Camino2011

Des de la seva fundació l’any 2006, Terra Remota -el celler de Marc i Emma Bournazeau a la DO Empordà– ha consolidat el seu posicionament al mercat exterior, on ha assolit la xifra del 70% de les vendes.

A aquest èxit hi ha contribuït, sens dubte, un dels puntals de la seva gamma de vins, el negre amb criança Camino, que fa poques setmanes ha aparegut al mercat amb la seva nova anyada 2011. 

Els vins del celler són característics per conservar molta fruita i aromes de florals en els seus cupatges. Aquest Camino 2011, es presenta en aquesta anyada amb un color roig picota, de capa mitja, amb un nas on hi predomina la fruita vermella, gerds, cirera, i també balsàmics, garriga i mentolats. Els seus 12 mesos de pas per bóta li aporten complexitat i cos, amb un lleuger toc de vainilla, acaben d’arrodonir uns tanins que aporten una magnífica carnositat i frescor en boca, esdevenint un vi molt elegant.

Els que hàgiu tastat altres anyades d’aquest Camino, trobareu en aquest 2011 una de les seves millors expressions. El predomini de la garnatxa ja en aquesta anyada sobre la syrah i una collita més madura li han aportat més carnositat mantenint la frescor ja característica d’antuvi. Un molt bon vi. Ben treballat i a gran alçada dins l’Empordà.

Aquesta vegada de la mà d’en Toni, ens endinsem en els vins ecològics, o més ben dit en els vins procedents d’agricultura ecològica. Vins produïts i elaborats amb l’objectiu d’obtenir un producte de màxima qualitat i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient, eliminant l’utilització de productes com ara els adobs químics, plaguicides o herbicides, i substituint-los per productes naturals com ara els adobs orgànics, que proveeixen al cep de tots els nutrients necessaris. (veure fotos)

Aquests vins podreu indentificar-los per portar adherida l’etiqueta del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), organisme depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarregat de realitzar el control i la certificació dels productes obtinguts ecològicament.

Ara que ja sabem a grans trets el que es un vi de producció ecològica, anem a veure amb detall la seva proposta:

Comencem amb un vi de la DO Penedès, el Syrah Col·lecció, anyada 2007, del celler Albet i Noya, grans defensors d’aquesta manera d’entendre i treballar la vinya. Elaborat com el seu propi nom indica únicament amb la varietat Syrah i amb una criança de 14 mesos en botes de roure francès i americà, presenta un color cirera molt tapat amb ribet robí. El nas identifica aromes de fruita molt madura i dolça, amb lleugers torrats de la criança. A la boca es mostra potent però fresc a l’hora, amb bona astringència, retornant els records de fruita madura.

Tot seguit tastem el Laudum Nature Petit Verdot, del celler Bocopa, DO Alacant, anyada 2006, varietal de Petit Verdot i criança de 4 mesos en botes de roure francès. De color cirera tapat amb ribet teula. Aromes complexes que recorden herbes aromàtiques de bosc, pega dolça, menta. Boca molt dolça i golosa, sense perdre potència i estructura.

Li toca el torn al Moma, anyada 2007, del celler Bodegas Los Frailes, DO Valencia. Elaborat amb les varietats Monastrell (50%) i Marselan (50%) i criança de 15 mesos en botes de roure. De color cirera amb tonalitats violàcies, brillant i elegant. Aromes complexes de fruita vermella, balsàmics i torrats, apareixen també herbes aromàtiques. A la boca es presenta untuós i embolcallant, suau però també potent, fruitós i molt fresc, amb un postgust llarg i elegant. Molt mediterrani. Excel·lent.

Seguim a la mateixa DO Valencia i el mateix celler, i tastem el Trilogía, anyada 2007. Cupatge de Monastrell (70%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de Llebre (10%), amb criança de 12 mesos en botes de roure. De color cirera molt tapat, brillant i net. Aromes de fruita madura amb tocs minerals i balsàmics, records de pebre i notes torrades. Boca elegant i untuosa, amb fruita madura i final llarg i persistent.

No ens movem de la DO Valencia i tastem Los Pinos 0%, del celler Bodegas Los Pinos, anyada 2010. Cupatge de Monastrell, Garnatxa i Syrah. De color cirera intens i ribet violaci. Aromes poc expressius de fruita de bosc i records de sofre gens agradables. Boca amb poca fruita, inexpressiu. Segurament vam topar amb l’ampolla “tonta” i no ens va fer gens el pes. Però com diem sempre, tots els vins mereixen una segona oportunitat!

Per anar acabant amb els vins ecològics, tornem al Penedès per tastar el Mas Petit de Parés Baltà, anyada 2008, del celler Parés Baltà. Cupatge de Cabernet Sauvignon i Garnatxa, i criança de 7 mesos en botes de roure francès. Color cirera de capa mitja amb ribet robí. Aromes de fruita vermella integrats en torrats suaus i records lleugers de vainilla. Boca suau, sense arestes, amb tanins plans i fruita vermella.

I com a punt final de la trobada, ens apartem dels vins procedents d’agricultura ecològica per endinsar-nos a l’Empordà i en les novetats que es presenten a la nostra DO. N’havíem sentit a parlar i teníem ganes de tastar-lo: El Coma Fredosa, del celler Hugas de Batlle, anyada 2008. Cupatge de Cabernet Sauvignon (55%) i Garnatxa (45%). Celler situat a Colera, al cor del Cap de Creus, on els sòls de pissarra transmeten al vi una meravellosa i característica mineralitat. De color cirera fosc impenetrable i tonalitats violàcies, d’aparença untuosa i llàgrima densa. Aromes de fantàstica complexitat: fruita confitada (melmelada de maduixa), terra càlida i mineral, records de torrats i vainilla, pebre. A la boca entra potent i embolcallant, omplint-la sense mesura. Tanins potents però no agressius, amb fruita madura i una frescor mineral excel·lent, allargant el seu final de manera excepcional. Un vi amb un potencial i recorregut que caldrà seguir.

 

Avui us proposem un vi de la DO Empordà, concretament el Terra Remota Camino 2008 del Celler Terra Remota.

Els vins de Terra Remota, i Camino 2008 n’és un exemple, són vins que tenen una vocació clarament innovadora dins la DO. Tot i que també utilitzen varietats autòctones com les garnatxes i l’ull de llebre,  la seva aposta és cap a varietats no tant representatives de la zona, com la Syrah, la Chenin o la Chardonnay, autèntiques protagonistes de les seves propostes, amb uns resultats que trobem prou interessants i engrescadors.

