Camino2011

Des de la seva fundació l’any 2006, Terra Remota -el celler de Marc i Emma Bournazeau a la DO Empordà– ha consolidat el seu posicionament al mercat exterior, on ha assolit la xifra del 70% de les vendes.

A aquest èxit hi ha contribuït, sens dubte, un dels puntals de la seva gamma de vins, el negre amb criança Camino, que fa poques setmanes ha aparegut al mercat amb la seva nova anyada 2011. 

Els vins del celler són característics per conservar molta fruita i aromes de florals en els seus cupatges. Aquest Camino 2011, es presenta en aquesta anyada amb un color roig picota, de capa mitja, amb un nas on hi predomina la fruita vermella, gerds, cirera, i també balsàmics, garriga i mentolats. Els seus 12 mesos de pas per bóta li aporten complexitat i cos, amb un lleuger toc de vainilla, acaben d’arrodonir uns tanins que aporten una magnífica carnositat i frescor en boca, esdevenint un vi molt elegant.

Els que hàgiu tastat altres anyades d’aquest Camino, trobareu en aquest 2011 una de les seves millors expressions. El predomini de la garnatxa ja en aquesta anyada sobre la syrah i una collita més madura li han aportat més carnositat mantenint la frescor ja característica d’antuvi. Un molt bon vi. Ben treballat i a gran alçada dins l’Empordà.

A la DO Terra Alta estan fent les coses bé, molt bé. El treball dels cellers està donant fruit i han aconseguit posar al lloc que li pertoca una terra que sempre ha estat bressol immillorable per a la vinya. Han sabut donar  la rellevància que mereixen la Garnatxa negra i la Carinyena, base dels seus vins negres, i fer bandera de la varietat de raïm blanc per excel·lència de la zona, la Garnatxa Blanca, creant el distintiu identificador “Terra Alta Garnatxa blanca 100×100”, i fins i tot recuperar i fer redescobrir una varietat oblidada típica de la zona com es el Morenillo.

El passat 24 de maig, els qui vàreu assistir al tast social que vàrem organitzar dedicat als vins d’aquesta DO (veieu  Envinats & Amics, Terra Alta), ja vàreu poder comprovar la qualitat i el potencial dels vins que s’hi elaboren.

Però aquesta publicació va reservada per un dels primers vins que vàrem tastar de la zona, que ens va captivar per complet en aquell moment,  i al que ja fa massa temps que li devem un post.

TIPICITATEs tracta del Tipicitat 2008, del Celler Batea. Elaborat amb Garnatxa negra i Carinyena i criat en botes de roure francès durant 14 mesos. Destapes l’ampolla i deseguida es veu que la cosa va de debò! A la copa es mostra amb color cirera molt tapat, d’aspecte brillant, amb una llàgrima espectacularment densa. Quan l’acostes al nas es comprova que l’equilibri entre fruita i fusta es formidable, on queden molt clares les aromes a fruita negra molt madura, gairebé confitada, que harmonitzen perfectament amb càlids records torrefactes i minerals, i on destaca per sobre de tot una aroma increïble de caramel de cafè amb llet que sobte i sedueix. Al glop apareixen elegància i finesa,  però sense renyir amb la concentració i carnositat tan característiques dels vins de la zona, potència i untuositat que finalitzen amb un postgust llarg i intens.

Un vi de paraules majors, amb la claríssima intenció per part del celler de fer un important salt cap als vins d’alta gamma, i amb una relació qualitat/preu que no us permetrà passar de llarg quan el veieu.

No us el deixeu escapar!

IMG_3247

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

IMG_3237

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

MasiaCarreras2010Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

IMG_3238

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

IMG_3246

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.

vdoweb

Quan l’amic Jaume Pallàs, ara ja fa unes setmanes, ens va trucar per sumar-nos a la proposta de tast vertical dels vins de Vinyes d’Olivardots que havien projectat conjuntament amb Ramon Roset, ens va faltar temps per apuntar-nos-hi. Tastar els vins de la col·lecció VdO de Vinyes d’Olivardots és per a qualsevol apassionat del tast de vins, un verdader regal, i fer-ne una degustació vertical coneixent totes les varietats i detalls de cada anyada, de primera mà, de Carme Casacuberta, enòloga i propietària del celler i David Pujol, ja es tracta de tot un privilegi, arrribant a l’estadi de tast memorable.

vdo_gent1

Dins el celler, tota la família VdO és basada en dos paràmetres : la varietat i el terrer. De fet, millor dit : tres, considerant l’anyada. El sistema de codificació adoptat pel nom dels vins ens hi ajuda : VdO 1.x pels monovarietals de carinyana en terrer de pissarra, 2.x per la carinyana en sauló, 3.x per la syrah, 4.x per la cabernet sauvignon, 5.x per la garnatxa i 6.x per la carinyana blanca.

Compartint taula amb altres amics del món del vi com Anna Vicens, Bonfill Arché, Jaume Aguadé i Isaac Valls entre d’altres, durant la nit vam poder degustar : 1.07, 1.08, 1.09, 1.10, 2.08, 2.09, 2.12, 3.08, 4.09, 5.10 i 6.11.  Tots ells vins d’una qualitat excel·lent i que emociona. Comparar anyades i terrenys va ser tota una experiència generadora de diversos debats a taula: Quina anyada 1.07 o 1.08 ? Quin terrer triar, pissarra (1.08) o sauló (2.08) ? Un heroi : el 2.12 !

vdo_gent

Tot seguit us podríem fer nota de tast de cadascun dels vins, però aprofitarem per suggerir-vos que visiteu els articles que en van publicar en Ramon Roset (aquí), en Nani Ramon de Viníssim (aquí) i en Jaume Aguadé a VinsdeCatalunya.org (aquí), que a banda d’estar molt ben explicats, coincidim plenament amb les seves apreciacions (i ens estalvien feina !!).

 Una gran nit en companyia de l’excel·lència de Vinyes d’Olivardots i els bons amics companys de tast.  Gràcies a tots !

El passat divendres 24 de maig vam celebrar un nou Envinats&amics, aquest cop centrat en la DO Terra Alta (veure fotos). En els darrers anys, els vins de la DO més septentrional de Catalunya han aconseguit diversos premis i notorietat degut a l’important feina que estan fent els cellers de la zona des de fa temps. La seva especial climatologia, els seus terrers on abunda la vinya vella i, sobretot, les seves garnatxes i varietats recuperades com la morenillo, han fet que el món vinícola s’hagi adonat de la bona qualitat dels vins i del gran potencial que hi ha pels propers anys.

És per aquesta raó que vam decidir organitzar un tast per ajudar a difondre els seus vins. Vam contactar amb els cellers Vins del Tros i Celler Lafou, els quals van poder desplaçar-se fins a Girona i explicar-nos els seus projectes i manera d’entendre el vi. També vam comptar amb Celler Tern, tot i que per problemes d’agenda no van poder venir-hi personalment, amablement ens van fer arribar els vins i documentació corresponent i nosaltres mateixos vam encarregar-nos de la presentació. Com a preceptors de la DO Empordà i per tal de contrastar les garnatxes amb les de les terres gironines, també vam comptar amb la presencia dels monovarietals de garnatxa d’AV Bodeguers de Vilamaniscle

Per tal d’oferir la millor expèriencia pels assistents, vam establir un ordre de tast començant pels blancs i continuant pels negres segons la seva estada en bóta o especificitat. Així, després d’una breu presentació de la ubicació i característiques bàsiques de la DO Terra Alta, vam passar a  fer la presentació del Celler Tern. Aquest celler és el projecte de Miquel Llordes i Joan Pasqual al poble de Batea. Tenen vinyes de garnatxa negra i syrah plantades el 2002 i 2003 respectivament i les de garnatxa blanca són més velles, del 1991. És tracta d’un celler jove, com els seus propietaris, però la seva garnatxa blanca amb únicament 3 anyades ja ha aconseguit merèixer portar el segell de “100% garnatxa blanca de Terra Alta” i la seva anyada 2011 ser reconeguda com un dels millors vins blancs de la Guia de Vins de Catalunya 2013 (9,56 punts). Amb aquest vi vam iniciar el tast de la nit : amb una tercera part de la producció fermentada en bóta i la resta en tina d’acer, 3 mesos amb les seves mares i battonage cada 4 o 5 dies, es presenta d’un pàlid groc amb reflexes verdosos i lleugera untuositat en copa, molt aromàtic. Destaquen els aromes a fruita blanca, préssec d’aigua i sobretot de pera. Alguns cítrics i també algunes notes tropicals. Lleuger en boca, deixa un postgust de fruits secs, ametlla verda.

Tot seguit, en Ramon Roquetadel Celler Lafou ens va presentar el seu projecte també centrat al poble de Batea. Viticultor de familia de llarga tradició al món del vi, en Ramon és l’ànima de Lafou, un dels cellers del reconegut grup Roqueta Origen que inclou altres cellers de prestigi com Abadal a la DO Pla de Bages. El seu és un projecte personal que persegueix expressar el territori per mitjà de les garnatxes blanca i negra. Precisament, ben aviat (7 de juny), estrenaran  nou celler situat al centre del poble on s’ha combinat la tradició d’una masia catalana amb l’equipament més modern per a la producción de vi. Celler Lafou fa 3 vins : el Lafou Els Amelers, la seva garnatxa blanca, i el Lafou i el Lafou de Batea ambdós fonamentats en la garnatxa negra i amb cupatge de syrah i cabernet sauvignon.

El següent vi que vam tastar fou el Lafou Els Amelers. Una garnatxa blanca també amb treball amb les seves mares en aquest cas de 6 mesos. El seu color és un groc palla i és sensiblement dens en copa. És destacable la seva elegància aromàtica. Les flors i fruita blanques característiques de la varietat hi són presents perfectament equilibrades amb records de fruits secs, ametlla marcona i suaus records de pastisseria segurament provinents d’un magnífic treball amb les lies. Una gran garnatxa blanca. De primeríssim nivell. De fet, Els Amelers va obtenir la gran medalla d’or al passat concurs Grenaches du Monde.

A continuació, per finalitzar el tast de blancs, vam deixar momentàniament la Terra Alta per endinsar-nos a l’Empordà. De la mà d’en Ferran Alcàcer d’AV Bodeguers, vam poder fer un exercici interessant de contrast amb les garnatxes empordaneses. En Ferran, apassionat dels vins, és la segona generació d’uns viticultors que des de 2002 són presents a Vilamaniscle i que en només 5 anys des de la primera producció, ja han aconseguit notorietat amb diferents premis, sobretot per la seva merlot: una de les millors de l’Empordà. Els seus monovarietals de garnatxa són molt interessants i demostren una clara intenció de traslladar el territori a la copa. Uns terrers pissarrosos, hídricament pobres i unes vinyes que pateixen la tramuntana, confereixen una important mineralitat i unicitat als seus vins.

La seva garnatxa blanca Suneus 2012 va contrastar amb les anteriors pel seu caràcter més mineral. Treballat també amb 2 mesos sobre mares i battonage setmanal, es presenta en un lleuger color palla i voravius verdosos amb certa densitat, oferint una diversa gama de fruita blanca que es veu marcada per aromes cítrics que li aporten frescor. Es perceben algunes notes de rebosteria al retronasal i és untuòs en boca, mantenint una bona acidesa. Un vi molt equilibrat. Un bon exemple de garnatxa blanca a l’Empordà.

Després dels blancs, tot i que ens escapàvem de la temática de la nit, en Ferran en resposta a la nostra petició, ens va oferir al tast el seu nou Suneus rosat 2012. Un rosat de merlot diferent que té l’especial particularitat d’haver estat criat en bótes de cirerer durant 3 mesos. És una proposta molt llaminera. Les maduixes i cireres apareixen amb força en aquest vi amb un preciós color rubí, molt especial i glamourós. Una molt bona opció per prendre en aperitius o primers plats lleugers jugant amb la seva frescor i dolçor de fruita.

 I va arribar l’hora dels negres !

Vam iniciar-la amb el Nereus garnatxa negra 2010. Amb un cupatge  85% de garnatxa negra i 15%, 8 mesos de criança en bóta de roure francès, novament amb mineralitat ben present, és roig brillant de capa mitja, amb molta fruita vermella i bona integració amb la fusta. Confitures i vainilles. Equilibrat i polit. Un molt bon vi de garnatxa a la que el terrer de pissarra i la merlot d’AV Bodeguers li donen una personalitat propia, diferent a les garnatxes negres de la Terra Alta que tot seguit vam passar a tastar.

