wineandmusic

Aquest festival neix amb el suport del Celler Parxet i apropa el món del vi al de la música. 

Durant els dies 22, 23 i 24 de novembre a Vic, al Teatre Orfeó, els assistents podrán tastar grans vins de diferents DO catalanes (així com algun celler convidat de les  DO Ribera Duero i DOC Rioja)  tot maridant-los amb la música en viu de sis formacions que s’encarregaran d’aquest apartat (Smoking Bambino, Orleans, Hop’s Trio, la col.laboració de Solistes de l’Empordà amb La Perla Negra i Àcid). Tastos guiats amb diferents copes de vi (Riedel)  i d’estils musicals, un Show Cooking de l’equip de Nando Jubany cuinant tapes  que els assistents que ho reservin podran degustar o un Vermut&music pel Diumenge al migdia, són propostes que de ben segur atraurant als amants d’aquests dos móns que beuen dels sentits.

wineandmusic1Dijous 14 de novembre es va fer la presentacio oficial del wineandmusic.cat (una cançó, un vi) que en la seva primera edició es durà a terme a la ciutat de Vic el cap de setmana del 22,23 i 24 d’aquest mateix més de Novembre al Teatre Orfeó.

A l’acte hi van acudir diversos representants del món gastronòmic, institucional i del comerç d’Osona (president del gremi d’hosteleria, president de vic comerç, cultura Vic) els quals van poder fer un “tastet” del que seran les diferents activitats que els organitzadors han preparat per aquesta edició.

A la DO Terra Alta estan fent les coses bé, molt bé. El treball dels cellers està donant fruit i han aconseguit posar al lloc que li pertoca una terra que sempre ha estat bressol immillorable per a la vinya. Han sabut donar  la rellevància que mereixen la Garnatxa negra i la Carinyena, base dels seus vins negres, i fer bandera de la varietat de raïm blanc per excel·lència de la zona, la Garnatxa Blanca, creant el distintiu identificador “Terra Alta Garnatxa blanca 100×100”, i fins i tot recuperar i fer redescobrir una varietat oblidada típica de la zona com es el Morenillo.

El passat 24 de maig, els qui vàreu assistir al tast social que vàrem organitzar dedicat als vins d’aquesta DO (veieu  Envinats & Amics, Terra Alta), ja vàreu poder comprovar la qualitat i el potencial dels vins que s’hi elaboren.

Però aquesta publicació va reservada per un dels primers vins que vàrem tastar de la zona, que ens va captivar per complet en aquell moment,  i al que ja fa massa temps que li devem un post.

TIPICITATEs tracta del Tipicitat 2008, del Celler Batea. Elaborat amb Garnatxa negra i Carinyena i criat en botes de roure francès durant 14 mesos. Destapes l’ampolla i deseguida es veu que la cosa va de debò! A la copa es mostra amb color cirera molt tapat, d’aspecte brillant, amb una llàgrima espectacularment densa. Quan l’acostes al nas es comprova que l’equilibri entre fruita i fusta es formidable, on queden molt clares les aromes a fruita negra molt madura, gairebé confitada, que harmonitzen perfectament amb càlids records torrefactes i minerals, i on destaca per sobre de tot una aroma increïble de caramel de cafè amb llet que sobte i sedueix. Al glop apareixen elegància i finesa,  però sense renyir amb la concentració i carnositat tan característiques dels vins de la zona, potència i untuositat que finalitzen amb un postgust llarg i intens.

Un vi de paraules majors, amb la claríssima intenció per part del celler de fer un important salt cap als vins d’alta gamma, i amb una relació qualitat/preu que no us permetrà passar de llarg quan el veieu.

No us el deixeu escapar!

espantaocellsDarrera aquesta bonica ampolla que ens transporta a la nostra infància quan la gasosa es venia amb aquests taps de ceràmica, hi ha l’Espantaocells, un fresc i interessant xarel.lo de Mont Marçal vins, a la DO Penedès. L’agradable fruita blanca i els molts cítrics d’aquest vi us donaran estones de gran plaer si el degusteu durant les tardes i capvespres d’estiu al costat dels vostres amics.

Elaborat del raïm procedent de vinyes velles, es complementa la gama amb un Espantaocells negre fet amb ull de llebre i syrah.

A la part més alta de la vila de Porrera, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista de tota la població, es troba el Celler de l’Encastell, una antiga casa pairal que, l’any 1999, la família Castellví-Figuerola va decidir rehabilitar per dotar-la de tota la funcionalitat necessària per poder elaborar els seus propis vins.(veure les fotos)

Tot el raïm que arriba al celler prové de les finques propietat de la família: Mas d’en Caçador i Mas d’en Ferran, amb el que s’elaboren els seus tres vins: Marge, Roquers de Porrera i Roquers de Samsó.

La primera de les finques està situada a 500 metres d’alçada, encarada a nord, de sòl de pissarra degradada, amb forts pendents sense abancalar, on s’hi troben ceps de Garnatxa i Carinyena d’entre 70 i 90 anys. Del raïm provinent s’elabora majoritàriament el Roquers de Porrera, i de les Carinyenes més alçades i selectes s’elabora el Roquers de Samsó.

La segona es troba distribuïda en terrasses de 2 a 3 metres d’ample, on hi ha plantats ceps de Garnatxa, Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah, que contribueixen a arrodonir el Roquers de Porrera i son la base per l’elaboració del Marge.

Marge 2010, es el segon vi del celler. Elaborat amb garnatxa (60%) i Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah (40%), amb 8 mesos de criança en botes de roure francès i americà. A la copa es presenta dens, amb bona llàgrima, de color cirera tapat i encara amb ribet de tons violacis. Les aromes son complexes, on predominen la fruita negra madura i el cacau, juntament amb notes balsàmiques i minerals molt agradables. A la boca es golós i retornen la fruita madura i el cacau envoltats d’una molt bona cremositat del roure.

El primer vi es el Roquers de Porrera 2009.  Amb 16 mesos de criança en botes de roure francès allier i elaborat amb Carinyena (40%) i Garnatxa (40%) procedents de Mas d’en Caçador, i Merlot i Syrah (20%) de Mas d’en Ferran. De color cirera molt tapat, amb ribet grana, capa alta, llàgrima densa i lenta. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita vermella madura de bosc, espècies, herbes aromàtiques, amb un fons mineral i torrat que arrodoneixen el conjunt. Boca càlida, amb molt bona acidesa que el fa fresc, saborós i golós, amb final persistent i records torrats. Per nosaltres un dels millors vins del Priorat.

Punt i apart mereix el Roquers de Samsó 2009, tan per la seva excel·lent qualitat com per la seva limitadíssima producció (tan sols 500 ampolles) que el fa pràcticament inaccessible. Es tracta del vi més exclusiu del celler, elaborat amb les millors Carinyenes de la finca Mas d’en Caçador, totes elles quasi centenàries i envellit en botes de roure francès durant 16 mesos. De color cirera picota, fosc i impenetrable, d’aspecte dens i untuós i llàgrima de lent recorregut. Extraordinària complexitat aromàtica, amb records de fruita negra madura, quasi confitada, espècies, notes balsàmiques, tabac, xocolata i cafè, torrefactes suaus i llaminers, mineral. A la boca es potent, vigorós, amb tanins molt marcats i elegants, amb una densitat que l’omple tota, molt cremós i vellutat, i un post gust untuós i llarg on apareixen notes de fruita madura i regalèssia. Una troballa que ens va enamorar i sens dubte, una de les millors carinyenes que hem tastat.

Si aneu a Porrera, no perdeu l’ocasió de visitar-lo, i per descomptat, tasteu i gaudiu els seus vins, tots ells formidables.

 

Torroja del Priorat des de la finca de Celler Aixalà-Alcait

Una nova edició de la nit dels vins de Torroja, la cinquena, celebrada aquest passat 25 d’agost, que any rere any ens dóna l’oportunitat a professionals, aficionats i públic en general de poder tastar i gaudir dels fantàstics vins que s’elaboren en aquest encantador municipi del Priorat. (Veure totes les fotos)

Com cada any, la jornada començà amb una recepció que enguany es va dur a terme al restaurant Cal Joc, on ens van rebre amb un tast de diversos vins blancs per anar escalfant motors. A destacar el sempre excel·lent Pedra de Guix 2010, del celler Terroir al Límit (Garnatxa blanca i Pedro Ximenez); el 0/3 2011, del celler Trio Infernal (Garnatxa blanca i Macabeu); i el Roser 2011, del celler Mayol Viticultors (Macabeu i Garnatxa blanca).

Tot seguit, a la sortida de Cal Joc, ja ens esperaven els 4×4 que ens portarien, després d’un petit passeig per poder contemplar els magnífics paisatges del Priorat, a visitar una de les finques del celler Aixalà Alcait, on en Jordi Aixalà ens va explicar les diferents característiques de la finca i de la vinya, que majoritàriament es destina a l’elaboració del seu primer vi, el sempre sorprenent Pardelasses.

Vinyes de Pardelasses

Ja de tornada, després de gaudir durant el trajecte d’unes fantàstiques i divertides converses amb el nostre xofer, en Josep Mª Sabaté, del celler Sabaté Franquet (des d’aquí una abraçada Josep Mª, i gràcies per l’estona que vam passar junts, amb acolloniment inclòs per culpa d’alguna perillosa corba!!), ens vam traslladar a Cal Compte, on com cada any, a la seva magnífica terrassa, es va dur a terme els tast per a professionals.

Tast a cegues a Cal Compte

En aquesta ocasió ens esperaven 18 vins negres degudament decantats i preparats, per ser tastats a cegues, entre els quals, a banda dels vins de la vila, n’hi havia de la DO Montsant (Cellers Comunica i Pascona) i la DO Costers del Segre (Celler Batlliu de Sort) , com a convidats.

Aquest és, sens dubte, el moment esperat per tots, no només pel fet de poder tastar a cegues els magnífics vins que s’elaboren a la vila, si no també pel plaer i l’oportunitat de poder conversar i compartir opinions amb professionals i altres aficionats especialitzats. Ens va agradar molt poder conversar i debatre sobre vins amb la Sílvia Naranjo i en Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, imprescindible en la biblioteca de qualsevol aficionat. També amb en Ramón Roset, del que us recomanem que feu una ullada al seu blog, on sempre hi té molt bones propostes i interessants articles, l’activa Àstrid Goldstein del Celler de Can Mata… i molts altres amics del món del vi.

