IMG_3247

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

IMG_3237

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

MasiaCarreras2010Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

IMG_3238

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

IMG_3246

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.

El passat divendres 24 de maig vam celebrar un nou Envinats&amics, aquest cop centrat en la DO Terra Alta (veure fotos). En els darrers anys, els vins de la DO més septentrional de Catalunya han aconseguit diversos premis i notorietat degut a l’important feina que estan fent els cellers de la zona des de fa temps. La seva especial climatologia, els seus terrers on abunda la vinya vella i, sobretot, les seves garnatxes i varietats recuperades com la morenillo, han fet que el món vinícola s’hagi adonat de la bona qualitat dels vins i del gran potencial que hi ha pels propers anys.

És per aquesta raó que vam decidir organitzar un tast per ajudar a difondre els seus vins. Vam contactar amb els cellers Vins del Tros i Celler Lafou, els quals van poder desplaçar-se fins a Girona i explicar-nos els seus projectes i manera d’entendre el vi. També vam comptar amb Celler Tern, tot i que per problemes d’agenda no van poder venir-hi personalment, amablement ens van fer arribar els vins i documentació corresponent i nosaltres mateixos vam encarregar-nos de la presentació. Com a preceptors de la DO Empordà i per tal de contrastar les garnatxes amb les de les terres gironines, també vam comptar amb la presencia dels monovarietals de garnatxa d’AV Bodeguers de Vilamaniscle

Per tal d’oferir la millor expèriencia pels assistents, vam establir un ordre de tast començant pels blancs i continuant pels negres segons la seva estada en bóta o especificitat. Així, després d’una breu presentació de la ubicació i característiques bàsiques de la DO Terra Alta, vam passar a  fer la presentació del Celler Tern. Aquest celler és el projecte de Miquel Llordes i Joan Pasqual al poble de Batea. Tenen vinyes de garnatxa negra i syrah plantades el 2002 i 2003 respectivament i les de garnatxa blanca són més velles, del 1991. És tracta d’un celler jove, com els seus propietaris, però la seva garnatxa blanca amb únicament 3 anyades ja ha aconseguit merèixer portar el segell de “100% garnatxa blanca de Terra Alta” i la seva anyada 2011 ser reconeguda com un dels millors vins blancs de la Guia de Vins de Catalunya 2013 (9,56 punts). Amb aquest vi vam iniciar el tast de la nit : amb una tercera part de la producció fermentada en bóta i la resta en tina d’acer, 3 mesos amb les seves mares i battonage cada 4 o 5 dies, es presenta d’un pàlid groc amb reflexes verdosos i lleugera untuositat en copa, molt aromàtic. Destaquen els aromes a fruita blanca, préssec d’aigua i sobretot de pera. Alguns cítrics i també algunes notes tropicals. Lleuger en boca, deixa un postgust de fruits secs, ametlla verda.

Tot seguit, en Ramon Roquetadel Celler Lafou ens va presentar el seu projecte també centrat al poble de Batea. Viticultor de familia de llarga tradició al món del vi, en Ramon és l’ànima de Lafou, un dels cellers del reconegut grup Roqueta Origen que inclou altres cellers de prestigi com Abadal a la DO Pla de Bages. El seu és un projecte personal que persegueix expressar el territori per mitjà de les garnatxes blanca i negra. Precisament, ben aviat (7 de juny), estrenaran  nou celler situat al centre del poble on s’ha combinat la tradició d’una masia catalana amb l’equipament més modern per a la producción de vi. Celler Lafou fa 3 vins : el Lafou Els Amelers, la seva garnatxa blanca, i el Lafou i el Lafou de Batea ambdós fonamentats en la garnatxa negra i amb cupatge de syrah i cabernet sauvignon.

El següent vi que vam tastar fou el Lafou Els Amelers. Una garnatxa blanca també amb treball amb les seves mares en aquest cas de 6 mesos. El seu color és un groc palla i és sensiblement dens en copa. És destacable la seva elegància aromàtica. Les flors i fruita blanques característiques de la varietat hi són presents perfectament equilibrades amb records de fruits secs, ametlla marcona i suaus records de pastisseria segurament provinents d’un magnífic treball amb les lies. Una gran garnatxa blanca. De primeríssim nivell. De fet, Els Amelers va obtenir la gran medalla d’or al passat concurs Grenaches du Monde.

A continuació, per finalitzar el tast de blancs, vam deixar momentàniament la Terra Alta per endinsar-nos a l’Empordà. De la mà d’en Ferran Alcàcer d’AV Bodeguers, vam poder fer un exercici interessant de contrast amb les garnatxes empordaneses. En Ferran, apassionat dels vins, és la segona generació d’uns viticultors que des de 2002 són presents a Vilamaniscle i que en només 5 anys des de la primera producció, ja han aconseguit notorietat amb diferents premis, sobretot per la seva merlot: una de les millors de l’Empordà. Els seus monovarietals de garnatxa són molt interessants i demostren una clara intenció de traslladar el territori a la copa. Uns terrers pissarrosos, hídricament pobres i unes vinyes que pateixen la tramuntana, confereixen una important mineralitat i unicitat als seus vins.

La seva garnatxa blanca Suneus 2012 va contrastar amb les anteriors pel seu caràcter més mineral. Treballat també amb 2 mesos sobre mares i battonage setmanal, es presenta en un lleuger color palla i voravius verdosos amb certa densitat, oferint una diversa gama de fruita blanca que es veu marcada per aromes cítrics que li aporten frescor. Es perceben algunes notes de rebosteria al retronasal i és untuòs en boca, mantenint una bona acidesa. Un vi molt equilibrat. Un bon exemple de garnatxa blanca a l’Empordà.

Després dels blancs, tot i que ens escapàvem de la temática de la nit, en Ferran en resposta a la nostra petició, ens va oferir al tast el seu nou Suneus rosat 2012. Un rosat de merlot diferent que té l’especial particularitat d’haver estat criat en bótes de cirerer durant 3 mesos. És una proposta molt llaminera. Les maduixes i cireres apareixen amb força en aquest vi amb un preciós color rubí, molt especial i glamourós. Una molt bona opció per prendre en aperitius o primers plats lleugers jugant amb la seva frescor i dolçor de fruita.

 I va arribar l’hora dels negres !

Vam iniciar-la amb el Nereus garnatxa negra 2010. Amb un cupatge  85% de garnatxa negra i 15%, 8 mesos de criança en bóta de roure francès, novament amb mineralitat ben present, és roig brillant de capa mitja, amb molta fruita vermella i bona integració amb la fusta. Confitures i vainilles. Equilibrat i polit. Un molt bon vi de garnatxa a la que el terrer de pissarra i la merlot d’AV Bodeguers li donen una personalitat propia, diferent a les garnatxes negres de la Terra Alta que tot seguit vam passar a tastar.