Camino 2008 és un cupatge de syrah (35%), garnatxa negra (35%), cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Roig amb reflexes violacis, brillant, de capa mitja, té la seva principal virtut en oferir un nas molt aromàtic.Floral amb notes de violetes, fruites vermelles i lleugers tocs de xocolata blanca, se’ns ofereix en boca lleuger, amb uns tanins força polits, sense arestes. En el primer tast, hi hem percebut un lleuger punt amarg al postgust que posteriorment ha desaparegut. El trobem un vi llest per al seu consum, tot i que segurament un xic més d’ampolla acabarà per extreure’n el seu potencial.

Properament també publicarem una cata del seu primer vi : el Clos Adrien. El vi insígnia del celler, amb una syrah que ens vol transportar cap a les ribes del Ròdan.

Bona feina Terra Remota !

Amb ocasió del TastaPorrera celebrat el passat mes de novembre, els Envinats ens vàrem desplaçar des de Girona a aquesta encantadora vila del Priorat, on sempre es un plaer passejar-hi, gaudir de la seva gent, compartir la divertida descoberta dels rellotges de sol amb els més petits i com no, dels seus espectaculars i meravellosos vins. La fira es un moment ideal per a gaudir de tot plegat, convertint Porrera en el marc idoni d’unió entre la gent, la terra i el vi.

Poder conversar amb responsables dels cellers, com l’Albert Costa del celler Vall Llach, la Dominic del Celler Clos Dominic, els cousins vinícoles Marc i Adrià  i amb tants d’altres, així com retrobar companys blocaires com en Jaume, de Vins de Catalunya, amb qui sempre s’aprèn repassant cellers visitats i vins tastats, i d’altres coneguts, aficionats i experts, que venen d’arreu de Catalunya o fins i tot de Castelló de la Plana, es sempre motiu de satisfacció i plaer. Destacaríem que l’alt nivell enològic dels assistents a la fira, la fan encara molt més apassionant i atractiva.

Dels vins que es podien tastar, que n’eren pràcticament la totalitat dels que s’elaboren en el municipi, destacaríem el Roquers de Porrera 2006, del celler de l’Encastell, elegant i potent a l’hora, ple de notes complexes. Un fantàstic Les Eres 2006, del celler Joan Simó, voluminós i madur, elegant i vam trobar que en un punt esplèndid. Una proposta interessant : Les Cousins 2008, del celler Cims de Porrera, fresc i juvenil, ple de fruita i calidesa. El Ferrer Bobet 2007, del celler Ferrer Bobet, un vi que no havíem tingut ocasió de tastar encara i que ens va agradar molt. Del celler Mas Martinet Assessoraments, vam poder tastar un Martinet Bru renovat que, sense perdre la seva rusticitat i potència, ara ens arriba més fi, amb més subtilesa, adaptant-se segurament als gustos del mercat actual.

També ens van oferir a provar, el Martinet degustació nº2, un fantàstic cupatge de syrah i cabernet, amb la garnatxa com a complement, que es una meravella  i que respon a aquesta política d’estudi del sól i de  les varietats del celler per fer vins cada cop millors. El Vinyes Baixes 2007, del celler Clos Dominic, un clàssic ple de complexitat i sinceritat a parts iguals; i l’Idus 2008, del celler Vall Llach, poderós en cos i fruita, amb gran complexitat i elegància, a opinió nostra,  el vi més representatiu de la vila i un dels més característics del Priorat.

 

Una vegada acabada la fira i amb les forces renovades després de dinar, ens esperava una visita desitjada des de feia temps: Vàrem quedar amb l’Albert Costa del Vall Llach per visitar el celler aquella mateixa tarda.

 

L’ampliació dels límits de la DO Empordà va permetre en el seu dia la incorporació de cellers situats al Baix Empordà com ara el Mas Oller, situat al terme municipal de Torrent, en plena zona coneguda com l’Empordanet. Aquest celler vinculat amb Can Ràfols dels Caus (Penedès), elabora el Mas Oller Pur 2009, un negre jove que està obtenint en algunes de les guies de vins més prestigioses, les puntuacions més altes, i més que merescudes, d’entre els vins de la seva classe.

Amb cupatge de les varietats Garnatxa, Sirah i Cabernet Sauvignon, i amb un curt pas de 3 mesos per bótes de roure francès, el Mas Oller Pur es un vi de color cirera molt fosc, impenetrable. Aromes fantàstics de fruita vermella i negra, amb lleugers tocs torrats i de vainilla del seu breu contacte amb el roure, tocs minerals i de cacau. l’Entrada a la boca es de fruita concentrada, suau i molt saborós, fresc, i amb un cos i una untuositat que fa que el vi perduri llargament en el nostre paladar.

Vi d’una excel·lent relació qualitat/preu al que només cal donar-li la temperatura adequada de servei (15º-16º) per poder-lo gaudir a l’instant. Anoteu-lo a l’agenda de futures adquisicions.

Des de sempre els Envinats hem seguit de ben a prop el bon fer i l’evolució del Celler Oliver Conti, destacant des dels seus inicis a l’any 1991 pel seu atreviment a l’hora de proposar vins diferents, que busquen reflectir la forta personalitat de l’Empordà.

Les idees innovadores dels germans Oliver Conti, en Xavier i en Jordi, que decidiren plantar varietats de raïm inusuals a la DO Empordà, com ara la Cabernet Sauvignon, la Cabernet franc i la Merlot pels seus vins negres, i la Gewürztraminer i la Sauvignon blanc pels seus vins blancs, per combinar-les amb les varietats típiques de la zona com la Garnatxa i la Macabeu, són una interessant proposta. Els seus vins, tots ells de marcada personalitat, han rebut el reconeixement merescut per part d’aficionats i professionals del sector, i no falten a les cartes de vins dels restaurants, ni a les recomanacions de les botigues especialitzades.

Aquesta vegada volem destacar un dels vins : l’Ara 2008 que amb aquesta complirà la seva tercera aparició al mercat (anteriorment van aparèixer les collites 2005 i 2007).