Si hi ha un celler de la Terra Alta que darrerament ha tingut un creixement exponencial en la seva popularitat és Vins del Tros. En Joan Ramon Bada, en Josep Arrufat i en Xavier Orobitg són la tríada d’aquest projecte ubicat a Vilalba dels Arcs. Els mateixos noms dels seus vins (Te la dedico, Ay de mí, Señora Carmen, Lo morenillo) ens parlen de l’honestedat d’uns viticultors fills de la mateixa terra on creixen les seves vinyes. Continuadors de moltes generacions dedicades al món del vi, en les seves pròpies paraules, ‘han mamat el vi des de petits’ i això al final acaba reflectint-se en el seu treball fins arribar a la copa. Comreen garnatxa blanca i negra de vinyes velles i una varietat recuperada autóctona de la zona : la morenillo.

El primer vi que vam tastar de Vins del Tros fou el seu Señora Carmen 2011, el qual fa uns mesos va sotregar l’espai vinícola català en esdevenir el millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del 2013 (ex-aequo amb Ferrer Bobet Selecció 2009). Una garnatxa negra procedent de vinyes velles, de més de 35 anys d’una única finca (La Valleta) i amb 12 mesos de criança en bóta nova. Roig picota de capa alta tenyeix la copa i ofereix una carnositat espectacular. Fruita vermella madura, molt saboròs, amb certa rusticitat però alhora amb uns tanins polits i intensos que t’omplen la boca deixant un llarg postgust. Un vi rodó i complex que cada glop demana el següent fins cercar tornar a omplir la copa. Un plaer de garnatxa negra. Gran vi que en aquesta anyada una mica més d’ampolla li farà bé.

Seguidament, vam retornar a Celler Lafou amb en Ramon Roqueta per tastar el seu negre Lafou de Batea 2008. Un vi cupatge 75% garnatxa negra, 15% syrah i 10% cabernet sauvignon amb 12 mesos de bóta principalment de roure francès. Brillant de capa alta, estructurat, s’ofereix amb aromes complexes. Molta fruita madura, pruna i xocolata. Fons balsàmic que recorda la seva procedència mediterrània que li permet mantenir la frescor equilibrant la dolçor de la garnatxa. Una boca plena, tanins molt polits i sofisticats. Molt equilibrat. Un gran vi que sap mantenir els seus orígens tot i tenir un caràcter pensat per satisfer paladars internacionals.

Vam finalitzar el tast amb el més diferent de tots: Lo morenillo 2011 de Vins del Tros. Un vi 100% de la varietat morenillo, la qual és autòctona de la Terra Alta i s’ha recuperat en els darrers anys. Aquest vi exclusiu (1.140 ampolles el 2011) prové d’una finca de vinyes de més de 90 anys i d’escassa producció. 5 mesos de criança. Roig de capa mitja-baixa amb llengua vermella, claret, el seu color, la seva fruita roja, mores i gerds i moltes espècies el fan assemblar-se més a un pinot noir que no pas a una garnatxa. També hi apareixen alguns balsàmics per acabar d’oferir un nas complex que deixa una mica desconcertat, al tastador no habituat a aquesta varietat. Té un pas per boca lleuger i deixa un postgust llaminer. Un molt bon vi, elegant i sensual. Un magnífic complement al Señora Carmen.

Acabat el tast, vam proseguir tots plegats parlant de vins tot sopant i acabant les ampolles d’aquests magnífics vins.

Una magnífica vetallada compartida amb els  amics de la Terra Alta i AV Bodeguers.

Gràcies a tots per venir ! Salut i bon vi, amics!

A la part més alta de la vila de Porrera, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista de tota la població, es troba el Celler de l’Encastell, una antiga casa pairal que, l’any 1999, la família Castellví-Figuerola va decidir rehabilitar per dotar-la de tota la funcionalitat necessària per poder elaborar els seus propis vins.(veure les fotos)

Tot el raïm que arriba al celler prové de les finques propietat de la família: Mas d’en Caçador i Mas d’en Ferran, amb el que s’elaboren els seus tres vins: Marge, Roquers de Porrera i Roquers de Samsó.

La primera de les finques està situada a 500 metres d’alçada, encarada a nord, de sòl de pissarra degradada, amb forts pendents sense abancalar, on s’hi troben ceps de Garnatxa i Carinyena d’entre 70 i 90 anys. Del raïm provinent s’elabora majoritàriament el Roquers de Porrera, i de les Carinyenes més alçades i selectes s’elabora el Roquers de Samsó.

La segona es troba distribuïda en terrasses de 2 a 3 metres d’ample, on hi ha plantats ceps de Garnatxa, Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah, que contribueixen a arrodonir el Roquers de Porrera i son la base per l’elaboració del Marge.

Marge 2010, es el segon vi del celler. Elaborat amb garnatxa (60%) i Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah (40%), amb 8 mesos de criança en botes de roure francès i americà. A la copa es presenta dens, amb bona llàgrima, de color cirera tapat i encara amb ribet de tons violacis. Les aromes son complexes, on predominen la fruita negra madura i el cacau, juntament amb notes balsàmiques i minerals molt agradables. A la boca es golós i retornen la fruita madura i el cacau envoltats d’una molt bona cremositat del roure.

El primer vi es el Roquers de Porrera 2009.  Amb 16 mesos de criança en botes de roure francès allier i elaborat amb Carinyena (40%) i Garnatxa (40%) procedents de Mas d’en Caçador, i Merlot i Syrah (20%) de Mas d’en Ferran. De color cirera molt tapat, amb ribet grana, capa alta, llàgrima densa i lenta. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita vermella madura de bosc, espècies, herbes aromàtiques, amb un fons mineral i torrat que arrodoneixen el conjunt. Boca càlida, amb molt bona acidesa que el fa fresc, saborós i golós, amb final persistent i records torrats. Per nosaltres un dels millors vins del Priorat.

Punt i apart mereix el Roquers de Samsó 2009, tan per la seva excel·lent qualitat com per la seva limitadíssima producció (tan sols 500 ampolles) que el fa pràcticament inaccessible. Es tracta del vi més exclusiu del celler, elaborat amb les millors Carinyenes de la finca Mas d’en Caçador, totes elles quasi centenàries i envellit en botes de roure francès durant 16 mesos. De color cirera picota, fosc i impenetrable, d’aspecte dens i untuós i llàgrima de lent recorregut. Extraordinària complexitat aromàtica, amb records de fruita negra madura, quasi confitada, espècies, notes balsàmiques, tabac, xocolata i cafè, torrefactes suaus i llaminers, mineral. A la boca es potent, vigorós, amb tanins molt marcats i elegants, amb una densitat que l’omple tota, molt cremós i vellutat, i un post gust untuós i llarg on apareixen notes de fruita madura i regalèssia. Una troballa que ens va enamorar i sens dubte, una de les millors carinyenes que hem tastat.

Si aneu a Porrera, no perdeu l’ocasió de visitar-lo, i per descomptat, tasteu i gaudiu els seus vins, tots ells formidables.

 

Dels vins del Celler Marco Abella ja n’hem parlat en articles anteriors, i ens faltava fer-ho del seu primer vi, el Clos Abella, que vàrem tenir l’oportunitat de tastar i gaudir en el darrer tast social que vàrem organitzar aquest passat mes de març.

El celler està situat a la població prioratina de Porrera, on treballen amb les varietats autòctones per excel·lència de la zona, la garnatxa i la carinyena, aconseguint transmetre en els seus vins l’essència de la terra d’on provenen: terrenys àrids caracteritzats per la presència de la llicorella, i amb l’alçada suficient que proporciona a les vinyes la ventilació necessària per gaudir d’unes condicions extraordinàries.

Les condicions d’aïllament d’aquestes parcel·les les fan aptes per a practicar l’estil d’agricultura que marca la manera de treballar del celler: la biodinàmica, amb l’objectiu d’obtenir de la terra un producte d’altíssima qualitat, amb el major respecte pel regne animal i vegetal que les envolta.

De les parcel·les més elevades i de l’acurada selecció a mà dels millors raïms de les vinyes que s’hi troben, en prové el Clos Abella 2005. Un fantàstic vi elaborat amb les varietats Garnatxa (40%) i Carinyena (40%), amb un toc de Cabernet Sauvignon i de Syrah, i criança de 24 mesos en botes de roure francès i 24 més en ampolla, abans d’abandonar el celler. Presenta un color cirera tapat, impenetrable, amb vora grana,  d’aspecte dens i untuós a la copa. De seguida ens envolten aromes de complexitat extraordinària, amb records de fruita negra madura, balsàmics que ens transporten a la frescor de les herbes de bosc com el fonoll i el romaní. Apareixen també records característics de la garnatxa com el cacau i una subtil mineralitat pròpia dels vins de la zona, combinant amb una esplèndida cremositat provinent del roure. A la boca, la seva elegància i equilibri no renyeixen amb la seva potencia i carnositat, on retorna la fruita madura i la cremositat, i un final fresc i llarg aconsegueixen un conjunt de sensacions que fan que un glop convidi al següent, fent-nos gaudir de manera sublim. Un Priorat on l’elegància i la potència es troben en perfecte equilibri.

Fantàstica feina Marco Abella. Gràcies per aquesta joia!

Tastar nous vins i propostes és sempre un exercici interessant i quan es tracta de vins tan elegants com l’Usted 2008 del Celler Terra Remota, encara més.

Aquest celler de l’Empordà ja porta una colla d’anys treballant i millorant anyada rera anyada els seus vins basats en syrah i garnatxa. El seu és un projecte que aposta clarament pel territori. Amb unes vinyes gronxades pel clima ventós empordanès i portades amb gran cura com si d’un jardí es tractés, aconseguint uns vins cada cop més interessants i complexes.

Si els seus Caminito, Caminante i Camino reflecteixen aquesta feina de qualitat, coronada amb el seu Clos Adrien, un dels millors vins de la zona, ara neix aquest nou vi : Usted. Es tracta de fer una passa més enllà i, a partir de la tria de les millors bótes, cercar l’excel·lència sempre essent fidels al seu projecte de vins amb ànima empordanesa.

Usted és un cupatge de 60% garnatxa negra i 40% de syrah. El tractament és peculiar: la garnatxa ha estat 2 anys en tina d’acer i 1 de criança en fusta i la syrah ha estat primer dos anys en bòta per després passar un altre any en acer. El resultat és un vi elegantíssim i molt delicat. Roig cirera brillant amb ribet de reflexes ataronjats, desplega un nas complexe i subtil. Fruita negra madura amb una lleugera regalèssia negra, torrats, cacaus i records cendrosos li configuren un ventall d’aromes profunds, evocadors. Ès abellutat, sedòs, amb uns tanins rodons i sense arestes, amb un agradable pas per boca, voluptuòs, molt femení donant lloc  a un postgust de llarg recorregut. En certs moments, pot recordar el seu germà Clos Adrien, però aquí la garnatxa s’imposa conferint-li un xic més de sensualitat i potser menys floralitat.

Un vi molt especial on destaca l’elegància del conjunt. Felicitats Terra Remota. Bona feina amb aquest Usted

Fa uns dies us parlàvem del vi d’entrada del Celler Marco Abella, el Loidana. Avui volem recomanar-vos que degusteu el Mas Mallola 2007. Un Priorat característic, d’aquells que es diu de soca-arrel.

Roig cirera de capa mitja, brillant i untuós en copa, ens ofereix un major cos i presència que el seu germà el Loidana. La fruita madura, els records de cacau  i els balsàmics es combinen per oferir-nos un nas delicat, complexe. Rodó i de postgust lleugerament llarg. Un vi que sembla pensat per aportar més complexitat aromàtica i degustativa i que vol satisfer a l’amant dels vins que cerca més profunditat sense renunciar a la fruita.

Un molt bon vi que cal tenir en compte i anar seguint. Aquest 2007 està perfecte. Bona feina Marco Abella !

La complexitat i la mineralitat característica de la majoria dels vins del Priorat no té perquè estar renyida amb la frescor. Un bon exemple és el Loidana 2007 del Celler Marco Abella (Porrera, Priorat), un vi que, conservant tota l’ànima del Priorat i dels excel·lents vins del celler, ofereix una opció més lleugera i fresca al paladar.

De color cirera i ribet rubí, amb llàgrima densa i àgil en copa, l’aroma de la garnatxa d’aquest vi us enamorarà. Molta fruita vermella, gerds i maduixes, combinada amb records de xocolata amb llet i llaminadura. De pas lleuger i fresc en boca, rodó, sense arestes i amb una lleugera dolçor, després de cada glop us demanareu omplir novament la copa.

Un vi ideal per maridar-lo amb carns blanques, arrossos i rissottos i  també amb un bon magret d’ànec. Un bon Priorat per gaudir-lo i augmentar el plaer dels vostres àpats !  Molt recomanable.

