de roure americà i francès. De color cirera fosc i brillant. Aromes de fruita madura, espècies. A la boca es fresc, cremòs, amb notes de fruita dolça i tanins madurs.

La Figuera 2006: Celler La Figuera, de la subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Cabernet Sauvingon i Ull de llebre, amb pas per botes de roure. Color cirera tapat amb vora teula. Aromes de fruita vermella confitada amb notes de vainilla. Pas per boca astringent, amb tanins durs i records de fruita madura.

Petit Grealó 2005: Celler Vinya l’Hereu de Seró, subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon. Color cirera tapat intens i ribet amb tons robí. Aromes de fruita vermella i negra de bosc, amb tocs balsàmics i minerals accentuats per un any de criança en dipòsit d’acer inoxidable. A la boca entra fresc però complexe, amb tanins rodons i records de fruita compotada i cuir.

Cèrvoles 2005: Del Celler Cèrvoles, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge d’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot i criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera tapat amb ribet de lleugers tons blaus, de capa alta i llàgrima densa. Aromes complexes de fruita madura, pruna i terra humida, amb torrefactes de la criança en fusta. A la boca es potent i carnòs, amb tanins madurs i estructurat, amb un final llarg de fruita madura.

Geol 2006: Celler Tomàs Cusiné, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Cabernet Franc i Marselan, amb criança de 10 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera intens i brillant, de capa alta. Aromes de fruita madura, amb fons de tabac i cacau, amb molt bona integració de la fusta que aporta suaus torrefactes. A la boca es presenta fresc i fruitòs, potent, amb tanins ben presents però polits i un post-gust llarg i saboròs de fruita madura i xocolata negra. Esplèndid.

Seguint amb les trobades d’Envinats, on sempre anem cercant noves sensacions, aquest cop vam fer un tast dedicat a vins de l’Hemisferi Sud. Concretament vam triar vins de Sudamèrica, Sudàfrica i també algun d’Australià. (Veure fotografies)

Ara mateix, a aquelles latituds, són a finals d’estiu i en poc temps faran la verema d’aquest any. De manera que quan vingui la nostra primavera europea, podríem aprofitar per deixar bocabadats a les nostres amistats presumint d’haver tastat vins de l’any actual, aparentment, abans de veremar !

Els vins que hem tastat :

Casillero del Diablo Chardonnay 2008. Valle del Maipo, Chile. (On és ?). 35% fermentat en bóta, 65% en acer. Criança de 6 a 8 mesos. Groc palla amb reflexes verdosos. Densitat mitja a la copa. Molt aromàtic amb notes de pinya i vainilla. Llarg en boca amb un final dolç. Una bona mostra que a la Chardonnay li agrada el Valle Central de Chile.

Cape Mentelle Shiraz 2006. Austràlia. Margaret River. (On és ?). Un Syrah pràcticament monovarietal (93%). Molt aromàtic. Pruna i fruita madura. Espècies. Poc cos, lleuger en el pas per boca.

Lyngrove Estate Reserve Shiraz Pinotage 2007. Sudàfrica. Stellenbosch. (On és ?). Un cupatge de Syrah i Pinotage (varietat autòctona de Sudàfrica, creada a partir d’un creuament entre Pinot Noir i Cinsault).

Terrazas de los Andes Reserva Malbec 2007. Chile. Mendoza Estate Grown. (On és ?). Monovarietal de Malbec. Roig picota de capa mitja-alta. Complexe, amb molts aromes. Cirera negra, espècies i records de coco.

Casillero del Diablo Cabernet Reserva Privada 2007. Valle del Maipo, Chile. (On és ?). Cabernet Sauvignon i Syrah. 14 mesos de criança en bóta. Aporta la tipicitat de la CS amb aromes de pebres combinada amb una floral Syrah.

Clos de los Siete 2007. Tunuyán, Argentina. Valle de Uco. (On és ?). 45% Malbec, 35% Merlot, 10% Cabernet Sauvignon, 10% Syrah.

Terrunyo 2000. Chile. Valle del Maipo. 90% Cabernet Sauvignon, 5% Merlot, 5% Carménère. 12 mesos bóta. Un cabernet que segurament a d’altres anyades és un vi molt correcte, però que en aquesta ampolla es trobava en clara decadencia.