Dels 18 vins tastats en destacaríem, el Pardelasses, del celler Aixalà Alcait, amb molt bona acidesa i frescor, fruita madura i potent, un vi harmoniós i ben estructurat; també el Palet 10, del celler Escoda Pallejà, ple de fruita negra madura i records de cacau; el Torroja des de Dins, del celler Mayol Viticultors, amb una fruita vermella fresca i records d’herbes aromàtiques.

Al acabar el tast i després de sopar, ens vam afegir a l’acte que es celebra a la piscina, obert al públic en general, on s’aprofita per parlar en un ambient molt més distès amb els diferents viticultors, professionals, blocaires i altres aficionats, i acabar de gaudir de tots els vins presents.

Una jornada fantàstica que els Envinats ja esperem cada any com un dels esdeveniments imprescindibles de l’estiu, i que des d’aquí us animem a que us deixeu caure per Torroja, per gaudir d’un entorn envejable i dels seus fascinants vins.

 

Les retallades estan a l’ordre del dia. Només cal omplir-se de valor i escoltar un telenotícies qualsevol per veure que les tisores son les tristes protagonistes de l’actualitat.

Tisores que, en més o menys mesura, hem d’utilitzar per adequar l’economía personal als difícils moments que vivim, i que també han arribat al món del vi.

L’entès, l’aficionat i en general el consumidor de vi, ha rebaixat la seva despesa, i a part de disminuir el volum de les seves compres, busca un producte més econòmic i com no, amb la mateixa qualitat de sempre.

En Dani i en Carles, fent referència a aquesta malaurada situació, han proposat un tast de vins, el preu dels quals podríem qualificar d’econòmic, o assequible, digueu-li com vulgueu, i que no per això podem pensar que son de menor qualitat que molts d’altres, ans al contrari.

N’han seleccionat 6 vins de diferents zones vinícoles, no perquè aquests siguin els més econòmics de tots, si no prenent-los simplement com a una posible referència d’un ventall existent que és amplíssim.

Els vins tastats han estat aquests:

Anxo Martín 2010: Celler Alma Atlàntica, DO Rías Baixas. El nou projecte de Martín Codax ens presenta aquest blanc, cupatge de les varietats Albariño (85%), Caiño blanco (10%) i Loureiro (5%). Presenta un color groc pàl·lid, amb reflexes verdosos i aspecte untuós. Aromes molt penetrants de poma verda, molt típics de la varietat , també de cítrics i records florals. A la boca molt fi i elegant, amb acidesa molt ben equilibrada que aporta una sensació de frescor molt agradable, amb excel·lent fruitositat.

Merian 2010: Celler Tarroné, DO Terra Alta. Varietal de Garnatxa blanca. Color groc molt pàl·lid i aspecte metàl·lic. Aromes de fruita blanca fresca, records d’herbes, palla. A la boca es mostra fresc i amb bona persistència, torna la fruita blanca d’ós, amb un excel·lent toc amargós al final.

Empordàlia Samsó 2009: Celler Empordàlia, DO Empordà. Samsó 100% (Carinyena). De color cirera tapat, amb ribet grana i aspecte dens. Presenta aromes de fruita vermella madura, pruna, amb un punt de mineralitat molt agradable. A la boca es potent i fresc a l’hora, gras i fruitós, molt equilibrat.

Més que paraules 2009: Celler Jaumandreu, DO Pla de Bages. Cupatge de Merlot (40%), Cabernet Sauvignon (35%) i Syrah (25%), amb criança de 9 mesos en botes de roure francès, americà i centreeuropeu. De color cirera tapat i vora grana, aspecte untuós i gras. Aromes de fruita vermella madura, herbes de muntanya, fonoll, tocs de regalèssia i torrats. Boca potent, untuosa, amb molt bona frescor, agradable amargor acompanyada de fruita madura.

La Atalaya 2009: Bodegas Atalaya, DO Almansa. Cupatge de Garnatxa tintorera (85%) i Monastrell (15%), amb criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera molt tapat, vora robí i capa alta. Aromes de fruita vermella madura, herbes aromàtiques i tocs de cacau fi i espècies. Boca potent i carnosa, molt concentrat i cremós, amb tanins vigorosos i excel·lent frescor final. 

Corral de Campanas 2009: Celler Quinta de la Quietud, DO Toro. Varietal de Tinta de Toro i criança de 6 mesos en botes de roure francès de la meitat del vi, i l’altra meitat en dipòsits d’acer inoxidable. Color cirera molt tapat i vora grana, aspecte untuós i gras. Aroma potent de fruita negre de bosc i espècies, també balsàmics, amb excel·lent cremositat del roure, complexe. Boca densa i carnosa, amb tanins frescos i agradables, molt fruitós i llarg. Excel·lent.

Buscant i deixant-nos aconsellar, podrem trobar petites joies enològiques com aquestes, sense que la nostra butxaca pateixi massa. Som-hi doncs!

 

Si sou dels que us agrada gaudir del vi fins i tot quan no en beveu, annotant-ne totes les seves característiques, afegint comentaris, valoracions, fotos,… i tot el que us vingui de gust, una divertida manera de fer-ho és amb la llibreta Moleskine dedicada al món del vi (Moleskine Passion Wine Journal).

 [youtube]aVRynM8jvmg[/youtube]

Amb les seves pàgines estructurades en forma de fitxa de cata, us permetrà tenir un quadern de camp per més tard rellegir les vostres sensacions i potser publicar-les al vostre blog, facebook o twitter. També podeu descarregar-vos des del seu lloc web més plantilles per imprimir-vos-les i enganxar-les-hi o, fins i tot, dissenyar-vos-les vosaltres mateixos.

Què us sembla ? Un bon regal de Tió / Reis, no ?

Aquesta vegada de la mà d’en Toni, ens endinsem en els vins ecològics, o més ben dit en els vins procedents d’agricultura ecològica. Vins produïts i elaborats amb l’objectiu d’obtenir un producte de màxima qualitat i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient, eliminant l’utilització de productes com ara els adobs químics, plaguicides o herbicides, i substituint-los per productes naturals com ara els adobs orgànics, que proveeixen al cep de tots els nutrients necessaris. (veure fotos)

Aquests vins podreu indentificar-los per portar adherida l’etiqueta del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), organisme depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarregat de realitzar el control i la certificació dels productes obtinguts ecològicament.

Ara que ja sabem a grans trets el que es un vi de producció ecològica, anem a veure amb detall la seva proposta:

Comencem amb un vi de la DO Penedès, el Syrah Col·lecció, anyada 2007, del celler Albet i Noya, grans defensors d’aquesta manera d’entendre i treballar la vinya. Elaborat com el seu propi nom indica únicament amb la varietat Syrah i amb una criança de 14 mesos en botes de roure francès i americà, presenta un color cirera molt tapat amb ribet robí. El nas identifica aromes de fruita molt madura i dolça, amb lleugers torrats de la criança. A la boca es mostra potent però fresc a l’hora, amb bona astringència, retornant els records de fruita madura.

Tot seguit tastem el Laudum Nature Petit Verdot, del celler Bocopa, DO Alacant, anyada 2006, varietal de Petit Verdot i criança de 4 mesos en botes de roure francès. De color cirera tapat amb ribet teula. Aromes complexes que recorden herbes aromàtiques de bosc, pega dolça, menta. Boca molt dolça i golosa, sense perdre potència i estructura.

Li toca el torn al Moma, anyada 2007, del celler Bodegas Los Frailes, DO Valencia. Elaborat amb les varietats Monastrell (50%) i Marselan (50%) i criança de 15 mesos en botes de roure. De color cirera amb tonalitats violàcies, brillant i elegant. Aromes complexes de fruita vermella, balsàmics i torrats, apareixen també herbes aromàtiques. A la boca es presenta untuós i embolcallant, suau però també potent, fruitós i molt fresc, amb un postgust llarg i elegant. Molt mediterrani. Excel·lent.

Seguim a la mateixa DO Valencia i el mateix celler, i tastem el Trilogía, anyada 2007. Cupatge de Monastrell (70%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de Llebre (10%), amb criança de 12 mesos en botes de roure. De color cirera molt tapat, brillant i net. Aromes de fruita madura amb tocs minerals i balsàmics, records de pebre i notes torrades. Boca elegant i untuosa, amb fruita madura i final llarg i persistent.

No ens movem de la DO Valencia i tastem Los Pinos 0%, del celler Bodegas Los Pinos, anyada 2010. Cupatge de Monastrell, Garnatxa i Syrah. De color cirera intens i ribet violaci. Aromes poc expressius de fruita de bosc i records de sofre gens agradables. Boca amb poca fruita, inexpressiu. Segurament vam topar amb l’ampolla “tonta” i no ens va fer gens el pes. Però com diem sempre, tots els vins mereixen una segona oportunitat!

Per anar acabant amb els vins ecològics, tornem al Penedès per tastar el Mas Petit de Parés Baltà, anyada 2008, del celler Parés Baltà. Cupatge de Cabernet Sauvignon i Garnatxa, i criança de 7 mesos en botes de roure francès. Color cirera de capa mitja amb ribet robí. Aromes de fruita vermella integrats en torrats suaus i records lleugers de vainilla. Boca suau, sense arestes, amb tanins plans i fruita vermella.

I com a punt final de la trobada, ens apartem dels vins procedents d’agricultura ecològica per endinsar-nos a l’Empordà i en les novetats que es presenten a la nostra DO. N’havíem sentit a parlar i teníem ganes de tastar-lo: El Coma Fredosa, del celler Hugas de Batlle, anyada 2008. Cupatge de Cabernet Sauvignon (55%) i Garnatxa (45%). Celler situat a Colera, al cor del Cap de Creus, on els sòls de pissarra transmeten al vi una meravellosa i característica mineralitat. De color cirera fosc impenetrable i tonalitats violàcies, d’aparença untuosa i llàgrima densa. Aromes de fantàstica complexitat: fruita confitada (melmelada de maduixa), terra càlida i mineral, records de torrats i vainilla, pebre. A la boca entra potent i embolcallant, omplint-la sense mesura. Tanins potents però no agressius, amb fruita madura i una frescor mineral excel·lent, allargant el seu final de manera excepcional. Un vi amb un potencial i recorregut que caldrà seguir.

