Parlant estrictament en clau vinícola, podríem dir que la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló es comparable a la regió castellana de ‘La Mancha’, zona on, curiosament, es concentra la gran part de la vinya de tota França i on no fa massa temps, l’important era l’elaboració de vins a granel sense que la seva qualitat treiés la son als seus productors. Penseu que els propis francesos qualificaven els vins produïts en aquesta regió com a “vins de merde” (no crec necessària la seva traducció).

Però com en tot, arriba un moment en que algunes persones es proposen canviar les tendències, i es així com apareixen nous cellers disposats a jugar la carta de la qualitat i a competir amb les grans i prestigioses zones vinícoles franceses (Bordeus, Borgonya, Alsàcia………).

Una d’aquestes persones es l’Hervé Bizeul, un apassionat del vi que ja en la seva joventut destacava com un gran entès i que s’ha convertit avui dia en un seguit i prestigiós comentarista de vins i gastronomia. Juntament amb la seva dona, l’any 1998 crea el Domaine Clos des Fées, apostant per l’elaboració de vins de qualitat al tipus dels vins de garatge, aconseguint vins amb molta personalitat.

Un bon exemple de la qualitat dels vins de la zona, es precisament un dels vins elaborats per l’Hervé. Es tracta de Les Sorcières 2010. Un vi que elabora amb garnatxes i carinyenes de vinyes velles d’entre 40 i 80 anys, complementades amb vinyes joves de syrah, provinents totes elles dels terroirs argilosos i calcaris del seu Domaine situat a la petita població de Vingrau, i que passen per una criança sobre lies de 8 mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Les Sorcières 2010 es un vi que es mostra amb una coloració de cirera intensa i opaca, amb reflexes violetes, d’aspecte oliós i elegantíssim. Al nas aporta aromes de fruita de bosc vermella (mòres, gerds), records d’herbes aromàtiques i florals, amb apunts subtils de làctics i mantega. El seu pas per boca es molt sedós, vellutat i elegant, potser massa dolç (escassa acidesa), on tornen la fruita vermella i la frescor silvestre per acabar amb una fina amargor que aconsegueix que el vi es mantingui en el nostre paladar.

Un magnífic vi, bona prova del bon fer dels nostres veïns de l’altra banda del Pirineu, del que cal tenir en compte la seva escassa capacitat d’envelliment, demanant a crits un consum ràpid.

 

Quan la Marta va venir a Girona el passat mes de juny per presentar els vins dels celler al Magatzem del Pont (veure post: Mas d’en Gil al Vinomi), vàrem sortir de la trobada amb el cert convenciment de que no podíem trigar a anar a Bellmunt del Priorat a visitar Mas d’en Gil, així que aprofitant el nostre viatge al Priorat per assistir a la 4ª nit dels vins de Torroja, vàrem concretar la visita per l’endemà mateix. (Fotos : Envinats a Mas d’en Gil)

Quan arribes a Mas d’en Gil t’adones de que l’espectacularitat dels seus vins està en plena consonància amb el paratge d’on provenen. La finca es un exemple d’integració en el fantàstic paisatge que l’envolta, on vinyes, oliveres, ametllers i avellaners conviuen de manera ordenada i en perfecte harmonia.

La Marta ens esperava aquell matí per mostrar-nos “in situ” tot el que ens havia avançat aquell dia a Girona, així que provistos d’uns bons barrets que ella mateixa ens va proporcionar per protegir-nos d’un sol de justícia, vàrem pujar al 4×4 per integrar-nos nosaltres mateixos en aquell paratge meravellós.

Primer vam visitar L’Esmoler, una zona on hi ha les vinyes de macabeu, principal component del seu magnífic blanc Coma Blanca. Aquesta varietat a Mas d’en Gil ja fa uns quants anys que la treballen amb grans resultats i, tot i ser més característica d’altres zones catalanes com el Penedès, cada cop l’estem trobant a més cellers del Priorat formant sovint cupatge amb garnatxa blanca (com és el seu cas), viognier o fins i tot amb d’altres més exòtiques com PX o chenin.