Si hi ha un celler de la Terra Alta que darrerament ha tingut un creixement exponencial en la seva popularitat és Vins del Tros. En Joan Ramon Bada, en Josep Arrufat i en Xavier Orobitg són la tríada d’aquest projecte ubicat a Vilalba dels Arcs. Els mateixos noms dels seus vins (Te la dedico, Ay de mí, Señora Carmen, Lo morenillo) ens parlen de l’honestedat d’uns viticultors fills de la mateixa terra on creixen les seves vinyes. Continuadors de moltes generacions dedicades al món del vi, en les seves pròpies paraules, ‘han mamat el vi des de petits’ i això al final acaba reflectint-se en el seu treball fins arribar a la copa. Comreen garnatxa blanca i negra de vinyes velles i una varietat recuperada autóctona de la zona : la morenillo.

El primer vi que vam tastar de Vins del Tros fou el seu Señora Carmen 2011, el qual fa uns mesos va sotregar l’espai vinícola català en esdevenir el millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del 2013 (ex-aequo amb Ferrer Bobet Selecció 2009). Una garnatxa negra procedent de vinyes velles, de més de 35 anys d’una única finca (La Valleta) i amb 12 mesos de criança en bóta nova. Roig picota de capa alta tenyeix la copa i ofereix una carnositat espectacular. Fruita vermella madura, molt saboròs, amb certa rusticitat però alhora amb uns tanins polits i intensos que t’omplen la boca deixant un llarg postgust. Un vi rodó i complex que cada glop demana el següent fins cercar tornar a omplir la copa. Un plaer de garnatxa negra. Gran vi que en aquesta anyada una mica més d’ampolla li farà bé.

Seguidament, vam retornar a Celler Lafou amb en Ramon Roqueta per tastar el seu negre Lafou de Batea 2008. Un vi cupatge 75% garnatxa negra, 15% syrah i 10% cabernet sauvignon amb 12 mesos de bóta principalment de roure francès. Brillant de capa alta, estructurat, s’ofereix amb aromes complexes. Molta fruita madura, pruna i xocolata. Fons balsàmic que recorda la seva procedència mediterrània que li permet mantenir la frescor equilibrant la dolçor de la garnatxa. Una boca plena, tanins molt polits i sofisticats. Molt equilibrat. Un gran vi que sap mantenir els seus orígens tot i tenir un caràcter pensat per satisfer paladars internacionals.

Vam finalitzar el tast amb el més diferent de tots: Lo morenillo 2011 de Vins del Tros. Un vi 100% de la varietat morenillo, la qual és autòctona de la Terra Alta i s’ha recuperat en els darrers anys. Aquest vi exclusiu (1.140 ampolles el 2011) prové d’una finca de vinyes de més de 90 anys i d’escassa producció. 5 mesos de criança. Roig de capa mitja-baixa amb llengua vermella, claret, el seu color, la seva fruita roja, mores i gerds i moltes espècies el fan assemblar-se més a un pinot noir que no pas a una garnatxa. També hi apareixen alguns balsàmics per acabar d’oferir un nas complex que deixa una mica desconcertat, al tastador no habituat a aquesta varietat. Té un pas per boca lleuger i deixa un postgust llaminer. Un molt bon vi, elegant i sensual. Un magnífic complement al Señora Carmen.

Acabat el tast, vam proseguir tots plegats parlant de vins tot sopant i acabant les ampolles d’aquests magnífics vins.

Una magnífica vetallada compartida amb els  amics de la Terra Alta i AV Bodeguers.

Gràcies a tots per venir ! Salut i bon vi, amics!

Un dels llocs on la garnatxa blanca es troba còmoda, com a casa i ofereix les seves millors sensacions és a la DO Terra Alta. Una varietat que, d’entrada al tast, es mostra esquerpa, gens senzilla de valorar, però que a mida que en tastes vins, et sedueix per la seva identitat. Les seves notes cítriques i herbàcies característiques de la seva joventut, es combinen amb records a fruits secs, ametlles i espècies quan ha rebut tractament en bóta fent-la una varietat molt especial i captivadora.

Un celler que fa ja temps treballa la garnatxa blanca a la Terra Alta amb grans resultats és Edetària vins. El seu blanc és una de les garnatxes més interessants i de les primeres que et vénen al cap quan tens ganes de tastar una garnatxa blanca de qualitat.

Fa uns dies, en motiu del #GrenacheDay i recordant la magnífica ampolla que havíem tastat de l’anyada 2005 fa un temps, vam fer el tast de l’Edetària 2010. De color groc pàlid i reflexes daurats, es presenta amb un interessant nas on destaca la nou moscada, l’ametlla blanca marcona, marcada per uns suaus cítrics i tocs de pastisseria. El seu pas per boca manté la frescor i esdevé força llarg al postgust. Un molt bon vi per beure ara i gaudir-lo, o també per reservar-ne una ampolla uns anys més i comprovar la seva magnífica evolució.

El celler Orto Vins és un dels més recents i interessants projectes que han nascut a la comarca del Priorat.

Acollint-se a la DO Montsant, quatre viticultors de la zona: Jordi Beltran, Josep Mª Beltran, Josep Mª Jové i Joan Asens, decideixen el 2008, seguint el llegat cooperativista de pares i avis, crear el seu propi celler i elaborar els seus propis vins seguint les més estrictes premisses de l’alta qualitat.

Cal destacar, sense cap mena de dubte, la gran experiència que aporta a aquest projecte en Joan Asens, que fins llavors havia estat el responsable de viticultura i vinificació del prestigiós celler Alvaro Palacios, amb el seu espectacular i quasi inaccessible L’Ermita, i amb qui vàrem tenir la sort de compartir la seva saviesa i experiències en el darrer tast social.

Orto compte també amb unes vinyes de personalitat pròpia, cuidades i mimades durant generacions, de les que provenen quatre vins en els que volen destacar la singularitat de les vinyes: varietals de carinyena, ull de llebre, garnatxa peluda i picapoll negre, i d’on en prové també un blanc mereixedor d’un punt i apart.

El Blanc d’Orto 2010 és un vi que ens mostra tot el potencial que pot oferir la garnatxa blanca en aquesta comarca. Provinent de finques del Masroig i Torre Fontaubella, de composició calcàrea, argiles i graves, amb costers ben assolellats i altres recollits a l’ombra i humits. En la seva elaboració es deixa macerar el most amb les seves pells i en la posterior fase de criança el vi reposa durant 7 mesos amb les seves mares (lies gruixudes). El resultat es una vi de color or pàl·lid, quasi metàl·lic, i d’aspecte untuós i gras. Amb un nas de molt bona complexitat i bon pes de la fruita, on apareixen notes de préssec i pera, i també notes de bosc, recordant subtilment aromes de pi. El seu pas per boca es potent i estructurat, amb molt bona contundència i tacte gras, on la fruita blanca d’ós harmonitza de manera perfecta amb els records de mantega que unten el nostre paladar, amb un fantàstic toc amargós final.