L’Ara és un vi elaborat amb les varietats Garnatxa, Merlot, Cabernet sauvignon i Cabernet franc, un cupatge que busca i dóna a aquest vi una personalitat i estil propis. La Garnatxa li aporta la frescor pròpia d’un vi clarament mediterrani i combina de manera perfecta amb el caràcter i la potència que aporten la Merlot i la Cabernet sauvignon, complementat amb les qualitats aromàtiques de la Cabernet franc. Per altra banda la Merlot i la Cabernet sauvignon passen un període de 12 mesos en botes de roure francès i americà, aconseguint donar al vi l’harmonia i estructura necessàries.

Vi de color cirera amb ribet que deixa el violaci per tornar-se robí, de capa mitja-alta. Aromes de fruita madura, quasi confitada (prunes, mores), també apareixen aromes especiats (pebre), amb tocs torrats i lleugera vainilla del seu pas per fusta, que potser encara no harmonitza del tot amb la fruitositat, però que ho aconseguirà amb poc temps. A la boca es llaminer i refrescant, però amb caràcter i tanins notables que fan que es mostri estructurat i potent.

No deixeu escapar l’ocasió de tastar-lo, així com tots els altres vins elaborats per aquest celler, sempre diferents i sorprenents.

Tot just la segona anyada d’aquest vi del celler Huerta de Albalá, a Cádiz, i ja destacant entre els millors. Amparat en la qualificació de “vino de la tierra de Cádiz”, destaca per ser un vi excel·lent que neix en una zona no acostumada fins ara a l’elaboració de vins negres d’alta qualitat. Vi que ja en la seva primera anyada (varietal de syrah) transmetia una elegància i amplitud d’aromes fantàstiques, i que ara en aquesta s’enriqueix amb noves aportacions dels raïms de Merlot i Cabernet Sauvignon.

Envellit durant 12 mesos en botes de roure francès i durant 1 any en ampolla. De color cirera picota i ribet taronja, de capa alta. De gran complexitat aromàtica, destacant la fruita madura, compota, prunes, tocs sorprenents d’ametlla torrada, cacau. En boca es potent, càlid, cremòs, molt elegant, amb molt bon recorregut que omple la boca de fruita madura i records de fruits secs, amb un final que s’allarga de manera esplèndida i que convida a seguir bevent.

Un vi negre andalús que us sorprendrà!

Aquesta vegada, els Envinats, de la mà de l’Enric i en Jordi, ens hem acostat a una nova DO catalana. (veure fotos).

Costers del Segre es un dels territoris vinícoles més extensos de la península, que comprèn quasi la totalitat de la província de Lleida, des del Pallars Jussà, fins a Les Garrigues, al peu del Montsant i des de les terres àrides de ponent fins a La Segarra. Tot aquest extens territori està dividit en set subzones; Les de Raimat i Segrià, a l’oest de la ciutat de Lleida, formen el nucli originari de la DO, d’on s’obtenen vins de tall mediterrani. Més al nord es troben les d’Urgell i Artesa de Segre, amb un clima més rigoròs, on es conreen varietats resistents a aquests climes extrems, d’on s’obtenen vins de tall més fresc. A l’est trobem la subzona de les Valls del riu Corb, terres seques i àrides, d’on surten vins més rodons i alcohòlics. Més al sud, a tocar de la serralada del Montsant, hi troben la subzona de les Garrigues, amb magnífiques vinyes de Cabernet Sauvignon i Garnatxa que produeixen vins negres molt més càlids i equilibrats. I finalment, la subzona més jove de totes, la del Pallars Jussà, que ofereix una viticultura de país fred que combinada amb el clima mediterrani, dona uns resultats molt acceptables.

La selecció de vins per tastar va ser aquesta:

Raimat Brut Nature: Vi espumòs elaborat pel celler Raimat, subzona del mateix nom, 70% Chardonnay i 30% Pinot noir. Espumòs de color groc brillant i bombolla fina. Aromes intensos de flors i pastisseria. Cremòs i fruitòs, amb una excel·lent acidesa. Un magnífic espumòs de tall molt “champenoise”.

Raimat Vinya 27 Chardonnay 2009: Blanc del celler Raimat. Varietal de Chardonnay. De color groc pàlid amb tons verdosos. Aromes florals i de fruites tropicals amb tocs fumats. A la boca es fresc i untuós, amb bona acidesa i records fruitosos.

Agalíu 2008: Blanc elaborat pel celler l’Olivera, subzona Valls del riu Corb. Varietal de Macabeu, fermentat i criat en botes de roure francès. Color groc palla, amb aromes complexes de flors blanques i balsàmics. A la boca es lleuger però estructurat, fruitòs i saboròs.

Bru de Verdú 2007: Del celler Cercavins, subzona Valls del riu Corb. Negre elaborat amb 70% Ull de llebre i 30% Syrah, amb criança de sis mesos en botes de roure americà i francès. De color cirera fosc i brillant. Aromes de fruita madura, espècies. A la boca es fresc, cremòs, amb notes de fruita dolça i tanins madurs.

La Figuera 2006: Celler La Figuera, de la subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Cabernet Sauvingon i Ull de llebre, amb pas per botes de roure. Color cirera tapat amb vora teula. Aromes de fruita vermella confitada amb notes de vainilla. Pas per boca astringent, amb tanins durs i records de fruita madura.

Petit Grealó 2005: Celler Vinya l’Hereu de Seró, subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon. Color cirera tapat intens i ribet amb tons robí. Aromes de fruita vermella i negra de bosc, amb tocs balsàmics i minerals accentuats per un any de criança en dipòsit d’acer inoxidable. A la boca entra fresc però complexe, amb tanins rodons i records de fruita compotada i cuir.

Cèrvoles 2005: Del Celler Cèrvoles, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge d’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot i criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera tapat amb ribet de lleugers tons blaus, de capa alta i llàgrima densa. Aromes complexes de fruita madura, pruna i terra humida, amb torrefactes de la criança en fusta. A la boca es potent i carnòs, amb tanins madurs i estructurat, amb un final llarg de fruita madura.

Geol 2006: Celler Tomàs Cusiné, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Cabernet Franc i Marselan, amb criança de 10 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera intens i brillant, de capa alta. Aromes de fruita madura, amb fons de tabac i cacau, amb molt bona integració de la fusta que aporta suaus torrefactes. A la boca es presenta fresc i fruitòs, potent, amb tanins ben presents però polits i un post-gust llarg i saboròs de fruita madura i xocolata negra. Esplèndid.