Seguidament, després d’una interessant explicació sobre la importància de mantenir una flora adient a peu de vinya que ajudi a combatre les males herbes i de comprovar que els gotims ja són ben daurats, vam proseguir cap a la zona d’El Sas, on vam poder veure les vinyes de carinyena.

Si hi ha un vi que als Envinats ens porta bons records i que anem tastant regularment és el Clos Fontà. Poder trepitjar el terreny on creix la carinyena i, millor encara, poder tastar-ne els seus grans quasi a punt de veremar és tot un privilegi que cal aprofitar. Això sí, amb un bon barret per no quedar-nos-hi !

Molt interessant l’explicació que ens va fer la Marta de com tastar els grans de raïm del cep mateix per comprovar-ne el seu estat de maduració, tastant a intervals els grans de la part del cep que mira al sol i el de la part que mira a l’ombra,  i combinant  també els grans de raïm dels gotims més baixos amb els dels gotims més alts de cada cep. Impressionant la diferència entre uns raïms i els altres: més dolços i amb les pells més toves els encarats a sol, i molt més àcids i amb les pells més fortes els encarats a l’ombra. Convidats per la Marta, vàrem poder-ho comprovar fent l’exercici amb les fantàstiques carinyenes que ens envoltaven. Ens va queda clar que no es tan fàcil decidir el moment de la verema!

Ja de tornada cap a la masia, la Marta ens mostrà també una part de les més de 2000 oliveres que tenen plantades a la finca i que permeten fer un oli d’arbequina de gran qualitat.

Acompanyats d’una copa de l’excel·lent Coma Alta i xerrant distesament en un lloc més fresc, aquest quedarà com un d’aquells dies en què el vi passa a segon terme superat per l’agradable estona passada junts amb la gent de Mas d’en Gil. Moltes gràcies, Marta !

Els vins de Mas d’en Gil :

  • Coma Alta (garnatxa blanca i viognier)
  • Coma Blanca (macabeu i garnatxa blanca)
  • Bellmunt vi de vila.
  • Coma Vella (cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa, garnatxa peluda, syrah i merlot)
  • Clos Fontà (garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, garnatxa peluda)
  • Gran Buig (garnatxa i carinyena)
  • Nus (garnatxa, syrah i viognier)

Carles Ovide i Dani Coll.

Un any més, els nostres amics de Torroja del Priorat van convidar-nos a la 4a Nit dels Vins de Torroja, una cita que any rera any ofereix la possibilitat a professionals, aficionats i públic en general a descobrir els vins que es fan a la vila. Aquest any era una data especial pel poble ja que es compleixen els 750 anys de la carta de poblament de la vila.

(veure fotos Envinats a la 4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

 

Després d’arribar a l’Hotel Abadia del Priorat (on ens vam allotjar), les activitats van començar amb la presentació al mateix hotel de la jornada. Per començar, es van oferir 4 vins blancs de la vila : Roser del Celler Mayol viticultors (macabeu 95%, garnatxa blanca 5%) interessant, fresc, fruita tropical  amb records de fruits secs, l’excel·lent i exquisit Pedra de Guix del Celler Terroir al límit (80% Garnatxa blanca, 20% Pedro Ximenez), Pescallunes (80% Chenin i 20% Macabeu) un vi que encara no es comercialitza, però que ens va  sorprendre pel seu cupatge i per un nas molt agradable on destaquen les notes de mantega, rebosteria i pa torrat i Les crivelles, un 100% macabeu que té la peculiaritat de ser vinificat seguint la més antiga tradició de Torroja. 