Aquesta vegada de la mà d’en Toni, ens endinsem en els vins ecològics, o més ben dit en els vins procedents d’agricultura ecològica. Vins produïts i elaborats amb l’objectiu d’obtenir un producte de màxima qualitat i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient, eliminant l’utilització de productes com ara els adobs químics, plaguicides o herbicides, i substituint-los per productes naturals com ara els adobs orgànics, que proveeixen al cep de tots els nutrients necessaris. (veure fotos)

Aquests vins podreu indentificar-los per portar adherida l’etiqueta del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), organisme depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarregat de realitzar el control i la certificació dels productes obtinguts ecològicament.

Ara que ja sabem a grans trets el que es un vi de producció ecològica, anem a veure amb detall la seva proposta:

Comencem amb un vi de la DO Penedès, el Syrah Col·lecció, anyada 2007, del celler Albet i Noya, grans defensors d’aquesta manera d’entendre i treballar la vinya. Elaborat com el seu propi nom indica únicament amb la varietat Syrah i amb una criança de 14 mesos en botes de roure francès i americà, presenta un color cirera molt tapat amb ribet robí. El nas identifica aromes de fruita molt madura i dolça, amb lleugers torrats de la criança. A la boca es mostra potent però fresc a l’hora, amb bona astringència, retornant els records de fruita madura.

Tot seguit tastem el Laudum Nature Petit Verdot, del celler Bocopa, DO Alacant, anyada 2006, varietal de Petit Verdot i criança de 4 mesos en botes de roure francès. De color cirera tapat amb ribet teula. Aromes complexes que recorden herbes aromàtiques de bosc, pega dolça, menta. Boca molt dolça i golosa, sense perdre potència i estructura.

Li toca el torn al Moma, anyada 2007, del celler Bodegas Los Frailes, DO Valencia. Elaborat amb les varietats Monastrell (50%) i Marselan (50%) i criança de 15 mesos en botes de roure. De color cirera amb tonalitats violàcies, brillant i elegant. Aromes complexes de fruita vermella, balsàmics i torrats, apareixen també herbes aromàtiques. A la boca es presenta untuós i embolcallant, suau però també potent, fruitós i molt fresc, amb un postgust llarg i elegant. Molt mediterrani. Excel·lent.

Seguim a la mateixa DO Valencia i el mateix celler, i tastem el Trilogía, anyada 2007. Cupatge de Monastrell (70%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de Llebre (10%), amb criança de 12 mesos en botes de roure. De color cirera molt tapat, brillant i net. Aromes de fruita madura amb tocs minerals i balsàmics, records de pebre i notes torrades. Boca elegant i untuosa, amb fruita madura i final llarg i persistent.

No ens movem de la DO Valencia i tastem Los Pinos 0%, del celler Bodegas Los Pinos, anyada 2010. Cupatge de Monastrell, Garnatxa i Syrah. De color cirera intens i ribet violaci. Aromes poc expressius de fruita de bosc i records de sofre gens agradables. Boca amb poca fruita, inexpressiu. Segurament vam topar amb l’ampolla “tonta” i no ens va fer gens el pes. Però com diem sempre, tots els vins mereixen una segona oportunitat!

Per anar acabant amb els vins ecològics, tornem al Penedès per tastar el Mas Petit de Parés Baltà, anyada 2008, del celler Parés Baltà. Cupatge de Cabernet Sauvignon i Garnatxa, i criança de 7 mesos en botes de roure francès. Color cirera de capa mitja amb ribet robí. Aromes de fruita vermella integrats en torrats suaus i records lleugers de vainilla. Boca suau, sense arestes, amb tanins plans i fruita vermella.

I com a punt final de la trobada, ens apartem dels vins procedents d’agricultura ecològica per endinsar-nos a l’Empordà i en les novetats que es presenten a la nostra DO. N’havíem sentit a parlar i teníem ganes de tastar-lo: El Coma Fredosa, del celler Hugas de Batlle, anyada 2008. Cupatge de Cabernet Sauvignon (55%) i Garnatxa (45%). Celler situat a Colera, al cor del Cap de Creus, on els sòls de pissarra transmeten al vi una meravellosa i característica mineralitat. De color cirera fosc impenetrable i tonalitats violàcies, d’aparença untuosa i llàgrima densa. Aromes de fantàstica complexitat: fruita confitada (melmelada de maduixa), terra càlida i mineral, records de torrats i vainilla, pebre. A la boca entra potent i embolcallant, omplint-la sense mesura. Tanins potents però no agressius, amb fruita madura i una frescor mineral excel·lent, allargant el seu final de manera excepcional. Un vi amb un potencial i recorregut que caldrà seguir.

 

Parlant estrictament en clau vinícola, podríem dir que la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló es comparable a la regió castellana de ‘La Mancha’, zona on, curiosament, es concentra la gran part de la vinya de tota França i on no fa massa temps, l’important era l’elaboració de vins a granel sense que la seva qualitat treiés la son als seus productors. Penseu que els propis francesos qualificaven els vins produïts en aquesta regió com a “vins de merde” (no crec necessària la seva traducció).

Però com en tot, arriba un moment en que algunes persones es proposen canviar les tendències, i es així com apareixen nous cellers disposats a jugar la carta de la qualitat i a competir amb les grans i prestigioses zones vinícoles franceses (Bordeus, Borgonya, Alsàcia………).

Una d’aquestes persones es l’Hervé Bizeul, un apassionat del vi que ja en la seva joventut destacava com un gran entès i que s’ha convertit avui dia en un seguit i prestigiós comentarista de vins i gastronomia. Juntament amb la seva dona, l’any 1998 crea el Domaine Clos des Fées, apostant per l’elaboració de vins de qualitat al tipus dels vins de garatge, aconseguint vins amb molta personalitat.

Un bon exemple de la qualitat dels vins de la zona, es precisament un dels vins elaborats per l’Hervé. Es tracta de Les Sorcières 2010. Un vi que elabora amb garnatxes i carinyenes de vinyes velles d’entre 40 i 80 anys, complementades amb vinyes joves de syrah, provinents totes elles dels terroirs argilosos i calcaris del seu Domaine situat a la petita població de Vingrau, i que passen per una criança sobre lies de 8 mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Les Sorcières 2010 es un vi que es mostra amb una coloració de cirera intensa i opaca, amb reflexes violetes, d’aspecte oliós i elegantíssim. Al nas aporta aromes de fruita de bosc vermella (mòres, gerds), records d’herbes aromàtiques i florals, amb apunts subtils de làctics i mantega. El seu pas per boca es molt sedós, vellutat i elegant, potser massa dolç (escassa acidesa), on tornen la fruita vermella i la frescor silvestre per acabar amb una fina amargor que aconsegueix que el vi es mantingui en el nostre paladar.

Un magnífic vi, bona prova del bon fer dels nostres veïns de l’altra banda del Pirineu, del que cal tenir en compte la seva escassa capacitat d’envelliment, demanant a crits un consum ràpid.

 

Deia aquell que si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora i treballem fort, som imparables…(+)

Doncs bé. Això mateix també ho podríem aplicar a l’Idus 2006 del Celler VallLlach. Quan tot un poble com Porrera on es respira vi per tots els seus carrers, amb viticultors que porten tota una vida fent i vivint vi, que n’han passat de tots colors i es disposa d’un terreny i vinyes de carinyena i garnatxa únics, treballats durament des de fa molts anys, el resultat és inevitable : un gran vi.

I és que ser treballador i generós dóna sempre bons fruits. La filosofia de VallLlach de fer un vi composat de les aportacions dels diferents trossos del poble, a banda de ser justa amb qui realment treballa la terra, és intel·ligent. Produccions petites de vinyes velles que potser no veurien la llum per poc volum i poca viabilitat econòmica se sumen per fer novament cert allò que el tot és sempre millor que la suma de les parts.

L’Idus 2006 és un vi complexe, fruit d’aquest cupatge tan especial on predominen les eternes carinyenes i garnatxes minerals i la participació en menor mesura de merlot, syrah i cabernet per arrodonir-lo. Roig picota brillant de capa alta en copa, té un nas potent i feréstec, on la fruita vermella molt madura es baralla amb notes minerals i d’herbes cobert tot per un fons de balsàmics i torrats ben integrats. El seu pas per boca és lleuger tot i la seva densitat, deixant un postgust llarg recordant una lleugera amargor de xocolata negra. En comparació amb l’Embruix, es nota un vi més profund, amb una complexitat força més alta deguda segurament al seu cupatge que no pot ser tant controlat, però essent un clar representant del vi de poble de Porrera.

Un gran vi per anar seguint cada any i, com Porrera i VallLlach, imparable.

Un any més, els nostres amics de Torroja del Priorat van convidar-nos a la 4a Nit dels Vins de Torroja, una cita que any rera any ofereix la possibilitat a professionals, aficionats i públic en general a descobrir els vins que es fan a la vila. Aquest any era una data especial pel poble ja que es compleixen els 750 anys de la carta de poblament de la vila.

(veure fotos Envinats a la 4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

 

Després d’arribar a l’Hotel Abadia del Priorat (on ens vam allotjar), les activitats van començar amb la presentació al mateix hotel de la jornada. Per començar, es van oferir 4 vins blancs de la vila : Roser del Celler Mayol viticultors (macabeu 95%, garnatxa blanca 5%) interessant, fresc, fruita tropical  amb records de fruits secs, l’excel·lent i exquisit Pedra de Guix del Celler Terroir al límit (80% Garnatxa blanca, 20% Pedro Ximenez), Pescallunes (80% Chenin i 20% Macabeu) un vi que encara no es comercialitza, però que ens va  sorprendre pel seu cupatge i per un nas molt agradable on destaquen les notes de mantega, rebosteria i pa torrat i Les crivelles, un 100% macabeu que té la peculiaritat de ser vinificat seguint la més antiga tradició de Torroja. 

Tot seguit, vam baixar cap a l’aparcament on ens esperaven uns 4×4 que ens portaren a visitar la finca del Celler Licorella Vins. Amb la magnífica serra del Montsant sempre present, en Guillem Arnal va oferir-nos una interessant xerrada al voltant de les seves vinyes de carinyena i garnatxa explicant-nos les diferents característiques del terreny i orientació de cadascuna d’elles. A destacar la seva vinya més vella de garnatxa negra de l’any 1936 : 75 anys ens contemplaven !

Ja de tornada al poble, vam traslladar-nos a Cal Compte, una masia catalana restaurada que ara funciona de turisme rural i que disposa d’una magnífica terrassa on cada any es fa el tast per a professionals. En aquesta ocasió, a banda de fer el tast dels vins de Torroja, també es va poder catar els vins dels cellers convidats : el Celler Arché-Pagès i el Celler Can Sais, tots dos de la DO Empordà, fet que ens va ajudar a sentir-nos encara més com a casa !

El tast va ser una mica diferent a altres edicions : tot primer es va fer un tast a cegues de 7 vins  de diferents cellers i amb un ‘infiltrat’ de la DO Empordà. Un exercici aquest de la cata a cegues que ja sabem sempre porta sorpreses, fins i tot a vegades als mateixos autors dels vins. Els vins foren : LO del Celler LO, Expressió de Can Sais, Aònia de Licorella viticultors, una carinyena 100% molt interessant del Celler Aixalà-Alcait, Les Clivelles, el vi Torroja 750 aniversari creat per tots els viticultors per celebrar l’event, i el Rotllan Torra Reserva.

Seguidament, ja a ampolla descoberta, se’ns va oferir una mostra de tots els primers vins de cadascun dels cellers participants, dels que destaquem : Melis del Celler Melis per les seva unicitat respecte els altres atorgada pels seus 18 mesos de bóta, l’elegant rusticitat del Pardalasses del Celler Aixalà-Alcait, un magnífic 2/3 de Trio Infernal del millor tastat durant la nit, l’elegant fruita vermella del Vi de Vila de Terroir al límit, l’interessant Glop de Celler Mayol Viticultors i els convidats de la DO Empordà : l’Expressió de Can Sais i el Bonfill d’Arché-Pagès.

Vam continuar les activitats afegint-nos a l’acte de la piscina on novament els cellers oferien un tast al públic general i on vam aprofitar per xerrar en un ambient més distès amb els diferents viticultors, blocaires i altres i acabar de provar altres vins que no havíem pogut degustar abans. Vins com el Riu de Trio Infernal, el Destrankis 2009 d’Aixàlà-Alcait, segurament un dels vins de millor relació qualitat-preu que podem tastar a Catalunya, l’Èlix de Melis, el Cartesius d’Arché-Pagès o el Temptació 2009 de Can Sais entre d’altres.

Tot plegat una jornada molt agradable, molt ben organitzada per tot un poble que acull als amants del vi de la millor manera : oferint generosament els seus vins i amb una amabilitat sense reserves. Gràcies torrojans !

Ja és la quarta edició d’aquesta activitat que organitzen l’Ajuntament de Torroja conjuntament amb la DO Priorat per donar a conèixer els vins de la vila. Una bona ocasió per conèixer els diferents cellers del poble i comprovar l’excel·lència dels seus vins. Aquest any la DO Empordà hi serà present amb els cellers Arché-Pagès i Can Sais com a convidats.