Seguint amb les trobades d’Envinats, on sempre anem cercant noves sensacions, aquest cop vam fer un tast dedicat a vins de l’Hemisferi Sud. Concretament vam triar vins de Sudamèrica, Sudàfrica i també algun d’Australià. (Veure fotografies)

Ara mateix, a aquelles latituds, són a finals d’estiu i en poc temps faran la verema d’aquest any. De manera que quan vingui la nostra primavera europea, podríem aprofitar per deixar bocabadats a les nostres amistats presumint d’haver tastat vins de l’any actual, aparentment, abans de veremar !

Els vins que hem tastat :

Casillero del Diablo Chardonnay 2008. Valle del Maipo, Chile. (On és ?). 35% fermentat en bóta, 65% en acer. Criança de 6 a 8 mesos. Groc palla amb reflexes verdosos. Densitat mitja a la copa. Molt aromàtic amb notes de pinya i vainilla. Llarg en boca amb un final dolç. Una bona mostra que a la Chardonnay li agrada el Valle Central de Chile.

Cape Mentelle Shiraz 2006. Austràlia. Margaret River. (On és ?). Un Syrah pràcticament monovarietal (93%). Molt aromàtic. Pruna i fruita madura. Espècies. Poc cos, lleuger en el pas per boca.

Lyngrove Estate Reserve Shiraz Pinotage 2007. Sudàfrica. Stellenbosch. (On és ?). Un cupatge de Syrah i Pinotage (varietat autòctona de Sudàfrica, creada a partir d’un creuament entre Pinot Noir i Cinsault).

Terrazas de los Andes Reserva Malbec 2007. Chile. Mendoza Estate Grown. (On és ?). Monovarietal de Malbec. Roig picota de capa mitja-alta. Complexe, amb molts aromes. Cirera negra, espècies i records de coco.

Casillero del Diablo Cabernet Reserva Privada 2007. Valle del Maipo, Chile. (On és ?). Cabernet Sauvignon i Syrah. 14 mesos de criança en bóta. Aporta la tipicitat de la CS amb aromes de pebres combinada amb una floral Syrah.

Clos de los Siete 2007. Tunuyán, Argentina. Valle de Uco. (On és ?). 45% Malbec, 35% Merlot, 10% Cabernet Sauvignon, 10% Syrah.

Terrunyo 2000. Chile. Valle del Maipo. 90% Cabernet Sauvignon, 5% Merlot, 5% Carménère. 12 mesos bóta. Un cabernet que segurament a d’altres anyades és un vi molt correcte, però que en aquesta ampolla es trobava en clara decadencia.

El passat 5 de novembre de 2009 ens fèiem ressó d’un nou vi, l’Orto 2008 del celler Orto Vins, al Masroig, de la DO Montsant, amb cupatge de Carinyena, Garnatxa, Ull de llebre i Cabernet sauvignon, i criança de 3 mesos en botes de roure francès, del qual n’haviem sentit excel·lents comentaris.

Doncs bé, la gentilesa del mateix celler que ens n’ha fet arribar una ampolla, ens ha permès dur a terme el tast d’aquest esperat vi i poder-ne donar la nostra valoració.

En primer lloc hem de dir que la primera impressió es d’impacte total, ja que només de veure’n el color i de fer-ne una primera valoració aromàtica constatem que es un vi que s’aparta dels conceptes que defineixen els caldos que s’elaboren en aquesta DO, per trobar-nos amb un vi de color cirera obert, brillant i net, de capa mitja-baixa, amb ribet encara amb tocs violàcis passant al robí. Al nas ens porta records de fruita molt madura (mores) i golosa, amb excel·lent frescor que omple de records florals i amb lleugers tocs torrats del seu curt pas per bota. A la boca es presenta fresc i fruitós, totalment exempt de notes alcohòliques, suau i dolç a l’hora, amb tanins molt ben polits i una molt bona estructura.

Excel·lent vi aquest Orto 2008 ja en la seva primera anyada, i amb un preu que el fa encara més gran!

Us el recomanem!

La finca del celler Masies d’Avinyó, situat a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, al Bages (DO Pla de Bages), comprèn diversos polígons i parcel·les, i es en el polígon 3, parcel·la 9, on es troben les vinyes mes velles de Cabernet Sauvignon i Syrah, amb les que s’elabora l’Abadal 3.9.

Vi de finca que expressa a la perfecció les característiques del “terroir” del Bages: pedra calcària sobre argila roja, tot envoltat de boscos que donen al vi mineralitat i una molt bona expressió d’aromes balsàmics.

Envellit durant 12 mesos en botes de roure francès (70%) i americà (30%), l’Abadal 3.9 es un vi de color cirera intens amb vora teula. Ofereix aromes de fruita vermella amb notes balsàmiques de regalèssia i menta, fons de vainilla i tabac. A la boca es presenta ampli i potent, amb tanins polits i un llarg post-gust amb records de cacau.

Magnífic reserva que te molt ben merescuts els 91 punts Parker atorgats aquest passat mes de juny, i que us recomanem tastar i gaudir-ne.

Aquest passat dissabte 14 de Novembre, alguns dels Envinats vam visitar el CataVins Sabadell 2009. L’any passat no vam poder assistir-hi, però aquest any no hem deixat passar l’oportunitat de posar-hi el nas.

Tot i que aquesta ha estat tot just la segona edició, l’hem trobada interessant i l’oferta de vins i expositors és força àmplia. Hi ha sobretot referències catalanes, però també es pot descobrir vins d’altres de DOs nacionals com Ribera del Duero, Rias Baixas o Navarra. El nombre de cellers que hi aporten els seus vins a tast és important, tot i que molts d’ells només hi són presents per mitjà del distribuïdor. En aquest sentit, a l’aficionat ens decep un mica perquè ens agrada més conversar directament amb ells, sense voler desmerèixer la feina dels distribuïdors. A les activitats del món del vi, s’hi sumen també algunes activitats de caire més gastronòmic, de forma menys rellevant, però també destacable.

Tot passejant-hi vam trobar diferents vins que ens agraden i vam poder tastar-ne les seves noves anyades. Com amants que som dels vins de la DO Empordà, destaquem els sempre esplèndids Cadac i Perafita de Martín Faixó, les novetats d’Oliver Conti amb un Carlota que aprofita la peculiaritat d’un cabernet franc fet a l’Empordà, la feina ben feta del Celler Arché Pagès amb un Cartesià 2004 que és ara en el seu millor moment i un Gresa 2007 que, malgrat faltar-li encara un o dos anys d’ampolla, promet moltíssim i vam poder comprovar el manífic potencial que té.