 

Parlant estrictament en clau vinícola, podríem dir que la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló es comparable a la regió castellana de ‘La Mancha’, zona on, curiosament, es concentra la gran part de la vinya de tota França i on no fa massa temps, l’important era l’elaboració de vins a granel sense que la seva qualitat treiés la son als seus productors. Penseu que els propis francesos qualificaven els vins produïts en aquesta regió com a “vins de merde” (no crec necessària la seva traducció).

Però com en tot, arriba un moment en que algunes persones es proposen canviar les tendències, i es així com apareixen nous cellers disposats a jugar la carta de la qualitat i a competir amb les grans i prestigioses zones vinícoles franceses (Bordeus, Borgonya, Alsàcia………).

Una d’aquestes persones es l’Hervé Bizeul, un apassionat del vi que ja en la seva joventut destacava com un gran entès i que s’ha convertit avui dia en un seguit i prestigiós comentarista de vins i gastronomia. Juntament amb la seva dona, l’any 1998 crea el Domaine Clos des Fées, apostant per l’elaboració de vins de qualitat al tipus dels vins de garatge, aconseguint vins amb molta personalitat.

Un bon exemple de la qualitat dels vins de la zona, es precisament un dels vins elaborats per l’Hervé. Es tracta de Les Sorcières 2010. Un vi que elabora amb garnatxes i carinyenes de vinyes velles d’entre 40 i 80 anys, complementades amb vinyes joves de syrah, provinents totes elles dels terroirs argilosos i calcaris del seu Domaine situat a la petita població de Vingrau, i que passen per una criança sobre lies de 8 mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Les Sorcières 2010 es un vi que es mostra amb una coloració de cirera intensa i opaca, amb reflexes violetes, d’aspecte oliós i elegantíssim. Al nas aporta aromes de fruita de bosc vermella (mòres, gerds), records d’herbes aromàtiques i florals, amb apunts subtils de làctics i mantega. El seu pas per boca es molt sedós, vellutat i elegant, potser massa dolç (escassa acidesa), on tornen la fruita vermella i la frescor silvestre per acabar amb una fina amargor que aconsegueix que el vi es mantingui en el nostre paladar.

Un magnífic vi, bona prova del bon fer dels nostres veïns de l’altra banda del Pirineu, del que cal tenir en compte la seva escassa capacitat d’envelliment, demanant a crits un consum ràpid.

 

26 cellers de la DO participaran a la Mostra de vins “Montsant es planta a Barcelona”. El Mercat de Santa Caterina acollirà un tast de vins de la DO Montsant que s’emmarca en la celebració del seu 10è aniversari. Els tiquets, que inclouran una copa Riedel i 5 vals de degustació, es vendran per 10 euros.

La ciutat comtal ha estat escollida per acollir, el proper 12 de novembre, un dels actes més destacats de les celebracions del 10è aniversari de la Denominació d’Origen Montsant. En aquesta mostra i tast de vins, els assistents seran testimonis i protagonistes del potencial i qualitat d’aquesta regió vitivinícola, situada a la comarca del Priorat i creada l’any 2001.

Per celebrar aquesta dècada de trajectòria, en la que els seus cellers i vins han obtingut multitud de reconeixements, la DO Montsant ha organitzant una mostra davant el Mercat de Santa Caterina, al barri de Sant Pere, sota el lema “Montsant es planta a Barcelona”. Hi prendran part 26 cellers d’aquesta prestigiosa DO, i ho faran amb un objectiu clar: ser els propis elaboradors qui expliquin els seus vins a la gent. Segons el president de la DO Montsant, Jaume Domènech, “ningú ho pot fer millor això”.

“Montsant es planta a Barcelona” s’iniciarà a les 11h del matí i romandrà oberta fins a les 9 del vespre. Per un preu de 10€, els assistents rebran un copa Riedel i 5 vals de degustació per tastar els vins dels 26 cellers que seran presents a la mostra. Molts d’aquests vins (blancs, negres, rosats i dolços) gaudeixen del reconeixement dels crítics més influents, des del guru Robert Parker a José Peñín, passant per la Guia de Vins de Catalunya i altres rànquings de renom.

La Filosofia Montsant

La filosofia de la DO Montsant, i dels cellers que en formen part, es basa per damunt de tot en elaborar vins de qualitat. Per tal d’assolir aquesta fita, s’utilitzen majoritàriament les varietats autòctones, garnatxa i carinyena, amb petites aportacions de varietats foranes com el cabernet, el merlot o el syrah. També hi influeix la tècnica en l’elaboració dels vins, que a Montsant és un cupatge de la llarga tradició vitivinícola de la zona i dels nous coneixements que hi apliquen els enòlegs.

A la DO Montsant s’hi elaboren uns 5 milions d’ampolles l’any, de les quals un 70% s’exporta a l’exterior. La resta, majoritàriament, es queda a Catalunya. És un bon percentatge, tot i que des de la DO s’intenta treballar per augmentar-lo. Una de les vies és reforçar les accions de promoció en el territori català, accions com aquesta “Montsant es planta a Barcelona”.

Cellers Participants

EL VI A PUNT – MAS D’EN CANONGE – NOGUERALS – CELLER CEDO ANGUERA – MARIE AMELIE PONCE (SUI GENERIS)- VINYES DOMEMECH – ACUSTIC CELLER – CELLER EL MASROIG – ORTO VINS – CELLER LOS TROVADORES – PORTAL DEL MONTSANT – FICARIA VINS – CELLERS UNIO – PORTAL DEL PRIORAT – VINS DE MAS SERSAL – VINYES D’EN GABRIEL – CELLER ELS GUIAMETS – COOPERATIVA D’ULLDEMOLINS – COOPERATIVA FALSET MARÇA – CELLER DE CAPAÇANES – BARONIA DE MONTSANT – EL VI DELS 20 – CELLERS SANT RAFEL – MAS DE L’ABUNDÀNCIA – RONADELLES – VENUS LA UNIVERSAL

Parlar de La Rioja és parlar de vins amb un estil clàssic on les criances llargues en fusta i les varietats tempranillo, graciano i mazuelo imperen. Les aromes terciares tradicionalment són les reines en els vins d’aquesta DOQ i, com en tot, hi ha aficionats a qui aquests trets tan característics els semblaran sublims i d’altres els quals el fet de no poder identificar clarament la fruita els decep.

Per sort, a La Rioja cada cop hi ha més vins que, tot i mantenint criances llargues de 18 mesos o més, també són capaços de conservar la fruita. És el cas d’aquest Finca La Emperatriz Parcela nº 1 2008 de Bodegas Finca La Emperatriz, un tempranillo 100% de la parcel·la més mimada i cuidada, la nº 1.

Sorprèn el seu roig picota de capa alta i vores violàcies per un vi que ha passat 18 mesos acaronat per bóta de roure francès. D’aspecte esplèndid, brillant, en els primers moments d’obrir l’ampolla, en nas se’ns presenta amb una força animal on els forts aromes de pell, cuir, torrefactes i tabac hi predominen. Més tard, passada una bona estona (aconsellable deixar-lo decantat almenys 1 hora), els aromes de fruita vermella molt madura, pruna, i lleugera regalèssia van apareixent i completen un conjunt més subtil i elegant. Carnós a l’hora que sedós, amb cos però sense arestes, és un vi rodó que deixa un postgust agradable i durador, amb ganes de repetir cada glop i buidar ràpidament la copa per omplir-ne una altra.

Un molt bon vi que seguint la tradició aconsegueix incorporar també una fruita interesant. Un maridatge perfecte per carns roges o uns pinatells a la brasa.

Bona feina Finca La Emperatriz !

Projecte que arrenca Grégory Pérez, enòleg del celler Luna Beberide, i dos socis més l’any 2007, amb la compra de 13 hectàrees de vinyes velles i un típic celler a la localitat lleonesa de Pajares de los Oteros. El celler Bodegas y Viñedos Silvera, així s’anomena, elabora un vi negre que ha obtingut, des del primer dia, multitud d’elogis, revelant-se com un magnífic exemple del que pot ser un vi de gran qualitat elaborat amb una varietat típica de la zona i malauradament quasi oblidada, com es la Prieto Picudo, raïm molt aromàtic que dona records de fruits vermells i amb excel·lent pigmentació i tanicitat fruit de la seva gruixuda pell. Fins i tot el sumiller del restaurant El Bulli, David Seijas, va decidir en el seu dia incloure’l a la seva carta de vins, i en fa referència en el seu llibre “110 vinos para el 2010”.

El Preto 2007 es un vi elaborat íntegrament amb aquesta varietat i que ha estat sotmès a una petita criança de 3 mesos en botes de roure. Presenta un color vermell fosc, quasi opac, brillant i d’aspecte oliós. Al nas es mostra molt fruitós, recordant la fruita vermella dolça, balsàmics, amb lleugera vainilla i torrats de la fusta i mineralitat excel·lent. La boca es sedosa, de vellut, amb una entrada sense arestes i manyagona, elegant, mostrant tot el seu potencial de fruita i mineralitat.

Sorprèn per la seva rusticitat i complexitat i a l’hora per la seva finor i elegància. Un vi diferent que no us deixarà indiferents.

 

S’han acabat les vacances i ens hi posem de nou amb ganes i entusiasme renovats. El parèntesi estival s’ha fet llarg i ja hi havia moltes ganes de tornar a tastar, valorar, descobrir, aprendre……….

La calor encara apreta i el que ve de gust es començar amb una bona selecció de vins blancs, o sigui que, a proposta d’en Jordi i l’Enric, ho fem amb un tast de vins elaborats tots ells amb el raïm noble per excel·lència de la Borgonya francesa, el Chardonnay. De gra petit, rodó i de color mel característic un cop madurat i un dels millors a l’hora d’envellir, es un dels raïms més estesos del món i el podem trobar en l’elaboració de vins de Califòrnia, Xile, Nova Zelanda i evidentment a tota Europa.

La selecció que ens presenten es d’allò més engrescadora o sigui que sense més preàmbuls ens hi posem: som-hi!

Comencem el tast amb un cava, el Juvé & Camps Milesimé Chardonnay Brut. Elaborat a partir del most flor del raïm, aquest cava presenta un color daurat brillant i net, amb bombolla petita i regular, fruit d’una fantàstica integració del carbònic. Les aromes son complexes i elegants, evocant records de pa torrat, crema i pastisseria. El seu pas per boca deixa el paladar embolcallat de fruita carnosa i certa cremositat, sense estar exempt d’elegància, frescor i persistència. Un cava esplèndid.