No es d’estranyar que la paraula “Tayaimgut” ens suggereixi el nom d’un vi d’alguna zona llunyana d’Oceania, o de Sud-àfrica, o ves a saber d’on. Però no! Es tracta molt probablement del millor Sauvignon blanc que es fa a tota la península ibèrica. I es fa a casa, al Penedès! En Jaume Bertran es el propietari del celler i creador d’aquest excel·lent blanc, a Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès. Un celler amb tan sols dues hectàrees de vinya, la parcel·la Esquarterades (1ha) de Sauvignon blanc, i la parcel·la l’Hort de les Canyes (1ha) amb ceps de Merlot i Cabernet sauvignon, de les que se n’extreuen al voltant de 4.000 ampolles de vi blanc i unes 5.000 de vi negre.

El Tayaimgut 2007 es un vi d’un potencial espectacular, marcat per una frescor i una mineralitat fora del corrent. Fermentat i criat en botes de roure francès durant 12 mesos. De color groc palla net i brillant, amb vores verdoses. Ofereix aromes de llima verda, llimona, pomelo, préssec, tots ells molt característics de la varietat, amb una intensitat que només trobaríem en els millors Sauvignons blancs del món. A la boca es una explosió de frescor, mineralitat, cítrics, que inunda el paladar de fruita tropical. Ningú diria que el vi ha estat en contacte amb la fusta, ja que aquesta no tapa en cap moment les virtuts del raïm, i si que li aporta el cos i l’estructura necessària per fer-lo un vi de llarg recorregut.

No us perdeu les sensacions que us despertarà aquest vi. Tasteu-lo!

Aquest passat dissabte 14 de Novembre, alguns dels Envinats vam visitar el CataVins Sabadell 2009. L’any passat no vam poder assistir-hi, però aquest any no hem deixat passar l’oportunitat de posar-hi el nas.

Tot i que aquesta ha estat tot just la segona edició, l’hem trobada interessant i l’oferta de vins i expositors és força àmplia. Hi ha sobretot referències catalanes, però també es pot descobrir vins d’altres de DOs nacionals com Ribera del Duero, Rias Baixas o Navarra. El nombre de cellers que hi aporten els seus vins a tast és important, tot i que molts d’ells només hi són presents per mitjà del distribuïdor. En aquest sentit, a l’aficionat ens decep un mica perquè ens agrada més conversar directament amb ells, sense voler desmerèixer la feina dels distribuïdors. A les activitats del món del vi, s’hi sumen també algunes activitats de caire més gastronòmic, de forma menys rellevant, però també destacable.

Tot passejant-hi vam trobar diferents vins que ens agraden i vam poder tastar-ne les seves noves anyades. Com amants que som dels vins de la DO Empordà, destaquem els sempre esplèndids Cadac i Perafita de Martín Faixó, les novetats d’Oliver Conti amb un Carlota que aprofita la peculiaritat d’un cabernet franc fet a l’Empordà, la feina ben feta del Celler Arché Pagès amb un Cartesià 2004 que és ara en el seu millor moment i un Gresa 2007 que, malgrat faltar-li encara un o dos anys d’ampolla, promet moltíssim i vam poder comprovar el manífic potencial que té.

D’altres denominacions catalanes, ens va agradar molt l’Abadal 3.9 2006, per molts de nosaltres, el millor vi d’aquest celler del Pla de Bages. També vam estar conversant amb la gent de la DO Terra Alta al voltant del gran treball que estan fent allà per recuperar i millorar cada dia la seva garnatxa blanca, per convertir-la en insignia de la zona. Vam tastar el Llagrimes de Tardor, un 100% garnatxa blanca força interessant. Especialment memorable va ser el tast de Tayaimgut 2007, un meravellós sauvignon blanc fet a Sant Joan de Mediona al Penedès i del que vam corroborar la fantàstica impressió que ja ens havia deixat la 2006.

Fora de Catalunya, ens van agradar els albarinhos de Fefiñanes. Vam poder-ne tastar els seus tres vins : el jove Albarinho de Fefiñanes, la seva versió amb criança sobre les seves lies : Fefiñanes III año, i la versió amb bóta : 1583. A destacar el Fefiñanes III año per mantenir exquisidament l’equilibri entre fruita i criança. De la Ribera del Duero, el Ferratus 2006 ens va recordar la gran tinta fina de la DO castellana, amb una gran complexitat i fruita madura perfectament integrada amb la fusta.

 

Ja ho veieu, tot plegat una jornada ben aprofitada i que us recomanem que no deixeu escapar en les properes edicions del CataVins.

Una tarda calorosa d’aquest estiu vaig anar a parar al passadís de vins del supermercat del Centre Comercial de Salt. A més de refrescar-me em vaig proposar trobar un vi jove que, servit ben fresc, alegrés els àpats de Festa Major de casa meva.