Tot seguit, vam baixar cap a l’aparcament on ens esperaven uns 4×4 que ens portaren a visitar la finca del Celler Licorella Vins. Amb la magnífica serra del Montsant sempre present, en Guillem Arnal va oferir-nos una interessant xerrada al voltant de les seves vinyes de carinyena i garnatxa explicant-nos les diferents característiques del terreny i orientació de cadascuna d’elles. A destacar la seva vinya més vella de garnatxa negra de l’any 1936 : 75 anys ens contemplaven !

Ja de tornada al poble, vam traslladar-nos a Cal Compte, una masia catalana restaurada que ara funciona de turisme rural i que disposa d’una magnífica terrassa on cada any es fa el tast per a professionals. En aquesta ocasió, a banda de fer el tast dels vins de Torroja, també es va poder catar els vins dels cellers convidats : el Celler Arché-Pagès i el Celler Can Sais, tots dos de la DO Empordà, fet que ens va ajudar a sentir-nos encara més com a casa !

El tast va ser una mica diferent a altres edicions : tot primer es va fer un tast a cegues de 7 vins  de diferents cellers i amb un ‘infiltrat’ de la DO Empordà. Un exercici aquest de la cata a cegues que ja sabem sempre porta sorpreses, fins i tot a vegades als mateixos autors dels vins. Els vins foren : LO del Celler LO, Expressió de Can Sais, Aònia de Licorella viticultors, una carinyena 100% molt interessant del Celler Aixalà-Alcait, Les Clivelles, el vi Torroja 750 aniversari creat per tots els viticultors per celebrar l’event, i el Rotllan Torra Reserva.

Seguidament, ja a ampolla descoberta, se’ns va oferir una mostra de tots els primers vins de cadascun dels cellers participants, dels que destaquem : Melis del Celler Melis per les seva unicitat respecte els altres atorgada pels seus 18 mesos de bóta, l’elegant rusticitat del Pardalasses del Celler Aixalà-Alcait, un magnífic 2/3 de Trio Infernal del millor tastat durant la nit, l’elegant fruita vermella del Vi de Vila de Terroir al límit, l’interessant Glop de Celler Mayol Viticultors i els convidats de la DO Empordà : l’Expressió de Can Sais i el Bonfill d’Arché-Pagès.

Vam continuar les activitats afegint-nos a l’acte de la piscina on novament els cellers oferien un tast al públic general i on vam aprofitar per xerrar en un ambient més distès amb els diferents viticultors, blocaires i altres i acabar de provar altres vins que no havíem pogut degustar abans. Vins com el Riu de Trio Infernal, el Destrankis 2009 d’Aixàlà-Alcait, segurament un dels vins de millor relació qualitat-preu que podem tastar a Catalunya, l’Èlix de Melis, el Cartesius d’Arché-Pagès o el Temptació 2009 de Can Sais entre d’altres.

Tot plegat una jornada molt agradable, molt ben organitzada per tot un poble que acull als amants del vi de la millor manera : oferint generosament els seus vins i amb una amabilitat sense reserves. Gràcies torrojans !

Ja és la quarta edició d’aquesta activitat que organitzen l’Ajuntament de Torroja conjuntament amb la DO Priorat per donar a conèixer els vins de la vila. Una bona ocasió per conèixer els diferents cellers del poble i comprovar l’excel·lència dels seus vins. Aquest any la DO Empordà hi serà present amb els cellers Arché-Pagès i Can Sais com a convidats.

Els Envinats hi serem. Animeu-vos i acosteu-vos a Torroja el dia 20 d’agost !

El programa :

4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat
20 d’Agost, 22h. Preu entrada : 8 €

22,00 h: Inici de l’acte i venda d’entrades a les instal·lacions de la piscina municipal.
22,30 h: Presentació de l’acte a càrrec del president de la DOQ  Priorat i el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Torroja del Priorat.
22,45 h: Introducció als vins de la DO Empordà pels cellers convidats (Celler Arché-Pagès i Can Sais).
24 h: Sorteig d’un lot de vins cedits pels diferents cellers participants i fi de l’acte.