El proper en presentar-se a taula es l’Olvena Chadonnay Joven, del celler Olvena, DO Somontano, de l’anyada 2010. Presenta un color groc pàl·lid amb reflexes verdosos. Les aromes son les pròpies de la seva joventut: fruites exòtiques i florals, amb un pas per boca fresc i ampli, fruitós, amb excel·lent acidesa tot i que curt de gust.

Tractant-se de vins elaborats amb aquesta varietat no poden faltar els vins del Penedès, i es l’hora de tastar el primer d’ells. Tastem el fantàstic Mas Escorpí, del celler Gramona, anyada 2010. Vi de finca i un dels millors exponents dels blancs Chardonnay elaborats en aquesta DO, es presenta a la copa, amb un simple cop d’ull, molt més elegant i estructurat que l’anterior. De color groc palla amb reflexes que deixen les tonalitats verdoses per tornar-se tímidament daurades i d’aspecte untuós. Nas complexa i expressiu: fruita blanca fresca, tropical i cítrics. El seu pas per boca es elegant i sedós, omplint-la a cada glop. Molt fruitós i bona acidesa que li aporta excel·lent frescor, amb final llarg i persistent.

En Jordi ens fa un punt i a part amb el proper vi a tastar. Es tracta del Blanc de Gleu, de l’anyada 2010. Un vi elaborat amb raïm Chardonnay procedent de vinyes situades a la localitat empordanesa d’Ultramort. la pràctica totalitat del vi procedent d’aquestes vinyes va destinat al celler Vins de Taller, de Siurana d’Empordà, per a l’elaboració dels seus magnífics i sempre sorprenents vins; i de la petita part que es queda el propietari d’aquestes, n’ha decidit elaborar-ne aquest nou blanc que, en primícia, tastem avui. El Blanc de Gleu presenta un color groc palla amb tonalitats daurades, d’aspecte gras, brillant i net. Aromes penetrants i molt sorprenents de fruita d’ós (préssec, albercoc) convinades amb records fumats i herbacis. El seu pas per boca ens torna els records de fruita i herbes, convinats amb un toc mineral molt agradable, que fa que l’entrada sigui molt sorprenent i voluminosa, essent el seu final agradable i fresc, tot i que una mica curt.

Tot seguit arriba l’hora d’un altre vi del Penedès, el Can Feixes Chardonnay Barrica, del celler Huguet de Can Feixes, anyada 2006, amb criança de 8 mesos en botes de roure francès i 12 mesos en ampolla. L’aspecte es elegant i estructurat, untuós i gras, amb color daurat brillant i reflexes d’or. Aromes de fruita madura molt més complexa que en els anteriors vins tastats, fruit de la seva criança. Apareixen els fumats i torrats, també tocs subtils de mantega. La boca es voluptuosa, amb una bona entrada i recorregut gras, tornen els fruits madurs i la complexitat que malauradament desapareixen de manera prematura.

I per últim tastem el Marqués de Alella Allier Criança Blanc, del celler Parxet, DO Alella, anyada 2008, amb criança de 4 mesos en botes de roure francès. A judici de tots els integrants de la taula, el d’aspecte més fi i elegant de tots. Presenta un color groc palla amb reflexes daurats, brillant i d’aspecte dens. Aromes fantàstiques de fruita madura i cremositat de la fusta, amb records d’herbes aromàtiques molt agradables on també hi apareixen fumats característics de la varietat. Té una excel·lent entrada en boca, on es mostra untuós i embolcallant, elegant i cremós, i retornen els tocs de fruita madura i d’herbes. Excel·lent blanc, exponent dels bons vins que s’elaboren a Alella.

 

Tot i portar un ordre i control dels vins que es van tastant, de vegades passa que alguna anotació queda oblidada entre d’altres, i tot repassant-les no fa massa, vaig veure que havia quedat en l’oblit parlar d’un vi que, francament, em va causar una de les millors impressions de les que he pogut gaudir últimament.

El celler Castell d’Encus, situat a Talarn, a la comarca del Pallars Jussà, dins la DO Costers del Segre, ens mostra el potencial amagat del Prepirineu lleidatà, elaborant un vi blanc de Riesling, varietat que acollida pel clima fred i humit de la zona i a 1000 metres d’alçada, demostra tot el seu potencial aromàtic i gustatiu, acostant-nos d’una manera prou fidel als magnífics blancs que s’elaboren a l’Alsàcia francesa.

L’ Ekam 2009, elaborat amb la ja dita Riesling (amb una petita part de la collita afectada de botritis -podridura noble-) i acompanyat d’un petit percentatge d’Albarinyo, també magnífica representant dels raïms amics del fred i la humitat i amb una criança mínima de 6 mesos en ampolla, presenta un color groc palla brillant amb reflexes verdosos i aspecte untuós. El nas ens mostra aromes molt penetrants de fruita àcida, poma i llimona verdes, llima, records florals de jasmí amb tocs minerals. La boca es presenta amb una mineralitat i acidesa fantàstiques, retornant els records de fruita verda, amb un tacte untuós i gras que ens embolcalla i omple, aconseguint que el seu final sigui llarg i persistent.

Un blanc sensacional que ens acosta l’Alsàcia a casa i que, modestament i desde la perspectiva del simple aficionat, m’atreveixo a definir com el millor Riesling que s’elabora a dia d’avui, no només a casa nostra, sinó també a tot l’estat espanyol.

 

Quan la Marta va venir a Girona el passat mes de juny per presentar els vins dels celler al Magatzem del Pont (veure post: Mas d’en Gil al Vinomi), vàrem sortir de la trobada amb el cert convenciment de que no podíem trigar a anar a Bellmunt del Priorat a visitar Mas d’en Gil, així que aprofitant el nostre viatge al Priorat per assistir a la 4ª nit dels vins de Torroja, vàrem concretar la visita per l’endemà mateix. (Fotos : Envinats a Mas d’en Gil)

Quan arribes a Mas d’en Gil t’adones de que l’espectacularitat dels seus vins està en plena consonància amb el paratge d’on provenen. La finca es un exemple d’integració en el fantàstic paisatge que l’envolta, on vinyes, oliveres, ametllers i avellaners conviuen de manera ordenada i en perfecte harmonia.

La Marta ens esperava aquell matí per mostrar-nos “in situ” tot el que ens havia avançat aquell dia a Girona, així que provistos d’uns bons barrets que ella mateixa ens va proporcionar per protegir-nos d’un sol de justícia, vàrem pujar al 4×4 per integrar-nos nosaltres mateixos en aquell paratge meravellós.

Primer vam visitar L’Esmoler, una zona on hi ha les vinyes de macabeu, principal component del seu magnífic blanc Coma Blanca. Aquesta varietat a Mas d’en Gil ja fa uns quants anys que la treballen amb grans resultats i, tot i ser més característica d’altres zones catalanes com el Penedès, cada cop l’estem trobant a més cellers del Priorat formant sovint cupatge amb garnatxa blanca (com és el seu cas), viognier o fins i tot amb d’altres més exòtiques com PX o chenin.

Seguidament, després d’una interessant explicació sobre la importància de mantenir una flora adient a peu de vinya que ajudi a combatre les males herbes i de comprovar que els gotims ja són ben daurats, vam proseguir cap a la zona d’El Sas, on vam poder veure les vinyes de carinyena.

Si hi ha un vi que als Envinats ens porta bons records i que anem tastant regularment és el Clos Fontà. Poder trepitjar el terreny on creix la carinyena i, millor encara, poder tastar-ne els seus grans quasi a punt de veremar és tot un privilegi que cal aprofitar. Això sí, amb un bon barret per no quedar-nos-hi !

Molt interessant l’explicació que ens va fer la Marta de com tastar els grans de raïm del cep mateix per comprovar-ne el seu estat de maduració, tastant a intervals els grans de la part del cep que mira al sol i el de la part que mira a l’ombra,  i combinant  també els grans de raïm dels gotims més baixos amb els dels gotims més alts de cada cep. Impressionant la diferència entre uns raïms i els altres: més dolços i amb les pells més toves els encarats a sol, i molt més àcids i amb les pells més fortes els encarats a l’ombra. Convidats per la Marta, vàrem poder-ho comprovar fent l’exercici amb les fantàstiques carinyenes que ens envoltaven. Ens va queda clar que no es tan fàcil decidir el moment de la verema!

Ja de tornada cap a la masia, la Marta ens mostrà també una part de les més de 2000 oliveres que tenen plantades a la finca i que permeten fer un oli d’arbequina de gran qualitat.

Acompanyats d’una copa de l’excel·lent Coma Alta i xerrant distesament en un lloc més fresc, aquest quedarà com un d’aquells dies en què el vi passa a segon terme superat per l’agradable estona passada junts amb la gent de Mas d’en Gil. Moltes gràcies, Marta !

Els vins de Mas d’en Gil :

  • Coma Alta (garnatxa blanca i viognier)
  • Coma Blanca (macabeu i garnatxa blanca)
  • Bellmunt vi de vila.
  • Coma Vella (cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa, garnatxa peluda, syrah i merlot)
  • Clos Fontà (garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, garnatxa peluda)
  • Gran Buig (garnatxa i carinyena)
  • Nus (garnatxa, syrah i viognier)

Carles Ovide i Dani Coll.

La Terra Alta es terra de vins blancs exquisits, de marcada personalitat mediterrània i on la Garnatxa blanca, la varietat per excel·lència de la zona, demostra tot el seu potencial.

Un magnífic exemple d’això es l’Edetària 2005. Vi que elabora el celler del mateix nom, Edetària, a Gandesa, amb raïms de Garnatxa blanca (85%) i Macabeu (15%) provinents de vinyes velles de més de 60 anys d’edat i criança de 8 mesos en botes de roure francès.

Un vi amb una personalitat, cos i caràcter que no et deixa indiferent i que després de 6 anys de bon repòs a l’ampolla, ha aconseguit una evolució formidable, adquirint matisos que et transporten a noves experiències i sensacions que costen trobar en els vins blancs.