Vaig començar en el prestatge dels blancs i ràpidament la vista va trobar un objectiu: Una etiqueta diferent a les altres. “VERANZA – Chardonnay 2008”.

Caram, un chardonnay. La varietat reina dels vins blancs que garanteix vins afruitats i molt aromàtics. Començo a llegir com si fos davant una pissarra de “xiringuito” de platja: “Hoy con pescados a la brasa, mariscos y arroces. También con: Gazpacho, ensaladas, quesos frescos, frutos secos…. ¡ o con lo que tu quieras !”.

Quina carta de presentació més fresca i estiuenca. Giro el cap i al bell mig dels rosats veig una altra etiqueta igual. “VERANZA – Cabernet Sauvignon – Syrah 2008”. Quin atreviment. Combinar dues varietats de raïm típiques de bons negres en un rosat. “Hoy con pastas, pizzas, embutidos, arroces, pescados, mariscos, carnes blancas, también con frutos secos, verduras .. ¡O con lo que tu quieras!”.

Amb una ampolla a cada mà, vaig buscar entre els negres. I també. “VERANZA – Tinto Roble 2008, barreja de Syrah, Tempranillo i Cabernet Sauvignon per beure entre 12 i 14º.

Bé. Com el Barça. Ja en tenia tres. Quin agafo? Doncs… tots tres i dues ampolles de cada. La segona ampolla era a meitat de preu. Perfecte !!!

Un cop passada la Festa us puc dir que tots tres varen triomfar tant per olor com per gust.

Són vins de la Terra del Valle del Cinca – Bellver de Cinca (Hosca). Embotellats per bodegues Nuviana. Com diuen a la seva web Vins d’avui, per un paladar d’avui

Jaume Ollé.

Ara que som a l’estiu i la calor apreta, els vins blancs venen més de gust que mai. És el moment d’aprofitar per degustar un bon blanc amb aquell arròs amb llamàntol o amb aquells musclos i tallarines al vapor.

Una bona opció és el Perafita Picapoll 2008, un blanc jove del Celler Martín Faixó (DO Empordà) que té la particularitat d’aportar aquesta varietat de picapoll, poc corrent a l’Empordà, més habitual a Pla de Bages. 

De color palla pàlid amb alguns reflexes verdosos, és molt aromàtic en nas amb tocs florals, amb abundants cítrics en boca refinats per la dolçor de la petita proporció de moscat que porta el cupatge.

Un bon vi a tenir en compte per degustar als vostres sopars d’estiu.

L’endemà de la consecució de la 3a copa del Barça (visca!), per cel.lebrar-ho vam fer una nova trobada d’Envinats.

En aquesta ocasió, en Jaume i en Joan ens van proposar un tast basat en vins fets per cellers propietat de personatges mediàtics o famosos, però no precisament per ser-ho en l’àmbit del món del vi. (veure fotos)

Al marge dels comentaris o opinions que cadascú pot tenir al voltant d’aquest fenòmen, sobta força trobar gent tan diversa i diferent com el Carlos Sainz, Joan Manel Serrat, José Ortega Cano, Imanol Arias, Emilio Aragón o en Lluís Llach, tots ells relacionats per ser propietaris o el.laboradors de vi.

Els vins, per ordre en què foren tastats, van ser :

Basa 2008. Compañia de vinos Telmo Rodríguez. D.O. Rueda
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Sainz
85% Verdejo, 5% Sauvignon Blanc i 10% Viura.
Vi jove. Groc palla verdós. Net en nas, fonoll, fruita fresca, notes fruites exòtiques. Lleuger, fresc, aromàtico, final varietal amb agradable deix amarg.

Clos Maria 2007. Mas Perinet. D.O. Montsant
Famós propietari o soci de la bodega: Joan Manel Serrat
63% Garnatxa Blanca, 17% Xenin, 14% Muscat gra petit i 6% Macabeu. 9 mesos en bótes de roure francès.
Groc palla d’intensitat mitja. Gran complexitat aromàtica amb registres de flors i fruits secs matisats per notes fumades cedides durant la criança, les quals s’han harmonitzat amb la mineralitat de la pissarra. Untuós i amb volum, és a la vegada fresc i persistent amb un final de llarg recorregut.

Matarromera Crianza 2004. Matarromera S.L. D.O Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: José Ortega Cano
100% Tempranillo. 12 mesos en bótes de roure americà (65%) i francès (35%)
Roig picota amb ribets violacis. Aromes primaris varietals de fruites negres madures. Torrefactos, café, cuir i cacau. Saboròs, corpulent. Final llarg.