* S’aconsella no portar nens/es petits a l’acte, ja que no hi ha previst cap acte adreçat a ells/es.
* El preu de l’entrada inclou copa i tast.
* El duo “ Villi i Joma” amenitzaran l’acte.

+ Informació
http://nitdevinstorrojadelpriorat.blogspot.com/
Telèfon de l’Ajuntament de Torroja del Priorat 977 839 217.
nitdevinstorrojadelpriorat@gmail.com

Cellers DO Empordà convidats :
http://www.cellerarchepages.com
http://www.cellercansais.com

Segur que si sou seguidors del nostre bloc, esteu ja acostumats a llegir sobre els magnífics vins de l’Empordà. La seva qualitat i varietat va millorant any rera any i nosaltres mateixos – els Envinats – ens sorprenem de com la majoria dels vins de la DO van millorant i fent-se cada cop més complexos i definint una identitat única i fidel a la terra amb les seves garnatxes i carinyenes.

Malgrat això, és evident que encara no tenen el reconeixement que es mereixen. No ja fora de les fronteres espanyoles, on paradoxalment són força ben valorats, sino a d’altres regions de l’estat espanyol on sovint són ignorats per desconeixement i mandra de tastar quelcom diferent. Més greu ens sap una altra trista realitat com el fet que a la mateixa Barcelona sovint sigui difícil trobar vins de l’Empordà a les botigues especialitzades.

La tendència però pensem que és optimista. Les fires com la darrera edició de la fira Arrels del Vi (fotos Envinats)  i d’altres activitats que els cellers de l’Empordà fan arreu són cada cop més nombroses i els amants del vi van descobrint els bons vins de la zona.

Nosaltres volem exposar-vos 3 exemples de com es treballa de bé a l’Empordà : 

Un primer exemple d’aquests vins que van millorant i que estan esdevenint productes de gran qualitat és el S’Alou 2007 del Celler Vinyes dels Aspres (Cantallops). Un cupatge de garnatxa (60%), carinyena (14%), syrah (13%) i cabernet sauvignon (13%) que des de 2003 és el primer vi del celler.  Roig picota de capa mitja, amb un nas exquisit de fruites vermelles madures, pruna i espècies i amb una boca plena, carnosa alhora que fresca demana servir-se’n una copa rera una altra. Una anyada que pensem millora subtilment l’anterior i de forma més clara la del 2005.

Un altre vi que manté cada anyada un nivell molt alt de qualitat és l’elegant Masia Carreras Blanc 2009 del Celler Martí Fabra (Sant Climent de Sescebes). Una carinyena blanca de vinyes velles fantàstica que combina fruita, frescor i criança a la perfecció. El celler és també conegut pel seu negre Masia Carreras Negre i per mantenir una boníssima relació qualitat-preu a la resta de la seva gamma de vins (Martí Fabra vinyes velles, Flor d’Albera, Verd d’Albera).

Per últim, però no menys importants, els vins del Celler La Vinyeta amb el sempre innovador Josep Serra, mereixen també una especial atenció : El seu Puntiapart, ja consolidat i el seu nou projecte MigiMig (garnatxa roja i marsellan) són dos vins que val la pena tastar i anar seguint a cada anyada. El que més ens agrada d’aquest celler és l’excel.lent relació qualitat-preu dels seus vins i també el disseny gràfic i bon gust de la seva marca (web i etiquetatge).

 Com veieu bona feina i ben feta !

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

Tornem a parlar dels vins de Terra Remota, aquest cop per fer-ho del vi de més alta gamma que elabora el celler, el Clos Adrien. Seguint les pautes innovadores que s’han marcat l’Emma i en Marc Bournazeau, propietaris del celler, elaboren aquest vi amb un cupatge de syrah (90%) i garnatxa (10%), transportant-nos de l’Empordà a les ribes franceses del Ròdan a cada glop.