L’Edetària 2005 presenta un color groc daurat, net i brillant, d’aparença untuosa. Aromes sensacionals de fruita blanca madura i confitada, herbes i palla, records de nou moscada i fruits secs torrats, mineral, fòsfor. Boca untuosa i plena, fruitós i saborós, elegant i potent, amb una llargada final fabulosa que combina amb una fina amargor deliciosa.

6 anys d’evolució meravellosa que et fan gaudir d’una Garnatxa blanca diferent i sorprenent. No us el perdeu!

Segur que si sou seguidors del nostre bloc, esteu ja acostumats a llegir sobre els magnífics vins de l’Empordà. La seva qualitat i varietat va millorant any rera any i nosaltres mateixos – els Envinats – ens sorprenem de com la majoria dels vins de la DO van millorant i fent-se cada cop més complexos i definint una identitat única i fidel a la terra amb les seves garnatxes i carinyenes.

Malgrat això, és evident que encara no tenen el reconeixement que es mereixen. No ja fora de les fronteres espanyoles, on paradoxalment són força ben valorats, sino a d’altres regions de l’estat espanyol on sovint són ignorats per desconeixement i mandra de tastar quelcom diferent. Més greu ens sap una altra trista realitat com el fet que a la mateixa Barcelona sovint sigui difícil trobar vins de l’Empordà a les botigues especialitzades.

La tendència però pensem que és optimista. Les fires com la darrera edició de la fira Arrels del Vi (fotos Envinats)  i d’altres activitats que els cellers de l’Empordà fan arreu són cada cop més nombroses i els amants del vi van descobrint els bons vins de la zona.

Nosaltres volem exposar-vos 3 exemples de com es treballa de bé a l’Empordà : 

Un primer exemple d’aquests vins que van millorant i que estan esdevenint productes de gran qualitat és el S’Alou 2007 del Celler Vinyes dels Aspres (Cantallops). Un cupatge de garnatxa (60%), carinyena (14%), syrah (13%) i cabernet sauvignon (13%) que des de 2003 és el primer vi del celler.  Roig picota de capa mitja, amb un nas exquisit de fruites vermelles madures, pruna i espècies i amb una boca plena, carnosa alhora que fresca demana servir-se’n una copa rera una altra. Una anyada que pensem millora subtilment l’anterior i de forma més clara la del 2005.

Un altre vi que manté cada anyada un nivell molt alt de qualitat és l’elegant Masia Carreras Blanc 2009 del Celler Martí Fabra (Sant Climent de Sescebes). Una carinyena blanca de vinyes velles fantàstica que combina fruita, frescor i criança a la perfecció. El celler és també conegut pel seu negre Masia Carreras Negre i per mantenir una boníssima relació qualitat-preu a la resta de la seva gamma de vins (Martí Fabra vinyes velles, Flor d’Albera, Verd d’Albera).

Per últim, però no menys importants, els vins del Celler La Vinyeta amb el sempre innovador Josep Serra, mereixen també una especial atenció : El seu Puntiapart, ja consolidat i el seu nou projecte MigiMig (garnatxa roja i marsellan) són dos vins que val la pena tastar i anar seguint a cada anyada. El que més ens agrada d’aquest celler és l’excel.lent relació qualitat-preu dels seus vins i també el disseny gràfic i bon gust de la seva marca (web i etiquetatge).

 Com veieu bona feina i ben feta !

Des de fa ja una colla d’anys, parlar d’albariño és parlar d’un dels raïms blancs autòctons de la península ibèrica amb més qualitat i reconeixement arreu del món. La seva singularitat aromàtica, combinació perfecte de fruita i frescor, fan d’aquesta varietat un valor segur pels cellers que l’incorporen als seus vins i ajuden al món del vi a descobrir que a Espanya també es fan blancs de qualitat.

Al Celler Pazo de Señorans (Rias Baixas, Pontevedra) aquest reconeixement s’ha fet encara més evident aconseguint situar alguns dels seus vins com dels millors blancs de la península  (Pazo Señorans Selección Especial 2004) a diferents publicacions d’àmbit internacional (Millor blanc espanyol 2009 Wine Enthusiast, 93 punts Parker 2010).

Avui us proposem el tast de la nova anyada del seu vi més jove, el Pazo Señorans 2010. Un albariño 100% sense criança en bóta. Groc palla amb reflexes verdosos, ens descobreix un nas ple de cítrics i poma verda característics de la varietat. Fresc i amb una acidesa controlada, té un elegant pas en boca i un postgust suficientment llarg i agradable que demana fer-ne un altre glop.

Un magnífic representant de la varietat per aquells qui volen degustar l’albariño en la seva essència, sense notes de criança aportades per la fusta.

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

Avui us proposem un vi de la DO Empordà, concretament el Terra Remota Camino 2008 del Celler Terra Remota.

Els vins de Terra Remota, i Camino 2008 n’és un exemple, són vins que tenen una vocació clarament innovadora dins la DO. Tot i que també utilitzen varietats autòctones com les garnatxes i l’ull de llebre,  la seva aposta és cap a varietats no tant representatives de la zona, com la Syrah, la Chenin o la Chardonnay, autèntiques protagonistes de les seves propostes, amb uns resultats que trobem prou interessants i engrescadors.

Camino 2008 és un cupatge de syrah (35%), garnatxa negra (35%), cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Roig amb reflexes violacis, brillant, de capa mitja, té la seva principal virtut en oferir un nas molt aromàtic.Floral amb notes de violetes, fruites vermelles i lleugers tocs de xocolata blanca, se’ns ofereix en boca lleuger, amb uns tanins força polits, sense arestes. En el primer tast, hi hem percebut un lleuger punt amarg al postgust que posteriorment ha desaparegut. El trobem un vi llest per al seu consum, tot i que segurament un xic més d’ampolla acabarà per extreure’n el seu potencial.

Properament també publicarem una cata del seu primer vi : el Clos Adrien. El vi insígnia del celler, amb una syrah que ens vol transportar cap a les ribes del Ròdan.

Bona feina Terra Remota !

Segona anyada d’aquest Priorat, elaborat amb raïms provinents de la finca Clos del Portal, a El Molar, on els seus propietaris, Portal del Priorat, han anat recuperant antics costers abandonats, per aplicar des de bon principi el model de viticultura orgànica i donant als terrenys de pissarra, la llicorella, el protagonisme que mereixen.

Aquest Negre de Negres 2008 està elaborat amb els raïms per excel·lència de la zona, Garnatxa i Carinyena, complementats amb Cabernet Sauvignon i Syrah i envellit durant 14 mesos en botes de roure francès.

De color vermell tapat amb vora violàcia, net i brillant. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita negra de bosc (mores), pruna, regalèssia, pebre i també records d’herbes aromàtiques que aporten frescor mediterrània, combinant de manera fantàstica amb la calidesa mineral provinent del terroir. A la boca es presenta fresc i càlid a l’hora, molt sedós i cremós, amb un potencial fruitós meravellós i amb un final llarg i golós que convida a no deixar-lo.

Excel·lent aquest 2008 que, igual que el de l’anyada anterior, serà encara millor i aportarà moltes més sensacions amb el pas del temps.

Aquesta vegada els Envinats ens hem reunit per tastar una petita representació dels que s’anomenen “vins d’alta expressió”. El motiu de la trobada no es voler establir comparatives entre els vins seleccionats, si no valorar-los, gaudir-los i esbrinar, si és que es pot, els motius pels quals aquests tipus de vins reben aquest apel·latiu.

Hem seleccionat quatre vins intentant que tots ells tinguessin com a aspecte comú els períodes de criança, així com el preu. I com a element diferencial la zona d’on provenen, de reconegut prestigi, com són Priorat, Rioja, Ribera del Duero i Toro.

Els vins triats, així com la seva fitxa i valoració, han estat els següents:

Clos Martinet 2004. Celler Mas Martinet Viticultors. DOQ Priorat: Elaborat amb cupatge de Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Syrah i Merlot, i envellit durant 22 mesos en botes noves (30%), d’un vi (40%) i de dos vins (30%) de roure francès. De color cirera grana i capa mitja-alta. Aromes de fruita sobremadurada, balsàmic, mostrant-se curt en altres matisos característics d’aquest vi com la mineralitat i els torrats. En boca es fruitós, conservant certa untuositat i cos, aspectes que ens recorden el gran vi que hauria de ser. Massa evolucionat al nostre modest entendre, estrany en un vi que ens ha demostrat en anteriors ocasions una guarda virtuosa, degut probablement a una mala conservació de l’ampolla.

El Puntido 2003. Celler Viñedos de Páganos. DOQ Rioja: Elaborat amb Tempranillo i envellit durant 18 mesos en botes de roure francès. De color cirera tapat i capa impenetrable, llàgrima abundant i densa, d’aspecte untuós i gras. Aromes potents i complexes, destacant la fruita negra de bosc, espècies com el pebre, torrats fins i records de cuir i terra humida. Entrada en boca suau i elegant, cremós i amb molt bona persistència. Aconsellable decantar-lo abans.

Malleolus 2006. Celler Emilio Moro. DO Ribera del Duero: Elaborat amb Tinta fina i envellit durant 18 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera tapat amb vora grana, d’aspecte dens i untuós. Aromes complexes i intensos de fruita negra confitada, balsàmics, records minerals i cafè, espècies. A la boca es presenta concentrat i potent, molt saborós i lleugerament vellutat, amb llarga persistència.

Numanthia 2006. Celler Numanthia Termes. DO Toro: Elaborat amb Tinta de Toro i envellit durant 18 mesos en botes noves de roure francès. Color cirera intens i llàgrima densa. Aroma intens de fruita madura, cremós i carnós, molt varietal, amb sensacions minerals. En boca es mostra potent i càlid, amb tanins secants però elegants, amb una persistència fantàstica de fruita madura. Per nosaltres, un dels millors vins que es produeixen a l’estat espanyol.

Excel·lents vins, tots ells molt representatius de la seva zona, que es caracteritzen per una aportació molt rica i potent de matisos i que, en definitiva, podriem qualificar com a d’alta expressió.

El que sí son, sense cap mena de dubte, és vins d’alta recomanació!

“El vi és amic del savi i enemic del borratxo.”  (Avicena).