Orto busca l’expressió de la terra i el raïm en el seu estat més pur. Prefixa grec que vol dir ‘recte’, ‘correcte’, ‘pel bon camí’. No n’hi ha cap dubte! Excel·lent treball Orto vins!

Quan la Marta va venir a Girona el passat mes de juny per presentar els vins dels celler al Magatzem del Pont (veure post: Mas d’en Gil al Vinomi), vàrem sortir de la trobada amb el cert convenciment de que no podíem trigar a anar a Bellmunt del Priorat a visitar Mas d’en Gil, així que aprofitant el nostre viatge al Priorat per assistir a la 4ª nit dels vins de Torroja, vàrem concretar la visita per l’endemà mateix. (Fotos : Envinats a Mas d’en Gil)

Quan arribes a Mas d’en Gil t’adones de que l’espectacularitat dels seus vins està en plena consonància amb el paratge d’on provenen. La finca es un exemple d’integració en el fantàstic paisatge que l’envolta, on vinyes, oliveres, ametllers i avellaners conviuen de manera ordenada i en perfecte harmonia.

La Marta ens esperava aquell matí per mostrar-nos “in situ” tot el que ens havia avançat aquell dia a Girona, així que provistos d’uns bons barrets que ella mateixa ens va proporcionar per protegir-nos d’un sol de justícia, vàrem pujar al 4×4 per integrar-nos nosaltres mateixos en aquell paratge meravellós.

Primer vam visitar L’Esmoler, una zona on hi ha les vinyes de macabeu, principal component del seu magnífic blanc Coma Blanca. Aquesta varietat a Mas d’en Gil ja fa uns quants anys que la treballen amb grans resultats i, tot i ser més característica d’altres zones catalanes com el Penedès, cada cop l’estem trobant a més cellers del Priorat formant sovint cupatge amb garnatxa blanca (com és el seu cas), viognier o fins i tot amb d’altres més exòtiques com PX o chenin.

Seguidament, després d’una interessant explicació sobre la importància de mantenir una flora adient a peu de vinya que ajudi a combatre les males herbes i de comprovar que els gotims ja són ben daurats, vam proseguir cap a la zona d’El Sas, on vam poder veure les vinyes de carinyena.

Si hi ha un vi que als Envinats ens porta bons records i que anem tastant regularment és el Clos Fontà. Poder trepitjar el terreny on creix la carinyena i, millor encara, poder tastar-ne els seus grans quasi a punt de veremar és tot un privilegi que cal aprofitar. Això sí, amb un bon barret per no quedar-nos-hi !

Molt interessant l’explicació que ens va fer la Marta de com tastar els grans de raïm del cep mateix per comprovar-ne el seu estat de maduració, tastant a intervals els grans de la part del cep que mira al sol i el de la part que mira a l’ombra,  i combinant  també els grans de raïm dels gotims més baixos amb els dels gotims més alts de cada cep. Impressionant la diferència entre uns raïms i els altres: més dolços i amb les pells més toves els encarats a sol, i molt més àcids i amb les pells més fortes els encarats a l’ombra. Convidats per la Marta, vàrem poder-ho comprovar fent l’exercici amb les fantàstiques carinyenes que ens envoltaven. Ens va queda clar que no es tan fàcil decidir el moment de la verema!

Ja de tornada cap a la masia, la Marta ens mostrà també una part de les més de 2000 oliveres que tenen plantades a la finca i que permeten fer un oli d’arbequina de gran qualitat.

Acompanyats d’una copa de l’excel·lent Coma Alta i xerrant distesament en un lloc més fresc, aquest quedarà com un d’aquells dies en què el vi passa a segon terme superat per l’agradable estona passada junts amb la gent de Mas d’en Gil. Moltes gràcies, Marta !

Els vins de Mas d’en Gil :

  • Coma Alta (garnatxa blanca i viognier)
  • Coma Blanca (macabeu i garnatxa blanca)
  • Bellmunt vi de vila.
  • Coma Vella (cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa, garnatxa peluda, syrah i merlot)
  • Clos Fontà (garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, garnatxa peluda)
  • Gran Buig (garnatxa i carinyena)
  • Nus (garnatxa, syrah i viognier)

Carles Ovide i Dani Coll.

Un any més, els nostres amics de Torroja del Priorat van convidar-nos a la 4a Nit dels Vins de Torroja, una cita que any rera any ofereix la possibilitat a professionals, aficionats i públic en general a descobrir els vins que es fan a la vila. Aquest any era una data especial pel poble ja que es compleixen els 750 anys de la carta de poblament de la vila.

(veure fotos Envinats a la 4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

 

Després d’arribar a l’Hotel Abadia del Priorat (on ens vam allotjar), les activitats van començar amb la presentació al mateix hotel de la jornada. Per començar, es van oferir 4 vins blancs de la vila : Roser del Celler Mayol viticultors (macabeu 95%, garnatxa blanca 5%) interessant, fresc, fruita tropical  amb records de fruits secs, l’excel·lent i exquisit Pedra de Guix del Celler Terroir al límit (80% Garnatxa blanca, 20% Pedro Ximenez), Pescallunes (80% Chenin i 20% Macabeu) un vi que encara no es comercialitza, però que ens va  sorprendre pel seu cupatge i per un nas molt agradable on destaquen les notes de mantega, rebosteria i pa torrat i Les crivelles, un 100% macabeu que té la peculiaritat de ser vinificat seguint la més antiga tradició de Torroja. 

Tot seguit, vam baixar cap a l’aparcament on ens esperaven uns 4×4 que ens portaren a visitar la finca del Celler Licorella Vins. Amb la magnífica serra del Montsant sempre present, en Guillem Arnal va oferir-nos una interessant xerrada al voltant de les seves vinyes de carinyena i garnatxa explicant-nos les diferents característiques del terreny i orientació de cadascuna d’elles. A destacar la seva vinya més vella de garnatxa negra de l’any 1936 : 75 anys ens contemplaven !

Ja de tornada al poble, vam traslladar-nos a Cal Compte, una masia catalana restaurada que ara funciona de turisme rural i que disposa d’una magnífica terrassa on cada any es fa el tast per a professionals. En aquesta ocasió, a banda de fer el tast dels vins de Torroja, també es va poder catar els vins dels cellers convidats : el Celler Arché-Pagès i el Celler Can Sais, tots dos de la DO Empordà, fet que ens va ajudar a sentir-nos encara més com a casa !

El tast va ser una mica diferent a altres edicions : tot primer es va fer un tast a cegues de 7 vins  de diferents cellers i amb un ‘infiltrat’ de la DO Empordà. Un exercici aquest de la cata a cegues que ja sabem sempre porta sorpreses, fins i tot a vegades als mateixos autors dels vins. Els vins foren : LO del Celler LO, Expressió de Can Sais, Aònia de Licorella viticultors, una carinyena 100% molt interessant del Celler Aixalà-Alcait, Les Clivelles, el vi Torroja 750 aniversari creat per tots els viticultors per celebrar l’event, i el Rotllan Torra Reserva.

