Camino2011

Des de la seva fundació l’any 2006, Terra Remota -el celler de Marc i Emma Bournazeau a la DO Empordà– ha consolidat el seu posicionament al mercat exterior, on ha assolit la xifra del 70% de les vendes.

A aquest èxit hi ha contribuït, sens dubte, un dels puntals de la seva gamma de vins, el negre amb criança Camino, que fa poques setmanes ha aparegut al mercat amb la seva nova anyada 2011. 

Els vins del celler són característics per conservar molta fruita i aromes de florals en els seus cupatges. Aquest Camino 2011, es presenta en aquesta anyada amb un color roig picota, de capa mitja, amb un nas on hi predomina la fruita vermella, gerds, cirera, i també balsàmics, garriga i mentolats. Els seus 12 mesos de pas per bóta li aporten complexitat i cos, amb un lleuger toc de vainilla, acaben d’arrodonir uns tanins que aporten una magnífica carnositat i frescor en boca, esdevenint un vi molt elegant.

Els que hàgiu tastat altres anyades d’aquest Camino, trobareu en aquest 2011 una de les seves millors expressions. El predomini de la garnatxa ja en aquesta anyada sobre la syrah i una collita més madura li han aportat més carnositat mantenint la frescor ja característica d’antuvi. Un molt bon vi. Ben treballat i a gran alçada dins l’Empordà.

Aquesta vegada de la mà d’en Toni, ens endinsem en els vins ecològics, o més ben dit en els vins procedents d’agricultura ecològica. Vins produïts i elaborats amb l’objectiu d’obtenir un producte de màxima qualitat i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient, eliminant l’utilització de productes com ara els adobs químics, plaguicides o herbicides, i substituint-los per productes naturals com ara els adobs orgànics, que proveeixen al cep de tots els nutrients necessaris. (veure fotos)

Aquests vins podreu indentificar-los per portar adherida l’etiqueta del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), organisme depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarregat de realitzar el control i la certificació dels productes obtinguts ecològicament.

Ara que ja sabem a grans trets el que es un vi de producció ecològica, anem a veure amb detall la seva proposta:

Comencem amb un vi de la DO Penedès, el Syrah Col·lecció, anyada 2007, del celler Albet i Noya, grans defensors d’aquesta manera d’entendre i treballar la vinya. Elaborat com el seu propi nom indica únicament amb la varietat Syrah i amb una criança de 14 mesos en botes de roure francès i americà, presenta un color cirera molt tapat amb ribet robí. El nas identifica aromes de fruita molt madura i dolça, amb lleugers torrats de la criança. A la boca es mostra potent però fresc a l’hora, amb bona astringència, retornant els records de fruita madura.

Tot seguit tastem el Laudum Nature Petit Verdot, del celler Bocopa, DO Alacant, anyada 2006, varietal de Petit Verdot i criança de 4 mesos en botes de roure francès. De color cirera tapat amb ribet teula. Aromes complexes que recorden herbes aromàtiques de bosc, pega dolça, menta. Boca molt dolça i golosa, sense perdre potència i estructura.

Li toca el torn al Moma, anyada 2007, del celler Bodegas Los Frailes, DO Valencia. Elaborat amb les varietats Monastrell (50%) i Marselan (50%) i criança de 15 mesos en botes de roure. De color cirera amb tonalitats violàcies, brillant i elegant. Aromes complexes de fruita vermella, balsàmics i torrats, apareixen també herbes aromàtiques. A la boca es presenta untuós i embolcallant, suau però també potent, fruitós i molt fresc, amb un postgust llarg i elegant. Molt mediterrani. Excel·lent.

Seguim a la mateixa DO Valencia i el mateix celler, i tastem el Trilogía, anyada 2007. Cupatge de Monastrell (70%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de Llebre (10%), amb criança de 12 mesos en botes de roure. De color cirera molt tapat, brillant i net. Aromes de fruita madura amb tocs minerals i balsàmics, records de pebre i notes torrades. Boca elegant i untuosa, amb fruita madura i final llarg i persistent.

No ens movem de la DO Valencia i tastem Los Pinos 0%, del celler Bodegas Los Pinos, anyada 2010. Cupatge de Monastrell, Garnatxa i Syrah. De color cirera intens i ribet violaci. Aromes poc expressius de fruita de bosc i records de sofre gens agradables. Boca amb poca fruita, inexpressiu. Segurament vam topar amb l’ampolla “tonta” i no ens va fer gens el pes. Però com diem sempre, tots els vins mereixen una segona oportunitat!

