Camino2011

Des de la seva fundació l’any 2006, Terra Remota -el celler de Marc i Emma Bournazeau a la DO Empordà– ha consolidat el seu posicionament al mercat exterior, on ha assolit la xifra del 70% de les vendes.

A aquest èxit hi ha contribuït, sens dubte, un dels puntals de la seva gamma de vins, el negre amb criança Camino, que fa poques setmanes ha aparegut al mercat amb la seva nova anyada 2011. 

Els vins del celler són característics per conservar molta fruita i aromes de florals en els seus cupatges. Aquest Camino 2011, es presenta en aquesta anyada amb un color roig picota, de capa mitja, amb un nas on hi predomina la fruita vermella, gerds, cirera, i també balsàmics, garriga i mentolats. Els seus 12 mesos de pas per bóta li aporten complexitat i cos, amb un lleuger toc de vainilla, acaben d’arrodonir uns tanins que aporten una magnífica carnositat i frescor en boca, esdevenint un vi molt elegant.

Els que hàgiu tastat altres anyades d’aquest Camino, trobareu en aquest 2011 una de les seves millors expressions. El predomini de la garnatxa ja en aquesta anyada sobre la syrah i una collita més madura li han aportat més carnositat mantenint la frescor ja característica d’antuvi. Un molt bon vi. Ben treballat i a gran alçada dins l’Empordà.

A la DO Terra Alta estan fent les coses bé, molt bé. El treball dels cellers està donant fruit i han aconseguit posar al lloc que li pertoca una terra que sempre ha estat bressol immillorable per a la vinya. Han sabut donar  la rellevància que mereixen la Garnatxa negra i la Carinyena, base dels seus vins negres, i fer bandera de la varietat de raïm blanc per excel·lència de la zona, la Garnatxa Blanca, creant el distintiu identificador “Terra Alta Garnatxa blanca 100×100”, i fins i tot recuperar i fer redescobrir una varietat oblidada típica de la zona com es el Morenillo.

El passat 24 de maig, els qui vàreu assistir al tast social que vàrem organitzar dedicat als vins d’aquesta DO (veieu  Envinats & Amics, Terra Alta), ja vàreu poder comprovar la qualitat i el potencial dels vins que s’hi elaboren.

Però aquesta publicació va reservada per un dels primers vins que vàrem tastar de la zona, que ens va captivar per complet en aquell moment,  i al que ja fa massa temps que li devem un post.

TIPICITATEs tracta del Tipicitat 2008, del Celler Batea. Elaborat amb Garnatxa negra i Carinyena i criat en botes de roure francès durant 14 mesos. Destapes l’ampolla i deseguida es veu que la cosa va de debò! A la copa es mostra amb color cirera molt tapat, d’aspecte brillant, amb una llàgrima espectacularment densa. Quan l’acostes al nas es comprova que l’equilibri entre fruita i fusta es formidable, on queden molt clares les aromes a fruita negra molt madura, gairebé confitada, que harmonitzen perfectament amb càlids records torrefactes i minerals, i on destaca per sobre de tot una aroma increïble de caramel de cafè amb llet que sobte i sedueix. Al glop apareixen elegància i finesa,  però sense renyir amb la concentració i carnositat tan característiques dels vins de la zona, potència i untuositat que finalitzen amb un postgust llarg i intens.

Un vi de paraules majors, amb la claríssima intenció per part del celler de fer un important salt cap als vins d’alta gamma, i amb una relació qualitat/preu que no us permetrà passar de llarg quan el veieu.

No us el deixeu escapar!