Cepa 21 2006. Cepa 21. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Imanol Arias
100% Tempranillo. 14 mesos en bótes de roure francès i americà.
Picota amoratat. Fi i elegant, fruita fresca madurada, espècies, fustes aromàtiques, mentolats, toffee. Ampli, intenso, bons tanins, equilibrat.

Arzuaga crianza 2005. Bodegas Arzuaga. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Amaya Arzuaga (dissenyadora)
90% Tempranillo, 5% Cabernet Sauvignon i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès majoritàriament i americà.
Vermell brillant i pur i viu. Aromes a fruites ben madures. Suau i equilibrat, amb tanins dolços però presents, que donen gran persistència.

Martué 2006. Bodegas Martué La Guardia (Toledo). D.O. Vino de La Tierra de Castilla.
Famós propietari o soci de la bodega: Emilio Aragón
38% Tempranillo, 29 % Cabernet Sauvignon, 28 % merlot i 5% syrah. 7 mesos en bótes de roure francés i americà.
Vermell sirera. Bon contrast de fruita madura i fusta. Records de fruita en compota, anisats, sotabosc.

Finca Élez crianza 2004. Manuel Manzaneque. D.O. Finca Élez.
Famós propietari o soci de la bodega: Manuel Manzaneque (director teatral)
65% Cabernet Sauvignon, 20% Merlot i 15% Tempranillo. Bótes de roure francès.
Color Rubí granate intens i brillant. Pruna, cireres, records de gerds i espècies i herbes. Boca amplia i saborosa amb tanins fruitosos i dolços. Cacaus i a toffes. Bon equilibri amb la fusta.

Caliza 2005. Pagos de família Marqués de Griñón. D.O. Dominio de Valdepusa (Castilla-La Mancha)
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Falcó (Marqués de Griñón)
Petit Verdot i Syrah. 10 mesos en bótes de roure.
Color cirera fosc de capa alta. Amb una presència densa. Fruita negra madura, notes de cacau, torrats. Potent, dens, llargo i al final denota la seva graduació.

Embruix 2006. Celler Vall Llach. D.O. Priorat
Famós propietari o soci de la bodega: Lluís Llach
30% Carinyena, 30% Cabernet Sauvignon, 25% Garnatxa, 10% Syrah i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès.
Vermell intens. Presenta aromes complexes de fruita roja madura, amb matisos d’herbes i minerals. Ple, saborós i de gran persistència.[polldaddy poll=1698641]

Jaume Ollé i Dani Coll.

Després dels seus coneguts negres Dido i Venus, el celler Venus La Universal (Sara Pérez i René Barbier), ara ens ofereix Dido Blanc : un blanc que aconsegueix mantenir la frescor dels cítrics i fruita blanca amb tocs de fruits secs i amb un fons mineral, característic també dels seus germans negres.

Amb una composició de macabeu i garnatxa blanca, una criança de 4 a 5 mesos en bóta, és de color groc palla amb alguns reflexos verdosos. D’estructura lleugera, en nas es presenta molt fresc amb notes de fruita blanca, tropical i cítrica. La garnatxa blanca sembla donar-li més complexitat al nas, aportant aromes de fruits secs. El seu pas per bóta, sense fer-se excessiu, l’afina donant-li un punt d’aromes de rebosteria. En boca, a la frescor esperada de la macabeu, s’hi afegeix la suntuositat de la garnatxa i la mineralitat característica del terreny de la DO.

Un molt bon vi que segueix l’estela del seu homòleg negre : bona qualitat a bon preu.

Dani Coll

 

Si hi ha un lloc on el vent perfili el terreny i condicioni definitivament el sòl, aquest és l’Empordà. La tramuntana, s’ajunta amb els terres eixuts, pissarrencs i granítics de Cantallops per donar a les varietats tradicionals de la zona (garnatxa negra i blanca, carinyena) la seva màxima expressivitat aconseguint un raïm únic.

A tot això, si hi afegim l’experiència i passió d’en David Molas de Vinyes dels Aspres, el resultat són uns vins de gran qualitat.

Els seus vins tenen tots un caràcter i una personalitat que els fa únics :

El Blanc dels Aspres és una garnatxa blanca magnífica, un exemple clar de fins on poden arribar les nostres varietats autòctones. Té com a particularitat que ha fet la fermentació en bóta nova, per més tard proseguir la seva criança 7 mesos més.

El jove Oriol, és un producte fresc, molt agradable per ser consumit al moment, però la seva qualitat li permet fins i tot una certa guarda.