Aquestes vinyes plantades en terres de granit i tractades seguint els processos del cultiu ecològic, ens donen un vi d’un intens color vermell de capa alta, amb un ribet violaci que sorprèn donats els seus dos anys de criança en botes de roure francès i posterior repós en ampolla durant sis mesos. Al nas presenta unes aromes molt complexes, on predominen la maduresa de la fruita de bosc i els torrats de la fusta,  amb records subtils de cendres i fons mineral. A la boca es presenta dens i llaminer, amb molt llarg recorregut, rodó i molt sedós, amb potència i bona frescor.

Un excel·lent vi resultat del bon treball de Terra Remota. Tastar-lo no us deixarà indiferents.

Avui us proposem un vi de la DO Empordà, concretament el Terra Remota Camino 2008 del Celler Terra Remota.

Els vins de Terra Remota, i Camino 2008 n’és un exemple, són vins que tenen una vocació clarament innovadora dins la DO. Tot i que també utilitzen varietats autòctones com les garnatxes i l’ull de llebre,  la seva aposta és cap a varietats no tant representatives de la zona, com la Syrah, la Chenin o la Chardonnay, autèntiques protagonistes de les seves propostes, amb uns resultats que trobem prou interessants i engrescadors.

Camino 2008 és un cupatge de syrah (35%), garnatxa negra (35%), cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Roig amb reflexes violacis, brillant, de capa mitja, té la seva principal virtut en oferir un nas molt aromàtic.Floral amb notes de violetes, fruites vermelles i lleugers tocs de xocolata blanca, se’ns ofereix en boca lleuger, amb uns tanins força polits, sense arestes. En el primer tast, hi hem percebut un lleuger punt amarg al postgust que posteriorment ha desaparegut. El trobem un vi llest per al seu consum, tot i que segurament un xic més d’ampolla acabarà per extreure’n el seu potencial.

Properament també publicarem una cata del seu primer vi : el Clos Adrien. El vi insígnia del celler, amb una syrah que ens vol transportar cap a les ribes del Ròdan.

Bona feina Terra Remota !

Segona anyada d’aquest Priorat, elaborat amb raïms provinents de la finca Clos del Portal, a El Molar, on els seus propietaris, Portal del Priorat, han anat recuperant antics costers abandonats, per aplicar des de bon principi el model de viticultura orgànica i donant als terrenys de pissarra, la llicorella, el protagonisme que mereixen.

Aquest Negre de Negres 2008 està elaborat amb els raïms per excel·lència de la zona, Garnatxa i Carinyena, complementats amb Cabernet Sauvignon i Syrah i envellit durant 14 mesos en botes de roure francès.

De color vermell tapat amb vora violàcia, net i brillant. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita negra de bosc (mores), pruna, regalèssia, pebre i també records d’herbes aromàtiques que aporten frescor mediterrània, combinant de manera fantàstica amb la calidesa mineral provinent del terroir. A la boca es presenta fresc i càlid a l’hora, molt sedós i cremós, amb un potencial fruitós meravellós i amb un final llarg i golós que convida a no deixar-lo.

Excel·lent aquest 2008 que, igual que el de l’anyada anterior, serà encara millor i aportarà moltes més sensacions amb el pas del temps.

La visita a Vall Llach feia temps que desitjàvem fer-la, sabedors que visitar aquest celler et dóna l’oportunitat d’endinsar-te en els inicis d’aquesta fantàstica època que està vivint Porrera i el Priorat, esperàvem amb il·lusió viure més a prop i conèixer de primera mà tot el procés de vinificació dels seus vins (veure fotos).

I és que – recorrent al símil futbolístic – a Vall Llach han aconseguit crear un dream team del vi :  des d’uns propietaris que han sabut equilibrar amb mesura l’estimació pel poble amb el just reconeixement als pagesos productors sense oblidar el necessari rendiment empresarial, passant per la saviesa de la tradició de qui fa anys que fa vi i, combinant-ho amb la modernitat i noves idees de la joventut, tots plegats aconsegueixen fer possible un projecte d’alta qualitat posant davant de tot la terra i la gent.