Per anar acabant amb els vins ecològics, tornem al Penedès per tastar el Mas Petit de Parés Baltà, anyada 2008, del celler Parés Baltà. Cupatge de Cabernet Sauvignon i Garnatxa, i criança de 7 mesos en botes de roure francès. Color cirera de capa mitja amb ribet robí. Aromes de fruita vermella integrats en torrats suaus i records lleugers de vainilla. Boca suau, sense arestes, amb tanins plans i fruita vermella.

I com a punt final de la trobada, ens apartem dels vins procedents d’agricultura ecològica per endinsar-nos a l’Empordà i en les novetats que es presenten a la nostra DO. N’havíem sentit a parlar i teníem ganes de tastar-lo: El Coma Fredosa, del celler Hugas de Batlle, anyada 2008. Cupatge de Cabernet Sauvignon (55%) i Garnatxa (45%). Celler situat a Colera, al cor del Cap de Creus, on els sòls de pissarra transmeten al vi una meravellosa i característica mineralitat. De color cirera fosc impenetrable i tonalitats violàcies, d’aparença untuosa i llàgrima densa. Aromes de fantàstica complexitat: fruita confitada (melmelada de maduixa), terra càlida i mineral, records de torrats i vainilla, pebre. A la boca entra potent i embolcallant, omplint-la sense mesura. Tanins potents però no agressius, amb fruita madura i una frescor mineral excel·lent, allargant el seu final de manera excepcional. Un vi amb un potencial i recorregut que caldrà seguir.

 

Avui us proposem un vi de la DO Empordà, concretament el Terra Remota Camino 2008 del Celler Terra Remota.

Els vins de Terra Remota, i Camino 2008 n’és un exemple, són vins que tenen una vocació clarament innovadora dins la DO. Tot i que també utilitzen varietats autòctones com les garnatxes i l’ull de llebre,  la seva aposta és cap a varietats no tant representatives de la zona, com la Syrah, la Chenin o la Chardonnay, autèntiques protagonistes de les seves propostes, amb uns resultats que trobem prou interessants i engrescadors.

Camino 2008 és un cupatge de syrah (35%), garnatxa negra (35%), cabernet sauvignon (20%) i ull de llebre (10%). Roig amb reflexes violacis, brillant, de capa mitja, té la seva principal virtut en oferir un nas molt aromàtic.Floral amb notes de violetes, fruites vermelles i lleugers tocs de xocolata blanca, se’ns ofereix en boca lleuger, amb uns tanins força polits, sense arestes. En el primer tast, hi hem percebut un lleuger punt amarg al postgust que posteriorment ha desaparegut. El trobem un vi llest per al seu consum, tot i que segurament un xic més d’ampolla acabarà per extreure’n el seu potencial.

Properament també publicarem una cata del seu primer vi : el Clos Adrien. El vi insígnia del celler, amb una syrah que ens vol transportar cap a les ribes del Ròdan.

Bona feina Terra Remota !

Amb ocasió del TastaPorrera celebrat el passat mes de novembre, els Envinats ens vàrem desplaçar des de Girona a aquesta encantadora vila del Priorat, on sempre es un plaer passejar-hi, gaudir de la seva gent, compartir la divertida descoberta dels rellotges de sol amb els més petits i com no, dels seus espectaculars i meravellosos vins. La fira es un moment ideal per a gaudir de tot plegat, convertint Porrera en el marc idoni d’unió entre la gent, la terra i el vi.

Poder conversar amb responsables dels cellers, com l’Albert Costa del celler Vall Llach, la Dominic del Celler Clos Dominic, els cousins vinícoles Marc i Adrià  i amb tants d’altres, així com retrobar companys blocaires com en Jaume, de Vins de Catalunya, amb qui sempre s’aprèn repassant cellers visitats i vins tastats, i d’altres coneguts, aficionats i experts, que venen d’arreu de Catalunya o fins i tot de Castelló de la Plana, es sempre motiu de satisfacció i plaer. Destacaríem que l’alt nivell enològic dels assistents a la fira, la fan encara molt més apassionant i atractiva.