El Negre dels Aspres, amb garnatxa negra, carinyena i cabernet sauvignon, és un criança que representa perfectament el caràcter del terreny de la zona, amb ceps de baixa producció que donen una alta concentració tànica i mineral. És un vi amb cos i caràcter, al qual els seus més de dos anys de criança l’han enriquit mantenint la seva fruita i tipicitat. Vam tastar el 2004 i el vam trobar en moment òptim de consum.

Des del 2004, també s’el.labora el S’Alou. Una evolució del Negre dels Aspres i que amb la selecció dels millors ceps de la millor finca (del mateix nom), s’aconseguix un vi més arrodonit i refinat. Es tracta del primer vi del celler.

Però potser el que crida més l’atenció de tots els productes de Vinyes dels Aspres són els seus dolços. Tots dos fets sense afegir alcohol en cap moment del seu procés. Deixant que sigui la pròpia fermentació natural de la garnatxa roja la que aporti aquest component. Tan el Vi de Panses, fermentat en tines metàl.liques durant mesos, com el Bac de les Ginesteres, amb una evolució impressionant de 54 mesos (!) a sol i serena, esdevenen dolços magnífics, únics.

Tot plegat, uns vins ben fets i fidels al terreny i que fan de la recuperació i manteniment de les nostres varietats tradicionals de garnatxa i carinyena, la seva singularitat. Un exemple clar de que el nostre país és una zona privilegiada de vins que cal saber gaudir i sentir-se’n orgullós.

Dani Coll

Encetem el 9 any seguint amb la nostra dèria de tastar, tastar i tastar vins.

Aquesta vegada els hi ha tocat a en Toni i en Martí, que ens han proposat fer un tast de vins d’una DO una mica oblidada : Terra Alta.

(Fotos de la trobada)

Uns vins que, tal i com es pot llegir a l’etiqueta de la DO, són vins amb Cos i Ànima. Poderosos, amb caràcter, de vinyes acostumades a estius molt calurosos i hiverns freds.

Els cellers escollits van ser Altavins i Vins Piñol, tots dos ubicats al poble de Batea.

El comentari general va ser de sorpresa general per la qualitat i fidelitat a les varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, cercant una personalitat pròpia.

Els vins que vam tastar foren :
Ilercavonia 2008: Del celler Altavins, vi blanc jove el·laborat 100% amb Garnatxa blanca. De color sorprenent per la seva joventut, daurat pàl·lid amb certs tocs verdosos molt dèbils, conseqüència d’una maceració de 36 hores amb les seves pells. També molt sorprenent la seva complexitat aromàtica, amb records de fruita tropical (pinya, mango), pera i albercoc. Fresc i untuòs en boca, de recorregut llarg. Un blanc que va entusiasmar a tota la sala.
Almodí 2007: Celler Altavins. Negre jove, amb cupatge de Garnatxa (40%), Carinyena (40%) i Syrah (20%). De color cirera brillant amb ribet violaci. Aromes a fruita vermella madura. Molt bona astringència i excel·lent frescor. De pas molt agradable en boca.
Jorn Nou, 2006: Celler Altavins. Negre amb 4 mesos de criança en botes de roure. Cupatge de Garnatxa (30%), Syrah (56%) i Carinyena (14%). De color cirera tapat, amb ribet rubí. Fruites de bosc madures. Tocs de vainilla i excel·lent cremositat del roure.
Tempus 2006: Celler Altavins. Negre amb criança de 8 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Garnatxa, Syrah, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Merlot. De color cirera intents, capa alta. Molt bona complexitat aromàtica, amb records a fruita negre i cacau. Carnòs i càlid, amb tanins suaus i agradables.
Domus Pensi 2004: Celler altavins. Negre amb criança de 12 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. De color cirera tapat, intens i brillant. Excel·lent complexitat d’aromes amb records de fruita vermella madura i també de cacau. En boca es suau, amb tanins secs i marcats, per més tard mostrar-se molt més rotund i astringent, amb postgust llarg.
L’Avi Arrufí 2005: Celler Piñol. Negre amb 15 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. Color cirera picota amb ribet teula. Aromes de fruita molt (potser massa) madura i panses. Un pel evolucionat. Això si, molt bona estructura i potència, amb certa mineralitat.
Sacra Natura 2006: Celler Piñol. Vi negre ecològic amb 7 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Carinyena, Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah i Petit Verdot. De color cirera intens amb ribet rubí. Aromes de fruites del bosc i torrats de la fusta. En boca es astringent i presenta una molt bona acidesa que aporta frescor.
Mather Teresina 2004-2005: Celler Piñol. Vi negre de guarda, selecció de les millors botes provinents de les anyades 2004 i 2005. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah, Garnatxa, Ull de llebre, Merlot i Morenillo. Criança entre 18 i 26 mesos en botes noves de roure francès i americà. Color cirera tapat i intens. Aromes de fruita negre madura, mineral, molt bona cremositat del roure. En boca es mostra potent i càlid. Molt bona astringència, carnòs i llarg.
I per acabar el tast i a manera de resum, vàrem destacar la bona qualitat dels vins del Celler Altavins, amb especial record per al blanc jove Ilercavonia, destacant també els seus Tempus i Domus Pensi, que no tenen res a envejar amb els més mediàtics i coneguts Avi Arrufí i Mather Teresina del Celler Piñol, del qual també s’en va destacar la seva excel·lent qualitat, tot i que va surgir a la sala un petit retret per l’etiquetatge dels seus productes, exclusivament en llengua castellana i anglesa.
Salut i bon vi!