Seguidament, ja a ampolla descoberta, se’ns va oferir una mostra de tots els primers vins de cadascun dels cellers participants, dels que destaquem : Melis del Celler Melis per les seva unicitat respecte els altres atorgada pels seus 18 mesos de bóta, l’elegant rusticitat del Pardalasses del Celler Aixalà-Alcait, un magnífic 2/3 de Trio Infernal del millor tastat durant la nit, l’elegant fruita vermella del Vi de Vila de Terroir al límit, l’interessant Glop de Celler Mayol Viticultors i els convidats de la DO Empordà : l’Expressió de Can Sais i el Bonfill d’Arché-Pagès.

Vam continuar les activitats afegint-nos a l’acte de la piscina on novament els cellers oferien un tast al públic general i on vam aprofitar per xerrar en un ambient més distès amb els diferents viticultors, blocaires i altres i acabar de provar altres vins que no havíem pogut degustar abans. Vins com el Riu de Trio Infernal, el Destrankis 2009 d’Aixàlà-Alcait, segurament un dels vins de millor relació qualitat-preu que podem tastar a Catalunya, l’Èlix de Melis, el Cartesius d’Arché-Pagès o el Temptació 2009 de Can Sais entre d’altres.

Tot plegat una jornada molt agradable, molt ben organitzada per tot un poble que acull als amants del vi de la millor manera : oferint generosament els seus vins i amb una amabilitat sense reserves. Gràcies torrojans !

La Terra Alta es terra de vins blancs exquisits, de marcada personalitat mediterrània i on la Garnatxa blanca, la varietat per excel·lència de la zona, demostra tot el seu potencial.

Un magnífic exemple d’això es l’Edetària 2005. Vi que elabora el celler del mateix nom, Edetària, a Gandesa, amb raïms de Garnatxa blanca (85%) i Macabeu (15%) provinents de vinyes velles de més de 60 anys d’edat i criança de 8 mesos en botes de roure francès.

Un vi amb una personalitat, cos i caràcter que no et deixa indiferent i que després de 6 anys de bon repòs a l’ampolla, ha aconseguit una evolució formidable, adquirint matisos que et transporten a noves experiències i sensacions que costen trobar en els vins blancs.

L’Edetària 2005 presenta un color groc daurat, net i brillant, d’aparença untuosa. Aromes sensacionals de fruita blanca madura i confitada, herbes i palla, records de nou moscada i fruits secs torrats, mineral, fòsfor. Boca untuosa i plena, fruitós i saborós, elegant i potent, amb una llargada final fabulosa que combina amb una fina amargor deliciosa.

6 anys d’evolució meravellosa que et fan gaudir d’una Garnatxa blanca diferent i sorprenent. No us el perdeu!

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

Aquest passat 21 d’agost els Envinats vam assistir a la 3a Nit dels Vins de Torroja, una mostra completa de tots els vins que ofereixen els diferents cellers ubicats a aquesta vila del Priorat. (veure fotos)

La recepció es va fer la mateixa tarda a l’Hotel Abadia amb la degustació d’un magnífic Trio Infernal 0/3 2008. Allí vam poder compartir unes primeres impressions amb els organitzadors i conèixer companys d’altres blocs de vi com en Jaume, autor de Vins de Catalunya, un interessant bloc on podeu trobar-hi una bona quantitat de notes de cata que ha realitzat en una extensa llista de cellers que ha visitat. Bona  feina, Jaume !

Seguidament, amb l’ajut de vehicles 4×4, els organitzadors ens van oferir una explicació a peu de vinya de les diferents finques que envolten el poble, identificant-les pels seus viticultors i cellers propietaris, així com les característiques climàtiques i de tipus de terreny de les diferents vessants que encerclen la vila. Ens va cridar especialment l’atenció, els costers d’una de les finques de Trio Infernal, amb una plantació molt intensiva de syrah on els ceps, molt junts i sense terrasses, representen un exemple clar de les dificultats per comrear vi al Priorat.

Després de gaudir de les vistes del poble a més de 400m d’alçada, vam traslladar-nos a la magnífica Terrassa de Cal Compte per fer el tast, a cegues, dels vins de la vila. El marc no pot ser més ben triat : des de la mateixa taula de tast, pots gaudir del paisatge d’on prové el vi, com si fessis glops directament de la vinya !

Una bona idea aquesta de proposar el tast professional de manera informal.  Aquest tipus d’events guanyen molta espontaneïtat i permeten una descoberta més sincera de la tipicitat general dels vins locals, més que no pas tastant-los de forma més tècnica i precisa al voltant d’una taula. Però malgrat agradar-nos el format, creiem que el nombre de vins a tastar  (27) va ser una mica excessiu. El tast de més de 15 vins ja suposa un problema per a nosaltres per tal de poder-los valorar de la manera més honesta i correcta possible: o bé te’n deixes alguns, o bé el tast queda distorsionat, i provar i valorar tots 27 que hi havia a la taula va ser complicat.

Cal dir que la majoria de vins tastats no varen presentar defectes significatius, llevat d’un d’ells que presentava unes notes sulfuroses molt accentuades, el que dóna fe de la bona feina que realitzen els elaboradors, però tampoc vàrem trobar vins que ressaltessin de manera significativa per tenir virtuds destacables.

Dit això, resulta compromès destacar algun dels vins tastats ja que sap greu no esmentar-ne d’altres que segurament en serien mereixedors. De tota manera, del tast a cegues a peu de terrassa i a primera impressió, en destacaríem : el Torroja  2008 Vi de Vila i l’Arbossar 2007 del Celler Terroir al límit; el Destrankis 2008 del Celler Aixalà Alcait, que ens va causar molt bona impressió; el Trio Infernal 2/3 del Celler Combier-Fischer-Gerin SL; i l’Elix del Celler Melis; tots ells pel fet de mantenir  un bon equilibri entre fruita i criança i ser fidels a la idea dels vins de poble.

Les notes de tast dels 5 vins que destaquem, són les següents:

Torroja Vi de Vila 2008: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura i espècies. Excel·lent integració de la cremositat i torrats del roure amb la fruita. A la boca tornen els sabors de fruita madura, combinats amb bona carnositat i potencia i tocs minerals.

Arbossar 2007: Color cirera i vora grana. Aromes de fruita madura, torrats del roure, records de fruits secs, terra humida. A la boca es carnòs i complexe, astringent, amb bona estructura.

Destrankis 2008: Color cirera intens i vora robí. Aromes de fruita vermella confitada, tocs de xocolata. A la boca és estructurat, fruitós i fresc, amb bona acidesa i llarg postgust. Molt expressiu.

Trio infernal 2/3: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura, terròs i mineral.  A la boca és potent i complexe, amb molt bon final.

Elix: Color cirera tapat. Aromes de fruita de bosc, terra humida i espècies. A la boca és potent i carnós, mineral.