D’altres denominacions catalanes, ens va agradar molt l’Abadal 3.9 2006, per molts de nosaltres, el millor vi d’aquest celler del Pla de Bages. També vam estar conversant amb la gent de la DO Terra Alta al voltant del gran treball que estan fent allà per recuperar i millorar cada dia la seva garnatxa blanca, per convertir-la en insignia de la zona. Vam tastar el Llagrimes de Tardor, un 100% garnatxa blanca força interessant. Especialment memorable va ser el tast de Tayaimgut 2007, un meravellós sauvignon blanc fet a Sant Joan de Mediona al Penedès i del que vam corroborar la fantàstica impressió que ja ens havia deixat la 2006.

Fora de Catalunya, ens van agradar els albarinhos de Fefiñanes. Vam poder-ne tastar els seus tres vins : el jove Albarinho de Fefiñanes, la seva versió amb criança sobre les seves lies : Fefiñanes III año, i la versió amb bóta : 1583. A destacar el Fefiñanes III año per mantenir exquisidament l’equilibri entre fruita i criança. De la Ribera del Duero, el Ferratus 2006 ens va recordar la gran tinta fina de la DO castellana, amb una gran complexitat i fruita madura perfectament integrada amb la fusta.

 

Ja ho veieu, tot plegat una jornada ben aprofitada i que us recomanem que no deixeu escapar en les properes edicions del CataVins.

Els amics de la DO Montsant, ens han fet arribar una informació al voltant d’un nou vi : l’Orto 2008 del Celler Orto Vins, al Masroig.

Producte de la feina de quatre viticultors que segueixen el camí iniciat pels seus pares, avis i besavis en el comreu tradicional de la vinya, Joan Asens, Jordi Beltran, Josep Ma Beltran i Josep Ma Jové ja fa més d’un any que iniciaren el projecte engrescador de crear el seu propi vi aprofitant el terreny calcari i argilós amb presència de pissarra de les finques familiars.

Ara, Orto 2008 ha estat triat per fer costat al menú de les properes festes de Nadal dels restaurants del Gran Hotel La Florida (*****) de Barcelona, situat en una posició privilegiada, a peu del Tibidabo. Segons Claudio Comella, sommelier titular d’aquest emblemàtic hotel, ha triat aquest vi: “per la seva frescor de caràcter atlàntic, de moviment compacte però lleuger que seduïx amb una aromàtica, fresca, floral i sucosa fruita”.

Un vi jove amb criança que els Envinats encara no hem pogut tastar i donar-ne la nostra valoració, però de segur que trobarem un moment per fer-ho en els propers mesos i gaudir-ne com es mereix.

A la darrera trobada, els Envinats hem tingut la sort de compartir tast amb l’Agustí Ensesa, fundador i Director de l’Escola de Tastavins del Gironès i creador i màxim responsable del GiroVi Concurs anual de vins i caves de Catalunya, una de les personalitats més reconegudes a l’àmbit del vi gironí. (Veure les fotos de la trobada)

També President de Mestres tastavins i cellerers de Catalunya i apassionat del vi, és una d’aquelles persones carismàtiques i estimades per tothom, tant pels professionals com per nosaltres els aficionats. Només calen uns minuts seguint les seves explicacions, per adonar-se que la seva saviesa, fruit del tast sincer i expert, és d’aquella que no s’aprèn a les escoles i que val la pena escoltar i seguir.

La proposta que ens portà als Envinats, fou un tast de vins de la DO Penedès, però també va incorporar per ‘escalfar motors’ un agradable blanc jove i un negre també jove de Pays d’Oc (Languedoc-Rosselló), ambdòs vins “primeurs” de l’anyada 2009, que surten al mercat quasi un mes abans que els populars i famosos “beaujolais” de la Borgonya francesa, que van sobtar per la seva explosiva i agradable aroma a fruita fresca i dolça.

Seguidament ens va sorprendre amb un rosat que surt dels cànons habituals dels processos de vinificació, El Gran Feudo (Bodegas Chivite), fermentat en les seves lies. Un vi de l’anyada 2007 que s’aparta totalment de les característiques pròpies d’aquests tìpus de vins, frescos i fruitosos, per agafar tocs d’una certa criança que crida l’atenció per la seva singularitat, que no per les seves aportacions sensorials.

Els vins tastats del Penedès van ser :

Gran Desclòs. Celler Planas-Albareda. Anyada 2004. Elaborat 100% amb Merlot. Criança de 6 mesos en botes noves de roure francès. Color cirera tapat amb vora robí. Aromes de fruita madura i florals, espècies. Roure cremòs i tanins suaus. Molt varietal. Sedòs i persistent a la boca.

La Pierola. Anyada 2006. Elaborat 100% amb Merlot. Criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera picota de capa impenetrable. Aromes de fruita madura confitada, vainilla. Tanins encara per pulir que sequen la boca. Aspre i contundent. Un vi de llarg recorregut que segur que millorarà amb el pas del temps.

Torre del Veguer. Celler Torre del Veguer. Anyada 2005. 85% Cabernet Sauvignon i 15% de Carinyena i Merlot. Criança de 12 mesos en botes de roure americà. Color cirera picota, vora grana. Aromes de fruita negre, torrefacte. Roure ben integrat amb la fruita. A la boca es aspre i potent, amb poc recorregut.

Mas la Roca. Celler Vallformosa. Anyada 1999. Elaborat 100% amb Syrah. Criança de 6 mesos en botes de roure francès. Color teula amb vora taronja. Aromes subtils de fruita vermella i flors. Roure molt integrat i tanins sedosos i suaus. En boca es mostra lleuger i fresc tot i els seus 10 anys.

Reserva Martí. Celler Albet i Noya. Anyada 2004. Cupatge d’Ull de llebre, Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot. Criança de 12 mesos en botes noves de roure francès i 2 en ampolla. Color cirera molt intens, quasi tapat, amb vora teula. Aromes intensos de torrats sobre un fons de fruita madura, complexe. Tanins suaus i madurs, vainilla. A la boca es potent ì saboròs, fruitòs, amb un recorregut molt notable. Un vi magnífic.

Finca La Milana. Celler Albet i Noya. Anyada 2005. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Ull de llebre. Criança de 13 mesos en botes noves de roure francès. Color cirera tapat amb vora grana, de capa alta. Fruita negra madura (mòres), torrats, balsàmics, tocs de tabac. Excel·lent complexitat. Roure molt ben integrat, cremòs. A la boca es potent, amb cos i molt bona acidesa, fresc, fruitòs. Amb un recorregut persistent de fruita madura. Esplèndid!