Carles Ovide (notes tast) i Dani Coll.


Un altre tast d’estiu.

Aquest cop amb una garnatxa blanca jove de l’Empordà molt agradable per un aperitiu o entrant lleuger, Tayaimgut, per gaudir una sauvignon blanc fermentada en fusta del Penedès i, Alcor, un vi de Montserrat amb una Syrah dominant deliciosa. Un sempre fidel Carmelo Rodero per arrodonir la nit.

Heus blanc. Celler Lavinyeta. DO Empordà. Mollet de Peralada. 89% garnatxa blanca. 11% macabeu.

Una garnatxa blanca jove. Groc pàl.lid. Floral. Subtils aromes de fruita blanca i flors. En boca, molts cítrics i fruita tropical, pinya. Acidesa acusada amb un record dolç al final.

Tayaimgut 2005. DO Penedès. Sant Joan de Mediona. 100% sauvignon blanc. Fermentat en fusta i criança de 12 mesos roure francès.

Groc intens amb ribet amb reflexes verds. Força dens i gras en copa. Pinya i mango confitats amb lleugers aromes fumats i de vainilla. Lleugera acidesa ben ensamblada amb la fusta que dóna notes de reposteria.

Alcor 2005. Celler Can Grau Vell.DO Catalunya. Hostalets de Pierola (Montserrat). Syrah (47%), Garnatxa (22%), Cabernet (16%), Marcelan(11%), Monastrell (5%). Criança 18 mesos roure francès (40% nou).

Roig picota de capa mitja. Cos lleuger i alchòlic. Les violetes i mora de la Syrah predominen amb un fons balsàmic amb molta fruita roja. Molt aromàtic. Fusta ben integrada al cupatge afegint vainilla i espècies. No excessivament llarg en boca.

Ara que som a l’estiu, val la pena aprofitar per tastar vins blancs que venen molt de gust.

Tot i que sovint molta gent menysté els vins blancs, personalment trobo que tenen molts matisos i que podem trobar-hi tanta complexitat aromàtica i gustativa com al negre més complet. Especialment als blancs fermentats en fusta o que hagin tingut criança.

L’altre dia, tot sopant amb els envinats Josep i Miquel vam tastar :

  • Perafita Picapoll 2007. Celler Martín Faixó. DO Empordà.
    Un jove de groc pàlid. Aromes cítrics i florals amb records dolços de reposteria. Fresc.
  • Domaine Bernard Defaix Chablis 2005. Milly – Borgonya.
    Un Chardonnay de Chablis elegant. No gaire aromàtic. Potser li faltava temps de guarda.
  • La Pubilla. Brut nature 1999. Pere Ventura.
    Un gran cava del celler Pere Ventura.
  • Riveto. Dante Rivetti. DOC Moscato d’Asti.
    Una sorpresa. Un vi escumós italià 100% moscatell. Molt dolç. Ideal per postres o per un compartir amb un foie.

Tots bons vins i molt agradables cadascun d’ells dins el seu moment.

Per cert, com a anècdota, dir que en Miquel ens va portar un vi de més de 60 anys ! L’experiment consistia en veure què sortia d’un vi de taula després de tot aquest temps. Doncs bé, realment no es podia beure. El color era marró fosc i deixava la copa tacada d’un groc-ocre intens. Semblava iode. Per tant, aquella falàcia de “el vi com més vell millor”, queda confirmada.

Bon estiu envinats !

Dani Coll

Aquest cap de setmana, amb en Carles, l’Helena i la Bibiana hem pogut degustar un dels millors blancs catalans que hem tastat darrerament : Kyrie 2005 del Celler Costers de Ciurana, més conegut com Clos de l’Obac. Des de la nostra visita al Priorat per la Fira del Vi de Falset que teníem pendent aquesta ampolla i ja patíem !