La vetllada va continuar a la piscina pública de Torroja on es va fer un nou tast obert al públic en general i on vam poder conversar amb la gent dels diferents cellers i retrobar les nostres famílies per comentar les sensacions d’una intensa tarda de vins.

Una fantàstica jornada, de qualitat i ben preparada que vam poder gaudir gràcies a la il.lusió i a l’esforç de tots els viticultors del poble i al suport de l’Ajuntament de Torroja representat pel seu alcalde, Jordi Aixalà. Bona feina!

Esperem retrobar-nos en la propera edició.

Carles Ovide i Dani Coll

Aquesta vegada, els Envinats, de la mà de l’Enric i en Jordi, ens hem acostat a una nova DO catalana. (veure fotos).

Costers del Segre es un dels territoris vinícoles més extensos de la península, que comprèn quasi la totalitat de la província de Lleida, des del Pallars Jussà, fins a Les Garrigues, al peu del Montsant i des de les terres àrides de ponent fins a La Segarra. Tot aquest extens territori està dividit en set subzones; Les de Raimat i Segrià, a l’oest de la ciutat de Lleida, formen el nucli originari de la DO, d’on s’obtenen vins de tall mediterrani. Més al nord es troben les d’Urgell i Artesa de Segre, amb un clima més rigoròs, on es conreen varietats resistents a aquests climes extrems, d’on s’obtenen vins de tall més fresc. A l’est trobem la subzona de les Valls del riu Corb, terres seques i àrides, d’on surten vins més rodons i alcohòlics. Més al sud, a tocar de la serralada del Montsant, hi troben la subzona de les Garrigues, amb magnífiques vinyes de Cabernet Sauvignon i Garnatxa que produeixen vins negres molt més càlids i equilibrats. I finalment, la subzona més jove de totes, la del Pallars Jussà, que ofereix una viticultura de país fred que combinada amb el clima mediterrani, dona uns resultats molt acceptables.

La selecció de vins per tastar va ser aquesta:

Raimat Brut Nature: Vi espumòs elaborat pel celler Raimat, subzona del mateix nom, 70% Chardonnay i 30% Pinot noir. Espumòs de color groc brillant i bombolla fina. Aromes intensos de flors i pastisseria. Cremòs i fruitòs, amb una excel·lent acidesa. Un magnífic espumòs de tall molt “champenoise”.

Raimat Vinya 27 Chardonnay 2009: Blanc del celler Raimat. Varietal de Chardonnay. De color groc pàlid amb tons verdosos. Aromes florals i de fruites tropicals amb tocs fumats. A la boca es fresc i untuós, amb bona acidesa i records fruitosos.

Agalíu 2008: Blanc elaborat pel celler l’Olivera, subzona Valls del riu Corb. Varietal de Macabeu, fermentat i criat en botes de roure francès. Color groc palla, amb aromes complexes de flors blanques i balsàmics. A la boca es lleuger però estructurat, fruitòs i saboròs.

Bru de Verdú 2007: Del celler Cercavins, subzona Valls del riu Corb. Negre elaborat amb 70% Ull de llebre i 30% Syrah, amb criança de sis mesos en botes de roure americà i francès. De color cirera fosc i brillant. Aromes de fruita madura, espècies. A la boca es fresc, cremòs, amb notes de fruita dolça i tanins madurs.

La Figuera 2006: Celler La Figuera, de la subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Cabernet Sauvingon i Ull de llebre, amb pas per botes de roure. Color cirera tapat amb vora teula. Aromes de fruita vermella confitada amb notes de vainilla. Pas per boca astringent, amb tanins durs i records de fruita madura.

Petit Grealó 2005: Celler Vinya l’Hereu de Seró, subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon. Color cirera tapat intens i ribet amb tons robí. Aromes de fruita vermella i negra de bosc, amb tocs balsàmics i minerals accentuats per un any de criança en dipòsit d’acer inoxidable. A la boca entra fresc però complexe, amb tanins rodons i records de fruita compotada i cuir.

Cèrvoles 2005: Del Celler Cèrvoles, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge d’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot i criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera tapat amb ribet de lleugers tons blaus, de capa alta i llàgrima densa. Aromes complexes de fruita madura, pruna i terra humida, amb torrefactes de la criança en fusta. A la boca es potent i carnòs, amb tanins madurs i estructurat, amb un final llarg de fruita madura.

Geol 2006: Celler Tomàs Cusiné, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Cabernet Franc i Marselan, amb criança de 10 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera intens i brillant, de capa alta. Aromes de fruita madura, amb fons de tabac i cacau, amb molt bona integració de la fusta que aporta suaus torrefactes. A la boca es presenta fresc i fruitòs, potent, amb tanins ben presents però polits i un post-gust llarg i saboròs de fruita madura i xocolata negra. Esplèndid.

Aquest passat dissabte 14 de Novembre, alguns dels Envinats vam visitar el CataVins Sabadell 2009. L’any passat no vam poder assistir-hi, però aquest any no hem deixat passar l’oportunitat de posar-hi el nas.

Tot i que aquesta ha estat tot just la segona edició, l’hem trobada interessant i l’oferta de vins i expositors és força àmplia. Hi ha sobretot referències catalanes, però també es pot descobrir vins d’altres de DOs nacionals com Ribera del Duero, Rias Baixas o Navarra. El nombre de cellers que hi aporten els seus vins a tast és important, tot i que molts d’ells només hi són presents per mitjà del distribuïdor. En aquest sentit, a l’aficionat ens decep un mica perquè ens agrada més conversar directament amb ells, sense voler desmerèixer la feina dels distribuïdors. A les activitats del món del vi, s’hi sumen també algunes activitats de caire més gastronòmic, de forma menys rellevant, però també destacable.

Tot passejant-hi vam trobar diferents vins que ens agraden i vam poder tastar-ne les seves noves anyades. Com amants que som dels vins de la DO Empordà, destaquem els sempre esplèndids Cadac i Perafita de Martín Faixó, les novetats d’Oliver Conti amb un Carlota que aprofita la peculiaritat d’un cabernet franc fet a l’Empordà, la feina ben feta del Celler Arché Pagès amb un Cartesià 2004 que és ara en el seu millor moment i un Gresa 2007 que, malgrat faltar-li encara un o dos anys d’ampolla, promet moltíssim i vam poder comprovar el manífic potencial que té.

D’altres denominacions catalanes, ens va agradar molt l’Abadal 3.9 2006, per molts de nosaltres, el millor vi d’aquest celler del Pla de Bages. També vam estar conversant amb la gent de la DO Terra Alta al voltant del gran treball que estan fent allà per recuperar i millorar cada dia la seva garnatxa blanca, per convertir-la en insignia de la zona. Vam tastar el Llagrimes de Tardor, un 100% garnatxa blanca força interessant. Especialment memorable va ser el tast de Tayaimgut 2007, un meravellós sauvignon blanc fet a Sant Joan de Mediona al Penedès i del que vam corroborar la fantàstica impressió que ja ens havia deixat la 2006.