Els Envinats hi serem. Animeu-vos i acosteu-vos a Torroja el dia 20 d’agost !

El programa :

4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat
20 d’Agost, 22h. Preu entrada : 8 €

22,00 h: Inici de l’acte i venda d’entrades a les instal·lacions de la piscina municipal.
22,30 h: Presentació de l’acte a càrrec del president de la DOQ  Priorat i el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Torroja del Priorat.
22,45 h: Introducció als vins de la DO Empordà pels cellers convidats (Celler Arché-Pagès i Can Sais).
24 h: Sorteig d’un lot de vins cedits pels diferents cellers participants i fi de l’acte.

* S’aconsella no portar nens/es petits a l’acte, ja que no hi ha previst cap acte adreçat a ells/es.
* El preu de l’entrada inclou copa i tast.
* El duo “ Villi i Joma” amenitzaran l’acte.

+ Informació
http://nitdevinstorrojadelpriorat.blogspot.com/
Telèfon de l’Ajuntament de Torroja del Priorat 977 839 217.
nitdevinstorrojadelpriorat@gmail.com

Cellers DO Empordà convidats :
http://www.cellerarchepages.com
http://www.cellercansais.com

Segur que si sou seguidors del nostre bloc, esteu ja acostumats a llegir sobre els magnífics vins de l’Empordà. La seva qualitat i varietat va millorant any rera any i nosaltres mateixos – els Envinats – ens sorprenem de com la majoria dels vins de la DO van millorant i fent-se cada cop més complexos i definint una identitat única i fidel a la terra amb les seves garnatxes i carinyenes.

Malgrat això, és evident que encara no tenen el reconeixement que es mereixen. No ja fora de les fronteres espanyoles, on paradoxalment són força ben valorats, sino a d’altres regions de l’estat espanyol on sovint són ignorats per desconeixement i mandra de tastar quelcom diferent. Més greu ens sap una altra trista realitat com el fet que a la mateixa Barcelona sovint sigui difícil trobar vins de l’Empordà a les botigues especialitzades.

La tendència però pensem que és optimista. Les fires com la darrera edició de la fira Arrels del Vi (fotos Envinats)  i d’altres activitats que els cellers de l’Empordà fan arreu són cada cop més nombroses i els amants del vi van descobrint els bons vins de la zona.

Nosaltres volem exposar-vos 3 exemples de com es treballa de bé a l’Empordà : 

Un primer exemple d’aquests vins que van millorant i que estan esdevenint productes de gran qualitat és el S’Alou 2007 del Celler Vinyes dels Aspres (Cantallops). Un cupatge de garnatxa (60%), carinyena (14%), syrah (13%) i cabernet sauvignon (13%) que des de 2003 és el primer vi del celler.  Roig picota de capa mitja, amb un nas exquisit de fruites vermelles madures, pruna i espècies i amb una boca plena, carnosa alhora que fresca demana servir-se’n una copa rera una altra. Una anyada que pensem millora subtilment l’anterior i de forma més clara la del 2005.

Un altre vi que manté cada anyada un nivell molt alt de qualitat és l’elegant Masia Carreras Blanc 2009 del Celler Martí Fabra (Sant Climent de Sescebes). Una carinyena blanca de vinyes velles fantàstica que combina fruita, frescor i criança a la perfecció. El celler és també conegut pel seu negre Masia Carreras Negre i per mantenir una boníssima relació qualitat-preu a la resta de la seva gamma de vins (Martí Fabra vinyes velles, Flor d’Albera, Verd d’Albera).

Per últim, però no menys importants, els vins del Celler La Vinyeta amb el sempre innovador Josep Serra, mereixen també una especial atenció : El seu Puntiapart, ja consolidat i el seu nou projecte MigiMig (garnatxa roja i marsellan) són dos vins que val la pena tastar i anar seguint a cada anyada. El que més ens agrada d’aquest celler és l’excel.lent relació qualitat-preu dels seus vins i també el disseny gràfic i bon gust de la seva marca (web i etiquetatge).

 Com veieu bona feina i ben feta !

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

Tornem a parlar dels vins de Terra Remota, aquest cop per fer-ho del vi de més alta gamma que elabora el celler, el Clos Adrien. Seguint les pautes innovadores que s’han marcat l’Emma i en Marc Bournazeau, propietaris del celler, elaboren aquest vi amb un cupatge de syrah (90%) i garnatxa (10%), transportant-nos de l’Empordà a les ribes franceses del Ròdan a cada glop.

Aquestes vinyes plantades en terres de granit i tractades seguint els processos del cultiu ecològic, ens donen un vi d’un intens color vermell de capa alta, amb un ribet violaci que sorprèn donats els seus dos anys de criança en botes de roure francès i posterior repós en ampolla durant sis mesos. Al nas presenta unes aromes molt complexes, on predominen la maduresa de la fruita de bosc i els torrats de la fusta,  amb records subtils de cendres i fons mineral. A la boca es presenta dens i llaminer, amb molt llarg recorregut, rodó i molt sedós, amb potència i bona frescor.

Un excel·lent vi resultat del bon treball de Terra Remota. Tastar-lo no us deixarà indiferents.

Avui us proposem un vi de la DO Empordà, concretament el Terra Remota Camino 2008 del Celler Terra Remota.

Els vins de Terra Remota, i Camino 2008 n’és un exemple, són vins que tenen una vocació clarament innovadora dins la DO. Tot i que també utilitzen varietats autòctones com les garnatxes i l’ull de llebre,  la seva aposta és cap a varietats no tant representatives de la zona, com la Syrah, la Chenin o la Chardonnay, autèntiques protagonistes de les seves propostes, amb uns resultats que trobem prou interessants i engrescadors.

Camino 2008 és un cupatge de syrah (35%), garnatxa negra (35%), cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Roig amb reflexes violacis, brillant, de capa mitja, té la seva principal virtut en oferir un nas molt aromàtic.Floral amb notes de violetes, fruites vermelles i lleugers tocs de xocolata blanca, se’ns ofereix en boca lleuger, amb uns tanins força polits, sense arestes. En el primer tast, hi hem percebut un lleuger punt amarg al postgust que posteriorment ha desaparegut. El trobem un vi llest per al seu consum, tot i que segurament un xic més d’ampolla acabarà per extreure’n el seu potencial.

Properament també publicarem una cata del seu primer vi : el Clos Adrien. El vi insígnia del celler, amb una syrah que ens vol transportar cap a les ribes del Ròdan.

Bona feina Terra Remota !

Segona anyada d’aquest Priorat, elaborat amb raïms provinents de la finca Clos del Portal, a El Molar, on els seus propietaris, Portal del Priorat, han anat recuperant antics costers abandonats, per aplicar des de bon principi el model de viticultura orgànica i donant als terrenys de pissarra, la llicorella, el protagonisme que mereixen.

Aquest Negre de Negres 2008 està elaborat amb els raïms per excel·lència de la zona, Garnatxa i Carinyena, complementats amb Cabernet Sauvignon i Syrah i envellit durant 14 mesos en botes de roure francès.

De color vermell tapat amb vora violàcia, net i brillant. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita negra de bosc (mores), pruna, regalèssia, pebre i també records d’herbes aromàtiques que aporten frescor mediterrània, combinant de manera fantàstica amb la calidesa mineral provinent del terroir. A la boca es presenta fresc i càlid a l’hora, molt sedós i cremós, amb un potencial fruitós meravellós i amb un final llarg i golós que convida a no deixar-lo.

Excel·lent aquest 2008 que, igual que el de l’anyada anterior, serà encara millor i aportarà moltes més sensacions amb el pas del temps.

La visita a Vall Llach feia temps que desitjàvem fer-la, sabedors que visitar aquest celler et dóna l’oportunitat d’endinsar-te en els inicis d’aquesta fantàstica època que està vivint Porrera i el Priorat, esperàvem amb il·lusió viure més a prop i conèixer de primera mà tot el procés de vinificació dels seus vins (veure fotos).

I és que – recorrent al símil futbolístic – a Vall Llach han aconseguit crear un dream team del vi :  des d’uns propietaris que han sabut equilibrar amb mesura l’estimació pel poble amb el just reconeixement als pagesos productors sense oblidar el necessari rendiment empresarial, passant per la saviesa de la tradició de qui fa anys que fa vi i, combinant-ho amb la modernitat i noves idees de la joventut, tots plegats aconsegueixen fer possible un projecte d’alta qualitat posant davant de tot la terra i la gent.

Així que, quan l’Albert Costa, responsable enòleg juntament amb el Salustià Àlvarez, ens va convidar amablement a fer-los una visita després del TastaPorrera 2010, els Envinats vam estar molt contents de poder arrodonir un dia perfecte. 

Primer de tot, l’Albert ens va acompanyar a la casa anomenada “La Final”, ubicada al bell mig de la Plaça, on el celler hi té tota l’estructura, maquinària i materials necessaris per a la recepció i elaboració dels seus vins. Allà ens va explicar amb tot tipus de detalls els processos i accions que es prenien per fer de la qualitat, el més alt distintiu del celler. 

Les varietats principals amb què es fan els vins són les característiques carinyena i garnatxa, però també fan ús de merlot, cabernet sauvignon i syrah. Tot prové de diferents parcel·les o trossos de finques de Porrera i voltants. Dels trossos de vinyes centenàries propietat del celler se’n fa el Vall Llach i de les vinyes més noves se n’extreu la producció per l’Embruix. Continuant les bones relacions que sempre han mantingut amb altres propietaris de vinyes centenàries, els compren la producció per destinar-la al seu segon vi, l’Idus, que representa molt fidelment el que seria el vi de la vila de Porrera.

Ens agrada recordar especialment la política de preus que ja des dels seus inicis ha seguit i continua seguint Vall Llach : el respecte pels pagesos que són qui realment treballen la vinya, oferint-los un preu just i adient a la qualitat del que produeixen. Aquesta trobem que hauria de ser una pràctica més habitual al sector i que malauradament no sempre es així. 

El procediment d’elaboració que segueix el celler podríem dir que és tradicional. Es fa la vinificació de cada varietat per separat per més tard continuar amb la maduració en bótes de roure de diferents procedències. És curiós el fet que les sales de bótes on es farà l’envelliment siguin en unes instal.lacions separades, a Cal Valdrich, just atravessat el pont. Es tracta d’un casalot totalment reformat i pensat perquè el repòs i benestar del vi a les botes sigui immillorable. És un cas poc corrent, que de segur deu portar més d’un maldecap tècnic a l’hora de traslladar el vi de lloc.

 Acabades les criances, és quan es fan els diferents cupatges per decidir el destí dels seus vins d’aquella anyada. Primer es fa la tria per definir el primer vi del celler, el VallLlach, més tard es continua amb l’Idus i finalment l’Embruix. És destacable l’ús de bótes de diferents fabricants que ofereixen diferents roures i nivells de torrat. Això permet, per a una mateixa varietat aconseguir diferents acabats i tenir una gama més rica de possibilitats a l’hora de decidir el cupatge final. Durant la visita, l’Albert va ser molt amable i ens va oferir el tast de dues carinyenes (de fet una mateixa) de dues bótes diferents d’on es decidirà el Vall Llach 2009 : tot un privilegi !

Un altre aspecte del celler que el fa únic és l’especial relació que sempre ha mantingut amb Miquel Martí Pol. L’estreta col.laboració del gran poeta amb Lluís Llach, que donà fruits meravellosos en la seva música, ara es fa present a cada racó del celler, inspirant tota la feina d’aquest, des de la recollida fins a l’envelliment de l’Aigua de Llum, passant per  la sala que porta el seu mateix nom. Aquest es un vi que s’elabora a partir d’una petita plantació de ceps de viognier que té el celler, i que deu el seu nom a la memòria del poeta, extret d’un fragment del seu poema Solstici, i que només serà elaborat en les anyades que el celler consideri excepcionals. 

Tot plegat, una visita molt agradable que ens va permetre conèixer un dels millors cellers del Priorat, tant per l’excelent qualitat dels seus vins com per l’autenticitat  i maduresa del seu projecte. Gràcies, Albert.

Amb ocasió del TastaPorrera celebrat el passat mes de novembre, els Envinats ens vàrem desplaçar des de Girona a aquesta encantadora vila del Priorat, on sempre es un plaer passejar-hi, gaudir de la seva gent, compartir la divertida descoberta dels rellotges de sol amb els més petits i com no, dels seus espectaculars i meravellosos vins. La fira es un moment ideal per a gaudir de tot plegat, convertint Porrera en el marc idoni d’unió entre la gent, la terra i el vi.

