A la DO Terra Alta estan fent les coses bé, molt bé. El treball dels cellers està donant fruit i han aconseguit posar al lloc que li pertoca una terra que sempre ha estat bressol immillorable per a la vinya. Han sabut donar  la rellevància que mereixen la Garnatxa negra i la Carinyena, base dels seus vins negres, i fer bandera de la varietat de raïm blanc per excel·lència de la zona, la Garnatxa Blanca, creant el distintiu identificador “Terra Alta Garnatxa blanca 100×100”, i fins i tot recuperar i fer redescobrir una varietat oblidada típica de la zona com es el Morenillo.

El passat 24 de maig, els qui vàreu assistir al tast social que vàrem organitzar dedicat als vins d’aquesta DO (veieu  Envinats & Amics, Terra Alta), ja vàreu poder comprovar la qualitat i el potencial dels vins que s’hi elaboren.

Però aquesta publicació va reservada per un dels primers vins que vàrem tastar de la zona, que ens va captivar per complet en aquell moment,  i al que ja fa massa temps que li devem un post.

TIPICITATEs tracta del Tipicitat 2008, del Celler Batea. Elaborat amb Garnatxa negra i Carinyena i criat en botes de roure francès durant 14 mesos. Destapes l’ampolla i deseguida es veu que la cosa va de debò! A la copa es mostra amb color cirera molt tapat, d’aspecte brillant, amb una llàgrima espectacularment densa. Quan l’acostes al nas es comprova que l’equilibri entre fruita i fusta es formidable, on queden molt clares les aromes a fruita negra molt madura, gairebé confitada, que harmonitzen perfectament amb càlids records torrefactes i minerals, i on destaca per sobre de tot una aroma increïble de caramel de cafè amb llet que sobte i sedueix. Al glop apareixen elegància i finesa,  però sense renyir amb la concentració i carnositat tan característiques dels vins de la zona, potència i untuositat que finalitzen amb un postgust llarg i intens.

Un vi de paraules majors, amb la claríssima intenció per part del celler de fer un important salt cap als vins d’alta gamma, i amb una relació qualitat/preu que no us permetrà passar de llarg quan el veieu.

No us el deixeu escapar!

El passat divendres 24 de maig vam celebrar un nou Envinats&amics, aquest cop centrat en la DO Terra Alta (veure fotos). En els darrers anys, els vins de la DO més septentrional de Catalunya han aconseguit diversos premis i notorietat degut a l’important feina que estan fent els cellers de la zona des de fa temps. La seva especial climatologia, els seus terrers on abunda la vinya vella i, sobretot, les seves garnatxes i varietats recuperades com la morenillo, han fet que el món vinícola s’hagi adonat de la bona qualitat dels vins i del gran potencial que hi ha pels propers anys.

És per aquesta raó que vam decidir organitzar un tast per ajudar a difondre els seus vins. Vam contactar amb els cellers Vins del Tros i Celler Lafou, els quals van poder desplaçar-se fins a Girona i explicar-nos els seus projectes i manera d’entendre el vi. També vam comptar amb Celler Tern, tot i que per problemes d’agenda no van poder venir-hi personalment, amablement ens van fer arribar els vins i documentació corresponent i nosaltres mateixos vam encarregar-nos de la presentació. Com a preceptors de la DO Empordà i per tal de contrastar les garnatxes amb les de les terres gironines, també vam comptar amb la presencia dels monovarietals de garnatxa d’AV Bodeguers de Vilamaniscle

Per tal d’oferir la millor expèriencia pels assistents, vam establir un ordre de tast començant pels blancs i continuant pels negres segons la seva estada en bóta o especificitat. Així, després d’una breu presentació de la ubicació i característiques bàsiques de la DO Terra Alta, vam passar a  fer la presentació del Celler Tern. Aquest celler és el projecte de Miquel Llordes i Joan Pasqual al poble de Batea. Tenen vinyes de garnatxa negra i syrah plantades el 2002 i 2003 respectivament i les de garnatxa blanca són més velles, del 1991. És tracta d’un celler jove, com els seus propietaris, però la seva garnatxa blanca amb únicament 3 anyades ja ha aconseguit merèixer portar el segell de “100% garnatxa blanca de Terra Alta” i la seva anyada 2011 ser reconeguda com un dels millors vins blancs de la Guia de Vins de Catalunya 2013 (9,56 punts). Amb aquest vi vam iniciar el tast de la nit : amb una tercera part de la producció fermentada en bóta i la resta en tina d’acer, 3 mesos amb les seves mares i battonage cada 4 o 5 dies, es presenta d’un pàlid groc amb reflexes verdosos i lleugera untuositat en copa, molt aromàtic. Destaquen els aromes a fruita blanca, préssec d’aigua i sobretot de pera. Alguns cítrics i també algunes notes tropicals. Lleuger en boca, deixa un postgust de fruits secs, ametlla verda.