Fora de Catalunya, ens van agradar els albarinhos de Fefiñanes. Vam poder-ne tastar els seus tres vins : el jove Albarinho de Fefiñanes, la seva versió amb criança sobre les seves lies : Fefiñanes III año, i la versió amb bóta : 1583. A destacar el Fefiñanes III año per mantenir exquisidament l’equilibri entre fruita i criança. De la Ribera del Duero, el Ferratus 2006 ens va recordar la gran tinta fina de la DO castellana, amb una gran complexitat i fruita madura perfectament integrada amb la fusta.

 

Ja ho veieu, tot plegat una jornada ben aprofitada i que us recomanem que no deixeu escapar en les properes edicions del CataVins.

Un any més, després dels mesos d’estiu, els Envinats encetem la temporada de tastos amb una nova trobada, aquest cop amb vins de les DOQ Priorat i DO Montsant a càrrec de Carles Ovide i Dani Coll.

Es fa difícil de dir res de nou de les característiques dels vins que trobem per les terres seques i pissarroses dels costers del Priorat i de la seva veïna Montsant. El tast de 8 magnífics exemples de concentració tànica dels seus fruits, ens fa recordar que la seva robustesa i alcoholicitat – característiques infravalorades en altres temps – ara es mantenen com a element diferenciador d’uns vins de gran complexitat i matisos reconeguts arreu del món.

A la ja prestigiosa Priorat vam voler també tenir en compte l’emergent i cada cop més valorada Montsant, on són ja molts els vins destacables, els quals no tenen res a envejar a la seva més internacional veïna. Vam tastar 8 vins : 4 vins de cada zona i, dins d’aquests, 3 de negres i 1 blanc.

Els vins tastats van ser aquests :

 

Dido Blanc 2008.
DO Montsant. Venus La Universal. Macabeu i Garnatxa blanca. De color palla brillant amb reflexes verdosos. Aroma molt expressiu de la macabeu, mineral, flors blanques. Saboròs, gras i especiat. Excel.lent.

Coma Alta 2007.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. 85% Garnatxa blanca, 15% Viognier. Color groc palla, amb llàgrima densa. Aromes molt intensos de fruites tropicals. Excel.lent integració dels 5 mesos de criança en botes de roure francés que juntament amb els 15% de volum glicèric li dona un caràcter molt particular. Gras i dens a la boca. Un vi molt especial.

Acústic 2007.
DO Montsant. Celler Acústic. Garnatxa i Samsó. De color cirera amb vora grana. Aromes de fruita madura i espècies. Cremositat de la fusta ben integrada. No massa expressiu i un pèl curt.

Camins 2007.
DO Priorat. Celler Álvaro Palacios. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Syrah. Color cirera tapat i brillant. Aromes juvenils i frescos, amb tocs florals. Fruita madura. Bon equilibri entre fusta i fruita. Equilibrat i complexe tot i la seva joventut.

Dido 2007.
DO Montsant. Venus La Universal. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Merlot. Tast decebedor! Volem creure que aquest vi, que molts de nosaltres coneixem molt bé i sabem de la seva qualitat, ha tingut algun tipus de problema aliè a la seva el·laboració, ja que desprenia un aroma d’ous podrits fortíssim, d’excès de sulfuròs, que ni el pas de diversos minuts va fer minvar. Mala sort!

Solanes 2005.
DO Priorat. Garnatxa i Samsó. De color cirera tapat i vora grana. Fruita vermella madura, torrats polits i intensos. Tocs minerals i de terra humida, amb molt bona integració de la fusta. Un priorat autèntic, sense pretensions i amb un final un pèl curt.

SolPost 2005.
DO Montsant. Garnatxa i Samsó. De color cirera brillant amb vora grana. Aromes a fruita confitada, xocolata i licors i un rerafons de vainilla molt agradable. A la boca es cremòs, amb tanins vius i agradables que porten a un final persistent i elegant. Sorpresa molt agradable, vi excelent per veure ara o esperar encara algun temps.

Coma Vella 2005.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. De color cirera brillant i vora grana. Priorat modern i elegant. Aromes complexes, fruita madura combinada excel.lentment amb un roure cremòs. Boca fina i elegant, amb un final llarg que no deixa indiferent a ningú. Un gran vi.

Carles Ovide i Dani Coll

L’endemà de la consecució de la 3a copa del Barça (visca!), per cel.lebrar-ho vam fer una nova trobada d’Envinats.

En aquesta ocasió, en Jaume i en Joan ens van proposar un tast basat en vins fets per cellers propietat de personatges mediàtics o famosos, però no precisament per ser-ho en l’àmbit del món del vi. (veure fotos)

Al marge dels comentaris o opinions que cadascú pot tenir al voltant d’aquest fenòmen, sobta força trobar gent tan diversa i diferent com el Carlos Sainz, Joan Manel Serrat, José Ortega Cano, Imanol Arias, Emilio Aragón o en Lluís Llach, tots ells relacionats per ser propietaris o el.laboradors de vi.

Els vins, per ordre en què foren tastats, van ser :

Basa 2008. Compañia de vinos Telmo Rodríguez. D.O. Rueda
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Sainz
85% Verdejo, 5% Sauvignon Blanc i 10% Viura.
Vi jove. Groc palla verdós. Net en nas, fonoll, fruita fresca, notes fruites exòtiques. Lleuger, fresc, aromàtico, final varietal amb agradable deix amarg.

Clos Maria 2007. Mas Perinet. D.O. Montsant
Famós propietari o soci de la bodega: Joan Manel Serrat
63% Garnatxa Blanca, 17% Xenin, 14% Muscat gra petit i 6% Macabeu. 9 mesos en bótes de roure francès.
Groc palla d’intensitat mitja. Gran complexitat aromàtica amb registres de flors i fruits secs matisats per notes fumades cedides durant la criança, les quals s’han harmonitzat amb la mineralitat de la pissarra. Untuós i amb volum, és a la vegada fresc i persistent amb un final de llarg recorregut.

Matarromera Crianza 2004. Matarromera S.L. D.O Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: José Ortega Cano
100% Tempranillo. 12 mesos en bótes de roure americà (65%) i francès (35%)
Roig picota amb ribets violacis. Aromes primaris varietals de fruites negres madures. Torrefactos, café, cuir i cacau. Saboròs, corpulent. Final llarg.

Cepa 21 2006. Cepa 21. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Imanol Arias
100% Tempranillo. 14 mesos en bótes de roure francès i americà.
Picota amoratat. Fi i elegant, fruita fresca madurada, espècies, fustes aromàtiques, mentolats, toffee. Ampli, intenso, bons tanins, equilibrat.

Arzuaga crianza 2005. Bodegas Arzuaga. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Amaya Arzuaga (dissenyadora)
90% Tempranillo, 5% Cabernet Sauvignon i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès majoritàriament i americà.
Vermell brillant i pur i viu. Aromes a fruites ben madures. Suau i equilibrat, amb tanins dolços però presents, que donen gran persistència.