De sempre els Envinats hem intentat ser amics del vi. Apropar-nos-hi de forma sincera, sense prejudicis ni esnobismes, gaudint de les virtuts i plaers que ens ofereix i, sobretot, aprofitar-lo com a eina de cultura per fer créixer les relacions amb la gent del món del vi. És per això que trobem que no hi ha millor manera de saber-lo beure i gaudir que coneixent-lo, sabent sobre ell, sobre la seva procedència i la gent que l’elabora; en definitiva sabent el que hi ha al darrera de cada ampolla. Activitats com el Curs d’iniciació al tast que hem pogut oferir i compartir amb l’AMPA del Col·legi Doctor Sobrequés de Bescanó, dirigit a mares i pares d’alumnes, reforcen aquesta idea.

Hem estructurat el curs en tres sessions: la primera d’elles per introduir-nos directament al tast, veient els diferents paràmetres d’anàlisi en la valoració i descripció d’un vi, identificant sabors i aromes bàsics i fent una sessió pràctica de tast de diferents vins blancs. La segona per parlar de la vinificació: la vinya, el fruit, les varietats de raïm, l’elaboració dels diferents tipus de vins i la seva criança i envelliment, acompanyat d’un tast de vins rosats. I l’última d’elles dedicada al consum: com servir el vi, els seus complements i com utilitzar-los, la seva conservació, el seu consum responsable, i acabant amb un tast de vins negres.

Els vins seleccionats ho van ser seguint criteris que ens ajudéssin a trobar les diferències bàsiques entre ells: de color, aromàtiques, de sabor, així com d’estructura i cos, juventud i criança:

Blancs:

Espelt Mareny 2009. DO Empordà; Albariño de Fefiñanes 2009. DO Rías Baixas; Palacio de Bornos 2008. DO Rueda; Vinyes dels Aspres Blanc criança 2008. DO Empordà; Finca Els Camps criança 2006. DO Penedès; i Faustino V Blanc criança 2007. DO Rioja.

Rosats:

Gran Feudo 2009. DO Navarra; Augustus 2008. DO Penedès; Ètim 2009. DO Montsant; Viña Tondonia 1998. DO Rioja; i Laus 2007. DO Somontano.

Negres:

Negre Jove Espolla 2009. DO Empordà; Pago de los Capellanes Joven Roble 2009. DO Ribera del Duero; Solpost criança 2006. DO Montsant; Juan Gil criança 2006. DO Jumilla; Puerta Vieja criança 2006. DO Rioja; Teófilo Reyes criança 2008. DO Ribera del Duero; i Remelluri reserva 2005. DO Rioja.

Contents per l’èxit de l’activitat i valorant molt positivament el fet de que tothom acabés amb ganes de fer un segon curs de nivell més avançat, donem les gràcies a l’AMPA del Col·legi Doctor Sobrequés de Bescanó per haver pensat en nosaltres per dur-la a terme.

El proper dia 13 de novembre es durà a terme a la localitat de Porrera, el “Tasta Porrera 2010“, on a partir de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda, a la Plaça Catalunya d’aquesta localitat del Priorat, es podran tastar els vins de tots els cellers de la vila.

Aquest esdeveniment organitzat per l’Agrupació de cellers i l’Ajuntament de Porrera, compte també amb la colaboració dels restaurants del municipi, que oferiran la degustació de plats tradicionals de la seva cuina.

Especial menció té el fet que durant la diada, hi haurà la possibilitat de comprar els vins que els cellers tenen en aquests moments al mercat, amb descomptes d’entre el 15 i el 20%. Una magnífica ocasió per adquirir excel·lents vins a preus més asequibles.

Serà una ocasió ideal per a tornar a Porrera, saludar coneguts i gaudir dels meravellosos vins de la zona.

Els envinats no hi faltarem!

Des de sempre els Envinats hem seguit de ben a prop el bon fer i l’evolució del Celler Oliver Conti, destacant des dels seus inicis a l’any 1991 pel seu atreviment a l’hora de proposar vins diferents, que busquen reflectir la forta personalitat de l’Empordà.

Les idees innovadores dels germans Oliver Conti, en Xavier i en Jordi, que decidiren plantar varietats de raïm inusuals a la DO Empordà, com ara la Cabernet Sauvignon, la Cabernet franc i la Merlot pels seus vins negres, i la Gewürztraminer i la Sauvignon blanc pels seus vins blancs, per combinar-les amb les varietats típiques de la zona com la Garnatxa i la Macabeu, són una interessant proposta. Els seus vins, tots ells de marcada personalitat, han rebut el reconeixement merescut per part d’aficionats i professionals del sector, i no falten a les cartes de vins dels restaurants, ni a les recomanacions de les botigues especialitzades.

Aquesta vegada volem destacar un dels vins : l’Ara 2008 que amb aquesta complirà la seva tercera aparició al mercat (anteriorment van aparèixer les collites 2005 i 2007).

L’Ara és un vi elaborat amb les varietats Garnatxa, Merlot, Cabernet sauvignon i Cabernet franc, un cupatge que busca i dóna a aquest vi una personalitat i estil propis. La Garnatxa li aporta la frescor pròpia d’un vi clarament mediterrani i combina de manera perfecta amb el caràcter i la potència que aporten la Merlot i la Cabernet sauvignon, complementat amb les qualitats aromàtiques de la Cabernet franc. Per altra banda la Merlot i la Cabernet sauvignon passen un període de 12 mesos en botes de roure francès i americà, aconseguint donar al vi l’harmonia i estructura necessàries.

Vi de color cirera amb ribet que deixa el violaci per tornar-se robí, de capa mitja-alta. Aromes de fruita madura, quasi confitada (prunes, mores), també apareixen aromes especiats (pebre), amb tocs torrats i lleugera vainilla del seu pas per fusta, que potser encara no harmonitza del tot amb la fruitositat, però que ho aconseguirà amb poc temps. A la boca es llaminer i refrescant, però amb caràcter i tanins notables que fan que es mostri estructurat i potent.

No deixeu escapar l’ocasió de tastar-lo, així com tots els altres vins elaborats per aquest celler, sempre diferents i sorprenents.

Aquest passat 21 d’agost els Envinats vam assistir a la 3a Nit dels Vins de Torroja, una mostra completa de tots els vins que ofereixen els diferents cellers ubicats a aquesta vila del Priorat. (veure fotos)

La recepció es va fer la mateixa tarda a l’Hotel Abadia amb la degustació d’un magnífic Trio Infernal 0/3 2008. Allí vam poder compartir unes primeres impressions amb els organitzadors i conèixer companys d’altres blocs de vi com en Jaume, autor de Vins de Catalunya, un interessant bloc on podeu trobar-hi una bona quantitat de notes de cata que ha realitzat en una extensa llista de cellers que ha visitat. Bona  feina, Jaume !

Seguidament, amb l’ajut de vehicles 4×4, els organitzadors ens van oferir una explicació a peu de vinya de les diferents finques que envolten el poble, identificant-les pels seus viticultors i cellers propietaris, així com les característiques climàtiques i de tipus de terreny de les diferents vessants que encerclen la vila. Ens va cridar especialment l’atenció, els costers d’una de les finques de Trio Infernal, amb una plantació molt intensiva de syrah on els ceps, molt junts i sense terrasses, representen un exemple clar de les dificultats per comrear vi al Priorat.

Després de gaudir de les vistes del poble a més de 400m d’alçada, vam traslladar-nos a la magnífica Terrassa de Cal Compte per fer el tast, a cegues, dels vins de la vila. El marc no pot ser més ben triat : des de la mateixa taula de tast, pots gaudir del paisatge d’on prové el vi, com si fessis glops directament de la vinya !

Una bona idea aquesta de proposar el tast professional de manera informal.  Aquest tipus d’events guanyen molta espontaneïtat i permeten una descoberta més sincera de la tipicitat general dels vins locals, més que no pas tastant-los de forma més tècnica i precisa al voltant d’una taula. Però malgrat agradar-nos el format, creiem que el nombre de vins a tastar  (27) va ser una mica excessiu. El tast de més de 15 vins ja suposa un problema per a nosaltres per tal de poder-los valorar de la manera més honesta i correcta possible: o bé te’n deixes alguns, o bé el tast queda distorsionat, i provar i valorar tots 27 que hi havia a la taula va ser complicat.

Cal dir que la majoria de vins tastats no varen presentar defectes significatius, llevat d’un d’ells que presentava unes notes sulfuroses molt accentuades, el que dóna fe de la bona feina que realitzen els elaboradors, però tampoc vàrem trobar vins que ressaltessin de manera significativa per tenir virtuds destacables.

Dit això, resulta compromès destacar algun dels vins tastats ja que sap greu no esmentar-ne d’altres que segurament en serien mereixedors. De tota manera, del tast a cegues a peu de terrassa i a primera impressió, en destacaríem : el Torroja  2008 Vi de Vila i l’Arbossar 2007 del Celler Terroir al límit; el Destrankis 2008 del Celler Aixalà Alcait, que ens va causar molt bona impressió; el Trio Infernal 2/3 del Celler Combier-Fischer-Gerin SL; i l’Elix del Celler Melis; tots ells pel fet de mantenir  un bon equilibri entre fruita i criança i ser fidels a la idea dels vins de poble.

Les notes de tast dels 5 vins que destaquem, són les següents:

Torroja Vi de Vila 2008: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura i espècies. Excel·lent integració de la cremositat i torrats del roure amb la fruita. A la boca tornen els sabors de fruita madura, combinats amb bona carnositat i potencia i tocs minerals.

Arbossar 2007: Color cirera i vora grana. Aromes de fruita madura, torrats del roure, records de fruits secs, terra humida. A la boca es carnòs i complexe, astringent, amb bona estructura.

Destrankis 2008: Color cirera intens i vora robí. Aromes de fruita vermella confitada, tocs de xocolata. A la boca és estructurat, fruitós i fresc, amb bona acidesa i llarg postgust. Molt expressiu.

Trio infernal 2/3: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura, terròs i mineral.  A la boca és potent i complexe, amb molt bon final.

Elix: Color cirera tapat. Aromes de fruita de bosc, terra humida i espècies. A la boca és potent i carnós, mineral.

La vetllada va continuar a la piscina pública de Torroja on es va fer un nou tast obert al públic en general i on vam poder conversar amb la gent dels diferents cellers i retrobar les nostres famílies per comentar les sensacions d’una intensa tarda de vins.

Una fantàstica jornada, de qualitat i ben preparada que vam poder gaudir gràcies a la il.lusió i a l’esforç de tots els viticultors del poble i al suport de l’Ajuntament de Torroja representat pel seu alcalde, Jordi Aixalà. Bona feina!