IMG_3247

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

IMG_3237

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

MasiaCarreras2010Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

IMG_3238

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

IMG_3246

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.

vdoweb

Quan l’amic Jaume Pallàs, ara ja fa unes setmanes, ens va trucar per sumar-nos a la proposta de tast vertical dels vins de Vinyes d’Olivardots que havien projectat conjuntament amb Ramon Roset, ens va faltar temps per apuntar-nos-hi. Tastar els vins de la col·lecció VdO de Vinyes d’Olivardots és per a qualsevol apassionat del tast de vins, un verdader regal, i fer-ne una degustació vertical coneixent totes les varietats i detalls de cada anyada, de primera mà, de Carme Casacuberta, enòloga i propietària del celler i David Pujol, ja es tracta de tot un privilegi, arrribant a l’estadi de tast memorable.

vdo_gent1

Dins el celler, tota la família VdO és basada en dos paràmetres : la varietat i el terrer. De fet, millor dit : tres, considerant l’anyada. El sistema de codificació adoptat pel nom dels vins ens hi ajuda : VdO 1.x pels monovarietals de carinyana en terrer de pissarra, 2.x per la carinyana en sauló, 3.x per la syrah, 4.x per la cabernet sauvignon, 5.x per la garnatxa i 6.x per la carinyana blanca.

Compartint taula amb altres amics del món del vi com Anna Vicens, Bonfill Arché, Jaume Aguadé i Isaac Valls entre d’altres, durant la nit vam poder degustar : 1.07, 1.08, 1.09, 1.10, 2.08, 2.09, 2.12, 3.08, 4.09, 5.10 i 6.11.  Tots ells vins d’una qualitat excel·lent i que emociona. Comparar anyades i terrenys va ser tota una experiència generadora de diversos debats a taula: Quina anyada 1.07 o 1.08 ? Quin terrer triar, pissarra (1.08) o sauló (2.08) ? Un heroi : el 2.12 !

vdo_gent

Tot seguit us podríem fer nota de tast de cadascun dels vins, però aprofitarem per suggerir-vos que visiteu els articles que en van publicar en Ramon Roset (aquí), en Nani Ramon de Viníssim (aquí) i en Jaume Aguadé a VinsdeCatalunya.org (aquí), que a banda d’estar molt ben explicats, coincidim plenament amb les seves apreciacions (i ens estalvien feina !!).

 Una gran nit en companyia de l’excel·lència de Vinyes d’Olivardots i els bons amics companys de tast.  Gràcies a tots !

El passat divendres 24 de maig vam celebrar un nou Envinats&amics, aquest cop centrat en la DO Terra Alta (veure fotos). En els darrers anys, els vins de la DO més septentrional de Catalunya han aconseguit diversos premis i notorietat degut a l’important feina que estan fent els cellers de la zona des de fa temps. La seva especial climatologia, els seus terrers on abunda la vinya vella i, sobretot, les seves garnatxes i varietats recuperades com la morenillo, han fet que el món vinícola s’hagi adonat de la bona qualitat dels vins i del gran potencial que hi ha pels propers anys.

És per aquesta raó que vam decidir organitzar un tast per ajudar a difondre els seus vins. Vam contactar amb els cellers Vins del Tros i Celler Lafou, els quals van poder desplaçar-se fins a Girona i explicar-nos els seus projectes i manera d’entendre el vi. També vam comptar amb Celler Tern, tot i que per problemes d’agenda no van poder venir-hi personalment, amablement ens van fer arribar els vins i documentació corresponent i nosaltres mateixos vam encarregar-nos de la presentació. Com a preceptors de la DO Empordà i per tal de contrastar les garnatxes amb les de les terres gironines, també vam comptar amb la presencia dels monovarietals de garnatxa d’AV Bodeguers de Vilamaniscle

