A la DO Terra Alta estan fent les coses bé, molt bé. El treball dels cellers està donant fruit i han aconseguit posar al lloc que li pertoca una terra que sempre ha estat bressol immillorable per a la vinya. Han sabut donar  la rellevància que mereixen la Garnatxa negra i la Carinyena, base dels seus vins negres, i fer bandera de la varietat de raïm blanc per excel·lència de la zona, la Garnatxa Blanca, creant el distintiu identificador “Terra Alta Garnatxa blanca 100×100”, i fins i tot recuperar i fer redescobrir una varietat oblidada típica de la zona com es el Morenillo.

El passat 24 de maig, els qui vàreu assistir al tast social que vàrem organitzar dedicat als vins d’aquesta DO (veieu  Envinats & Amics, Terra Alta), ja vàreu poder comprovar la qualitat i el potencial dels vins que s’hi elaboren.

Però aquesta publicació va reservada per un dels primers vins que vàrem tastar de la zona, que ens va captivar per complet en aquell moment,  i al que ja fa massa temps que li devem un post.

TIPICITATEs tracta del Tipicitat 2008, del Celler Batea. Elaborat amb Garnatxa negra i Carinyena i criat en botes de roure francès durant 14 mesos. Destapes l’ampolla i deseguida es veu que la cosa va de debò! A la copa es mostra amb color cirera molt tapat, d’aspecte brillant, amb una llàgrima espectacularment densa. Quan l’acostes al nas es comprova que l’equilibri entre fruita i fusta es formidable, on queden molt clares les aromes a fruita negra molt madura, gairebé confitada, que harmonitzen perfectament amb càlids records torrefactes i minerals, i on destaca per sobre de tot una aroma increïble de caramel de cafè amb llet que sobte i sedueix. Al glop apareixen elegància i finesa,  però sense renyir amb la concentració i carnositat tan característiques dels vins de la zona, potència i untuositat que finalitzen amb un postgust llarg i intens.

Un vi de paraules majors, amb la claríssima intenció per part del celler de fer un important salt cap als vins d’alta gamma, i amb una relació qualitat/preu que no us permetrà passar de llarg quan el veieu.

No us el deixeu escapar!

IMG_3247

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

IMG_3237

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

MasiaCarreras2010Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

IMG_3238

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

IMG_3246

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.

vdoweb

Quan l’amic Jaume Pallàs, ara ja fa unes setmanes, ens va trucar per sumar-nos a la proposta de tast vertical dels vins de Vinyes d’Olivardots que havien projectat conjuntament amb Ramon Roset, ens va faltar temps per apuntar-nos-hi. Tastar els vins de la col·lecció VdO de Vinyes d’Olivardots és per a qualsevol apassionat del tast de vins, un verdader regal, i fer-ne una degustació vertical coneixent totes les varietats i detalls de cada anyada, de primera mà, de Carme Casacuberta, enòloga i propietària del celler i David Pujol, ja es tracta de tot un privilegi, arrribant a l’estadi de tast memorable.

vdo_gent1

Dins el celler, tota la família VdO és basada en dos paràmetres : la varietat i el terrer. De fet, millor dit : tres, considerant l’anyada. El sistema de codificació adoptat pel nom dels vins ens hi ajuda : VdO 1.x pels monovarietals de carinyana en terrer de pissarra, 2.x per la carinyana en sauló, 3.x per la syrah, 4.x per la cabernet sauvignon, 5.x per la garnatxa i 6.x per la carinyana blanca.

Compartint taula amb altres amics del món del vi com Anna Vicens, Bonfill Arché, Jaume Aguadé i Isaac Valls entre d’altres, durant la nit vam poder degustar : 1.07, 1.08, 1.09, 1.10, 2.08, 2.09, 2.12, 3.08, 4.09, 5.10 i 6.11.  Tots ells vins d’una qualitat excel·lent i que emociona. Comparar anyades i terrenys va ser tota una experiència generadora de diversos debats a taula: Quina anyada 1.07 o 1.08 ? Quin terrer triar, pissarra (1.08) o sauló (2.08) ? Un heroi : el 2.12 !

vdo_gent

Tot seguit us podríem fer nota de tast de cadascun dels vins, però aprofitarem per suggerir-vos que visiteu els articles que en van publicar en Ramon Roset (aquí), en Nani Ramon de Viníssim (aquí) i en Jaume Aguadé a VinsdeCatalunya.org (aquí), que a banda d’estar molt ben explicats, coincidim plenament amb les seves apreciacions (i ens estalvien feina !!).

 Una gran nit en companyia de l’excel·lència de Vinyes d’Olivardots i els bons amics companys de tast.  Gràcies a tots !

Un any més, en el marc de la Fira del Vi del Priorat,  Porrera ha ofert la seva nit més especial i emblemática: La Nit de les Carinyenes: el tast dels vins de carinyena de les diferents finques dels 17 cellers del poble. Un event que demostra els magnífics resultats que ofereix aquesta varietat quan prové de vinyes velles i amb costers únics com els de Porrera.

