Parlant estrictament en clau vinícola, podríem dir que la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló es comparable a la regió castellana de ‘La Mancha’, zona on, curiosament, es concentra la gran part de la vinya de tota França i on no fa massa temps, l’important era l’elaboració de vins a granel sense que la seva qualitat treiés la son als seus productors. Penseu que els propis francesos qualificaven els vins produïts en aquesta regió com a “vins de merde” (no crec necessària la seva traducció).

Però com en tot, arriba un moment en que algunes persones es proposen canviar les tendències, i es així com apareixen nous cellers disposats a jugar la carta de la qualitat i a competir amb les grans i prestigioses zones vinícoles franceses (Bordeus, Borgonya, Alsàcia………).

Una d’aquestes persones es l’Hervé Bizeul, un apassionat del vi que ja en la seva joventut destacava com un gran entès i que s’ha convertit avui dia en un seguit i prestigiós comentarista de vins i gastronomia. Juntament amb la seva dona, l’any 1998 crea el Domaine Clos des Fées, apostant per l’elaboració de vins de qualitat al tipus dels vins de garatge, aconseguint vins amb molta personalitat.

Un bon exemple de la qualitat dels vins de la zona, es precisament un dels vins elaborats per l’Hervé. Es tracta de Les Sorcières 2010. Un vi que elabora amb garnatxes i carinyenes de vinyes velles d’entre 40 i 80 anys, complementades amb vinyes joves de syrah, provinents totes elles dels terroirs argilosos i calcaris del seu Domaine situat a la petita població de Vingrau, i que passen per una criança sobre lies de 8 mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Les Sorcières 2010 es un vi que es mostra amb una coloració de cirera intensa i opaca, amb reflexes violetes, d’aspecte oliós i elegantíssim. Al nas aporta aromes de fruita de bosc vermella (mòres, gerds), records d’herbes aromàtiques i florals, amb apunts subtils de làctics i mantega. El seu pas per boca es molt sedós, vellutat i elegant, potser massa dolç (escassa acidesa), on tornen la fruita vermella i la frescor silvestre per acabar amb una fina amargor que aconsegueix que el vi es mantingui en el nostre paladar.

Un magnífic vi, bona prova del bon fer dels nostres veïns de l’altra banda del Pirineu, del que cal tenir en compte la seva escassa capacitat d’envelliment, demanant a crits un consum ràpid.