Martué 2006. Bodegas Martué La Guardia (Toledo). D.O. Vino de La Tierra de Castilla.
Famós propietari o soci de la bodega: Emilio Aragón
38% Tempranillo, 29 % Cabernet Sauvignon, 28 % merlot i 5% syrah. 7 mesos en bótes de roure francés i americà.
Vermell sirera. Bon contrast de fruita madura i fusta. Records de fruita en compota, anisats, sotabosc.

Finca Élez crianza 2004. Manuel Manzaneque. D.O. Finca Élez.
Famós propietari o soci de la bodega: Manuel Manzaneque (director teatral)
65% Cabernet Sauvignon, 20% Merlot i 15% Tempranillo. Bótes de roure francès.
Color Rubí granate intens i brillant. Pruna, cireres, records de gerds i espècies i herbes. Boca amplia i saborosa amb tanins fruitosos i dolços. Cacaus i a toffes. Bon equilibri amb la fusta.

Caliza 2005. Pagos de família Marqués de Griñón. D.O. Dominio de Valdepusa (Castilla-La Mancha)
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Falcó (Marqués de Griñón)
Petit Verdot i Syrah. 10 mesos en bótes de roure.
Color cirera fosc de capa alta. Amb una presència densa. Fruita negra madura, notes de cacau, torrats. Potent, dens, llargo i al final denota la seva graduació.

Embruix 2006. Celler Vall Llach. D.O. Priorat
Famós propietari o soci de la bodega: Lluís Llach
30% Carinyena, 30% Cabernet Sauvignon, 25% Garnatxa, 10% Syrah i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès.
Vermell intens. Presenta aromes complexes de fruita roja madura, amb matisos d’herbes i minerals. Ple, saborós i de gran persistència.[polldaddy poll=1698641]

Jaume Ollé i Dani Coll.

Després dels seus coneguts negres Dido i Venus, el celler Venus La Universal (Sara Pérez i René Barbier), ara ens ofereix Dido Blanc : un blanc que aconsegueix mantenir la frescor dels cítrics i fruita blanca amb tocs de fruits secs i amb un fons mineral, característic també dels seus germans negres.

Amb una composició de macabeu i garnatxa blanca, una criança de 4 a 5 mesos en bóta, és de color groc palla amb alguns reflexos verdosos. D’estructura lleugera, en nas es presenta molt fresc amb notes de fruita blanca, tropical i cítrica. La garnatxa blanca sembla donar-li més complexitat al nas, aportant aromes de fruits secs. El seu pas per bóta, sense fer-se excessiu, l’afina donant-li un punt d’aromes de rebosteria. En boca, a la frescor esperada de la macabeu, s’hi afegeix la suntuositat de la garnatxa i la mineralitat característica del terreny de la DO.

Un molt bon vi que segueix l’estela del seu homòleg negre : bona qualitat a bon preu.

Dani Coll

 

Si hi ha un lloc on el vent perfili el terreny i condicioni definitivament el sòl, aquest és l’Empordà. La tramuntana, s’ajunta amb els terres eixuts, pissarrencs i granítics de Cantallops per donar a les varietats tradicionals de la zona (garnatxa negra i blanca, carinyena) la seva màxima expressivitat aconseguint un raïm únic.

A tot això, si hi afegim l’experiència i passió d’en David Molas de Vinyes dels Aspres, el resultat són uns vins de gran qualitat.

Els seus vins tenen tots un caràcter i una personalitat que els fa únics :

El Blanc dels Aspres és una garnatxa blanca magnífica, un exemple clar de fins on poden arribar les nostres varietats autòctones. Té com a particularitat que ha fet la fermentació en bóta nova, per més tard proseguir la seva criança 7 mesos més.

El jove Oriol, és un producte fresc, molt agradable per ser consumit al moment, però la seva qualitat li permet fins i tot una certa guarda.

El Negre dels Aspres, amb garnatxa negra, carinyena i cabernet sauvignon, és un criança que representa perfectament el caràcter del terreny de la zona, amb ceps de baixa producció que donen una alta concentració tànica i mineral. És un vi amb cos i caràcter, al qual els seus més de dos anys de criança l’han enriquit mantenint la seva fruita i tipicitat. Vam tastar el 2004 i el vam trobar en moment òptim de consum.

Des del 2004, també s’el.labora el S’Alou. Una evolució del Negre dels Aspres i que amb la selecció dels millors ceps de la millor finca (del mateix nom), s’aconseguix un vi més arrodonit i refinat. Es tracta del primer vi del celler.

Però potser el que crida més l’atenció de tots els productes de Vinyes dels Aspres són els seus dolços. Tots dos fets sense afegir alcohol en cap moment del seu procés. Deixant que sigui la pròpia fermentació natural de la garnatxa roja la que aporti aquest component. Tan el Vi de Panses, fermentat en tines metàl.liques durant mesos, com el Bac de les Ginesteres, amb una evolució impressionant de 54 mesos (!) a sol i serena, esdevenen dolços magnífics, únics.

Tot plegat, uns vins ben fets i fidels al terreny i que fan de la recuperació i manteniment de les nostres varietats tradicionals de garnatxa i carinyena, la seva singularitat. Un exemple clar de que el nostre país és una zona privilegiada de vins que cal saber gaudir i sentir-se’n orgullós.

Dani Coll

Aquests dies s’està cel.lebrant el Fòrum Gastronòmic 2009 a la ciutat de Girona i alguns dels Envinats no ens hem pogut resistir a la temptació de fer-hi una passejada.

L’oferta és bastant gran i els diferents tallers i actes que s’hi fan interessants. A banda de tot el que pot interessar al sector professional de l’hosteleria, també hi ha un important gruix d’expositors que ofereixen els seus productes al públic general. Entre ells, cellers i distribuïdors de vins de les DOs catalanes i algunes d’estatals.

Tot passejant, vam aprofitar per xerrar una estona amb en David Molas, propietari i ànima mater del conegut celler de la DO Empordà, Vinyes dels Aspres.

Durant l’interessant conversa que vam tenir amb ell, vam poder tastar els seus vins. Tots pensats i el.laborats seguint el criteri que més ens agrada : ser fidel a la terra i els ceps que tenim a casa nostra. Garnatxa negra i blanca, samsó formen part de l’essència dels seus vins, tot i incloure cabernet sauvignon, merlot i sirah en algun dels cupatges.