Per tal d’oferir la millor expèriencia pels assistents, vam establir un ordre de tast començant pels blancs i continuant pels negres segons la seva estada en bóta o especificitat. Així, després d’una breu presentació de la ubicació i característiques bàsiques de la DO Terra Alta, vam passar a  fer la presentació del Celler Tern. Aquest celler és el projecte de Miquel Llordes i Joan Pasqual al poble de Batea. Tenen vinyes de garnatxa negra i syrah plantades el 2002 i 2003 respectivament i les de garnatxa blanca són més velles, del 1991. És tracta d’un celler jove, com els seus propietaris, però la seva garnatxa blanca amb únicament 3 anyades ja ha aconseguit merèixer portar el segell de “100% garnatxa blanca de Terra Alta” i la seva anyada 2011 ser reconeguda com un dels millors vins blancs de la Guia de Vins de Catalunya 2013 (9,56 punts). Amb aquest vi vam iniciar el tast de la nit : amb una tercera part de la producció fermentada en bóta i la resta en tina d’acer, 3 mesos amb les seves mares i battonage cada 4 o 5 dies, es presenta d’un pàlid groc amb reflexes verdosos i lleugera untuositat en copa, molt aromàtic. Destaquen els aromes a fruita blanca, préssec d’aigua i sobretot de pera. Alguns cítrics i també algunes notes tropicals. Lleuger en boca, deixa un postgust de fruits secs, ametlla verda.

Tot seguit, en Ramon Roquetadel Celler Lafou ens va presentar el seu projecte també centrat al poble de Batea. Viticultor de familia de llarga tradició al món del vi, en Ramon és l’ànima de Lafou, un dels cellers del reconegut grup Roqueta Origen que inclou altres cellers de prestigi com Abadal a la DO Pla de Bages. El seu és un projecte personal que persegueix expressar el territori per mitjà de les garnatxes blanca i negra. Precisament, ben aviat (7 de juny), estrenaran  nou celler situat al centre del poble on s’ha combinat la tradició d’una masia catalana amb l’equipament més modern per a la producción de vi. Celler Lafou fa 3 vins : el Lafou Els Amelers, la seva garnatxa blanca, i el Lafou i el Lafou de Batea ambdós fonamentats en la garnatxa negra i amb cupatge de syrah i cabernet sauvignon.

El següent vi que vam tastar fou el Lafou Els Amelers. Una garnatxa blanca també amb treball amb les seves mares en aquest cas de 6 mesos. El seu color és un groc palla i és sensiblement dens en copa. És destacable la seva elegància aromàtica. Les flors i fruita blanques característiques de la varietat hi són presents perfectament equilibrades amb records de fruits secs, ametlla marcona i suaus records de pastisseria segurament provinents d’un magnífic treball amb les lies. Una gran garnatxa blanca. De primeríssim nivell. De fet, Els Amelers va obtenir la gran medalla d’or al passat concurs Grenaches du Monde.

A continuació, per finalitzar el tast de blancs, vam deixar momentàniament la Terra Alta per endinsar-nos a l’Empordà. De la mà d’en Ferran Alcàcer d’AV Bodeguers, vam poder fer un exercici interessant de contrast amb les garnatxes empordaneses. En Ferran, apassionat dels vins, és la segona generació d’uns viticultors que des de 2002 són presents a Vilamaniscle i que en només 5 anys des de la primera producció, ja han aconseguit notorietat amb diferents premis, sobretot per la seva merlot: una de les millors de l’Empordà. Els seus monovarietals de garnatxa són molt interessants i demostren una clara intenció de traslladar el territori a la copa. Uns terrers pissarrosos, hídricament pobres i unes vinyes que pateixen la tramuntana, confereixen una important mineralitat i unicitat als seus vins.

La seva garnatxa blanca Suneus 2012 va contrastar amb les anteriors pel seu caràcter més mineral. Treballat també amb 2 mesos sobre mares i battonage setmanal, es presenta en un lleuger color palla i voravius verdosos amb certa densitat, oferint una diversa gama de fruita blanca que es veu marcada per aromes cítrics que li aporten frescor. Es perceben algunes notes de rebosteria al retronasal i és untuòs en boca, mantenint una bona acidesa. Un vi molt equilibrat. Un bon exemple de garnatxa blanca a l’Empordà.

Després dels blancs, tot i que ens escapàvem de la temática de la nit, en Ferran en resposta a la nostra petició, ens va oferir al tast el seu nou Suneus rosat 2012. Un rosat de merlot diferent que té l’especial particularitat d’haver estat criat en bótes de cirerer durant 3 mesos. És una proposta molt llaminera. Les maduixes i cireres apareixen amb força en aquest vi amb un preciós color rubí, molt especial i glamourós. Una molt bona opció per prendre en aperitius o primers plats lleugers jugant amb la seva frescor i dolçor de fruita.