Poder conversar amb responsables dels cellers, com l’Albert Costa del celler Vall Llach, la Dominic del Celler Clos Dominic, els cousins vinícoles Marc i Adrià  i amb tants d’altres, així com retrobar companys blocaires com en Jaume, de Vins de Catalunya, amb qui sempre s’aprèn repassant cellers visitats i vins tastats, i d’altres coneguts, aficionats i experts, que venen d’arreu de Catalunya o fins i tot de Castelló de la Plana, es sempre motiu de satisfacció i plaer. Destacaríem que l’alt nivell enològic dels assistents a la fira, la fan encara molt més apassionant i atractiva.

Dels vins que es podien tastar, que n’eren pràcticament la totalitat dels que s’elaboren en el municipi, destacaríem el Roquers de Porrera 2006, del celler de l’Encastell, elegant i potent a l’hora, ple de notes complexes. Un fantàstic Les Eres 2006, del celler Joan Simó, voluminós i madur, elegant i vam trobar que en un punt esplèndid. Una proposta interessant : Les Cousins 2008, del celler Cims de Porrera, fresc i juvenil, ple de fruita i calidesa. El Ferrer Bobet 2007, del celler Ferrer Bobet, un vi que no havíem tingut ocasió de tastar encara i que ens va agradar molt. Del celler Mas Martinet Assessoraments, vam poder tastar un Martinet Bru renovat que, sense perdre la seva rusticitat i potència, ara ens arriba més fi, amb més subtilesa, adaptant-se segurament als gustos del mercat actual.

També ens van oferir a provar, el Martinet degustació nº2, un fantàstic cupatge de syrah i cabernet, amb la garnatxa com a complement, que es una meravella  i que respon a aquesta política d’estudi del sól i de  les varietats del celler per fer vins cada cop millors. El Vinyes Baixes 2007, del celler Clos Dominic, un clàssic ple de complexitat i sinceritat a parts iguals; i l’Idus 2008, del celler Vall Llach, poderós en cos i fruita, amb gran complexitat i elegància, a opinió nostra,  el vi més representatiu de la vila i un dels més característics del Priorat.

 

Una vegada acabada la fira i amb les forces renovades després de dinar, ens esperava una visita desitjada des de feia temps: Vàrem quedar amb l’Albert Costa del Vall Llach per visitar el celler aquella mateixa tarda.

 

A la població de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, es troba el celler Martí Fabra Carreras, més concretament a la Masia Carreras, on s’han trobat documents que fan referència a la compra de vinyes datats l’any 1.305, demostració d’una tradició vinícola indubtable al llarg dels segles.

Un celler que fuig de la modernitat, on el propi mas es el fidel reflexa de la rusticitat, on impera el silenci…, on s’elaboren vins honestos i sense enganys. Les seves vinyes tenen edats compreses entre els 50 i 80 anys, i creixen en terrenys àcids de pissarra, pobres en matèria orgànica, suportant la duresa climàtica de la zona.

D’aquests vinyes neix el Masia Carreras, un vi elaborat amb cupatge de Garnatxa i Carinyena majoritàriament, i Ull de llebre, Cabernet sauvignon i Syrah en menor proporció, i envellit durant 18 mesos en botes de roure francès. De color cirera molt tapat, impenetrable, amb vora violeta i llàgrima densa. Aromes complexes i de molt bona intensitat: fruita vermella i negra de bosc, tocs balsàmics, regalèssia, cacau i cafè. A la boca es presenta ampli i potent, carnós i untuós, de recorregut llarg al paladar, amb tanins de qualitat ben presents però gens agressius i un final amb records de fruita madura i tocs de xocolata d’excel·lent persistència.

Escollit com a vi representatiu de la celebració del centenari de la Cambra de Comerç de Girona.

Elegància, qualitat i personalitat extraordinàries. Un vinàs!

 

L’ampliació dels límits de la DO Empordà va permetre en el seu dia la incorporació de cellers situats al Baix Empordà com ara el Mas Oller, situat al terme municipal de Torrent, en plena zona coneguda com l’Empordanet. Aquest celler vinculat amb Can Ràfols dels Caus (Penedès), elabora el Mas Oller Pur 2009, un negre jove que està obtenint en algunes de les guies de vins més prestigioses, les puntuacions més altes, i més que merescudes, d’entre els vins de la seva classe.

Amb cupatge de les varietats Garnatxa, Sirah i Cabernet Sauvignon, i amb un curt pas de 3 mesos per bótes de roure francès, el Mas Oller Pur es un vi de color cirera molt fosc, impenetrable. Aromes fantàstics de fruita vermella i negra, amb lleugers tocs torrats i de vainilla del seu breu contacte amb el roure, tocs minerals i de cacau. l’Entrada a la boca es de fruita concentrada, suau i molt saborós, fresc, i amb un cos i una untuositat que fa que el vi perduri llargament en el nostre paladar.

Vi d’una excel·lent relació qualitat/preu al que només cal donar-li la temperatura adequada de servei (15º-16º) per poder-lo gaudir a l’instant. Anoteu-lo a l’agenda de futures adquisicions.

Des de sempre els Envinats hem seguit de ben a prop el bon fer i l’evolució del Celler Oliver Conti, destacant des dels seus inicis a l’any 1991 pel seu atreviment a l’hora de proposar vins diferents, que busquen reflectir la forta personalitat de l’Empordà.

Les idees innovadores dels germans Oliver Conti, en Xavier i en Jordi, que decidiren plantar varietats de raïm inusuals a la DO Empordà, com ara la Cabernet Sauvignon, la Cabernet franc i la Merlot pels seus vins negres, i la Gewürztraminer i la Sauvignon blanc pels seus vins blancs, per combinar-les amb les varietats típiques de la zona com la Garnatxa i la Macabeu, són una interessant proposta. Els seus vins, tots ells de marcada personalitat, han rebut el reconeixement merescut per part d’aficionats i professionals del sector, i no falten a les cartes de vins dels restaurants, ni a les recomanacions de les botigues especialitzades.

Aquesta vegada volem destacar un dels vins : l’Ara 2008 que amb aquesta complirà la seva tercera aparició al mercat (anteriorment van aparèixer les collites 2005 i 2007).

L’Ara és un vi elaborat amb les varietats Garnatxa, Merlot, Cabernet sauvignon i Cabernet franc, un cupatge que busca i dóna a aquest vi una personalitat i estil propis. La Garnatxa li aporta la frescor pròpia d’un vi clarament mediterrani i combina de manera perfecta amb el caràcter i la potència que aporten la Merlot i la Cabernet sauvignon, complementat amb les qualitats aromàtiques de la Cabernet franc. Per altra banda la Merlot i la Cabernet sauvignon passen un període de 12 mesos en botes de roure francès i americà, aconseguint donar al vi l’harmonia i estructura necessàries.

Vi de color cirera amb ribet que deixa el violaci per tornar-se robí, de capa mitja-alta. Aromes de fruita madura, quasi confitada (prunes, mores), també apareixen aromes especiats (pebre), amb tocs torrats i lleugera vainilla del seu pas per fusta, que potser encara no harmonitza del tot amb la fruitositat, però que ho aconseguirà amb poc temps. A la boca es llaminer i refrescant, però amb caràcter i tanins notables que fan que es mostri estructurat i potent.

No deixeu escapar l’ocasió de tastar-lo, així com tots els altres vins elaborats per aquest celler, sempre diferents i sorprenents.

Aquest passat 21 d’agost els Envinats vam assistir a la 3a Nit dels Vins de Torroja, una mostra completa de tots els vins que ofereixen els diferents cellers ubicats a aquesta vila del Priorat. (veure fotos)

La recepció es va fer la mateixa tarda a l’Hotel Abadia amb la degustació d’un magnífic Trio Infernal 0/3 2008. Allí vam poder compartir unes primeres impressions amb els organitzadors i conèixer companys d’altres blocs de vi com en Jaume, autor de Vins de Catalunya, un interessant bloc on podeu trobar-hi una bona quantitat de notes de cata que ha realitzat en una extensa llista de cellers que ha visitat. Bona  feina, Jaume !

Seguidament, amb l’ajut de vehicles 4×4, els organitzadors ens van oferir una explicació a peu de vinya de les diferents finques que envolten el poble, identificant-les pels seus viticultors i cellers propietaris, així com les característiques climàtiques i de tipus de terreny de les diferents vessants que encerclen la vila. Ens va cridar especialment l’atenció, els costers d’una de les finques de Trio Infernal, amb una plantació molt intensiva de syrah on els ceps, molt junts i sense terrasses, representen un exemple clar de les dificultats per comrear vi al Priorat.

Després de gaudir de les vistes del poble a més de 400m d’alçada, vam traslladar-nos a la magnífica Terrassa de Cal Compte per fer el tast, a cegues, dels vins de la vila. El marc no pot ser més ben triat : des de la mateixa taula de tast, pots gaudir del paisatge d’on prové el vi, com si fessis glops directament de la vinya !

Una bona idea aquesta de proposar el tast professional de manera informal.  Aquest tipus d’events guanyen molta espontaneïtat i permeten una descoberta més sincera de la tipicitat general dels vins locals, més que no pas tastant-los de forma més tècnica i precisa al voltant d’una taula. Però malgrat agradar-nos el format, creiem que el nombre de vins a tastar  (27) va ser una mica excessiu. El tast de més de 15 vins ja suposa un problema per a nosaltres per tal de poder-los valorar de la manera més honesta i correcta possible: o bé te’n deixes alguns, o bé el tast queda distorsionat, i provar i valorar tots 27 que hi havia a la taula va ser complicat.

Cal dir que la majoria de vins tastats no varen presentar defectes significatius, llevat d’un d’ells que presentava unes notes sulfuroses molt accentuades, el que dóna fe de la bona feina que realitzen els elaboradors, però tampoc vàrem trobar vins que ressaltessin de manera significativa per tenir virtuds destacables.

Dit això, resulta compromès destacar algun dels vins tastats ja que sap greu no esmentar-ne d’altres que segurament en serien mereixedors. De tota manera, del tast a cegues a peu de terrassa i a primera impressió, en destacaríem : el Torroja  2008 Vi de Vila i l’Arbossar 2007 del Celler Terroir al límit; el Destrankis 2008 del Celler Aixalà Alcait, que ens va causar molt bona impressió; el Trio Infernal 2/3 del Celler Combier-Fischer-Gerin SL; i l’Elix del Celler Melis; tots ells pel fet de mantenir  un bon equilibri entre fruita i criança i ser fidels a la idea dels vins de poble.

Les notes de tast dels 5 vins que destaquem, són les següents:

Torroja Vi de Vila 2008: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura i espècies. Excel·lent integració de la cremositat i torrats del roure amb la fruita. A la boca tornen els sabors de fruita madura, combinats amb bona carnositat i potencia i tocs minerals.

Arbossar 2007: Color cirera i vora grana. Aromes de fruita madura, torrats del roure, records de fruits secs, terra humida. A la boca es carnòs i complexe, astringent, amb bona estructura.

Destrankis 2008: Color cirera intens i vora robí. Aromes de fruita vermella confitada, tocs de xocolata. A la boca és estructurat, fruitós i fresc, amb bona acidesa i llarg postgust. Molt expressiu.

Trio infernal 2/3: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura, terròs i mineral.  A la boca és potent i complexe, amb molt bon final.

Elix: Color cirera tapat. Aromes de fruita de bosc, terra humida i espècies. A la boca és potent i carnós, mineral.

La vetllada va continuar a la piscina pública de Torroja on es va fer un nou tast obert al públic en general i on vam poder conversar amb la gent dels diferents cellers i retrobar les nostres famílies per comentar les sensacions d’una intensa tarda de vins.

Una fantàstica jornada, de qualitat i ben preparada que vam poder gaudir gràcies a la il.lusió i a l’esforç de tots els viticultors del poble i al suport de l’Ajuntament de Torroja representat pel seu alcalde, Jordi Aixalà. Bona feina!

Esperem retrobar-nos en la propera edició.

Carles Ovide i Dani Coll

Com ja anunciàvem, el passat dia 1 de maig ens vàrem acostar a Gratallops per tal d’assistir, dintre dels actes de la 15a Fira del Vi de Falset, al 4rt Tast amb Llops (veure fotos), acte que té com a finalitat donar a conéixer i promocionar els vins del poble de Gratallops, on es tracta de posar de relleu la personalitat dels vins elaborats amb raïms que procedeixen única i exclusivament d’aquest municipi. De fet, als cellers ja els hi està permés etiquetar els seus vins amb el nom del poble com a element diferencial.

Els cellers que participaven i dels que vàrem poder tastar els seus vins de la collita 2008, molts d’ells encara per embotellar, van ser: Celler Alvaro Palacios, Sara i René Viticultors, Celler Ripoll Sans, Celler de l’Abadia, Celler Cecilio, Clos Mogador, Saó del Coster, Clos i Terrasses i Clos Figueres; i com a cellers convidats: Celler Vall.llach de Porrera, Celler Descendientes de J. Palacios del Bierzo, i Celler Oremus d’Hongria.

