Parlar de La Rioja és parlar de vins amb un estil clàssic on les criances llargues en fusta i les varietats tempranillo, graciano i mazuelo imperen. Les aromes terciares tradicionalment són les reines en els vins d’aquesta DOQ i, com en tot, hi ha aficionats a qui aquests trets tan característics els semblaran sublims i d’altres els quals el fet de no poder identificar clarament la fruita els decep.

Per sort, a La Rioja cada cop hi ha més vins que, tot i mantenint criances llargues de 18 mesos o més, també són capaços de conservar la fruita. És el cas d’aquest Finca La Emperatriz Parcela nº 1 2008 de Bodegas Finca La Emperatriz, un tempranillo 100% de la parcel·la més mimada i cuidada, la nº 1.

Sorprèn el seu roig picota de capa alta i vores violàcies per un vi que ha passat 18 mesos acaronat per bóta de roure francès. D’aspecte esplèndid, brillant, en els primers moments d’obrir l’ampolla, en nas se’ns presenta amb una força animal on els forts aromes de pell, cuir, torrefactes i tabac hi predominen. Més tard, passada una bona estona (aconsellable deixar-lo decantat almenys 1 hora), els aromes de fruita vermella molt madura, pruna, i lleugera regalèssia van apareixent i completen un conjunt més subtil i elegant. Carnós a l’hora que sedós, amb cos però sense arestes, és un vi rodó que deixa un postgust agradable i durador, amb ganes de repetir cada glop i buidar ràpidament la copa per omplir-ne una altra.

Un molt bon vi que seguint la tradició aconsegueix incorporar també una fruita interesant. Un maridatge perfecte per carns roges o uns pinatells a la brasa.

Bona feina Finca La Emperatriz !

Projecte que arrenca Grégory Pérez, enòleg del celler Luna Beberide, i dos socis més l’any 2007, amb la compra de 13 hectàrees de vinyes velles i un típic celler a la localitat lleonesa de Pajares de los Oteros. El celler Bodegas y Viñedos Silvera, així s’anomena, elabora un vi negre que ha obtingut, des del primer dia, multitud d’elogis, revelant-se com un magnífic exemple del que pot ser un vi de gran qualitat elaborat amb una varietat típica de la zona i malauradament quasi oblidada, com es la Prieto Picudo, raïm molt aromàtic que dona records de fruits vermells i amb excel·lent pigmentació i tanicitat fruit de la seva gruixuda pell. Fins i tot el sumiller del restaurant El Bulli, David Seijas, va decidir en el seu dia incloure’l a la seva carta de vins, i en fa referència en el seu llibre “110 vinos para el 2010”.

El Preto 2007 es un vi elaborat íntegrament amb aquesta varietat i que ha estat sotmès a una petita criança de 3 mesos en botes de roure. Presenta un color vermell fosc, quasi opac, brillant i d’aspecte oliós. Al nas es mostra molt fruitós, recordant la fruita vermella dolça, balsàmics, amb lleugera vainilla i torrats de la fusta i mineralitat excel·lent. La boca es sedosa, de vellut, amb una entrada sense arestes i manyagona, elegant, mostrant tot el seu potencial de fruita i mineralitat.

Sorprèn per la seva rusticitat i complexitat i a l’hora per la seva finor i elegància. Un vi diferent que no us deixarà indiferents.

 

S’han acabat les vacances i ens hi posem de nou amb ganes i entusiasme renovats. El parèntesi estival s’ha fet llarg i ja hi havia moltes ganes de tornar a tastar, valorar, descobrir, aprendre……….

La calor encara apreta i el que ve de gust es començar amb una bona selecció de vins blancs, o sigui que, a proposta d’en Jordi i l’Enric, ho fem amb un tast de vins elaborats tots ells amb el raïm noble per excel·lència de la Borgonya francesa, el Chardonnay. De gra petit, rodó i de color mel característic un cop madurat i un dels millors a l’hora d’envellir, es un dels raïms més estesos del món i el podem trobar en l’elaboració de vins de Califòrnia, Xile, Nova Zelanda i evidentment a tota Europa.

La selecció que ens presenten es d’allò més engrescadora o sigui que sense més preàmbuls ens hi posem: som-hi!