 I va arribar l’hora dels negres !

Vam iniciar-la amb el Nereus garnatxa negra 2010. Amb un cupatge  85% de garnatxa negra i 15%, 8 mesos de criança en bóta de roure francès, novament amb mineralitat ben present, és roig brillant de capa mitja, amb molta fruita vermella i bona integració amb la fusta. Confitures i vainilles. Equilibrat i polit. Un molt bon vi de garnatxa a la que el terrer de pissarra i la merlot d’AV Bodeguers li donen una personalitat propia, diferent a les garnatxes negres de la Terra Alta que tot seguit vam passar a tastar.

Si hi ha un celler de la Terra Alta que darrerament ha tingut un creixement exponencial en la seva popularitat és Vins del Tros. En Joan Ramon Bada, en Josep Arrufat i en Xavier Orobitg són la tríada d’aquest projecte ubicat a Vilalba dels Arcs. Els mateixos noms dels seus vins (Te la dedico, Ay de mí, Señora Carmen, Lo morenillo) ens parlen de l’honestedat d’uns viticultors fills de la mateixa terra on creixen les seves vinyes. Continuadors de moltes generacions dedicades al món del vi, en les seves pròpies paraules, ‘han mamat el vi des de petits’ i això al final acaba reflectint-se en el seu treball fins arribar a la copa. Comreen garnatxa blanca i negra de vinyes velles i una varietat recuperada autóctona de la zona : la morenillo.

El primer vi que vam tastar de Vins del Tros fou el seu Señora Carmen 2011, el qual fa uns mesos va sotregar l’espai vinícola català en esdevenir el millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del 2013 (ex-aequo amb Ferrer Bobet Selecció 2009). Una garnatxa negra procedent de vinyes velles, de més de 35 anys d’una única finca (La Valleta) i amb 12 mesos de criança en bóta nova. Roig picota de capa alta tenyeix la copa i ofereix una carnositat espectacular. Fruita vermella madura, molt saboròs, amb certa rusticitat però alhora amb uns tanins polits i intensos que t’omplen la boca deixant un llarg postgust. Un vi rodó i complex que cada glop demana el següent fins cercar tornar a omplir la copa. Un plaer de garnatxa negra. Gran vi que en aquesta anyada una mica més d’ampolla li farà bé.

Seguidament, vam retornar a Celler Lafou amb en Ramon Roqueta per tastar el seu negre Lafou de Batea 2008. Un vi cupatge 75% garnatxa negra, 15% syrah i 10% cabernet sauvignon amb 12 mesos de bóta principalment de roure francès. Brillant de capa alta, estructurat, s’ofereix amb aromes complexes. Molta fruita madura, pruna i xocolata. Fons balsàmic que recorda la seva procedència mediterrània que li permet mantenir la frescor equilibrant la dolçor de la garnatxa. Una boca plena, tanins molt polits i sofisticats. Molt equilibrat. Un gran vi que sap mantenir els seus orígens tot i tenir un caràcter pensat per satisfer paladars internacionals.

Vam finalitzar el tast amb el més diferent de tots: Lo morenillo 2011 de Vins del Tros. Un vi 100% de la varietat morenillo, la qual és autòctona de la Terra Alta i s’ha recuperat en els darrers anys. Aquest vi exclusiu (1.140 ampolles el 2011) prové d’una finca de vinyes de més de 90 anys i d’escassa producció. 5 mesos de criança. Roig de capa mitja-baixa amb llengua vermella, claret, el seu color, la seva fruita roja, mores i gerds i moltes espècies el fan assemblar-se més a un pinot noir que no pas a una garnatxa. També hi apareixen alguns balsàmics per acabar d’oferir un nas complex que deixa una mica desconcertat, al tastador no habituat a aquesta varietat. Té un pas per boca lleuger i deixa un postgust llaminer. Un molt bon vi, elegant i sensual. Un magnífic complement al Señora Carmen.