Fantàstica selecció la que ens va proposar l’Agustí, amb el que esperem gaudir d’un altre tast ben aviat!

Carles Ovide i Dani Coll.

Sempre he tingut debilitat per aquest vi que elabora el celler Mas Martinet. Des de la primera vegada que el vaig tastar (si no recordo malament era una ampolla de l’anyada 2000) l’he considerat un clar exemple del que significa el Priorat, juntament amb el seu germà gran, Clos Martinet.

El celler Mas Martinet amb en José Luis Pérez al capdavant, va ser un del responsables de la magnífica revolució que ha patit aquesta terra i els seus vins, avui admirats arreu del món, juntament amb René Barbier (Clos Mogador), Carles Pastrana (Clos de l’Obac), Dafne Glorian (Clos Erasmus) i Álvaro Palacios (L’Ermita). Avui en dia es la seva filla, Sara Pérez, la que es troba al capdavant del celler, combinant aquesta tasca amb d’altres projectes com “Venus La Universal” a Montsant, treballant i gestionant les vinyes, les oliveres i els boscos de Mas Martinet sota les directrius de l’agricultura ecològica.

Tocava doncs obrir ja aquesta ampolla de l’anyada 2004 per veure’n la seva evolució, i tal i com esperava, no va defraudar gens.

Vi elaborat amb cupatge de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah, amb criança de 15 mesos en bótes de roure francès. Color cirera fosc i vora grana, de capa mitja-alta. Aromes de fruita de bosc, terra seca, pebre. Tot envoltat d’un toc mineral exquisit i uns tanins cremosos i molt ben integrats. A la boca es mostra potent, gras, amb molt de cos i un punt d’amargor molt agradable. Molt bona persistència que omple la boca deixant records minerals.

Vi d’excel·lent relació qualitat/preu.

Un any més, després dels mesos d’estiu, els Envinats encetem la temporada de tastos amb una nova trobada, aquest cop amb vins de les DOQ Priorat i DO Montsant a càrrec de Carles Ovide i Dani Coll.

Es fa difícil de dir res de nou de les característiques dels vins que trobem per les terres seques i pissarroses dels costers del Priorat i de la seva veïna Montsant. El tast de 8 magnífics exemples de concentració tànica dels seus fruits, ens fa recordar que la seva robustesa i alcoholicitat – característiques infravalorades en altres temps – ara es mantenen com a element diferenciador d’uns vins de gran complexitat i matisos reconeguts arreu del món.

A la ja prestigiosa Priorat vam voler també tenir en compte l’emergent i cada cop més valorada Montsant, on són ja molts els vins destacables, els quals no tenen res a envejar a la seva més internacional veïna. Vam tastar 8 vins : 4 vins de cada zona i, dins d’aquests, 3 de negres i 1 blanc.

Els vins tastats van ser aquests :

 

Dido Blanc 2008.
DO Montsant. Venus La Universal. Macabeu i Garnatxa blanca. De color palla brillant amb reflexes verdosos. Aroma molt expressiu de la macabeu, mineral, flors blanques. Saboròs, gras i especiat. Excel.lent.

Coma Alta 2007.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. 85% Garnatxa blanca, 15% Viognier. Color groc palla, amb llàgrima densa. Aromes molt intensos de fruites tropicals. Excel.lent integració dels 5 mesos de criança en botes de roure francés que juntament amb els 15% de volum glicèric li dona un caràcter molt particular. Gras i dens a la boca. Un vi molt especial.

Acústic 2007.
DO Montsant. Celler Acústic. Garnatxa i Samsó. De color cirera amb vora grana. Aromes de fruita madura i espècies. Cremositat de la fusta ben integrada. No massa expressiu i un pèl curt.

Camins 2007.
DO Priorat. Celler Álvaro Palacios. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Syrah. Color cirera tapat i brillant. Aromes juvenils i frescos, amb tocs florals. Fruita madura. Bon equilibri entre fusta i fruita. Equilibrat i complexe tot i la seva joventut.

Dido 2007.
DO Montsant. Venus La Universal. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Merlot. Tast decebedor! Volem creure que aquest vi, que molts de nosaltres coneixem molt bé i sabem de la seva qualitat, ha tingut algun tipus de problema aliè a la seva el·laboració, ja que desprenia un aroma d’ous podrits fortíssim, d’excès de sulfuròs, que ni el pas de diversos minuts va fer minvar. Mala sort!

Solanes 2005.
DO Priorat. Garnatxa i Samsó. De color cirera tapat i vora grana. Fruita vermella madura, torrats polits i intensos. Tocs minerals i de terra humida, amb molt bona integració de la fusta. Un priorat autèntic, sense pretensions i amb un final un pèl curt.

SolPost 2005.
DO Montsant. Garnatxa i Samsó. De color cirera brillant amb vora grana. Aromes a fruita confitada, xocolata i licors i un rerafons de vainilla molt agradable. A la boca es cremòs, amb tanins vius i agradables que porten a un final persistent i elegant. Sorpresa molt agradable, vi excelent per veure ara o esperar encara algun temps.

Coma Vella 2005.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. De color cirera brillant i vora grana. Priorat modern i elegant. Aromes complexes, fruita madura combinada excel.lentment amb un roure cremòs. Boca fina i elegant, amb un final llarg que no deixa indiferent a ningú. Un gran vi.

Carles Ovide i Dani Coll

Parlar d’Álvaro Palacios és parlar d’èxit i de feina ben feta. D’algú que ha sabut combinar l’aspecte comercial i de marketing amb la cura per la qualitat del terreny de les vinyes del Priorat, potenciant la zona fins arribar a vins d’una qualitat fins fa uns anys insospitada.

Per això, quan es presenta un nou vi amb la seva signatura, els aficionats al vi diguem que no ens podem estar de tastar-lo, atrets pel prestigi del seu autor.

Camins 2007 és un cupatge de Samsó (50%), Garnatxa (40%), Syrah i Cabernet Sauvignon (10%), provinent de ceps de 30 a 50 anys de diferents finques del Priorat i amb 8 mesos de bóta nova de roure francès. Roig picota brillant, amb ribet carmí, es mostra tancat al nas i li cal una bona oxigenació per tal de fer aparèixer la fruita madura ben combinada amb els aromes complexes d’una fusta ben integrada. Avellutat en boca i bastant llarg, té un punt alcoholic i unes certes puntes segurament superables després d’1 o 2 anys d’ampolla.