Tot i el gran potencial que endevinem en la majoria dels vins tastats, com era previsible (essent de la collita del 2008) a la majoria els manca encara almenys un parell d’anys d’ampolla per demostrar les seves qualitats de grans vins que s’espera d’ells. I és que potser l’única crítica que es pot fer a aquests tipus d’events tant enriquidors pel món del vi és que tastar a l’avançada està molt bé i és molt interessant, però creiem que sempre s’hauria de fer proposant també la comparació amb el mateix vi però ja acabat. Això és : amb la seva versió o anyada ja òptima per al consum. D’altra manera, al tastador li pot quedar una sensació de desencís o de desconcert i es fa molt difícil valorar ‘allò que podrà ser’. És per això que, sincerament, no vam ser capaços d’identificar trets comuns en els vins tastats per diferenciar-los als d’altres pobles de la zona. Segurament, una anàlisi més detallada, en condicions més controlades (en un local amb diferents copes, sense la calor de l’exterior, amb temperatures correctes,…) i feta per professionals més ensinistrats que no pas nosaltres, pot portar a una diferenciació dels vins de poble, però nosaltres aquella tarda no la vam saber trobar.

De tots els vins tastats, nosaltres destacaríem el Canyarets 2008 de Fredi Torres, del Celler Saó del Coster per la seva sinceritat de plantejaments apostant per la carinyena negra, l’especialitat que segons en Fredi s’adapta i representa millor el terreny del Priorat. Un vi que encara no ha comercialitzat però que sens dubte caldrà tenir molt en compte quan estigui llest. També ens va agradar força el Clos Clara 2008 del Celler de l’Abadia, un copatge de garnatxa (40%), carinyena (40%), syrah (10%) i cabernet sauvignon (10%) amb una fruita fantàstica i promesa d’integració de la fusta amb un parell d’anys d’ampolla. També un celler interessant a seguir.

La resta de propostes, totes interessants i amb gran qualitat, però sense sorpreses destacables i necessitant força temps d’ampolla per poder brillar i gaudir-ne. Comentar que fora de la mostra de vins de poble,  el Celler VallLlach de Porrera com a convidat, va oferir el seu fantàstic VallLlach 2007, un vi que vam trobar que jugava amb l’avantatge de que ja és a punt per al seu consum i que ens va agradar moltíssim.

A banda d’aquesta trobada, vam aprofitar el viatge per fer una ullada a la Fira de Falset on vam poder tastar algunes coses interessants. Per exemple, Clos Dominic Vinyes baixes, un vi d’un celler que ofereix vins que encara no havíem pogut tastar i que ens va fer molt bona impressió, mereixent una cata més acurada. No vam deixar escapar la possibilitat de provar noves anyades de vells coneguts com el Dido 2008, Martinet Bru, Cruor,… tots seguint la línia de la qualitat de les DOs Priorat i Montsant.

Però tot sovint quan es visita una fira de vins, apareixen agradables sorpreses com la que vam tenir quan vam estar tastant les noves anyades dels bons vins del Celler Capçanes. Després de tastar els seus coneguts Vall del Calàs i Costers del Gravet, en Francesc Quintana, una de les ànimes del celler, ens va descobrir un pinot noir (sí, pinot noir !) fet a Capçanes. Es tracta d’un vi que prové d’una petita parcel.la on han decidit conrear aquesta delicada varietat. Fidels al caràcter innovador que sempre ha tingut el Celler de Capçanes (recordem el seu vi kosher), ara s’atreveixen amb aquest nou vi, apropant-nos la subtilesa de la famosa varietat borgonyesa amb un resultat molt interessant i que ja en aquesta primera anyada, sorpren per la seva bona qualitat i adaptabilitat a un terreny i a un clima que a priori no és el més adient.

Carles Ovide i Dani Coll.

Aquesta vegada, els Envinats, de la mà de l’Enric i en Jordi, ens hem acostat a una nova DO catalana. (veure fotos).

Costers del Segre es un dels territoris vinícoles més extensos de la península, que comprèn quasi la totalitat de la província de Lleida, des del Pallars Jussà, fins a Les Garrigues, al peu del Montsant i des de les terres àrides de ponent fins a La Segarra. Tot aquest extens territori està dividit en set subzones; Les de Raimat i Segrià, a l’oest de la ciutat de Lleida, formen el nucli originari de la DO, d’on s’obtenen vins de tall mediterrani. Més al nord es troben les d’Urgell i Artesa de Segre, amb un clima més rigoròs, on es conreen varietats resistents a aquests climes extrems, d’on s’obtenen vins de tall més fresc. A l’est trobem la subzona de les Valls del riu Corb, terres seques i àrides, d’on surten vins més rodons i alcohòlics. Més al sud, a tocar de la serralada del Montsant, hi troben la subzona de les Garrigues, amb magnífiques vinyes de Cabernet Sauvignon i Garnatxa que produeixen vins negres molt més càlids i equilibrats. I finalment, la subzona més jove de totes, la del Pallars Jussà, que ofereix una viticultura de país fred que combinada amb el clima mediterrani, dona uns resultats molt acceptables.

La selecció de vins per tastar va ser aquesta:

Raimat Brut Nature: Vi espumòs elaborat pel celler Raimat, subzona del mateix nom, 70% Chardonnay i 30% Pinot noir. Espumòs de color groc brillant i bombolla fina. Aromes intensos de flors i pastisseria. Cremòs i fruitòs, amb una excel·lent acidesa. Un magnífic espumòs de tall molt “champenoise”.

Raimat Vinya 27 Chardonnay 2009: Blanc del celler Raimat. Varietal de Chardonnay. De color groc pàlid amb tons verdosos. Aromes florals i de fruites tropicals amb tocs fumats. A la boca es fresc i untuós, amb bona acidesa i records fruitosos.

Agalíu 2008: Blanc elaborat pel celler l’Olivera, subzona Valls del riu Corb. Varietal de Macabeu, fermentat i criat en botes de roure francès. Color groc palla, amb aromes complexes de flors blanques i balsàmics. A la boca es lleuger però estructurat, fruitòs i saboròs.

Bru de Verdú 2007: Del celler Cercavins, subzona Valls del riu Corb. Negre elaborat amb 70% Ull de llebre i 30% Syrah, amb criança de sis mesos en botes de roure americà i francès. De color cirera fosc i brillant. Aromes de fruita madura, espècies. A la boca es fresc, cremòs, amb notes de fruita dolça i tanins madurs.

La Figuera 2006: Celler La Figuera, de la subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Cabernet Sauvingon i Ull de llebre, amb pas per botes de roure. Color cirera tapat amb vora teula. Aromes de fruita vermella confitada amb notes de vainilla. Pas per boca astringent, amb tanins durs i records de fruita madura.

Petit Grealó 2005: Celler Vinya l’Hereu de Seró, subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon. Color cirera tapat intens i ribet amb tons robí. Aromes de fruita vermella i negra de bosc, amb tocs balsàmics i minerals accentuats per un any de criança en dipòsit d’acer inoxidable. A la boca entra fresc però complexe, amb tanins rodons i records de fruita compotada i cuir.

Cèrvoles 2005: Del Celler Cèrvoles, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge d’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot i criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera tapat amb ribet de lleugers tons blaus, de capa alta i llàgrima densa. Aromes complexes de fruita madura, pruna i terra humida, amb torrefactes de la criança en fusta. A la boca es potent i carnòs, amb tanins madurs i estructurat, amb un final llarg de fruita madura.

Geol 2006: Celler Tomàs Cusiné, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Cabernet Franc i Marselan, amb criança de 10 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera intens i brillant, de capa alta. Aromes de fruita madura, amb fons de tabac i cacau, amb molt bona integració de la fusta que aporta suaus torrefactes. A la boca es presenta fresc i fruitòs, potent, amb tanins ben presents però polits i un post-gust llarg i saboròs de fruita madura i xocolata negra. Esplèndid.

El passat 5 de novembre de 2009 ens fèiem ressó d’un nou vi, l’Orto 2008 del celler Orto Vins, al Masroig, de la DO Montsant, amb cupatge de Carinyena, Garnatxa, Ull de llebre i Cabernet sauvignon, i criança de 3 mesos en botes de roure francès, del qual n’haviem sentit excel·lents comentaris.

Doncs bé, la gentilesa del mateix celler que ens n’ha fet arribar una ampolla, ens ha permès dur a terme el tast d’aquest esperat vi i poder-ne donar la nostra valoració.

En primer lloc hem de dir que la primera impressió es d’impacte total, ja que només de veure’n el color i de fer-ne una primera valoració aromàtica constatem que es un vi que s’aparta dels conceptes que defineixen els caldos que s’elaboren en aquesta DO, per trobar-nos amb un vi de color cirera obert, brillant i net, de capa mitja-baixa, amb ribet encara amb tocs violàcis passant al robí. Al nas ens porta records de fruita molt madura (mores) i golosa, amb excel·lent frescor que omple de records florals i amb lleugers tocs torrats del seu curt pas per bota. A la boca es presenta fresc i fruitós, totalment exempt de notes alcohòliques, suau i dolç a l’hora, amb tanins molt ben polits i una molt bona estructura.

Excel·lent vi aquest Orto 2008 ja en la seva primera anyada, i amb un preu que el fa encara més gran!

Us el recomanem!

Aquest passat dissabte 14 de Novembre, alguns dels Envinats vam visitar el CataVins Sabadell 2009. L’any passat no vam poder assistir-hi, però aquest any no hem deixat passar l’oportunitat de posar-hi el nas.

Tot i que aquesta ha estat tot just la segona edició, l’hem trobada interessant i l’oferta de vins i expositors és força àmplia. Hi ha sobretot referències catalanes, però també es pot descobrir vins d’altres de DOs nacionals com Ribera del Duero, Rias Baixas o Navarra. El nombre de cellers que hi aporten els seus vins a tast és important, tot i que molts d’ells només hi són presents per mitjà del distribuïdor. En aquest sentit, a l’aficionat ens decep un mica perquè ens agrada més conversar directament amb ells, sense voler desmerèixer la feina dels distribuïdors. A les activitats del món del vi, s’hi sumen també algunes activitats de caire més gastronòmic, de forma menys rellevant, però també destacable.

Tot passejant-hi vam trobar diferents vins que ens agraden i vam poder tastar-ne les seves noves anyades. Com amants que som dels vins de la DO Empordà, destaquem els sempre esplèndids Cadac i Perafita de Martín Faixó, les novetats d’Oliver Conti amb un Carlota que aprofita la peculiaritat d’un cabernet franc fet a l’Empordà, la feina ben feta del Celler Arché Pagès amb un Cartesià 2004 que és ara en el seu millor moment i un Gresa 2007 que, malgrat faltar-li encara un o dos anys d’ampolla, promet moltíssim i vam poder comprovar el manífic potencial que té.

D’altres denominacions catalanes, ens va agradar molt l’Abadal 3.9 2006, per molts de nosaltres, el millor vi d’aquest celler del Pla de Bages. També vam estar conversant amb la gent de la DO Terra Alta al voltant del gran treball que estan fent allà per recuperar i millorar cada dia la seva garnatxa blanca, per convertir-la en insignia de la zona. Vam tastar el Llagrimes de Tardor, un 100% garnatxa blanca força interessant. Especialment memorable va ser el tast de Tayaimgut 2007, un meravellós sauvignon blanc fet a Sant Joan de Mediona al Penedès i del que vam corroborar la fantàstica impressió que ja ens havia deixat la 2006.

Fora de Catalunya, ens van agradar els albarinhos de Fefiñanes. Vam poder-ne tastar els seus tres vins : el jove Albarinho de Fefiñanes, la seva versió amb criança sobre les seves lies : Fefiñanes III año, i la versió amb bóta : 1583. A destacar el Fefiñanes III año per mantenir exquisidament l’equilibri entre fruita i criança. De la Ribera del Duero, el Ferratus 2006 ens va recordar la gran tinta fina de la DO castellana, amb una gran complexitat i fruita madura perfectament integrada amb la fusta.

 

Ja ho veieu, tot plegat una jornada ben aprofitada i que us recomanem que no deixeu escapar en les properes edicions del CataVins.

Els amics de la DO Montsant, ens han fet arribar una informació al voltant d’un nou vi : l’Orto 2008 del Celler Orto Vins, al Masroig.

Producte de la feina de quatre viticultors que segueixen el camí iniciat pels seus pares, avis i besavis en el comreu tradicional de la vinya, Joan Asens, Jordi Beltran, Josep Ma Beltran i Josep Ma Jové ja fa més d’un any que iniciaren el projecte engrescador de crear el seu propi vi aprofitant el terreny calcari i argilós amb presència de pissarra de les finques familiars.