Dels vins que es podien tastar, que n’eren pràcticament la totalitat dels que s’elaboren en el municipi, destacaríem el Roquers de Porrera 2006, del celler de l’Encastell, elegant i potent a l’hora, ple de notes complexes. Un fantàstic Les Eres 2006, del celler Joan Simó, voluminós i madur, elegant i vam trobar que en un punt esplèndid. Una proposta interessant : Les Cousins 2008, del celler Cims de Porrera, fresc i juvenil, ple de fruita i calidesa. El Ferrer Bobet 2007, del celler Ferrer Bobet, un vi que no havíem tingut ocasió de tastar encara i que ens va agradar molt. Del celler Mas Martinet Assessoraments, vam poder tastar un Martinet Bru renovat que, sense perdre la seva rusticitat i potència, ara ens arriba més fi, amb més subtilesa, adaptant-se segurament als gustos del mercat actual.

També ens van oferir a provar, el Martinet degustació nº2, un fantàstic cupatge de syrah i cabernet, amb la garnatxa com a complement, que es una meravella  i que respon a aquesta política d’estudi del sól i de  les varietats del celler per fer vins cada cop millors. El Vinyes Baixes 2007, del celler Clos Dominic, un clàssic ple de complexitat i sinceritat a parts iguals; i l’Idus 2008, del celler Vall Llach, poderós en cos i fruita, amb gran complexitat i elegància, a opinió nostra,  el vi més representatiu de la vila i un dels més característics del Priorat.

 

Una vegada acabada la fira i amb les forces renovades després de dinar, ens esperava una visita desitjada des de feia temps: Vàrem quedar amb l’Albert Costa del Vall Llach per visitar el celler aquella mateixa tarda.

 

Aquesta vegada, els Envinats, de la mà de l’Enric i en Jordi, ens hem acostat a una nova DO catalana. (veure fotos).

Costers del Segre es un dels territoris vinícoles més extensos de la península, que comprèn quasi la totalitat de la província de Lleida, des del Pallars Jussà, fins a Les Garrigues, al peu del Montsant i des de les terres àrides de ponent fins a La Segarra. Tot aquest extens territori està dividit en set subzones; Les de Raimat i Segrià, a l’oest de la ciutat de Lleida, formen el nucli originari de la DO, d’on s’obtenen vins de tall mediterrani. Més al nord es troben les d’Urgell i Artesa de Segre, amb un clima més rigoròs, on es conreen varietats resistents a aquests climes extrems, d’on s’obtenen vins de tall més fresc. A l’est trobem la subzona de les Valls del riu Corb, terres seques i àrides, d’on surten vins més rodons i alcohòlics. Més al sud, a tocar de la serralada del Montsant, hi troben la subzona de les Garrigues, amb magnífiques vinyes de Cabernet Sauvignon i Garnatxa que produeixen vins negres molt més càlids i equilibrats. I finalment, la subzona més jove de totes, la del Pallars Jussà, que ofereix una viticultura de país fred que combinada amb el clima mediterrani, dona uns resultats molt acceptables.

La selecció de vins per tastar va ser aquesta:

Raimat Brut Nature: Vi espumòs elaborat pel celler Raimat, subzona del mateix nom, 70% Chardonnay i 30% Pinot noir. Espumòs de color groc brillant i bombolla fina. Aromes intensos de flors i pastisseria. Cremòs i fruitòs, amb una excel·lent acidesa. Un magnífic espumòs de tall molt “champenoise”.

Raimat Vinya 27 Chardonnay 2009: Blanc del celler Raimat. Varietal de Chardonnay. De color groc pàlid amb tons verdosos. Aromes florals i de fruites tropicals amb tocs fumats. A la boca es fresc i untuós, amb bona acidesa i records fruitosos.

Agalíu 2008: Blanc elaborat pel celler l’Olivera, subzona Valls del riu Corb. Varietal de Macabeu, fermentat i criat en botes de roure francès. Color groc palla, amb aromes complexes de flors blanques i balsàmics. A la boca es lleuger però estructurat, fruitòs i saboròs.

Bru de Verdú 2007: Del celler Cercavins, subzona Valls del riu Corb. Negre elaborat amb 70% Ull de llebre i 30% Syrah, amb criança de sis mesos en botes de roure americà i francès. De color cirera fosc i brillant. Aromes de fruita madura, espècies. A la boca es fresc, cremòs, amb notes de fruita dolça i tanins madurs.

La Figuera 2006: Celler La Figuera, de la subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Cabernet Sauvingon i Ull de llebre, amb pas per botes de roure. Color cirera tapat amb vora teula. Aromes de fruita vermella confitada amb notes de vainilla. Pas per boca astringent, amb tanins durs i records de fruita madura.