Tot seguit, en Ramon Roquetadel Celler Lafou ens va presentar el seu projecte també centrat al poble de Batea. Viticultor de familia de llarga tradició al món del vi, en Ramon és l’ànima de Lafou, un dels cellers del reconegut grup Roqueta Origen que inclou altres cellers de prestigi com Abadal a la DO Pla de Bages. El seu és un projecte personal que persegueix expressar el territori per mitjà de les garnatxes blanca i negra. Precisament, ben aviat (7 de juny), estrenaran  nou celler situat al centre del poble on s’ha combinat la tradició d’una masia catalana amb l’equipament més modern per a la producción de vi. Celler Lafou fa 3 vins : el Lafou Els Amelers, la seva garnatxa blanca, i el Lafou i el Lafou de Batea ambdós fonamentats en la garnatxa negra i amb cupatge de syrah i cabernet sauvignon.

El següent vi que vam tastar fou el Lafou Els Amelers. Una garnatxa blanca també amb treball amb les seves mares en aquest cas de 6 mesos. El seu color és un groc palla i és sensiblement dens en copa. És destacable la seva elegància aromàtica. Les flors i fruita blanques característiques de la varietat hi són presents perfectament equilibrades amb records de fruits secs, ametlla marcona i suaus records de pastisseria segurament provinents d’un magnífic treball amb les lies. Una gran garnatxa blanca. De primeríssim nivell. De fet, Els Amelers va obtenir la gran medalla d’or al passat concurs Grenaches du Monde.

A continuació, per finalitzar el tast de blancs, vam deixar momentàniament la Terra Alta per endinsar-nos a l’Empordà. De la mà d’en Ferran Alcàcer d’AV Bodeguers, vam poder fer un exercici interessant de contrast amb les garnatxes empordaneses. En Ferran, apassionat dels vins, és la segona generació d’uns viticultors que des de 2002 són presents a Vilamaniscle i que en només 5 anys des de la primera producció, ja han aconseguit notorietat amb diferents premis, sobretot per la seva merlot: una de les millors de l’Empordà. Els seus monovarietals de garnatxa són molt interessants i demostren una clara intenció de traslladar el territori a la copa. Uns terrers pissarrosos, hídricament pobres i unes vinyes que pateixen la tramuntana, confereixen una important mineralitat i unicitat als seus vins.

La seva garnatxa blanca Suneus 2012 va contrastar amb les anteriors pel seu caràcter més mineral. Treballat també amb 2 mesos sobre mares i battonage setmanal, es presenta en un lleuger color palla i voravius verdosos amb certa densitat, oferint una diversa gama de fruita blanca que es veu marcada per aromes cítrics que li aporten frescor. Es perceben algunes notes de rebosteria al retronasal i és untuòs en boca, mantenint una bona acidesa. Un vi molt equilibrat. Un bon exemple de garnatxa blanca a l’Empordà.

Després dels blancs, tot i que ens escapàvem de la temática de la nit, en Ferran en resposta a la nostra petició, ens va oferir al tast el seu nou Suneus rosat 2012. Un rosat de merlot diferent que té l’especial particularitat d’haver estat criat en bótes de cirerer durant 3 mesos. És una proposta molt llaminera. Les maduixes i cireres apareixen amb força en aquest vi amb un preciós color rubí, molt especial i glamourós. Una molt bona opció per prendre en aperitius o primers plats lleugers jugant amb la seva frescor i dolçor de fruita.

 I va arribar l’hora dels negres !

Vam iniciar-la amb el Nereus garnatxa negra 2010. Amb un cupatge  85% de garnatxa negra i 15%, 8 mesos de criança en bóta de roure francès, novament amb mineralitat ben present, és roig brillant de capa mitja, amb molta fruita vermella i bona integració amb la fusta. Confitures i vainilles. Equilibrat i polit. Un molt bon vi de garnatxa a la que el terrer de pissarra i la merlot d’AV Bodeguers li donen una personalitat propia, diferent a les garnatxes negres de la Terra Alta que tot seguit vam passar a tastar.