Ara, Orto 2008 ha estat triat per fer costat al menú de les properes festes de Nadal dels restaurants del Gran Hotel La Florida (*****) de Barcelona, situat en una posició privilegiada, a peu del Tibidabo. Segons Claudio Comella, sommelier titular d’aquest emblemàtic hotel, ha triat aquest vi: “per la seva frescor de caràcter atlàntic, de moviment compacte però lleuger que seduïx amb una aromàtica, fresca, floral i sucosa fruita”.

Un vi jove amb criança que els Envinats encara no hem pogut tastar i donar-ne la nostra valoració, però de segur que trobarem un moment per fer-ho en els propers mesos i gaudir-ne com es mereix.

Sempre he tingut debilitat per aquest vi que elabora el celler Mas Martinet. Des de la primera vegada que el vaig tastar (si no recordo malament era una ampolla de l’anyada 2000) l’he considerat un clar exemple del que significa el Priorat, juntament amb el seu germà gran, Clos Martinet.

El celler Mas Martinet amb en José Luis Pérez al capdavant, va ser un del responsables de la magnífica revolució que ha patit aquesta terra i els seus vins, avui admirats arreu del món, juntament amb René Barbier (Clos Mogador), Carles Pastrana (Clos de l’Obac), Dafne Glorian (Clos Erasmus) i Álvaro Palacios (L’Ermita). Avui en dia es la seva filla, Sara Pérez, la que es troba al capdavant del celler, combinant aquesta tasca amb d’altres projectes com “Venus La Universal” a Montsant, treballant i gestionant les vinyes, les oliveres i els boscos de Mas Martinet sota les directrius de l’agricultura ecològica.

Tocava doncs obrir ja aquesta ampolla de l’anyada 2004 per veure’n la seva evolució, i tal i com esperava, no va defraudar gens.

Vi elaborat amb cupatge de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah, amb criança de 15 mesos en bótes de roure francès. Color cirera fosc i vora grana, de capa mitja-alta. Aromes de fruita de bosc, terra seca, pebre. Tot envoltat d’un toc mineral exquisit i uns tanins cremosos i molt ben integrats. A la boca es mostra potent, gras, amb molt de cos i un punt d’amargor molt agradable. Molt bona persistència que omple la boca deixant records minerals.

Vi d’excel·lent relació qualitat/preu.

Un any més, després dels mesos d’estiu, els Envinats encetem la temporada de tastos amb una nova trobada, aquest cop amb vins de les DOQ Priorat i DO Montsant a càrrec de Carles Ovide i Dani Coll.

Es fa difícil de dir res de nou de les característiques dels vins que trobem per les terres seques i pissarroses dels costers del Priorat i de la seva veïna Montsant. El tast de 8 magnífics exemples de concentració tànica dels seus fruits, ens fa recordar que la seva robustesa i alcoholicitat – característiques infravalorades en altres temps – ara es mantenen com a element diferenciador d’uns vins de gran complexitat i matisos reconeguts arreu del món.

A la ja prestigiosa Priorat vam voler també tenir en compte l’emergent i cada cop més valorada Montsant, on són ja molts els vins destacables, els quals no tenen res a envejar a la seva més internacional veïna. Vam tastar 8 vins : 4 vins de cada zona i, dins d’aquests, 3 de negres i 1 blanc.

Els vins tastats van ser aquests :

 

Dido Blanc 2008.
DO Montsant. Venus La Universal. Macabeu i Garnatxa blanca. De color palla brillant amb reflexes verdosos. Aroma molt expressiu de la macabeu, mineral, flors blanques. Saboròs, gras i especiat. Excel.lent.

Coma Alta 2007.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. 85% Garnatxa blanca, 15% Viognier. Color groc palla, amb llàgrima densa. Aromes molt intensos de fruites tropicals. Excel.lent integració dels 5 mesos de criança en botes de roure francés que juntament amb els 15% de volum glicèric li dona un caràcter molt particular. Gras i dens a la boca. Un vi molt especial.

Acústic 2007.
DO Montsant. Celler Acústic. Garnatxa i Samsó. De color cirera amb vora grana. Aromes de fruita madura i espècies. Cremositat de la fusta ben integrada. No massa expressiu i un pèl curt.

Camins 2007.
DO Priorat. Celler Álvaro Palacios. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Syrah. Color cirera tapat i brillant. Aromes juvenils i frescos, amb tocs florals. Fruita madura. Bon equilibri entre fusta i fruita. Equilibrat i complexe tot i la seva joventut.

Dido 2007.
DO Montsant. Venus La Universal. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Merlot. Tast decebedor! Volem creure que aquest vi, que molts de nosaltres coneixem molt bé i sabem de la seva qualitat, ha tingut algun tipus de problema aliè a la seva el·laboració, ja que desprenia un aroma d’ous podrits fortíssim, d’excès de sulfuròs, que ni el pas de diversos minuts va fer minvar. Mala sort!

Solanes 2005.
DO Priorat. Garnatxa i Samsó. De color cirera tapat i vora grana. Fruita vermella madura, torrats polits i intensos. Tocs minerals i de terra humida, amb molt bona integració de la fusta. Un priorat autèntic, sense pretensions i amb un final un pèl curt.

SolPost 2005.
DO Montsant. Garnatxa i Samsó. De color cirera brillant amb vora grana. Aromes a fruita confitada, xocolata i licors i un rerafons de vainilla molt agradable. A la boca es cremòs, amb tanins vius i agradables que porten a un final persistent i elegant. Sorpresa molt agradable, vi excelent per veure ara o esperar encara algun temps.

Coma Vella 2005.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. De color cirera brillant i vora grana. Priorat modern i elegant. Aromes complexes, fruita madura combinada excel.lentment amb un roure cremòs. Boca fina i elegant, amb un final llarg que no deixa indiferent a ningú. Un gran vi.

Carles Ovide i Dani Coll

Parlar d’Álvaro Palacios és parlar d’èxit i de feina ben feta. D’algú que ha sabut combinar l’aspecte comercial i de marketing amb la cura per la qualitat del terreny de les vinyes del Priorat, potenciant la zona fins arribar a vins d’una qualitat fins fa uns anys insospitada.

Per això, quan es presenta un nou vi amb la seva signatura, els aficionats al vi diguem que no ens podem estar de tastar-lo, atrets pel prestigi del seu autor.

Camins 2007 és un cupatge de Samsó (50%), Garnatxa (40%), Syrah i Cabernet Sauvignon (10%), provinent de ceps de 30 a 50 anys de diferents finques del Priorat i amb 8 mesos de bóta nova de roure francès. Roig picota brillant, amb ribet carmí, es mostra tancat al nas i li cal una bona oxigenació per tal de fer aparèixer la fruita madura ben combinada amb els aromes complexes d’una fusta ben integrada. Avellutat en boca i bastant llarg, té un punt alcoholic i unes certes puntes segurament superables després d’1 o 2 anys d’ampolla.

Un molt bon vi que, segons sembla, indica la tendència que segueixen alguns cellers a treure nous vins a preus més ajustats mantenint qualitats molt similars a d’altres de ja existents i més reconeguts.

Al Penedès, a l’hora d’el·laborar vins negres vàren optar per l’entrada de ceps majoritàriament francesos per fer uns vins de tall internacional destinats la majoria d’ells al mercat exterior. Raïms com el Cabernet Sauvignon, Merlot o Pinot Noir, comparteixen terreny amb l’Ull de llebre. Però també hi queda alguna Garnatxa. Poca, però la suficient com per a trobar un celler que el·labora un varietal d’aquest raïm tan nostre.

El celler Parés Baltà el·labora l’Hisenda Miret, un varietal de Garnatxa (100%) que pot presumir de ser l’únic d’aquestes característiques en aquesta DO. Procedeix dels ceps de la finca Cal Miret, seguint mètodes de cultiu ecològic, amb una criança de 5 mesos en botes noves i de segon any de roure francés.

De color cirera apagat, capa baixa (d’aparença molt Borgonyès) i vora teula. Aromes de fruita vermella amb detalls molt característics de la varietat com son els tocs de xocolata i regalesia, amb notes d’alcohol potser massa accentuades al principi que queden rebaixades amb el pas dels minuts (convenient prendre’l amb un toc de frescor, al voltant dels 15-16%). Amb molt bon recorregut en boca, càlid i golòs, amb acidesa justa i final sedòs i persisent.

En definitiva un vi que val molt la pena tenir en compte, que es desmarca clarament dels del seu mateix territori. Potser l’únic aspecte negatiu sigui el seu preu, voltant els 20 €.

Salut!

Carles Ovide.

Castell del Remei, un dels cellers de Costers del Segre que m’agrada especialment per la magnífica qualitat-preu de cadascun dels seus vins (Oda, Gotim bru, Mas Planell), ja fa uns anys que ens recorda la data en què començaren a fer vi amb el seu 1780, un deliciós cupatge de Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Garnatxa.

És aquest un d’aquells vins que, des de que de el vaig tastar aconsellat per l’amic Carles Ovide, sempre que l’he tastat m’ha satisfet plenament i ha estat repetidament un vi d’aquells que no decep mai i s’ajusta a l’esperat quan el comparteixes en un sopar amb amics o el recomanes a algú que demana consell.

Fa pocs dies, n’he tornat a obrir un de l’anyada 2004, i l’he trobat en un punt molt bo de consum. De color roig picota de capa mitja i encara amb alguns rivets violacis, els 15 mesos de criança en fusta nova francesa i americana aconsegueixen afinar-lo amb tot un seguit d’aromes de vainilla, cacaus i espècies que no malmeten unes fruites roges i pruna ben madura. Tot i tenir més d’un 14% d’alcohol, aquest no es fa especialment present en boca i són els seus tanins persistents els que ens queden al record amb un gust força llarg.

Un bon vi, un valor segur i a un preu contingut (volta els 20€) que val el que costa.

L’endemà de la consecució de la 3a copa del Barça (visca!), per cel.lebrar-ho vam fer una nova trobada d’Envinats.

En aquesta ocasió, en Jaume i en Joan ens van proposar un tast basat en vins fets per cellers propietat de personatges mediàtics o famosos, però no precisament per ser-ho en l’àmbit del món del vi. (veure fotos)

Al marge dels comentaris o opinions que cadascú pot tenir al voltant d’aquest fenòmen, sobta força trobar gent tan diversa i diferent com el Carlos Sainz, Joan Manel Serrat, José Ortega Cano, Imanol Arias, Emilio Aragón o en Lluís Llach, tots ells relacionats per ser propietaris o el.laboradors de vi.

Els vins, per ordre en què foren tastats, van ser :

Basa 2008. Compañia de vinos Telmo Rodríguez. D.O. Rueda
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Sainz
85% Verdejo, 5% Sauvignon Blanc i 10% Viura.
Vi jove. Groc palla verdós. Net en nas, fonoll, fruita fresca, notes fruites exòtiques. Lleuger, fresc, aromàtico, final varietal amb agradable deix amarg.

Clos Maria 2007. Mas Perinet. D.O. Montsant
Famós propietari o soci de la bodega: Joan Manel Serrat
63% Garnatxa Blanca, 17% Xenin, 14% Muscat gra petit i 6% Macabeu. 9 mesos en bótes de roure francès.
Groc palla d’intensitat mitja. Gran complexitat aromàtica amb registres de flors i fruits secs matisats per notes fumades cedides durant la criança, les quals s’han harmonitzat amb la mineralitat de la pissarra. Untuós i amb volum, és a la vegada fresc i persistent amb un final de llarg recorregut.

Matarromera Crianza 2004. Matarromera S.L. D.O Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: José Ortega Cano
100% Tempranillo. 12 mesos en bótes de roure americà (65%) i francès (35%)
Roig picota amb ribets violacis. Aromes primaris varietals de fruites negres madures. Torrefactos, café, cuir i cacau. Saboròs, corpulent. Final llarg.

Cepa 21 2006. Cepa 21. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Imanol Arias
100% Tempranillo. 14 mesos en bótes de roure francès i americà.
Picota amoratat. Fi i elegant, fruita fresca madurada, espècies, fustes aromàtiques, mentolats, toffee. Ampli, intenso, bons tanins, equilibrat.

Arzuaga crianza 2005. Bodegas Arzuaga. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Amaya Arzuaga (dissenyadora)
90% Tempranillo, 5% Cabernet Sauvignon i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès majoritàriament i americà.
Vermell brillant i pur i viu. Aromes a fruites ben madures. Suau i equilibrat, amb tanins dolços però presents, que donen gran persistència.

Martué 2006. Bodegas Martué La Guardia (Toledo). D.O. Vino de La Tierra de Castilla.
Famós propietari o soci de la bodega: Emilio Aragón
38% Tempranillo, 29 % Cabernet Sauvignon, 28 % merlot i 5% syrah. 7 mesos en bótes de roure francés i americà.
Vermell sirera. Bon contrast de fruita madura i fusta. Records de fruita en compota, anisats, sotabosc.