Un molt bon vi que, segons sembla, indica la tendència que segueixen alguns cellers a treure nous vins a preus més ajustats mantenint qualitats molt similars a d’altres de ja existents i més reconeguts.

Ja feia temps que tenia ganes d’escriure sobre aquest vi, Clos Valmaña, del Celler Mas Gil de Calonge, elaborador també dels coneguts Clos d’Agon (blanc i negre).

Es tracta del segon vi del celler que, assessorat pel conegut i prestigiós Peter Sisseck (propietari de Pingus a la Ribera del Duero), demostra anyada rere anyada que al Baix Empordà també es fa molt bon vi.

Amb cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah i monastrell i amb envelliment de 18 mesos en botes noves de roure francès, es un vi de color cirera intens i ribet grana. Amb aromes frescos (balsàmics) i a fruita madura, espècies. Sec i saborós a la boca, amb tanins molt polits i agradables, molta sensació de fruita. Final molt agradable i amb bona intensitat.

Un vi del tot recomanable, que sempre obté puntuacions superiors als 90 punts a les guies més prestigioses. Tasteu-lo!

Si us ve de gust tastar un vi de cabernet franc, una varietat poc conreada a Catalunya, val la pena tenir en compte el Pardàs negre franc del Celler Pardàs (DO Penedès). Més coneguts pel seu blanc de xarel.lo, varietat que darrerament s’està impulsant amb força des del Penedès, el celler ens proposa aquest negre de 55% de cabernet franc, 35% de cabernet sauvignon i 10% de merlot. Molt fresc i elegant.

Fermentat en dipòsits de ciment i amb una criança d’11 mesos en bóta francesa, sorprèn per mantenir una fruita molt fresca mentre els aromes de la criança hi són ben presents. Vermells i violacis taquen completament la copa indicant uns tanins poderosos, en nas hi trobem fruita vermella i espècies, sobretot pebre verd. En boca és força rodó, fruita vermella poc madura, records florals i una subtil acidesa final.

Per la seva composició, m’ha semblat un vi que pot ser una elecció molt encertada i que pot maridar bé amb carns blanques, un arròs de muntanya o fins i tot una pasta amb salsa de bolets.

Castell del Remei, un dels cellers de Costers del Segre que m’agrada especialment per la magnífica qualitat-preu de cadascun dels seus vins (Oda, Gotim bru, Mas Planell), ja fa uns anys que ens recorda la data en què començaren a fer vi amb el seu 1780, un deliciós cupatge de Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Garnatxa.

És aquest un d’aquells vins que, des de que de el vaig tastar aconsellat per l’amic Carles Ovide, sempre que l’he tastat m’ha satisfet plenament i ha estat repetidament un vi d’aquells que no decep mai i s’ajusta a l’esperat quan el comparteixes en un sopar amb amics o el recomanes a algú que demana consell.

Fa pocs dies, n’he tornat a obrir un de l’anyada 2004, i l’he trobat en un punt molt bo de consum. De color roig picota de capa mitja i encara amb alguns rivets violacis, els 15 mesos de criança en fusta nova francesa i americana aconsegueixen afinar-lo amb tot un seguit d’aromes de vainilla, cacaus i espècies que no malmeten unes fruites roges i pruna ben madura. Tot i tenir més d’un 14% d’alcohol, aquest no es fa especialment present en boca i són els seus tanins persistents els que ens queden al record amb un gust força llarg.

Un bon vi, un valor segur i a un preu contingut (volta els 20€) que val el que costa.

L’endemà de la consecució de la 3a copa del Barça (visca!), per cel.lebrar-ho vam fer una nova trobada d’Envinats.

En aquesta ocasió, en Jaume i en Joan ens van proposar un tast basat en vins fets per cellers propietat de personatges mediàtics o famosos, però no precisament per ser-ho en l’àmbit del món del vi. (veure fotos)

Al marge dels comentaris o opinions que cadascú pot tenir al voltant d’aquest fenòmen, sobta força trobar gent tan diversa i diferent com el Carlos Sainz, Joan Manel Serrat, José Ortega Cano, Imanol Arias, Emilio Aragón o en Lluís Llach, tots ells relacionats per ser propietaris o el.laboradors de vi.

Els vins, per ordre en què foren tastats, van ser :

Basa 2008. Compañia de vinos Telmo Rodríguez. D.O. Rueda
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Sainz
85% Verdejo, 5% Sauvignon Blanc i 10% Viura.
Vi jove. Groc palla verdós. Net en nas, fonoll, fruita fresca, notes fruites exòtiques. Lleuger, fresc, aromàtico, final varietal amb agradable deix amarg.

Clos Maria 2007. Mas Perinet. D.O. Montsant
Famós propietari o soci de la bodega: Joan Manel Serrat
63% Garnatxa Blanca, 17% Xenin, 14% Muscat gra petit i 6% Macabeu. 9 mesos en bótes de roure francès.
Groc palla d’intensitat mitja. Gran complexitat aromàtica amb registres de flors i fruits secs matisats per notes fumades cedides durant la criança, les quals s’han harmonitzat amb la mineralitat de la pissarra. Untuós i amb volum, és a la vegada fresc i persistent amb un final de llarg recorregut.

Matarromera Crianza 2004. Matarromera S.L. D.O Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: José Ortega Cano
100% Tempranillo. 12 mesos en bótes de roure americà (65%) i francès (35%)
Roig picota amb ribets violacis. Aromes primaris varietals de fruites negres madures. Torrefactos, café, cuir i cacau. Saboròs, corpulent. Final llarg.

Cepa 21 2006. Cepa 21. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Imanol Arias
100% Tempranillo. 14 mesos en bótes de roure francès i americà.
Picota amoratat. Fi i elegant, fruita fresca madurada, espècies, fustes aromàtiques, mentolats, toffee. Ampli, intenso, bons tanins, equilibrat.

Arzuaga crianza 2005. Bodegas Arzuaga. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Amaya Arzuaga (dissenyadora)
90% Tempranillo, 5% Cabernet Sauvignon i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès majoritàriament i americà.
Vermell brillant i pur i viu. Aromes a fruites ben madures. Suau i equilibrat, amb tanins dolços però presents, que donen gran persistència.