Tot i el risc que hi ha en la valoració de vins que encara no están a punt, que acaben de sortir de la bóta o que encara necessiten ampolla, vam poder tastar algunes coses interessants. De Celler l’Encastell, ens segueix enamorant la carinyena de la seva finca Mas d’en Caçador, present en els seus vins Roquers de Samsó i Roquers de Porrera. De Ferrer Bobet, constatar el gran potencial que té la seva 2011 tot i que var ser una anyada difícil i que el vi encara no estigui acabat. De Celler Joan Simó, la llaminera carinyena 2012 de la finca de Les Eres. Del Celler Clos Dominic vam poder tastar la propera carinyena 2011 del seu Vinyes Altes, interessant, tot i que tenia uns marcats aromes de fusta pel fet que acabava de sortir-ne únicament 1h abans. Del Celler Balmaprat, sorprenent frescor del Dempeus 2011. 

Especialment destacable la carinyena de Celler VallLlach que formarà part del seu nou Porrera Vi de Vila, el qual apareix per donar pas al reconeixement de Vi de Finca(*) que acaba d’aconseguir el celler. VallLlach Vi de Finca Mas de la Rosa serà el tercer vi de finca català, la màxima distinció per un vi català i que compartirà amb Clos Mogador i Jean Leon. Un merescudíssim reconeixement a aquest celler que des de sempre ha apostat per l’excel·lència en els seus vins i el profund respecte pel poble i el seu entorn.  * Els requisits per obtenir la qualificació Vins de Finca són molt estrictes: estar inscrits com a mínim des de fa més de 5 anys a una denominació d’origen, un reconeixement al mercat internacional de més de deu anys, que la procedència provingui d’un entorn geogràfic delimitat, que tingui un 15% de rendiments inferior al que marca la DO o que el most no superi el 65% del raïm verema. font: vi-franc.blogspot.com.es

També vam tastar alguns vins ja ‘acabats’. A destacar : Cims de Porrera 2000 espectacular, el millor de la nit. Fruita, frescor i acidesa fantàstiques. Fi i elegant. Roquers de Samsó 2010 de Celler l’Encastell amb una carinyena ja rodona. Mineral i tanins polits. Magnífic vi. Clos Abella 2005 de Celler Marco Abella. Un gran vi que sempre tenim entre els nostres preferits de Porrera.

En qualitat de convidat, el Celler LaVinyeta de la DO Empordà va oferir també les seves carinyenes dins la seva gama anomenada Microvins (nom degut a la producció limitadíssima). Especialment interessant la carinyena blanca del Microvins blanc, tant en la seva variant sense pas per bóta del 2012 – fresca i fina – com en la seva versió més expressiva del 2011 pels seu treball en mares i 2 mesos de criança. El MicroVins negre amb una fruita i mineralitat ben presents. Elegant.

D’altra banda, més enllà d’aquests magnífics vins, per nosaltres, el plaer més gran és el de retrobar els nostres amics del món del vi, superant el mateix tast, passant a ser una altra manera d’apreciar-los, valorant la seva bona feina. Gràcies Porrera !

Aquest any sí !!

Per fi ens ho hem pogut combinar i serem a la Nit de les Carinyenes a Porrera 2013, que tindrà lloc a la vila de Porrera el proper divendres 3 de maig a les 20 hores al Restaurant Lo Teatret. (www.cellersdeporrera.com)

Aquest tast tan especial i interessant comptarà amb les  millors carinyenes dels cellers de Porrera :

A la part més alta de la vila de Porrera, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista de tota la població, es troba el Celler de l’Encastell, una antiga casa pairal que, l’any 1999, la família Castellví-Figuerola va decidir rehabilitar per dotar-la de tota la funcionalitat necessària per poder elaborar els seus propis vins.(veure les fotos)

Tot el raïm que arriba al celler prové de les finques propietat de la família: Mas d’en Caçador i Mas d’en Ferran, amb el que s’elaboren els seus tres vins: Marge, Roquers de Porrera i Roquers de Samsó.

La primera de les finques està situada a 500 metres d’alçada, encarada a nord, de sòl de pissarra degradada, amb forts pendents sense abancalar, on s’hi troben ceps de Garnatxa i Carinyena d’entre 70 i 90 anys. Del raïm provinent s’elabora majoritàriament el Roquers de Porrera, i de les Carinyenes més alçades i selectes s’elabora el Roquers de Samsó.

La segona es troba distribuïda en terrasses de 2 a 3 metres d’ample, on hi ha plantats ceps de Garnatxa, Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah, que contribueixen a arrodonir el Roquers de Porrera i son la base per l’elaboració del Marge.