Comencem el tast amb un cava, el Juvé & Camps Milesimé Chardonnay Brut. Elaborat a partir del most flor del raïm, aquest cava presenta un color daurat brillant i net, amb bombolla petita i regular, fruit d’una fantàstica integració del carbònic. Les aromes son complexes i elegants, evocant records de pa torrat, crema i pastisseria. El seu pas per boca deixa el paladar embolcallat de fruita carnosa i certa cremositat, sense estar exempt d’elegància, frescor i persistència. Un cava esplèndid.

El proper en presentar-se a taula es l’Olvena Chadonnay Joven, del celler Olvena, DO Somontano, de l’anyada 2010. Presenta un color groc pàl·lid amb reflexes verdosos. Les aromes son les pròpies de la seva joventut: fruites exòtiques i florals, amb un pas per boca fresc i ampli, fruitós, amb excel·lent acidesa tot i que curt de gust.

Tractant-se de vins elaborats amb aquesta varietat no poden faltar els vins del Penedès, i es l’hora de tastar el primer d’ells. Tastem el fantàstic Mas Escorpí, del celler Gramona, anyada 2010. Vi de finca i un dels millors exponents dels blancs Chardonnay elaborats en aquesta DO, es presenta a la copa, amb un simple cop d’ull, molt més elegant i estructurat que l’anterior. De color groc palla amb reflexes que deixen les tonalitats verdoses per tornar-se tímidament daurades i d’aspecte untuós. Nas complexa i expressiu: fruita blanca fresca, tropical i cítrics. El seu pas per boca es elegant i sedós, omplint-la a cada glop. Molt fruitós i bona acidesa que li aporta excel·lent frescor, amb final llarg i persistent.

En Jordi ens fa un punt i a part amb el proper vi a tastar. Es tracta del Blanc de Gleu, de l’anyada 2010. Un vi elaborat amb raïm Chardonnay procedent de vinyes situades a la localitat empordanesa d’Ultramort. la pràctica totalitat del vi procedent d’aquestes vinyes va destinat al celler Vins de Taller, de Siurana d’Empordà, per a l’elaboració dels seus magnífics i sempre sorprenents vins; i de la petita part que es queda el propietari d’aquestes, n’ha decidit elaborar-ne aquest nou blanc que, en primícia, tastem avui. El Blanc de Gleu presenta un color groc palla amb tonalitats daurades, d’aspecte gras, brillant i net. Aromes penetrants i molt sorprenents de fruita d’ós (préssec, albercoc) convinades amb records fumats i herbacis. El seu pas per boca ens torna els records de fruita i herbes, convinats amb un toc mineral molt agradable, que fa que l’entrada sigui molt sorprenent i voluminosa, essent el seu final agradable i fresc, tot i que una mica curt.

Tot seguit arriba l’hora d’un altre vi del Penedès, el Can Feixes Chardonnay Barrica, del celler Huguet de Can Feixes, anyada 2006, amb criança de 8 mesos en botes de roure francès i 12 mesos en ampolla. L’aspecte es elegant i estructurat, untuós i gras, amb color daurat brillant i reflexes d’or. Aromes de fruita madura molt més complexa que en els anteriors vins tastats, fruit de la seva criança. Apareixen els fumats i torrats, també tocs subtils de mantega. La boca es voluptuosa, amb una bona entrada i recorregut gras, tornen els fruits madurs i la complexitat que malauradament desapareixen de manera prematura.

I per últim tastem el Marqués de Alella Allier Criança Blanc, del celler Parxet, DO Alella, anyada 2008, amb criança de 4 mesos en botes de roure francès. A judici de tots els integrants de la taula, el d’aspecte més fi i elegant de tots. Presenta un color groc palla amb reflexes daurats, brillant i d’aspecte dens. Aromes fantàstiques de fruita madura i cremositat de la fusta, amb records d’herbes aromàtiques molt agradables on també hi apareixen fumats característics de la varietat. Té una excel·lent entrada en boca, on es mostra untuós i embolcallant, elegant i cremós, i retornen els tocs de fruita madura i d’herbes. Excel·lent blanc, exponent dels bons vins que s’elaboren a Alella.