Petit Grealó 2005: Celler Vinya l’Hereu de Seró, subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon. Color cirera tapat intens i ribet amb tons robí. Aromes de fruita vermella i negra de bosc, amb tocs balsàmics i minerals accentuats per un any de criança en dipòsit d’acer inoxidable. A la boca entra fresc però complexe, amb tanins rodons i records de fruita compotada i cuir.

Cèrvoles 2005: Del Celler Cèrvoles, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge d’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot i criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera tapat amb ribet de lleugers tons blaus, de capa alta i llàgrima densa. Aromes complexes de fruita madura, pruna i terra humida, amb torrefactes de la criança en fusta. A la boca es potent i carnòs, amb tanins madurs i estructurat, amb un final llarg de fruita madura.

Geol 2006: Celler Tomàs Cusiné, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Cabernet Franc i Marselan, amb criança de 10 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera intens i brillant, de capa alta. Aromes de fruita madura, amb fons de tabac i cacau, amb molt bona integració de la fusta que aporta suaus torrefactes. A la boca es presenta fresc i fruitòs, potent, amb tanins ben presents però polits i un post-gust llarg i saboròs de fruita madura i xocolata negra. Esplèndid.

A la darrera trobada, els Envinats hem tingut la sort de compartir tast amb l’Agustí Ensesa, fundador i Director de l’Escola de Tastavins del Gironès i creador i màxim responsable del GiroVi Concurs anual de vins i caves de Catalunya, una de les personalitats més reconegudes a l’àmbit del vi gironí. (Veure les fotos de la trobada)

També President de Mestres tastavins i cellerers de Catalunya i apassionat del vi, és una d’aquelles persones carismàtiques i estimades per tothom, tant pels professionals com per nosaltres els aficionats. Només calen uns minuts seguint les seves explicacions, per adonar-se que la seva saviesa, fruit del tast sincer i expert, és d’aquella que no s’aprèn a les escoles i que val la pena escoltar i seguir.

La proposta que ens portà als Envinats, fou un tast de vins de la DO Penedès, però també va incorporar per ‘escalfar motors’ un agradable blanc jove i un negre també jove de Pays d’Oc (Languedoc-Rosselló), ambdòs vins “primeurs” de l’anyada 2009, que surten al mercat quasi un mes abans que els populars i famosos “beaujolais” de la Borgonya francesa, que van sobtar per la seva explosiva i agradable aroma a fruita fresca i dolça.

Seguidament ens va sorprendre amb un rosat que surt dels cànons habituals dels processos de vinificació, El Gran Feudo (Bodegas Chivite), fermentat en les seves lies. Un vi de l’anyada 2007 que s’aparta totalment de les característiques pròpies d’aquests tìpus de vins, frescos i fruitosos, per agafar tocs d’una certa criança que crida l’atenció per la seva singularitat, que no per les seves aportacions sensorials.

Els vins tastats del Penedès van ser :

Gran Desclòs. Celler Planas-Albareda. Anyada 2004. Elaborat 100% amb Merlot. Criança de 6 mesos en botes noves de roure francès. Color cirera tapat amb vora robí. Aromes de fruita madura i florals, espècies. Roure cremòs i tanins suaus. Molt varietal. Sedòs i persistent a la boca.

La Pierola. Anyada 2006. Elaborat 100% amb Merlot. Criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera picota de capa impenetrable. Aromes de fruita madura confitada, vainilla. Tanins encara per pulir que sequen la boca. Aspre i contundent. Un vi de llarg recorregut que segur que millorarà amb el pas del temps.

Torre del Veguer. Celler Torre del Veguer. Anyada 2005. 85% Cabernet Sauvignon i 15% de Carinyena i Merlot. Criança de 12 mesos en botes de roure americà. Color cirera picota, vora grana. Aromes de fruita negre, torrefacte. Roure ben integrat amb la fruita. A la boca es aspre i potent, amb poc recorregut.

Mas la Roca. Celler Vallformosa. Anyada 1999. Elaborat 100% amb Syrah. Criança de 6 mesos en botes de roure francès. Color teula amb vora taronja. Aromes subtils de fruita vermella i flors. Roure molt integrat i tanins sedosos i suaus. En boca es mostra lleuger i fresc tot i els seus 10 anys.