Esperem retrobar-nos en la propera edició.

Carles Ovide i Dani Coll

Quan la combinació entre les vinyes, el sòl i el clima es fa bé, no en pot sortir altra cosa que un magnífic elixir per a gaudi del consumidor. Això es el que ha aconseguit la familia Eguren (referent enològic a La Rioja) al celler de la seva propietat, Viñedos de Páganos, situat a Laguardia, a peu de la Sierra de Cantabria, amb aquest vi.

El Puntido es d’aquell vins que es caracteritzen per una gran personalitat, d’aquells que destaquen sobre la resta, dels que deixen empremta. Elaborat amb Tempranillo i després d’una criança de 18 mesos en botes noves de roure francès, ofereix un color cirera tapat, impenetrable, amb llàgrima densa i abundant, d’aspecte untuòs i gras. Al nas es presenta potent i complexe, oferint una explosió de fruites de bosc convinada amb records d’espècies com el pebre i torrats fins amb notes de vainilla, cuir i terra humida. A la boca té una entrada suau i elegant, sense arestes, que ens omple de nou amb records de fruites del bosc, carnòs i cremòs, amb excelent persistència.

Un gran vi que es mostra exigent amb la temperatura i es aconsellable decantar-lo i servir de manera adient.

Arriba l’estiu i els Envinats, per cloure la temporada, aprofitem per fer una darrera trobada amb un tast de blancs. Sense cercar cap temàtica especial, degustem vins aportats de forma individual pels diferents membres i que, tot i que són molt diversos (diferents raïms, joves o amb criança, nacionals o estrangers…), ens ha semblat divertit fer-ho així i compartir sensacions tots plegats. (veure fotos)

Els vins tastats :

Wolfberger gewürztraminer 2008. Alsàcia. Groc palla. Molt aromàtic. Préssec madur, albercoc, mel.  Amb una dolçor intensa característica de la varietat.

Oliver Conti Treyu 2009. Un Empordà curiós. Aprofitant la dolçor i fruita exòtica de gewürztraminer i sauvingnon blanc combinat amb la frescor i acidesa de la Macabeu autòctona. Jove, amb lleugeres notes minerals que li aporten certa complexitat. Un vi a tenir en compte. Ideal per aperitius i entrants.

Pazo de Señorans 2009. DO Rias Baixas. Un albariño 100%. Jove i franc. Groc amb reflexes verdosos. Amb un pas lleuger, fresc, saborós, formidable en boca. Un molt bon representant de la varietat en la seva versió més fresca (+ referències : Meritxell Falgueras,  Jordi Melendo).

Canayli. Cantina Gallura di Tempio. Sardenya, Itàlia. DOCG Vermentino di Gallura. Un desconegut per a tots nosaltres. De la varietat de raïm Vermentino. Groc palla. Molt aromàtic amb olors de raïm, pebre verd i notes d’herbes mediterrànies (fonoll, farigola, orenga). Pas per boca suau, sec, sense arestes i llarg. Un vi per descobrir la Sardenya.

Señorio de Sarria viñedo nº3. DO Navarra. Un 100% chardonnay amb 5 mesos de fermentació i criança en fusta nova Allier. Groc intens i untuós en copa. Molta vainilla en copa que emmascara la fruita. Llarg en boca.   

Gitton Père et fils Sancerre Les Belles Dames 2005. AC Sancerre. Vall del Loira, França. Un Sauvignon blanc 100% d’una de les zones més reconegudes d’aquesta varietat. Pinya, pomelo, mango, flors i notes minerals. Complexe. Una acidesa molt equilibrada. Pas lleuger alhora que persistent en boca. Un sauvignon blanc excel.lent.

Quinta Apolonia 2008. DO Castilla y León. Un 100% verdejo del reconegut celler Belondrade i Lurton. Segon vi de la casa. Amb un terç fermentat en fusta durant 3 mesos, la resta en dipòsits d’acer. Un exemple del que pot oferir la verdejo treballada a la borgonyesa. Groc palla. Manté la frescor amb un cert cos i amb els aromes vegetals característics d’aquest raïm. (+ referències: Vinissimus)

Vins de Taller VRM07. Siurana d’Empordà. Cupatge e Viognier 55%, Marsanne 33% i Roussane 12%. Representant a l’Empordà dels anomenats vins de garatge, de varietats d’origen francès poc conegudes al nostre país, sorprèn per uns aromes molt peculiars a flors i fruits secs.

Com ja anunciàvem, el passat dia 1 de maig ens vàrem acostar a Gratallops per tal d’assistir, dintre dels actes de la 15a Fira del Vi de Falset, al 4rt Tast amb Llops (veure fotos), acte que té com a finalitat donar a conéixer i promocionar els vins del poble de Gratallops, on es tracta de posar de relleu la personalitat dels vins elaborats amb raïms que procedeixen única i exclusivament d’aquest municipi. De fet, als cellers ja els hi està permés etiquetar els seus vins amb el nom del poble com a element diferencial.

Els cellers que participaven i dels que vàrem poder tastar els seus vins de la collita 2008, molts d’ells encara per embotellar, van ser: Celler Alvaro Palacios, Sara i René Viticultors, Celler Ripoll Sans, Celler de l’Abadia, Celler Cecilio, Clos Mogador, Saó del Coster, Clos i Terrasses i Clos Figueres; i com a cellers convidats: Celler Vall.llach de Porrera, Celler Descendientes de J. Palacios del Bierzo, i Celler Oremus d’Hongria.

Tot i el gran potencial que endevinem en la majoria dels vins tastats, com era previsible (essent de la collita del 2008) a la majoria els manca encara almenys un parell d’anys d’ampolla per demostrar les seves qualitats de grans vins que s’espera d’ells. I és que potser l’única crítica que es pot fer a aquests tipus d’events tant enriquidors pel món del vi és que tastar a l’avançada està molt bé i és molt interessant, però creiem que sempre s’hauria de fer proposant també la comparació amb el mateix vi però ja acabat. Això és : amb la seva versió o anyada ja òptima per al consum. D’altra manera, al tastador li pot quedar una sensació de desencís o de desconcert i es fa molt difícil valorar ‘allò que podrà ser’. És per això que, sincerament, no vam ser capaços d’identificar trets comuns en els vins tastats per diferenciar-los als d’altres pobles de la zona. Segurament, una anàlisi més detallada, en condicions més controlades (en un local amb diferents copes, sense la calor de l’exterior, amb temperatures correctes,…) i feta per professionals més ensinistrats que no pas nosaltres, pot portar a una diferenciació dels vins de poble, però nosaltres aquella tarda no la vam saber trobar.

De tots els vins tastats, nosaltres destacaríem el Canyarets 2008 de Fredi Torres, del Celler Saó del Coster per la seva sinceritat de plantejaments apostant per la carinyena negra, l’especialitat que segons en Fredi s’adapta i representa millor el terreny del Priorat. Un vi que encara no ha comercialitzat però que sens dubte caldrà tenir molt en compte quan estigui llest. També ens va agradar força el Clos Clara 2008 del Celler de l’Abadia, un copatge de garnatxa (40%), carinyena (40%), syrah (10%) i cabernet sauvignon (10%) amb una fruita fantàstica i promesa d’integració de la fusta amb un parell d’anys d’ampolla. També un celler interessant a seguir.

La resta de propostes, totes interessants i amb gran qualitat, però sense sorpreses destacables i necessitant força temps d’ampolla per poder brillar i gaudir-ne. Comentar que fora de la mostra de vins de poble,  el Celler VallLlach de Porrera com a convidat, va oferir el seu fantàstic VallLlach 2007, un vi que vam trobar que jugava amb l’avantatge de que ja és a punt per al seu consum i que ens va agradar moltíssim.

A banda d’aquesta trobada, vam aprofitar el viatge per fer una ullada a la Fira de Falset on vam poder tastar algunes coses interessants. Per exemple, Clos Dominic Vinyes baixes, un vi d’un celler que ofereix vins que encara no havíem pogut tastar i que ens va fer molt bona impressió, mereixent una cata més acurada. No vam deixar escapar la possibilitat de provar noves anyades de vells coneguts com el Dido 2008, Martinet Bru, Cruor,… tots seguint la línia de la qualitat de les DOs Priorat i Montsant.

Però tot sovint quan es visita una fira de vins, apareixen agradables sorpreses com la que vam tenir quan vam estar tastant les noves anyades dels bons vins del Celler Capçanes. Després de tastar els seus coneguts Vall del Calàs i Costers del Gravet, en Francesc Quintana, una de les ànimes del celler, ens va descobrir un pinot noir (sí, pinot noir !) fet a Capçanes. Es tracta d’un vi que prové d’una petita parcel.la on han decidit conrear aquesta delicada varietat. Fidels al caràcter innovador que sempre ha tingut el Celler de Capçanes (recordem el seu vi kosher), ara s’atreveixen amb aquest nou vi, apropant-nos la subtilesa de la famosa varietat borgonyesa amb un resultat molt interessant i que ja en aquesta primera anyada, sorpren per la seva bona qualitat i adaptabilitat a un terreny i a un clima que a priori no és el més adient.

Carles Ovide i Dani Coll.

El celler Bodegas y Viñedos El Sequé, situat a Pinoso, província d’Alacant, va ser creat per Bodegas Agapito Rico de Jumilla, juntament amb Bodegas Artadi, celler de reconegut prestigi mundial de La Rioja, per tal de dur a terme l’elaboració de vins de criança de qualitat amb el raïm tradicional de la zona: el Monastrell.

Tastant aquest vi, El Sequé, queda constància plena de que l’objectiu final ha quedat plenament aconseguit, obtenint un vi d’una qualitat extraordinària, de caràcter purament mediterrani.

Elaborat únicament amb Monastrell, i amb una criança de 12 mesos en botes noves de roure francès, El Sequé es una vi de color cirera tapat i profund, amb vores de tonalitat violàcia. Aromes de fruita vermella madura, mentolats que aporten una frescor fantàstica, combinada amb records balsàmics, de plantes aromàtiques, molt complexe. A la boca es ample i estructurat, potent, amb un roure cremós i amb tanins madurs però secants, astringent i a l’hora fresc i fruitòs, amb un recorregut llarg que omple la boca de fruita madura.