Acabat el tast, vam proseguir tots plegats parlant de vins tot sopant i acabant les ampolles d’aquests magnífics vins.

Una magnífica vetallada compartida amb els  amics de la Terra Alta i AV Bodeguers.

Gràcies a tots per venir ! Salut i bon vi, amics!

A la part més alta de la vila de Porrera, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista de tota la població, es troba el Celler de l’Encastell, una antiga casa pairal que, l’any 1999, la família Castellví-Figuerola va decidir rehabilitar per dotar-la de tota la funcionalitat necessària per poder elaborar els seus propis vins.(veure les fotos)

Tot el raïm que arriba al celler prové de les finques propietat de la família: Mas d’en Caçador i Mas d’en Ferran, amb el que s’elaboren els seus tres vins: Marge, Roquers de Porrera i Roquers de Samsó.

La primera de les finques està situada a 500 metres d’alçada, encarada a nord, de sòl de pissarra degradada, amb forts pendents sense abancalar, on s’hi troben ceps de Garnatxa i Carinyena d’entre 70 i 90 anys. Del raïm provinent s’elabora majoritàriament el Roquers de Porrera, i de les Carinyenes més alçades i selectes s’elabora el Roquers de Samsó.

La segona es troba distribuïda en terrasses de 2 a 3 metres d’ample, on hi ha plantats ceps de Garnatxa, Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah, que contribueixen a arrodonir el Roquers de Porrera i son la base per l’elaboració del Marge.

Marge 2010, es el segon vi del celler. Elaborat amb garnatxa (60%) i Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah (40%), amb 8 mesos de criança en botes de roure francès i americà. A la copa es presenta dens, amb bona llàgrima, de color cirera tapat i encara amb ribet de tons violacis. Les aromes son complexes, on predominen la fruita negra madura i el cacau, juntament amb notes balsàmiques i minerals molt agradables. A la boca es golós i retornen la fruita madura i el cacau envoltats d’una molt bona cremositat del roure.

El primer vi es el Roquers de Porrera 2009.  Amb 16 mesos de criança en botes de roure francès allier i elaborat amb Carinyena (40%) i Garnatxa (40%) procedents de Mas d’en Caçador, i Merlot i Syrah (20%) de Mas d’en Ferran. De color cirera molt tapat, amb ribet grana, capa alta, llàgrima densa i lenta. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita vermella madura de bosc, espècies, herbes aromàtiques, amb un fons mineral i torrat que arrodoneixen el conjunt. Boca càlida, amb molt bona acidesa que el fa fresc, saborós i golós, amb final persistent i records torrats. Per nosaltres un dels millors vins del Priorat.

Punt i apart mereix el Roquers de Samsó 2009, tan per la seva excel·lent qualitat com per la seva limitadíssima producció (tan sols 500 ampolles) que el fa pràcticament inaccessible. Es tracta del vi més exclusiu del celler, elaborat amb les millors Carinyenes de la finca Mas d’en Caçador, totes elles quasi centenàries i envellit en botes de roure francès durant 16 mesos. De color cirera picota, fosc i impenetrable, d’aspecte dens i untuós i llàgrima de lent recorregut. Extraordinària complexitat aromàtica, amb records de fruita negra madura, quasi confitada, espècies, notes balsàmiques, tabac, xocolata i cafè, torrefactes suaus i llaminers, mineral. A la boca es potent, vigorós, amb tanins molt marcats i elegants, amb una densitat que l’omple tota, molt cremós i vellutat, i un post gust untuós i llarg on apareixen notes de fruita madura i regalèssia. Una troballa que ens va enamorar i sens dubte, una de les millors carinyenes que hem tastat.

Si aneu a Porrera, no perdeu l’ocasió de visitar-lo, i per descomptat, tasteu i gaudiu els seus vins, tots ells formidables.