Marge 2010, es el segon vi del celler. Elaborat amb garnatxa (60%) i Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah (40%), amb 8 mesos de criança en botes de roure francès i americà. A la copa es presenta dens, amb bona llàgrima, de color cirera tapat i encara amb ribet de tons violacis. Les aromes son complexes, on predominen la fruita negra madura i el cacau, juntament amb notes balsàmiques i minerals molt agradables. A la boca es golós i retornen la fruita madura i el cacau envoltats d’una molt bona cremositat del roure.

El primer vi es el Roquers de Porrera 2009.  Amb 16 mesos de criança en botes de roure francès allier i elaborat amb Carinyena (40%) i Garnatxa (40%) procedents de Mas d’en Caçador, i Merlot i Syrah (20%) de Mas d’en Ferran. De color cirera molt tapat, amb ribet grana, capa alta, llàgrima densa i lenta. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita vermella madura de bosc, espècies, herbes aromàtiques, amb un fons mineral i torrat que arrodoneixen el conjunt. Boca càlida, amb molt bona acidesa que el fa fresc, saborós i golós, amb final persistent i records torrats. Per nosaltres un dels millors vins del Priorat.

Punt i apart mereix el Roquers de Samsó 2009, tan per la seva excel·lent qualitat com per la seva limitadíssima producció (tan sols 500 ampolles) que el fa pràcticament inaccessible. Es tracta del vi més exclusiu del celler, elaborat amb les millors Carinyenes de la finca Mas d’en Caçador, totes elles quasi centenàries i envellit en botes de roure francès durant 16 mesos. De color cirera picota, fosc i impenetrable, d’aspecte dens i untuós i llàgrima de lent recorregut. Extraordinària complexitat aromàtica, amb records de fruita negra madura, quasi confitada, espècies, notes balsàmiques, tabac, xocolata i cafè, torrefactes suaus i llaminers, mineral. A la boca es potent, vigorós, amb tanins molt marcats i elegants, amb una densitat que l’omple tota, molt cremós i vellutat, i un post gust untuós i llarg on apareixen notes de fruita madura i regalèssia. Una troballa que ens va enamorar i sens dubte, una de les millors carinyenes que hem tastat.

Si aneu a Porrera, no perdeu l’ocasió de visitar-lo, i per descomptat, tasteu i gaudiu els seus vins, tots ells formidables.

 

Una de les coses més interessants que té el món del vi és que, algunes vegades, molt de tant en tant, és troba una joia. Un vi que et captiva, t’emociona i et sorprèn per la seva expressivitat i autenticitat que apareix de forma inesperada. És el que em va passar fa un any amb Roig Parals Camí de Cormes : una magnífica samsó (o carinyena) de vinyes centenàries (més de 115 anys !) que la família Roig Parals té a Mollet de Peralada, Empordà.

Després de tastar-lo altres vegades i confirmar la primera bona impressió que havia tingut, avui he pogut comprovar l’evolució d’aquest monovarietal en les seves tres darreres anyades, 2005, 2006 i 2007 (abans de finals de 2012 tindrem la de 2008). El tast l’hem fet al restaurant Can Bach de Sant Feliu de Boada, de la mà de la Mariona Parals, propietària del celler juntament amb el seu marit Santi i que (miraculosament) compagina la feina del restaurant amb el treball al celler i a les vinyes.

En la seva primera anyada, 2005, el vi encara no tenia com a nom Camí de Cormes (antic camí francès de la zona de Mollet) i portava el nom del mateix celler. Aquell any fou escàs en pluges a la zona i la collita fou bona. Amb un cupatge que ja incloïa la samsó centenària conjuntament amb d’altres i un 15% de merlot, aquest vi roman vigorós i en plena forma. De color roig picota amb llengua lleugerament taronjada, es presenta amb un nas ple de fruita vermella molt madura, pruna i records d’escalivada confitada. Rodó, polit pels anys d’ampolla. Molt bon vi.

L’anyada 2006 ja es presenta amb un 100% de carinyena. Un any també d’escassa pluviometria, més que l’anterior, o una verema més tardana, podria ser la causa de les notes més madures que es perceben a aquesta anyada. Es manté el roig picota, de capa mitja i la fruita negra és ben present, tot i que més confitada. És més intens i concentrat i també es nota una mica més alcohòlic que l’any anterior. Un molt bon vi. Magnífica samsó.

I en la darrera anyada fins a data d’avui, la 2007, és on apareix al meu entendre el millor potencial d’aquest vi. La fruita vermella és ben viva, fresca. Amb uns lleugers refilets de vainilla, tot i tenir unes certes notes astringents que li confereixen unes petites arestes que segurament més ampolla llimarà, és el més seré, complet i consistent dels tres. Un fet que cel·lebro i que demostra la feina ben feta pel celler en aquest vi i que permet intuir una evolució encara millor en aquesta excel·lent carinyena.

Un magnífic representant de les grans carinyenes que a la DO Empordà s’estan treballant i que seguirem amb molt interès.