Si hi ha un celler de la Terra Alta que darrerament ha tingut un creixement exponencial en la seva popularitat és Vins del Tros. En Joan Ramon Bada, en Josep Arrufat i en Xavier Orobitg són la tríada d’aquest projecte ubicat a Vilalba dels Arcs. Els mateixos noms dels seus vins (Te la dedico, Ay de mí, Señora Carmen, Lo morenillo) ens parlen de l’honestedat d’uns viticultors fills de la mateixa terra on creixen les seves vinyes. Continuadors de moltes generacions dedicades al món del vi, en les seves pròpies paraules, ‘han mamat el vi des de petits’ i això al final acaba reflectint-se en el seu treball fins arribar a la copa. Comreen garnatxa blanca i negra de vinyes velles i una varietat recuperada autóctona de la zona : la morenillo.

El primer vi que vam tastar de Vins del Tros fou el seu Señora Carmen 2011, el qual fa uns mesos va sotregar l’espai vinícola català en esdevenir el millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del 2013 (ex-aequo amb Ferrer Bobet Selecció 2009). Una garnatxa negra procedent de vinyes velles, de més de 35 anys d’una única finca (La Valleta) i amb 12 mesos de criança en bóta nova. Roig picota de capa alta tenyeix la copa i ofereix una carnositat espectacular. Fruita vermella madura, molt saboròs, amb certa rusticitat però alhora amb uns tanins polits i intensos que t’omplen la boca deixant un llarg postgust. Un vi rodó i complex que cada glop demana el següent fins cercar tornar a omplir la copa. Un plaer de garnatxa negra. Gran vi que en aquesta anyada una mica més d’ampolla li farà bé.

Seguidament, vam retornar a Celler Lafou amb en Ramon Roqueta per tastar el seu negre Lafou de Batea 2008. Un vi cupatge 75% garnatxa negra, 15% syrah i 10% cabernet sauvignon amb 12 mesos de bóta principalment de roure francès. Brillant de capa alta, estructurat, s’ofereix amb aromes complexes. Molta fruita madura, pruna i xocolata. Fons balsàmic que recorda la seva procedència mediterrània que li permet mantenir la frescor equilibrant la dolçor de la garnatxa. Una boca plena, tanins molt polits i sofisticats. Molt equilibrat. Un gran vi que sap mantenir els seus orígens tot i tenir un caràcter pensat per satisfer paladars internacionals.

Vam finalitzar el tast amb el més diferent de tots: Lo morenillo 2011 de Vins del Tros. Un vi 100% de la varietat morenillo, la qual és autòctona de la Terra Alta i s’ha recuperat en els darrers anys. Aquest vi exclusiu (1.140 ampolles el 2011) prové d’una finca de vinyes de més de 90 anys i d’escassa producció. 5 mesos de criança. Roig de capa mitja-baixa amb llengua vermella, claret, el seu color, la seva fruita roja, mores i gerds i moltes espècies el fan assemblar-se més a un pinot noir que no pas a una garnatxa. També hi apareixen alguns balsàmics per acabar d’oferir un nas complex que deixa una mica desconcertat, al tastador no habituat a aquesta varietat. Té un pas per boca lleuger i deixa un postgust llaminer. Un molt bon vi, elegant i sensual. Un magnífic complement al Señora Carmen.

Acabat el tast, vam proseguir tots plegats parlant de vins tot sopant i acabant les ampolles d’aquests magnífics vins.

Una magnífica vetallada compartida amb els  amics de la Terra Alta i AV Bodeguers.

Gràcies a tots per venir ! Salut i bon vi, amics!

Un dels llocs on la garnatxa blanca es troba còmoda, com a casa i ofereix les seves millors sensacions és a la DO Terra Alta. Una varietat que, d’entrada al tast, es mostra esquerpa, gens senzilla de valorar, però que a mida que en tastes vins, et sedueix per la seva identitat. Les seves notes cítriques i herbàcies característiques de la seva joventut, es combinen amb records a fruits secs, ametlles i espècies quan ha rebut tractament en bóta fent-la una varietat molt especial i captivadora.

Un celler que fa ja temps treballa la garnatxa blanca a la Terra Alta amb grans resultats és Edetària vins. El seu blanc és una de les garnatxes més interessants i de les primeres que et vénen al cap quan tens ganes de tastar una garnatxa blanca de qualitat.