Finca Élez crianza 2004. Manuel Manzaneque. D.O. Finca Élez.
Famós propietari o soci de la bodega: Manuel Manzaneque (director teatral)
65% Cabernet Sauvignon, 20% Merlot i 15% Tempranillo. Bótes de roure francès.
Color Rubí granate intens i brillant. Pruna, cireres, records de gerds i espècies i herbes. Boca amplia i saborosa amb tanins fruitosos i dolços. Cacaus i a toffes. Bon equilibri amb la fusta.

Caliza 2005. Pagos de família Marqués de Griñón. D.O. Dominio de Valdepusa (Castilla-La Mancha)
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Falcó (Marqués de Griñón)
Petit Verdot i Syrah. 10 mesos en bótes de roure.
Color cirera fosc de capa alta. Amb una presència densa. Fruita negra madura, notes de cacau, torrats. Potent, dens, llargo i al final denota la seva graduació.

Embruix 2006. Celler Vall Llach. D.O. Priorat
Famós propietari o soci de la bodega: Lluís Llach
30% Carinyena, 30% Cabernet Sauvignon, 25% Garnatxa, 10% Syrah i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès.
Vermell intens. Presenta aromes complexes de fruita roja madura, amb matisos d’herbes i minerals. Ple, saborós i de gran persistència.[polldaddy poll=1698641]

Jaume Ollé i Dani Coll.

 

Si hi ha un lloc on el vent perfili el terreny i condicioni definitivament el sòl, aquest és l’Empordà. La tramuntana, s’ajunta amb els terres eixuts, pissarrencs i granítics de Cantallops per donar a les varietats tradicionals de la zona (garnatxa negra i blanca, carinyena) la seva màxima expressivitat aconseguint un raïm únic.

A tot això, si hi afegim l’experiència i passió d’en David Molas de Vinyes dels Aspres, el resultat són uns vins de gran qualitat.

Els seus vins tenen tots un caràcter i una personalitat que els fa únics :

El Blanc dels Aspres és una garnatxa blanca magnífica, un exemple clar de fins on poden arribar les nostres varietats autòctones. Té com a particularitat que ha fet la fermentació en bóta nova, per més tard proseguir la seva criança 7 mesos més.

El jove Oriol, és un producte fresc, molt agradable per ser consumit al moment, però la seva qualitat li permet fins i tot una certa guarda.

El Negre dels Aspres, amb garnatxa negra, carinyena i cabernet sauvignon, és un criança que representa perfectament el caràcter del terreny de la zona, amb ceps de baixa producció que donen una alta concentració tànica i mineral. És un vi amb cos i caràcter, al qual els seus més de dos anys de criança l’han enriquit mantenint la seva fruita i tipicitat. Vam tastar el 2004 i el vam trobar en moment òptim de consum.

Des del 2004, també s’el.labora el S’Alou. Una evolució del Negre dels Aspres i que amb la selecció dels millors ceps de la millor finca (del mateix nom), s’aconseguix un vi més arrodonit i refinat. Es tracta del primer vi del celler.

Però potser el que crida més l’atenció de tots els productes de Vinyes dels Aspres són els seus dolços. Tots dos fets sense afegir alcohol en cap moment del seu procés. Deixant que sigui la pròpia fermentació natural de la garnatxa roja la que aporti aquest component. Tan el Vi de Panses, fermentat en tines metàl.liques durant mesos, com el Bac de les Ginesteres, amb una evolució impressionant de 54 mesos (!) a sol i serena, esdevenen dolços magnífics, únics.

Tot plegat, uns vins ben fets i fidels al terreny i que fan de la recuperació i manteniment de les nostres varietats tradicionals de garnatxa i carinyena, la seva singularitat. Un exemple clar de que el nostre país és una zona privilegiada de vins que cal saber gaudir i sentir-se’n orgullós.

Dani Coll

Aquests dies s’està cel.lebrant el Fòrum Gastronòmic 2009 a la ciutat de Girona i alguns dels Envinats no ens hem pogut resistir a la temptació de fer-hi una passejada.

L’oferta és bastant gran i els diferents tallers i actes que s’hi fan interessants. A banda de tot el que pot interessar al sector professional de l’hosteleria, també hi ha un important gruix d’expositors que ofereixen els seus productes al públic general. Entre ells, cellers i distribuïdors de vins de les DOs catalanes i algunes d’estatals.

Tot passejant, vam aprofitar per xerrar una estona amb en David Molas, propietari i ànima mater del conegut celler de la DO Empordà, Vinyes dels Aspres.

Durant l’interessant conversa que vam tenir amb ell, vam poder tastar els seus vins. Tots pensats i el.laborats seguint el criteri que més ens agrada : ser fidel a la terra i els ceps que tenim a casa nostra. Garnatxa negra i blanca, samsó formen part de l’essència dels seus vins, tot i incloure cabernet sauvignon, merlot i sirah en algun dels cupatges.

Uns vins engrescadors : Blanc dels Aspres (garnatxa blanca fermentat en bòta), Oriol (el jove amb cupatge de CS, ull de llebre, garnatxa negra i samsó), Negre dels Aspres (16 mesos de fusta. Cupatge de CS, garnatxa negra i samsó), S’Alou (el més complexe i afinat. Amb 16 mesos en bòtes noves. CS, garnatxa negra i samsó a parts iguals i un 10% de Syrah). I dos vins dolços molt especials : Vi de panses (garnatxa roja 100%) un dolç deixat fermentar de forma natural, sense alcohol afegit i que, tal com diu el seu nom, és com fer un mos de panses a cada glop i Bac de les Gineteres (garnatxa roja 100%) de gust més intens i llarg que l’anterior, segurament per la seva peculieritat d’haver estat fins a 54 mesos (!) a la intempèrie. Una bona experiència i que caldrà repetir per tastar-los en millors condicions al seu celler de Cantallops.

I seguint la nostra ruta, no ens vam poder estar d’aturar-nos a l’stand del Celler Martín Faixó. El culpable, un dels vins que més ens agraden de la DO Empordà (tant a en Carles com a mi) : Cadac 2005.

Ben acompanyats (com podeu veure a la foto), vam poder tornar a tastar la mineralitat d’aquest vi fet a les vinyes que el celler té a prop de Cadaqués, on aconsegueixen transmetre el torment dels ceps pel vent i pel sòl de pissarra als seus vins.

Tot plegat, una jornada ben aprofitada, no trobeu ?

Dani Coll.

Encetem el 9 any seguint amb la nostra dèria de tastar, tastar i tastar vins.

Aquesta vegada els hi ha tocat a en Toni i en Martí, que ens han proposat fer un tast de vins d’una DO una mica oblidada : Terra Alta.

(Fotos de la trobada)

Uns vins que, tal i com es pot llegir a l’etiqueta de la DO, són vins amb Cos i Ànima. Poderosos, amb caràcter, de vinyes acostumades a estius molt calurosos i hiverns freds.

Els cellers escollits van ser Altavins i Vins Piñol, tots dos ubicats al poble de Batea.

El comentari general va ser de sorpresa general per la qualitat i fidelitat a les varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, cercant una personalitat pròpia.

Els vins que vam tastar foren :
Ilercavonia 2008: Del celler Altavins, vi blanc jove el·laborat 100% amb Garnatxa blanca. De color sorprenent per la seva joventut, daurat pàl·lid amb certs tocs verdosos molt dèbils, conseqüència d’una maceració de 36 hores amb les seves pells. També molt sorprenent la seva complexitat aromàtica, amb records de fruita tropical (pinya, mango), pera i albercoc. Fresc i untuòs en boca, de recorregut llarg. Un blanc que va entusiasmar a tota la sala.
Almodí 2007: Celler Altavins. Negre jove, amb cupatge de Garnatxa (40%), Carinyena (40%) i Syrah (20%). De color cirera brillant amb ribet violaci. Aromes a fruita vermella madura. Molt bona astringència i excel·lent frescor. De pas molt agradable en boca.
Jorn Nou, 2006: Celler Altavins. Negre amb 4 mesos de criança en botes de roure. Cupatge de Garnatxa (30%), Syrah (56%) i Carinyena (14%). De color cirera tapat, amb ribet rubí. Fruites de bosc madures. Tocs de vainilla i excel·lent cremositat del roure.
Tempus 2006: Celler Altavins. Negre amb criança de 8 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Garnatxa, Syrah, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Merlot. De color cirera intents, capa alta. Molt bona complexitat aromàtica, amb records a fruita negre i cacau. Carnòs i càlid, amb tanins suaus i agradables.
Domus Pensi 2004: Celler altavins. Negre amb criança de 12 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. De color cirera tapat, intens i brillant. Excel·lent complexitat d’aromes amb records de fruita vermella madura i també de cacau. En boca es suau, amb tanins secs i marcats, per més tard mostrar-se molt més rotund i astringent, amb postgust llarg.
L’Avi Arrufí 2005: Celler Piñol. Negre amb 15 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. Color cirera picota amb ribet teula. Aromes de fruita molt (potser massa) madura i panses. Un pel evolucionat. Això si, molt bona estructura i potència, amb certa mineralitat.
Sacra Natura 2006: Celler Piñol. Vi negre ecològic amb 7 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Carinyena, Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah i Petit Verdot. De color cirera intens amb ribet rubí. Aromes de fruites del bosc i torrats de la fusta. En boca es astringent i presenta una molt bona acidesa que aporta frescor.
Mather Teresina 2004-2005: Celler Piñol. Vi negre de guarda, selecció de les millors botes provinents de les anyades 2004 i 2005. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah, Garnatxa, Ull de llebre, Merlot i Morenillo. Criança entre 18 i 26 mesos en botes noves de roure francès i americà. Color cirera tapat i intens. Aromes de fruita negre madura, mineral, molt bona cremositat del roure. En boca es mostra potent i càlid. Molt bona astringència, carnòs i llarg.
I per acabar el tast i a manera de resum, vàrem destacar la bona qualitat dels vins del Celler Altavins, amb especial record per al blanc jove Ilercavonia, destacant també els seus Tempus i Domus Pensi, que no tenen res a envejar amb els més mediàtics i coneguts Avi Arrufí i Mather Teresina del Celler Piñol, del qual també s’en va destacar la seva excel·lent qualitat, tot i que va surgir a la sala un petit retret per l’etiquetatge dels seus productes, exclusivament en llengua castellana i anglesa.
Salut i bon vi!

Carles Ovide (notes tast) i Dani Coll.

Aquestes festes, lluny de quedar embafats de menjar, he pogut gaudir de dos molt bons Montsants. Els nostres cunyats, Soraya i Dani, ens van obsequiar amb el tast de dos vins que estic segur mereixen un tast amb més rigor que el que es pot fer en un dinar de Sant Esteve, entre neules i torrons.

Us deixo només les meves primeres impressions que vaig tenir de tots dos :

Cabrida 2005 D.O. Montsant. Celler de Capçanes.
Una garnatxa majestuosa, de vinyes de 100 anys. Roig de capa mitja, amb un nas intens amb fruita dolça. Llarg de gust amb uns tanins fins i elegants. Una gran garnatxa. Segurament amb una mica més de temps d’ampolla encara evolucionarà més.

Màs de l’abundància 2005. D.O. Montsant. Màs de l’abundància viticultors.
Un vi característic de la zona. Molt mineral. Cupatge de Cabernet Sauvignon, garnatxa i carinyena. Roig de capa alta amb ribet violaci, amb un nas amb fruita i record de pebre. Postgust molt mineral. Em va recordar un altre vi que m’agrada de la zona : Dido del Celler La Universal.

Em quedo amb la sensació de que caldrà repetir el tast per gaudir-los com es mereixen. Segur que trobarem un altre moment (oi, Dani ?).

Dani Coll

Aquest passat divendres vam obrir aquest Martí Fabra Selecció Vinyes Velles 2005. Un vi del Celler Martí Fabra Carreras (DO Empordà, Sant Climent Sescebes), conegut pels seus bons vins Masia Carreras.

La veritat és que, tot i tenir un preu contingut (10-11€) no m’ha decebut gens. Fet amb garnatxa i samsó de vinyes de prop de 80 anys, reflecteix a la perfecció les varietats característiques de la denominació, tot i que també s’hi hagi afegit (entenc que en poca mesura) cupatge de tempranillo, merlot i sirah.

Roig de capa mitja-alta, amb els aromes de fruita vermella dolça ben integrada amb una vainilla força present però equilibrada, llarg de gust, elegant i sedòs.

Un molt bon vi que m’ha fet recordar una de les granatxes de vinyes velles que més m’han agradat : Fagus de Coto de Hayas.

Tasteu-lo i ja em direu el què !

Dani Coll