 

Tot i portar un ordre i control dels vins que es van tastant, de vegades passa que alguna anotació queda oblidada entre d’altres, i tot repassant-les no fa massa, vaig veure que havia quedat en l’oblit parlar d’un vi que, francament, em va causar una de les millors impressions de les que he pogut gaudir últimament.

El celler Castell d’Encus, situat a Talarn, a la comarca del Pallars Jussà, dins la DO Costers del Segre, ens mostra el potencial amagat del Prepirineu lleidatà, elaborant un vi blanc de Riesling, varietat que acollida pel clima fred i humit de la zona i a 1000 metres d’alçada, demostra tot el seu potencial aromàtic i gustatiu, acostant-nos d’una manera prou fidel als magnífics blancs que s’elaboren a l’Alsàcia francesa.

L’ Ekam 2009, elaborat amb la ja dita Riesling (amb una petita part de la collita afectada de botritis -podridura noble-) i acompanyat d’un petit percentatge d’Albarinyo, també magnífica representant dels raïms amics del fred i la humitat i amb una criança mínima de 6 mesos en ampolla, presenta un color groc palla brillant amb reflexes verdosos i aspecte untuós. El nas ens mostra aromes molt penetrants de fruita àcida, poma i llimona verdes, llima, records florals de jasmí amb tocs minerals. La boca es presenta amb una mineralitat i acidesa fantàstiques, retornant els records de fruita verda, amb un tacte untuós i gras que ens embolcalla i omple, aconseguint que el seu final sigui llarg i persistent.

Un blanc sensacional que ens acosta l’Alsàcia a casa i que, modestament i desde la perspectiva del simple aficionat, m’atreveixo a definir com el millor Riesling que s’elabora a dia d’avui, no només a casa nostra, sinó també a tot l’estat espanyol.

 

Quan la Marta va venir a Girona el passat mes de juny per presentar els vins dels celler al Magatzem del Pont (veure post: Mas d’en Gil al Vinomi), vàrem sortir de la trobada amb el cert convenciment de que no podíem trigar a anar a Bellmunt del Priorat a visitar Mas d’en Gil, així que aprofitant el nostre viatge al Priorat per assistir a la 4ª nit dels vins de Torroja, vàrem concretar la visita per l’endemà mateix. (Fotos : Envinats a Mas d’en Gil)

Quan arribes a Mas d’en Gil t’adones de que l’espectacularitat dels seus vins està en plena consonància amb el paratge d’on provenen. La finca es un exemple d’integració en el fantàstic paisatge que l’envolta, on vinyes, oliveres, ametllers i avellaners conviuen de manera ordenada i en perfecte harmonia.

La Marta ens esperava aquell matí per mostrar-nos “in situ” tot el que ens havia avançat aquell dia a Girona, així que provistos d’uns bons barrets que ella mateixa ens va proporcionar per protegir-nos d’un sol de justícia, vàrem pujar al 4×4 per integrar-nos nosaltres mateixos en aquell paratge meravellós.

Primer vam visitar L’Esmoler, una zona on hi ha les vinyes de macabeu, principal component del seu magnífic blanc Coma Blanca. Aquesta varietat a Mas d’en Gil ja fa uns quants anys que la treballen amb grans resultats i, tot i ser més característica d’altres zones catalanes com el Penedès, cada cop l’estem trobant a més cellers del Priorat formant sovint cupatge amb garnatxa blanca (com és el seu cas), viognier o fins i tot amb d’altres més exòtiques com PX o chenin.

Seguidament, després d’una interessant explicació sobre la importància de mantenir una flora adient a peu de vinya que ajudi a combatre les males herbes i de comprovar que els gotims ja són ben daurats, vam proseguir cap a la zona d’El Sas, on vam poder veure les vinyes de carinyena.

Si hi ha un vi que als Envinats ens porta bons records i que anem tastant regularment és el Clos Fontà. Poder trepitjar el terreny on creix la carinyena i, millor encara, poder tastar-ne els seus grans quasi a punt de veremar és tot un privilegi que cal aprofitar. Això sí, amb un bon barret per no quedar-nos-hi !