Així que, quan l’Albert Costa, responsable enòleg juntament amb el Salustià Àlvarez, ens va convidar amablement a fer-los una visita després del TastaPorrera 2010, els Envinats vam estar molt contents de poder arrodonir un dia perfecte. 

Primer de tot, l’Albert ens va acompanyar a la casa anomenada “La Final”, ubicada al bell mig de la Plaça, on el celler hi té tota l’estructura, maquinària i materials necessaris per a la recepció i elaboració dels seus vins. Allà ens va explicar amb tot tipus de detalls els processos i accions que es prenien per fer de la qualitat, el més alt distintiu del celler. 

Les varietats principals amb què es fan els vins són les característiques carinyena i garnatxa, però també fan ús de merlot, cabernet sauvignon i syrah. Tot prové de diferents parcel·les o trossos de finques de Porrera i voltants. Dels trossos de vinyes centenàries propietat del celler se’n fa el Vall Llach i de les vinyes més noves se n’extreu la producció per l’Embruix. Continuant les bones relacions que sempre han mantingut amb altres propietaris de vinyes centenàries, els compren la producció per destinar-la al seu segon vi, l’Idus, que representa molt fidelment el que seria el vi de la vila de Porrera.

Ens agrada recordar especialment la política de preus que ja des dels seus inicis ha seguit i continua seguint Vall Llach : el respecte pels pagesos que són qui realment treballen la vinya, oferint-los un preu just i adient a la qualitat del que produeixen. Aquesta trobem que hauria de ser una pràctica més habitual al sector i que malauradament no sempre es així. 

El procediment d’elaboració que segueix el celler podríem dir que és tradicional. Es fa la vinificació de cada varietat per separat per més tard continuar amb la maduració en bótes de roure de diferents procedències. És curiós el fet que les sales de bótes on es farà l’envelliment siguin en unes instal.lacions separades, a Cal Valdrich, just atravessat el pont. Es tracta d’un casalot totalment reformat i pensat perquè el repòs i benestar del vi a les botes sigui immillorable. És un cas poc corrent, que de segur deu portar més d’un maldecap tècnic a l’hora de traslladar el vi de lloc.

 Acabades les criances, és quan es fan els diferents cupatges per decidir el destí dels seus vins d’aquella anyada. Primer es fa la tria per definir el primer vi del celler, el VallLlach, més tard es continua amb l’Idus i finalment l’Embruix. És destacable l’ús de bótes de diferents fabricants que ofereixen diferents roures i nivells de torrat. Això permet, per a una mateixa varietat aconseguir diferents acabats i tenir una gama més rica de possibilitats a l’hora de decidir el cupatge final. Durant la visita, l’Albert va ser molt amable i ens va oferir el tast de dues carinyenes (de fet una mateixa) de dues bótes diferents d’on es decidirà el Vall Llach 2009 : tot un privilegi !

Un altre aspecte del celler que el fa únic és l’especial relació que sempre ha mantingut amb Miquel Martí Pol. L’estreta col.laboració del gran poeta amb Lluís Llach, que donà fruits meravellosos en la seva música, ara es fa present a cada racó del celler, inspirant tota la feina d’aquest, des de la recollida fins a l’envelliment de l’Aigua de Llum, passant per  la sala que porta el seu mateix nom. Aquest es un vi que s’elabora a partir d’una petita plantació de ceps de viognier que té el celler, i que deu el seu nom a la memòria del poeta, extret d’un fragment del seu poema Solstici, i que només serà elaborat en les anyades que el celler consideri excepcionals. 

Tot plegat, una visita molt agradable que ens va permetre conèixer un dels millors cellers del Priorat, tant per l’excelent qualitat dels seus vins com per l’autenticitat  i maduresa del seu projecte. Gràcies, Albert.