Excel·lent exemple de les terres d’Alacant!

Ja fa temps que es parla molt dels vins de la DO Bierzo, una zona que poc a poc s’ha fet un lloc destacat en el panorama vinícola gràcies al bon fer dels seus cellers, que han sabut trobar l’equilibri ideal entre el clima d’aquelles zones altes, els seus terrenys de pissarra i el raïm per excel·lència de la zona: la Mencía.

Dos exemples de la bona qualitat dels seus vins son els que hem tastat darrerament:

Finca La Cuesta 2007: Del celler Bodegas y Viñedos Luna Beberide. 100% Mencía. Amb 12 mesos de criança en botes de roure francès. Color cirera molt tapat, capa alta i ribet robí. Aromes de fruita madura, pruna, móra, compota. Fusta molt ben integrada amb tocs de vainilla. Dens a la boca, astringent i sec, i amb un post-gust llarg de fruita madura.

Cuatro Pasos 2008: Del celler Martín Codax, famós pels seus Albariños de Rias Baixas. 100% Mencía. Curta criança de 2 mesos en botes de roure francès i americà. Color cirera vermell i brillant, amb ribet violaci i llàgrima densa. Aromes de fruita vermella dolça, gerds. Lleugeres notes torrades de la criança que li donen certa estructura. A la boca es potent i carnós, però a l’hora fresc i fruitós, amb records minerals i recorregut mitjà.

Dos bons vins que us recomanem i a un preu que els fa doblement atractius.

Volem fer-nos ressó d’un vi que promet molt : Ganagot 2005 del Celler Mas del Botó,

Aquest vi elaborat pel celler Mas del Botó d’Alforja (Baix Camp) ha estat guardonat amb una medalla de plata, a la Xa edició del premis Iberwine (2009) a la secció de vins negres de collites 2004, 2005 i 2006 amb/sense envelliment en botes de roure. A aquest concurs d’àmbit internacional hi participaven uns 400 vins del tot el món, principalment espanyols, portuguesos i en menys mesura de francesos, italians i alemanys.

El vi és un cupatge de Garnatxa (85%), Samsó (10%) i Cabernet Sauvignon (5%) amb 12 mesos de bóta de roure francès Allier.

Segons, Josep M. Llauradó i Reverchon, el seu enòleg, el vi es pot trobar per mitjà del seu distribuïdor : Cepavinis i a Barcelona a Mas Bacus (C/Enric Granados, 68).

La finca del celler Masies d’Avinyó, situat a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, al Bages (DO Pla de Bages), comprèn diversos polígons i parcel·les, i es en el polígon 3, parcel·la 9, on es troben les vinyes mes velles de Cabernet Sauvignon i Syrah, amb les que s’elabora l’Abadal 3.9.

Vi de finca que expressa a la perfecció les característiques del “terroir” del Bages: pedra calcària sobre argila roja, tot envoltat de boscos que donen al vi mineralitat i una molt bona expressió d’aromes balsàmics.

Envellit durant 12 mesos en botes de roure francès (70%) i americà (30%), l’Abadal 3.9 es un vi de color cirera intens amb vora teula. Ofereix aromes de fruita vermella amb notes balsàmiques de regalèssia i menta, fons de vainilla i tabac. A la boca es presenta ampli i potent, amb tanins polits i un llarg post-gust amb records de cacau.

Magnífic reserva que te molt ben merescuts els 91 punts Parker atorgats aquest passat mes de juny, i que us recomanem tastar i gaudir-ne.

Entre les províncies de Cuenca i Toledo, es troba el celler Finca Antigua, en una de les millors zones de la DO La Mancha. El segell característic d’aquest celler es que destinen cada parcel·la a l’elaboració d’un vi diferent. Elaboren varietals de Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Petit Verdot (negres) i Viura (blanc). Així mateix també un reserva de 16 mesos i no podia faltar el vi estrella de la casa, elaborat amb raïms d’una parcel·la molt concreta (Pico Garbanzo).

Però per mi l’estrella d’aquest celler es el Finca Antigua Criança. Un vi elaborat amb cupatge de Tempranillo (60%), Cabernet Sauvignon (20%), Merlot (15%) i Syrah (5%) i envellit durant 12 mesos en botes de roure francès i americà. Ha estat fermentat prèviament en dipòsits d’acer inoxidable amb maceració de 20 dies.

Es un vi de color vermell robí i vora violeta, brillant i net. Amb aromes de fruita vermella, cacau, espècies, tocs de pastisseria, records balsàmics. Notes cremoses d’un roure molt ben integrat amb la fruita. A la boca es saboròs, fruita vermella, amb tanins madurs i molt bona estructura, amb final llarg i post-gust cremòs.

Un molt bon vi, que val molt més del que costa (6 €).

Sempre he tingut debilitat per aquest vi que elabora el celler Mas Martinet. Des de la primera vegada que el vaig tastar (si no recordo malament era una ampolla de l’anyada 2000) l’he considerat un clar exemple del que significa el Priorat, juntament amb el seu germà gran, Clos Martinet.

El celler Mas Martinet amb en José Luis Pérez al capdavant, va ser un del responsables de la magnífica revolució que ha patit aquesta terra i els seus vins, avui admirats arreu del món, juntament amb René Barbier (Clos Mogador), Carles Pastrana (Clos de l’Obac), Dafne Glorian (Clos Erasmus) i Álvaro Palacios (L’Ermita). Avui en dia es la seva filla, Sara Pérez, la que es troba al capdavant del celler, combinant aquesta tasca amb d’altres projectes com “Venus La Universal” a Montsant, treballant i gestionant les vinyes, les oliveres i els boscos de Mas Martinet sota les directrius de l’agricultura ecològica.

Tocava doncs obrir ja aquesta ampolla de l’anyada 2004 per veure’n la seva evolució, i tal i com esperava, no va defraudar gens.

Vi elaborat amb cupatge de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah, amb criança de 15 mesos en bótes de roure francès. Color cirera fosc i vora grana, de capa mitja-alta. Aromes de fruita de bosc, terra seca, pebre. Tot envoltat d’un toc mineral exquisit i uns tanins cremosos i molt ben integrats. A la boca es mostra potent, gras, amb molt de cos i un punt d’amargor molt agradable. Molt bona persistència que omple la boca deixant records minerals.

Vi d’excel·lent relació qualitat/preu.

Aquestes vacances passades per les terres de Burgos i Ribera del Duero m’han permès visitar les bodegues d’Abadia Retuerta, a Sardón de Duero (a 20Km de Valladolid).

El total de 200Ha de vinyes dividides en 54 pagos i treballades de forma independent, són ubicades al límit de l’anomenada Milla del Oro (de Tudela de Duero a Peñafiel), de costat d’altres bodegues com Finca Villacreces, Vega Sicilia o Cepa 21 entre d’altres. No comparteix amb aquestes la denominació de Ribera. Els seus vins porten la categoria de Vinos de la tierra. Això és degut al fet de trobar-se geogràficament fora de l’àmbit i, sobretot, per no seguir les regles imposades pel consell regulador, decidint treballar de forma diferent els seus vins, tant en composició com en sistema de comreu.

Després de visitar les vinyes, ubicades a banda i banda al voltant de la bonica abadia de Santa María de Retuerta i amb el Duero com a limitador de la part més baixa, es veu clarament el sistema de treball per pagos (54 en total) treballats de forma independent uns dels altres. Tal i com ens van explicar, a cada pago hi ha un conjunt de ceps escollits per tal d’analitzar-los cada dia per comprovar-ne el seu creixement i necessitat d’aigua i actuar en conseqüència a tota la parcel.la. Sobta veure que hi ha disponible un reg per goteig (?) individualitzat i que s’activa a voluntat. Les varietats plantades són de tempranillo (majoritàriament), cabernet sauvignon (en bona proporció) i, en quantitat molt inferior (10%), merlot, syrah i fins i tot, petit verdot.

La bodega i tot el sistema de manipulació, fermentació i emmagatzematge del vi ha estat dissenyada per l’enòleg francès Pascal Delbeck basant-se en el treball per gravetat (el vi mai és bombejat entre les tines durant el remontat o a les botes, sempre es fa per diferència d’alçades, amb l’ús de grues). Actualment, l’el.laboració i el seguiment dels vins el fa el també prestigiós enòleg Angel Anocíbar Beloqui. Amb 54 tines d’acer inoxidable (una per cada pago) dividides en dues files i amb l’ús de dues grues que permeten elevar el most fins la tina corresponent per fer el remontat (cada 4 hores) es fa el procés de fermentació. La criança és realitzada en la bodega, ubicada sota un turó a la mateixa instal.lació i amb un total de 4000 bótes de roure francès i americà que tenen una rotació mitja de 2 a 4 anys.

Les bótes són també dividides en files i columnes, en forma de matriu i es segueix també amb el mateix sistema de treball per gravetat, tant per ompir-les com per netejar-les s’utilitzen igualment grues. Per fer el trasiego han patentat un sistema que permet fer-lo sense moure la bóta. A la part inferior de la bóta hi ha un dispositiu que permet extreure el vi a voluntat que cau en un recipient i amb la grua es pot tornar a posar pel tap de la part superior.

Acabada l’explicació, vam poder fer un petit tast d’alguns dels seus vins :

Abadia Retuerta Selección especial 2006. Cupatge de tempranillo (75%), cabernet (20%) i Merlot (5%). De capa mitja-alta i amb rivet vermell. Fruita ben integrada amb tocs de vainilla i espècies pel seu pas per bóta de 12 mesos. Una mica alcohòlic. Fàcil de beure. Segueix amb la bona sensació que ja havia tingut amb el 2004. Un molt bon vi relació qualitat-preu (15€).

Cuveé Palomar 2004. Cupatge de tempranillo (80%), cabernet (20%). De capa mitja-alta amb rivet roig picota. Destaquen espècies (pebre) tot i mantenir la fruita ben present. Semblant al Selección Especial però més refinat, amb un aire més intens i més de filosofia burdalesa. Té 18 mesos de bóta francesa.  

Pago Negralada 2006. Tempranillo 100%. Del millor pago de tempranillo de la finca (a poca alçada, a peus del Duero). Capa mitja amb rivet teula. Amb tota la complexitat de matisos del tempranillo amb una criança de 24 mesos. Seda a la boca. Una meravella. El millor tempranillo que he tastat mai (!).

Dani Coll.