Molt interessant l’explicació que ens va fer la Marta de com tastar els grans de raïm del cep mateix per comprovar-ne el seu estat de maduració, tastant a intervals els grans de la part del cep que mira al sol i el de la part que mira a l’ombra,  i combinant  també els grans de raïm dels gotims més baixos amb els dels gotims més alts de cada cep. Impressionant la diferència entre uns raïms i els altres: més dolços i amb les pells més toves els encarats a sol, i molt més àcids i amb les pells més fortes els encarats a l’ombra. Convidats per la Marta, vàrem poder-ho comprovar fent l’exercici amb les fantàstiques carinyenes que ens envoltaven. Ens va queda clar que no es tan fàcil decidir el moment de la verema!

Ja de tornada cap a la masia, la Marta ens mostrà també una part de les més de 2000 oliveres que tenen plantades a la finca i que permeten fer un oli d’arbequina de gran qualitat.

Acompanyats d’una copa de l’excel·lent Coma Alta i xerrant distesament en un lloc més fresc, aquest quedarà com un d’aquells dies en què el vi passa a segon terme superat per l’agradable estona passada junts amb la gent de Mas d’en Gil. Moltes gràcies, Marta !

Els vins de Mas d’en Gil :

  • Coma Alta (garnatxa blanca i viognier)
  • Coma Blanca (macabeu i garnatxa blanca)
  • Bellmunt vi de vila.
  • Coma Vella (cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa, garnatxa peluda, syrah i merlot)
  • Clos Fontà (garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, garnatxa peluda)
  • Gran Buig (garnatxa i carinyena)
  • Nus (garnatxa, syrah i viognier)

Carles Ovide i Dani Coll.

La Terra Alta es terra de vins blancs exquisits, de marcada personalitat mediterrània i on la Garnatxa blanca, la varietat per excel·lència de la zona, demostra tot el seu potencial.

Un magnífic exemple d’això es l’Edetària 2005. Vi que elabora el celler del mateix nom, Edetària, a Gandesa, amb raïms de Garnatxa blanca (85%) i Macabeu (15%) provinents de vinyes velles de més de 60 anys d’edat i criança de 8 mesos en botes de roure francès.

Un vi amb una personalitat, cos i caràcter que no et deixa indiferent i que després de 6 anys de bon repòs a l’ampolla, ha aconseguit una evolució formidable, adquirint matisos que et transporten a noves experiències i sensacions que costen trobar en els vins blancs.

L’Edetària 2005 presenta un color groc daurat, net i brillant, d’aparença untuosa. Aromes sensacionals de fruita blanca madura i confitada, herbes i palla, records de nou moscada i fruits secs torrats, mineral, fòsfor. Boca untuosa i plena, fruitós i saborós, elegant i potent, amb una llargada final fabulosa que combina amb una fina amargor deliciosa.

6 anys d’evolució meravellosa que et fan gaudir d’una Garnatxa blanca diferent i sorprenent. No us el perdeu!

Segur que si sou seguidors del nostre bloc, esteu ja acostumats a llegir sobre els magnífics vins de l’Empordà. La seva qualitat i varietat va millorant any rera any i nosaltres mateixos – els Envinats – ens sorprenem de com la majoria dels vins de la DO van millorant i fent-se cada cop més complexos i definint una identitat única i fidel a la terra amb les seves garnatxes i carinyenes.

Malgrat això, és evident que encara no tenen el reconeixement que es mereixen. No ja fora de les fronteres espanyoles, on paradoxalment són força ben valorats, sino a d’altres regions de l’estat espanyol on sovint són ignorats per desconeixement i mandra de tastar quelcom diferent. Més greu ens sap una altra trista realitat com el fet que a la mateixa Barcelona sovint sigui difícil trobar vins de l’Empordà a les botigues especialitzades.

La tendència però pensem que és optimista. Les fires com la darrera edició de la fira Arrels del Vi (fotos Envinats)  i d’altres activitats que els cellers de l’Empordà fan arreu són cada cop més nombroses i els amants del vi van descobrint els bons vins de la zona.