D’aquest blanc fet amb filosofia de negre (fermentat en bóta i criat durant 6 mesos en roure francès nou), se’n poden dir moltes coses. En copa, és daurat i força gras. Al nas, fruita blanca, pell de préssec i tons cítrics conjuntats amb atmetlles, mantega i reposteria. Llarg de gust, amb un bon equilibri entre acidesa i dolçor.

Després del Kyrie, i per treure’ns una petita decepció que vam tenir amb el pinot noir de Les masies de Poblet, vam decidir tastar un pinot noir com cal, de la Borgonya. Vam beure un Nicolas Potel Santenay Clos de Tavannes 1r cru 2002, de Côte d’Or. Un típic pinot noir, potser amb una mica massa de fusta, però amb la fruita roja madura, compota de gerds i records de cola que trobo sempre a aquesta varietat. En obrir-lo, el vam trobar molt tancat. Estava clar que és d’aquells vins que cal donar-los una estona per tal que s’oxigenin i obrin tots els seus aromes. Així ho vam fer i va millorar molt.

Per acabar, un Champagne dels clàssics : Moët & Chandon brut imperial. Una altra expressió de pinot noir. Molt bo. Divertit l’exercici d’olorar i trobar les semblances i diferències d’ambdós pinots.

Dani Coll

Aquest passat pont de maig, els Envinats Carles i Dani, vam passar uns dies a L’Espluga de Francolí, al mateix costat de Poblet, i vam aprofitar per arribar-nos al Priorat a visitar algun celler i gaudir de la Fira del Vi de Falset.

A banda dels magnífics dies passats en família, el vi va ser l’estrella. Al Monestir de Poblet vam poder tastar els vins del Celler Abadia de Poblet. Produeixen dos vins, tots dos de Pinot Noir. Una raresa a les nostres contrades i una oportunitat de tastar aquesta subtil varietat fora de la Borgonya. Vam poder catar els vins “Abadia de Poblet”, i “Masos de Poblet”. Va ser un tast ràpid després de la visita al Monestir, però suficient per adonar-se que valen la pena. Tots dos són excel.lents i recomanables. El primer amb més fruita i menys fusta i el segon amb més complexitat i aromes secundaris. Uns dignes representants a casa nostra de l’elegant varietat francesa.

L’endemà, vam visitar a Gratallops el Celler Clos de l’Obac, un dels cellers més importants del Priorat on ens van explicar tot el procés que segueixen per produir els seus excel.lents vins.

Evidentment, després de la visita a les sales de maceració i de botes, vam poder tastar els seus vins. Tots magnífics. Vam començar pel seu blanc : Kyrie. Tal i com ens van explicar : un blanc fet amb filosofia de negre. Vam continuar amb el Miserere, el segon vi de la casa però boníssim i va meravellar-nos el complex Clos de l’Obac. Per acabar, vam tastar el Dolç de l’Obac. Un dolç inoblidable.

I el dissabte vam gaudir de la Fira del Vi de Falset. Una visita molt agradable per fer amb família i no només per tastar vi. També val la pena degustar els bons olis de Siurana i participar en les diverses activitats que hi són incloses (parades de joies, activitats literàries,…). Com podeu veure a la fotografia de la dreta, vam deixar constància que els Envinats havien passat per Falset…

En resum, una bona experiència a repetir l’any vinent i que podem planificar per compartir plegats més envinats.

Dani Coll

Amb els envinats Miquel Boix i Josep Gelabert, l’altre dia vam tastar uns blancs i un negre molt bons que val la pena tingueu en compte :

Dopf Riesling 2006. Alsàcia.
Riesling 100%
Llima, cítrics i records de mel

Emendis Trio 2007. DO Penedès.
Medalla d’Or Blancs Joves GiroVi 2008.
Macabeu 55%, Moscat 25%, Chardonnay 20%
Llimona fresca i aromes de pastisseria(info)

Alta Alella Parvus 2007. DO Penedès. Alella.
4 mesos en bota. 100% Chardonnay.
Notes de vainilla en fruita blanca. (info)

Vilosell 2005. DO Costers del Segre.
Criança. 49% Ull de Llebre, 28.5% Cabernet Sauvignon, 12% Garnatxa, 10.5% Merlot.
Balsàmic, molta fruita roja i tocs de xocolata amb llet. (info) .

Apa, ja en teniu uns quants més per apuntar-vos a tastar !

Dani Coll

Hola envinats!!