Martué 2006. Bodegas Martué La Guardia (Toledo). D.O. Vino de La Tierra de Castilla.
Famós propietari o soci de la bodega: Emilio Aragón
38% Tempranillo, 29 % Cabernet Sauvignon, 28 % merlot i 5% syrah. 7 mesos en bótes de roure francés i americà.
Vermell sirera. Bon contrast de fruita madura i fusta. Records de fruita en compota, anisats, sotabosc.

Finca Élez crianza 2004. Manuel Manzaneque. D.O. Finca Élez.
Famós propietari o soci de la bodega: Manuel Manzaneque (director teatral)
65% Cabernet Sauvignon, 20% Merlot i 15% Tempranillo. Bótes de roure francès.
Color Rubí granate intens i brillant. Pruna, cireres, records de gerds i espècies i herbes. Boca amplia i saborosa amb tanins fruitosos i dolços. Cacaus i a toffes. Bon equilibri amb la fusta.

Caliza 2005. Pagos de família Marqués de Griñón. D.O. Dominio de Valdepusa (Castilla-La Mancha)
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Falcó (Marqués de Griñón)
Petit Verdot i Syrah. 10 mesos en bótes de roure.
Color cirera fosc de capa alta. Amb una presència densa. Fruita negra madura, notes de cacau, torrats. Potent, dens, llargo i al final denota la seva graduació.

Embruix 2006. Celler Vall Llach. D.O. Priorat
Famós propietari o soci de la bodega: Lluís Llach
30% Carinyena, 30% Cabernet Sauvignon, 25% Garnatxa, 10% Syrah i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès.
Vermell intens. Presenta aromes complexes de fruita roja madura, amb matisos d’herbes i minerals. Ple, saborós i de gran persistència.[polldaddy poll=1698641]

Jaume Ollé i Dani Coll.

 

Si hi ha un lloc on el vent perfili el terreny i condicioni definitivament el sòl, aquest és l’Empordà. La tramuntana, s’ajunta amb els terres eixuts, pissarrencs i granítics de Cantallops per donar a les varietats tradicionals de la zona (garnatxa negra i blanca, carinyena) la seva màxima expressivitat aconseguint un raïm únic.

A tot això, si hi afegim l’experiència i passió d’en David Molas de Vinyes dels Aspres, el resultat són uns vins de gran qualitat.

Els seus vins tenen tots un caràcter i una personalitat que els fa únics :

El Blanc dels Aspres és una garnatxa blanca magnífica, un exemple clar de fins on poden arribar les nostres varietats autòctones. Té com a particularitat que ha fet la fermentació en bóta nova, per més tard proseguir la seva criança 7 mesos més.

El jove Oriol, és un producte fresc, molt agradable per ser consumit al moment, però la seva qualitat li permet fins i tot una certa guarda.

El Negre dels Aspres, amb garnatxa negra, carinyena i cabernet sauvignon, és un criança que representa perfectament el caràcter del terreny de la zona, amb ceps de baixa producció que donen una alta concentració tànica i mineral. És un vi amb cos i caràcter, al qual els seus més de dos anys de criança l’han enriquit mantenint la seva fruita i tipicitat. Vam tastar el 2004 i el vam trobar en moment òptim de consum.

Des del 2004, també s’el.labora el S’Alou. Una evolució del Negre dels Aspres i que amb la selecció dels millors ceps de la millor finca (del mateix nom), s’aconseguix un vi més arrodonit i refinat. Es tracta del primer vi del celler.

Però potser el que crida més l’atenció de tots els productes de Vinyes dels Aspres són els seus dolços. Tots dos fets sense afegir alcohol en cap moment del seu procés. Deixant que sigui la pròpia fermentació natural de la garnatxa roja la que aporti aquest component. Tan el Vi de Panses, fermentat en tines metàl.liques durant mesos, com el Bac de les Ginesteres, amb una evolució impressionant de 54 mesos (!) a sol i serena, esdevenen dolços magnífics, únics.

Tot plegat, uns vins ben fets i fidels al terreny i que fan de la recuperació i manteniment de les nostres varietats tradicionals de garnatxa i carinyena, la seva singularitat. Un exemple clar de que el nostre país és una zona privilegiada de vins que cal saber gaudir i sentir-se’n orgullós.

Dani Coll

Quan parlem del Penedès, estarem tots més o menys d’acord en que parlem d’una terra de vins blancs i zona de reconeguda fama mundial pels seus vins espumosos, el Cava, el qual té la seva pròpia DO. Però quan et trobes amb un vi com el Pas Curtei, deixes enrera molts prejudicis sobre aquesta zona i te n’adones que al Penedès sempre s’han fet bons vins negres.
El Pas Curtei és el segon vi del Celler Alemany i Corrió, situat a Vilafranca del Penedès, elaboradors del conegut Sot Lefriec. Cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon i Carinyena i criança en botes de roure francès. De color cirera molt intens i vores violàcies. Aromes de fruita madura, pebrot vermell i certs records de cacau, amb notes torrades i cremoses (vainilla) del roure. A la boca es potent, amb notes potser massa alcohòliques, però amb tanins secants i elegants i amb final saboròs i llarg.
Un bon vi que val la pena tenir en compte, amb bona relació qualitat/preu.
Salut!
Carles Ovide

Aquestes festes, lluny de quedar embafats de menjar, he pogut gaudir de dos molt bons Montsants. Els nostres cunyats, Soraya i Dani, ens van obsequiar amb el tast de dos vins que estic segur mereixen un tast amb més rigor que el que es pot fer en un dinar de Sant Esteve, entre neules i torrons.

Us deixo només les meves primeres impressions que vaig tenir de tots dos :

Cabrida 2005 D.O. Montsant. Celler de Capçanes.
Una garnatxa majestuosa, de vinyes de 100 anys. Roig de capa mitja, amb un nas intens amb fruita dolça. Llarg de gust amb uns tanins fins i elegants. Una gran garnatxa. Segurament amb una mica més de temps d’ampolla encara evolucionarà més.

Màs de l’abundància 2005. D.O. Montsant. Màs de l’abundància viticultors.
Un vi característic de la zona. Molt mineral. Cupatge de Cabernet Sauvignon, garnatxa i carinyena. Roig de capa alta amb ribet violaci, amb un nas amb fruita i record de pebre. Postgust molt mineral. Em va recordar un altre vi que m’agrada de la zona : Dido del Celler La Universal.

Em quedo amb la sensació de que caldrà repetir el tast per gaudir-los com es mereixen. Segur que trobarem un altre moment (oi, Dani ?).

Dani Coll