Nosaltres volem exposar-vos 3 exemples de com es treballa de bé a l’Empordà : 

Un primer exemple d’aquests vins que van millorant i que estan esdevenint productes de gran qualitat és el S’Alou 2007 del Celler Vinyes dels Aspres (Cantallops). Un cupatge de garnatxa (60%), carinyena (14%), syrah (13%) i cabernet sauvignon (13%) que des de 2003 és el primer vi del celler.  Roig picota de capa mitja, amb un nas exquisit de fruites vermelles madures, pruna i espècies i amb una boca plena, carnosa alhora que fresca demana servir-se’n una copa rera una altra. Una anyada que pensem millora subtilment l’anterior i de forma més clara la del 2005.

Un altre vi que manté cada anyada un nivell molt alt de qualitat és l’elegant Masia Carreras Blanc 2009 del Celler Martí Fabra (Sant Climent de Sescebes). Una carinyena blanca de vinyes velles fantàstica que combina fruita, frescor i criança a la perfecció. El celler és també conegut pel seu negre Masia Carreras Negre i per mantenir una boníssima relació qualitat-preu a la resta de la seva gamma de vins (Martí Fabra vinyes velles, Flor d’Albera, Verd d’Albera).

Per últim, però no menys importants, els vins del Celler La Vinyeta amb el sempre innovador Josep Serra, mereixen també una especial atenció : El seu Puntiapart, ja consolidat i el seu nou projecte MigiMig (garnatxa roja i marsellan) són dos vins que val la pena tastar i anar seguint a cada anyada. El que més ens agrada d’aquest celler és l’excel.lent relació qualitat-preu dels seus vins i també el disseny gràfic i bon gust de la seva marca (web i etiquetatge).

 Com veieu bona feina i ben feta !

Des de fa ja una colla d’anys, parlar d’albariño és parlar d’un dels raïms blancs autòctons de la península ibèrica amb més qualitat i reconeixement arreu del món. La seva singularitat aromàtica, combinació perfecte de fruita i frescor, fan d’aquesta varietat un valor segur pels cellers que l’incorporen als seus vins i ajuden al món del vi a descobrir que a Espanya també es fan blancs de qualitat.

Al Celler Pazo de Señorans (Rias Baixas, Pontevedra) aquest reconeixement s’ha fet encara més evident aconseguint situar alguns dels seus vins com dels millors blancs de la península  (Pazo Señorans Selección Especial 2004) a diferents publicacions d’àmbit internacional (Millor blanc espanyol 2009 Wine Enthusiast, 93 punts Parker 2010).

Avui us proposem el tast de la nova anyada del seu vi més jove, el Pazo Señorans 2010. Un albariño 100% sense criança en bóta. Groc palla amb reflexes verdosos, ens descobreix un nas ple de cítrics i poma verda característics de la varietat. Fresc i amb una acidesa controlada, té un elegant pas en boca i un postgust suficientment llarg i agradable que demana fer-ne un altre glop.

Un magnífic representant de la varietat per aquells qui volen degustar l’albariño en la seva essència, sense notes de criança aportades per la fusta.

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

Avui us proposem un vi de la DO Empordà, concretament el Terra Remota Camino 2008 del Celler Terra Remota.

Els vins de Terra Remota, i Camino 2008 n’és un exemple, són vins que tenen una vocació clarament innovadora dins la DO. Tot i que també utilitzen varietats autòctones com les garnatxes i l’ull de llebre,  la seva aposta és cap a varietats no tant representatives de la zona, com la Syrah, la Chenin o la Chardonnay, autèntiques protagonistes de les seves propostes, amb uns resultats que trobem prou interessants i engrescadors.

Camino 2008 és un cupatge de syrah (35%), garnatxa negra (35%), cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Roig amb reflexes violacis, brillant, de capa mitja, té la seva principal virtut en oferir un nas molt aromàtic.Floral amb notes de violetes, fruites vermelles i lleugers tocs de xocolata blanca, se’ns ofereix en boca lleuger, amb uns tanins força polits, sense arestes. En el primer tast, hi hem percebut un lleuger punt amarg al postgust que posteriorment ha desaparegut. El trobem un vi llest per al seu consum, tot i que segurament un xic més d’ampolla acabarà per extreure’n el seu potencial.

Properament també publicarem una cata del seu primer vi : el Clos Adrien. El vi insígnia del celler, amb una syrah que ens vol transportar cap a les ribes del Ròdan.

Bona feina Terra Remota !