Avui he assistit a la 1ª presentació d’exclusives que ha promogut el majorista Setdevins, a les instal·lacions de l’auditori de Girona, dels cellers i bodegues dels quals té la representació exclusiva en les nostres comarques.

Hi he assistit convidat per la Motse i el Paco, propietaris del restaurant Miramar de Llançà, coneixedors de la meva passió vinícola. Ah! i no us ho perdeu! M’hi ha acompanyat la meva dona!! Si, si, l’Helena!! Que farta de sentir-me parlar de les excelències dels vins tastats, ha decidit d’una vegada per totes acompanyar-me! Ens ho hem passat molt bé!

Bé, la primera qüestió que em bé al cap una vegada vistes les bodegues i tastats els productes oferits, és la següent: Per què se’n diu “presentació d’exclusives” si d’exclusives no n’hi havia ni una?? Reflexionem-hi si us plau!!

Anem al gra!! Hem tastat molta cosa la veritat, però us faig un resum del més destacable:

Cadac 2005 criança del celler Martín Faixó (Empordà). ( si, si Dani, el Cadac!! Ho sento nano!! I dues copes!!). En dos paraules: IM – PRESSIONANT. Maravellòs. Ple de potència, cremòs i llarg. Una delícia. 6 mesos més d’ampolla i serà per caure espatarrat!!

Trasnocho 2004 criança del celler Remírez de Ganuza (Rioja). Molt i molt bó. Fantàstic equilibri entre fruita i fusta. Donem pas als riojas atrevits!!

Carmelo Rodero 2004 criança de Bodegas Rodero (Ribera del Duero). Aquest ja el coneixeu molts de vosaltres. En la seva línea. De lo milloret de la Ribera del Duero, com sempre!!

Ferratus 2004 criança i Ferratus Sensaciones 2003 criança de Bodegas Cuevas Jimenez SL (Ribera del Duero). A aquests feia temps que els hi tenia ganes. Sorpresa molt agradable!! Fruita madura, torrats fins (xocolata). Potent i carnòs. Molt llarg. La definició es bona per a tots dos vins.

Chivite Colección 125 Blanc fermentat en fusta del celler Julián Chivite SL (Navarra). Per fi he tingut l’ocasió de tastar-lo!! 45 € l’ampolla. No està malament per un blanc!!! 100% Chardonnay. Gras i molt elegant. La veritat es que és molt bó!!

Bé, hem tastat molta més cosa, però ho deixo aquí. De la resta la veritat es que no hi ha res que ens hagi sorprès.

Salut Envinats!!

Envinats Miquel i Josep, ja heu fet la tria dels vins que tastarem el dia 8?? A veure si doneu alguna pista!!

Publicat per : Carles Ovide.

Aprofitant que aquests dies estic fent un curset de vins, publico alguns dels vins que més m’han agradat dels que en Carles Ovide, el nostre expert i amic, ens va fent tastar.

Evidentment, donat que sóc un sapastre en aquest tema (per això faig el curs), la meva opinió cal relativitzar-la molt… De tota manera, el que sí que té és la sinceritat i candidesa de l’ingenu, que sovint és el més fiable.

Blancs :

Palacio de Bornos 2005
D.O. Rueda. Verdejo 100%. Bodegas de crianza de Castilla la Vieja.
El millor blanc dels que he tastat. Groc pàl.lid amb lleugers tons verdosos. Fruitós, aroma de poma i lleugerament àcid a la boca.

Flor d’Albera 2003
D.O. Empordà. Moscat d’Alexandria i Moscat gra petit. Martí Fabra. Criança de 12 mesos en bota de roure francès.
També molt bo. Groc intens daurat. Aromes de vainilla torrada i fumats. Molt especial. Es nota la criança en fusta.

Espelt Mareny 2005
D.O. Empordà. Sauvignon blanc i Moscat (50%+50%). Espelt viticultors
Molt aromàtic. Groc pàl.lid amb reflexes verdosos. Olor de préssec, molta fruita. Dolç. Es nota que és un vi jove.

Segrel 2005
D.O. Rias Baixas. Albarinho 100%. Pablo Padín, SL
Groc suau. Aromàtic, fruitós, dolç. Albarinho 100%

Viña Godeval 2004
D.O. Valdeorras. Godello 100%. Bodegas Godeval
Groc pàl.lid. Aroma fruitós, molt fi. Sembla un albarinho. Dolç i una mica alcohólic.

Vinya d’Irto 2004
D.O. Terra Alta. Garnatxa blanc i Macabeu. 4 mesos en bota roure francès.
Groc daurat. Sec i amb gustos de fumats i fruits secs. Es nota la criança.