Fa uns dies, en motiu del #GrenacheDay i recordant la magnífica ampolla que havíem tastat de l’anyada 2005 fa un temps, vam fer el tast de l’Edetària 2010. De color groc pàlid i reflexes daurats, es presenta amb un interessant nas on destaca la nou moscada, l’ametlla blanca marcona, marcada per uns suaus cítrics i tocs de pastisseria. El seu pas per boca manté la frescor i esdevé força llarg al postgust. Un molt bon vi per beure ara i gaudir-lo, o també per reservar-ne una ampolla uns anys més i comprovar la seva magnífica evolució.

La Terra Alta es terra de vins blancs exquisits, de marcada personalitat mediterrània i on la Garnatxa blanca, la varietat per excel·lència de la zona, demostra tot el seu potencial.

Un magnífic exemple d’això es l’Edetària 2005. Vi que elabora el celler del mateix nom, Edetària, a Gandesa, amb raïms de Garnatxa blanca (85%) i Macabeu (15%) provinents de vinyes velles de més de 60 anys d’edat i criança de 8 mesos en botes de roure francès.

Un vi amb una personalitat, cos i caràcter que no et deixa indiferent i que després de 6 anys de bon repòs a l’ampolla, ha aconseguit una evolució formidable, adquirint matisos que et transporten a noves experiències i sensacions que costen trobar en els vins blancs.

L’Edetària 2005 presenta un color groc daurat, net i brillant, d’aparença untuosa. Aromes sensacionals de fruita blanca madura i confitada, herbes i palla, records de nou moscada i fruits secs torrats, mineral, fòsfor. Boca untuosa i plena, fruitós i saborós, elegant i potent, amb una llargada final fabulosa que combina amb una fina amargor deliciosa.

6 anys d’evolució meravellosa que et fan gaudir d’una Garnatxa blanca diferent i sorprenent. No us el perdeu!

Aquest passat dissabte 14 de Novembre, alguns dels Envinats vam visitar el CataVins Sabadell 2009. L’any passat no vam poder assistir-hi, però aquest any no hem deixat passar l’oportunitat de posar-hi el nas.

Tot i que aquesta ha estat tot just la segona edició, l’hem trobada interessant i l’oferta de vins i expositors és força àmplia. Hi ha sobretot referències catalanes, però també es pot descobrir vins d’altres de DOs nacionals com Ribera del Duero, Rias Baixas o Navarra. El nombre de cellers que hi aporten els seus vins a tast és important, tot i que molts d’ells només hi són presents per mitjà del distribuïdor. En aquest sentit, a l’aficionat ens decep un mica perquè ens agrada més conversar directament amb ells, sense voler desmerèixer la feina dels distribuïdors. A les activitats del món del vi, s’hi sumen també algunes activitats de caire més gastronòmic, de forma menys rellevant, però també destacable.

Tot passejant-hi vam trobar diferents vins que ens agraden i vam poder tastar-ne les seves noves anyades. Com amants que som dels vins de la DO Empordà, destaquem els sempre esplèndids Cadac i Perafita de Martín Faixó, les novetats d’Oliver Conti amb un Carlota que aprofita la peculiaritat d’un cabernet franc fet a l’Empordà, la feina ben feta del Celler Arché Pagès amb un Cartesià 2004 que és ara en el seu millor moment i un Gresa 2007 que, malgrat faltar-li encara un o dos anys d’ampolla, promet moltíssim i vam poder comprovar el manífic potencial que té.

D’altres denominacions catalanes, ens va agradar molt l’Abadal 3.9 2006, per molts de nosaltres, el millor vi d’aquest celler del Pla de Bages. També vam estar conversant amb la gent de la DO Terra Alta al voltant del gran treball que estan fent allà per recuperar i millorar cada dia la seva garnatxa blanca, per convertir-la en insignia de la zona. Vam tastar el Llagrimes de Tardor, un 100% garnatxa blanca força interessant. Especialment memorable va ser el tast de Tayaimgut 2007, un meravellós sauvignon blanc fet a Sant Joan de Mediona al Penedès i del que vam corroborar la fantàstica impressió que ja ens havia deixat la 2006.

Fora de Catalunya, ens van agradar els albarinhos de Fefiñanes. Vam poder-ne tastar els seus tres vins : el jove Albarinho de Fefiñanes, la seva versió amb criança sobre les seves lies : Fefiñanes III año, i la versió amb bóta : 1583. A destacar el Fefiñanes III año per mantenir exquisidament l’equilibri entre fruita i criança. De la Ribera del Duero, el Ferratus 2006 ens va recordar la gran tinta fina de la DO castellana, amb una gran complexitat i fruita madura perfectament integrada amb la fusta.