Uns vins engrescadors : Blanc dels Aspres (garnatxa blanca fermentat en bòta), Oriol (el jove amb cupatge de CS, ull de llebre, garnatxa negra i samsó), Negre dels Aspres (16 mesos de fusta. Cupatge de CS, garnatxa negra i samsó), S’Alou (el més complexe i afinat. Amb 16 mesos en bòtes noves. CS, garnatxa negra i samsó a parts iguals i un 10% de Syrah). I dos vins dolços molt especials : Vi de panses (garnatxa roja 100%) un dolç deixat fermentar de forma natural, sense alcohol afegit i que, tal com diu el seu nom, és com fer un mos de panses a cada glop i Bac de les Gineteres (garnatxa roja 100%) de gust més intens i llarg que l’anterior, segurament per la seva peculieritat d’haver estat fins a 54 mesos (!) a la intempèrie. Una bona experiència i que caldrà repetir per tastar-los en millors condicions al seu celler de Cantallops.

I seguint la nostra ruta, no ens vam poder estar d’aturar-nos a l’stand del Celler Martín Faixó. El culpable, un dels vins que més ens agraden de la DO Empordà (tant a en Carles com a mi) : Cadac 2005.

Ben acompanyats (com podeu veure a la foto), vam poder tornar a tastar la mineralitat d’aquest vi fet a les vinyes que el celler té a prop de Cadaqués, on aconsegueixen transmetre el torment dels ceps pel vent i pel sòl de pissarra als seus vins.

Tot plegat, una jornada ben aprofitada, no trobeu ?

Dani Coll.

Encetem el 9 any seguint amb la nostra dèria de tastar, tastar i tastar vins.

Aquesta vegada els hi ha tocat a en Toni i en Martí, que ens han proposat fer un tast de vins d’una DO una mica oblidada : Terra Alta.

(Fotos de la trobada)

Uns vins que, tal i com es pot llegir a l’etiqueta de la DO, són vins amb Cos i Ànima. Poderosos, amb caràcter, de vinyes acostumades a estius molt calurosos i hiverns freds.

Els cellers escollits van ser Altavins i Vins Piñol, tots dos ubicats al poble de Batea.

El comentari general va ser de sorpresa general per la qualitat i fidelitat a les varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, cercant una personalitat pròpia.

Els vins que vam tastar foren :
Ilercavonia 2008: Del celler Altavins, vi blanc jove el·laborat 100% amb Garnatxa blanca. De color sorprenent per la seva joventut, daurat pàl·lid amb certs tocs verdosos molt dèbils, conseqüència d’una maceració de 36 hores amb les seves pells. També molt sorprenent la seva complexitat aromàtica, amb records de fruita tropical (pinya, mango), pera i albercoc. Fresc i untuòs en boca, de recorregut llarg. Un blanc que va entusiasmar a tota la sala.
Almodí 2007: Celler Altavins. Negre jove, amb cupatge de Garnatxa (40%), Carinyena (40%) i Syrah (20%). De color cirera brillant amb ribet violaci. Aromes a fruita vermella madura. Molt bona astringència i excel·lent frescor. De pas molt agradable en boca.
Jorn Nou, 2006: Celler Altavins. Negre amb 4 mesos de criança en botes de roure. Cupatge de Garnatxa (30%), Syrah (56%) i Carinyena (14%). De color cirera tapat, amb ribet rubí. Fruites de bosc madures. Tocs de vainilla i excel·lent cremositat del roure.
Tempus 2006: Celler Altavins. Negre amb criança de 8 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Garnatxa, Syrah, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Merlot. De color cirera intents, capa alta. Molt bona complexitat aromàtica, amb records a fruita negre i cacau. Carnòs i càlid, amb tanins suaus i agradables.
Domus Pensi 2004: Celler altavins. Negre amb criança de 12 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. De color cirera tapat, intens i brillant. Excel·lent complexitat d’aromes amb records de fruita vermella madura i també de cacau. En boca es suau, amb tanins secs i marcats, per més tard mostrar-se molt més rotund i astringent, amb postgust llarg.
L’Avi Arrufí 2005: Celler Piñol. Negre amb 15 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. Color cirera picota amb ribet teula. Aromes de fruita molt (potser massa) madura i panses. Un pel evolucionat. Això si, molt bona estructura i potència, amb certa mineralitat.
Sacra Natura 2006: Celler Piñol. Vi negre ecològic amb 7 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Carinyena, Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah i Petit Verdot. De color cirera intens amb ribet rubí. Aromes de fruites del bosc i torrats de la fusta. En boca es astringent i presenta una molt bona acidesa que aporta frescor.
Mather Teresina 2004-2005: Celler Piñol. Vi negre de guarda, selecció de les millors botes provinents de les anyades 2004 i 2005. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah, Garnatxa, Ull de llebre, Merlot i Morenillo. Criança entre 18 i 26 mesos en botes noves de roure francès i americà. Color cirera tapat i intens. Aromes de fruita negre madura, mineral, molt bona cremositat del roure. En boca es mostra potent i càlid. Molt bona astringència, carnòs i llarg.
I per acabar el tast i a manera de resum, vàrem destacar la bona qualitat dels vins del Celler Altavins, amb especial record per al blanc jove Ilercavonia, destacant també els seus Tempus i Domus Pensi, que no tenen res a envejar amb els més mediàtics i coneguts Avi Arrufí i Mather Teresina del Celler Piñol, del qual també s’en va destacar la seva excel·lent qualitat, tot i que va surgir a la sala un petit retret per l’etiquetatge dels seus productes, exclusivament en llengua castellana i anglesa.
Salut i bon vi!

Carles Ovide (notes tast) i Dani Coll.


Un altre tast d’estiu.

Aquest cop amb una garnatxa blanca jove de l’Empordà molt agradable per un aperitiu o entrant lleuger, Tayaimgut, per gaudir una sauvignon blanc fermentada en fusta del Penedès i, Alcor, un vi de Montserrat amb una Syrah dominant deliciosa. Un sempre fidel Carmelo Rodero per arrodonir la nit.

Heus blanc. Celler Lavinyeta. DO Empordà. Mollet de Peralada. 89% garnatxa blanca. 11% macabeu.

Una garnatxa blanca jove. Groc pàl.lid. Floral. Subtils aromes de fruita blanca i flors. En boca, molts cítrics i fruita tropical, pinya. Acidesa acusada amb un record dolç al final.

Tayaimgut 2005. DO Penedès. Sant Joan de Mediona. 100% sauvignon blanc. Fermentat en fusta i criança de 12 mesos roure francès.

Groc intens amb ribet amb reflexes verds. Força dens i gras en copa. Pinya i mango confitats amb lleugers aromes fumats i de vainilla. Lleugera acidesa ben ensamblada amb la fusta que dóna notes de reposteria.

Alcor 2005. Celler Can Grau Vell.DO Catalunya. Hostalets de Pierola (Montserrat). Syrah (47%), Garnatxa (22%), Cabernet (16%), Marcelan(11%), Monastrell (5%). Criança 18 mesos roure francès (40% nou).

Roig picota de capa mitja. Cos lleuger i alchòlic. Les violetes i mora de la Syrah predominen amb un fons balsàmic amb molta fruita roja. Molt aromàtic. Fusta ben integrada al cupatge afegint vainilla i espècies. No excessivament llarg en boca.