 

Ja ho veieu, tot plegat una jornada ben aprofitada i que us recomanem que no deixeu escapar en les properes edicions del CataVins.

Encetem el 9 any seguint amb la nostra dèria de tastar, tastar i tastar vins.

Aquesta vegada els hi ha tocat a en Toni i en Martí, que ens han proposat fer un tast de vins d’una DO una mica oblidada : Terra Alta.

(Fotos de la trobada)

Uns vins que, tal i com es pot llegir a l’etiqueta de la DO, són vins amb Cos i Ànima. Poderosos, amb caràcter, de vinyes acostumades a estius molt calurosos i hiverns freds.

Els cellers escollits van ser Altavins i Vins Piñol, tots dos ubicats al poble de Batea.

El comentari general va ser de sorpresa general per la qualitat i fidelitat a les varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, cercant una personalitat pròpia.

Els vins que vam tastar foren :
Ilercavonia 2008: Del celler Altavins, vi blanc jove el·laborat 100% amb Garnatxa blanca. De color sorprenent per la seva joventut, daurat pàl·lid amb certs tocs verdosos molt dèbils, conseqüència d’una maceració de 36 hores amb les seves pells. També molt sorprenent la seva complexitat aromàtica, amb records de fruita tropical (pinya, mango), pera i albercoc. Fresc i untuòs en boca, de recorregut llarg. Un blanc que va entusiasmar a tota la sala.
Almodí 2007: Celler Altavins. Negre jove, amb cupatge de Garnatxa (40%), Carinyena (40%) i Syrah (20%). De color cirera brillant amb ribet violaci. Aromes a fruita vermella madura. Molt bona astringència i excel·lent frescor. De pas molt agradable en boca.
Jorn Nou, 2006: Celler Altavins. Negre amb 4 mesos de criança en botes de roure. Cupatge de Garnatxa (30%), Syrah (56%) i Carinyena (14%). De color cirera tapat, amb ribet rubí. Fruites de bosc madures. Tocs de vainilla i excel·lent cremositat del roure.
Tempus 2006: Celler Altavins. Negre amb criança de 8 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Garnatxa, Syrah, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Merlot. De color cirera intents, capa alta. Molt bona complexitat aromàtica, amb records a fruita negre i cacau. Carnòs i càlid, amb tanins suaus i agradables.
Domus Pensi 2004: Celler altavins. Negre amb criança de 12 mesos en botes de roure francès, americà i centre-europeu (Hongarès??). Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. De color cirera tapat, intens i brillant. Excel·lent complexitat d’aromes amb records de fruita vermella madura i també de cacau. En boca es suau, amb tanins secs i marcats, per més tard mostrar-se molt més rotund i astringent, amb postgust llarg.
L’Avi Arrufí 2005: Celler Piñol. Negre amb 15 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de llebre. Color cirera picota amb ribet teula. Aromes de fruita molt (potser massa) madura i panses. Un pel evolucionat. Això si, molt bona estructura i potència, amb certa mineralitat.
Sacra Natura 2006: Celler Piñol. Vi negre ecològic amb 7 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Cupatge de Carinyena, Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah i Petit Verdot. De color cirera intens amb ribet rubí. Aromes de fruites del bosc i torrats de la fusta. En boca es astringent i presenta una molt bona acidesa que aporta frescor.
Mather Teresina 2004-2005: Celler Piñol. Vi negre de guarda, selecció de les millors botes provinents de les anyades 2004 i 2005. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah, Garnatxa, Ull de llebre, Merlot i Morenillo. Criança entre 18 i 26 mesos en botes noves de roure francès i americà. Color cirera tapat i intens. Aromes de fruita negre madura, mineral, molt bona cremositat del roure. En boca es mostra potent i càlid. Molt bona astringència, carnòs i llarg.
I per acabar el tast i a manera de resum, vàrem destacar la bona qualitat dels vins del Celler Altavins, amb especial record per al blanc jove Ilercavonia, destacant també els seus Tempus i Domus Pensi, que no tenen res a envejar amb els més mediàtics i coneguts Avi Arrufí i Mather Teresina del Celler Piñol, del qual també s’en va destacar la seva excel·lent qualitat, tot i que va surgir a la sala un petit retret per l’etiquetatge dels seus productes, exclusivament en llengua castellana i anglesa.
Salut i bon vi!

Carles Ovide (notes tast) i Dani Coll.