Reserva Martí. Celler Albet i Noya. Anyada 2004. Cupatge d’Ull de llebre, Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot. Criança de 12 mesos en botes noves de roure francès i 2 en ampolla. Color cirera molt intens, quasi tapat, amb vora teula. Aromes intensos de torrats sobre un fons de fruita madura, complexe. Tanins suaus i madurs, vainilla. A la boca es potent ì saboròs, fruitòs, amb un recorregut molt notable. Un vi magnífic.

Finca La Milana. Celler Albet i Noya. Anyada 2005. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Ull de llebre. Criança de 13 mesos en botes noves de roure francès. Color cirera tapat amb vora grana, de capa alta. Fruita negra madura (mòres), torrats, balsàmics, tocs de tabac. Excel·lent complexitat. Roure molt ben integrat, cremòs. A la boca es potent, amb cos i molt bona acidesa, fresc, fruitòs. Amb un recorregut persistent de fruita madura. Esplèndid!

Fantàstica selecció la que ens va proposar l’Agustí, amb el que esperem gaudir d’un altre tast ben aviat!

Carles Ovide i Dani Coll.

Quan una cosa funciona, el millor és no tocar res. Quan una cosa agrada, el millor és repetir.

Cóndita 2006 de Bodegas Ramiro és un altre dels vins que jo en dic de ‘capçalera‘. D’aquells que no fallen mai dins la seva categoria. Amb una relació qualitat-preu immillorable (voltant 12€) i creient profundament en la feina que fan, independentment de les directrius de la DO Ribera del Duero, aquest celler aconsegueix aquest vi tan especial any rera any des de 2003, de la mà d’Eduardo García, alma màter d’altres reconeguts vins com Mauro o Astrales.

Fosc. De color picota amb ribets violacis, de llàgrima lenta en copa manifestant així la seva forta alcoholicitat (15º), destaquen els seus aromes de cacau i torrefactes i fruita vermella molt madura, compota. Records de pell i fumats. Amb menys arestes i acidesa del que es podria esperar d’un vi d’alta graduació, amb un cos i una carnositat molt agradables, deixa un gust llarg, molt llarg en boca.

Després d’haver-lo tastat en diferents ocasions, és imprescindible decantar-lo i deixar-lo reposar almenys 1 hora abans de servir-lo per deixar que expressi aquest caràcter animal que té de forma menys salvatge.

Tasteu-lo. No us en penedireu.

Castell del Remei, un dels cellers de Costers del Segre que m’agrada especialment per la magnífica qualitat-preu de cadascun dels seus vins (Oda, Gotim bru, Mas Planell), ja fa uns anys que ens recorda la data en què començaren a fer vi amb el seu 1780, un deliciós cupatge de Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Garnatxa.

És aquest un d’aquells vins que, des de que de el vaig tastar aconsellat per l’amic Carles Ovide, sempre que l’he tastat m’ha satisfet plenament i ha estat repetidament un vi d’aquells que no decep mai i s’ajusta a l’esperat quan el comparteixes en un sopar amb amics o el recomanes a algú que demana consell.

Fa pocs dies, n’he tornat a obrir un de l’anyada 2004, i l’he trobat en un punt molt bo de consum. De color roig picota de capa mitja i encara amb alguns rivets violacis, els 15 mesos de criança en fusta nova francesa i americana aconsegueixen afinar-lo amb tot un seguit d’aromes de vainilla, cacaus i espècies que no malmeten unes fruites roges i pruna ben madura. Tot i tenir més d’un 14% d’alcohol, aquest no es fa especialment present en boca i són els seus tanins persistents els que ens queden al record amb un gust força llarg.

Un bon vi, un valor segur i a un preu contingut (volta els 20€) que val el que costa.

Clar exemple de com de bé s’estan fent les coses per la “ancha Castilla”, on fins no fa massa els vins eren el·laborats a granel sense gaires miraments.

El celler Mano a Mano, situat a El Provencio, a la província de Cuenca, el·labora aquest vi provinent de vinyes de Tempranillo de més de 40 anys, amb petites aportacions de Merlot i Petit Verdot, fugint de les normes que imposa la DO La Mancha per tenir la categoria de VT de Castilla, aconseguint un vi d’estil modern, madur i ple de fruitositat, amb etiqueta de cert to humorístic (per dir alguna cosa), que ajuda a que la nostra memòria el recordi quasi sense voler-ho.

De color cirera molt tapat. Aromes complexes on destaca la fruita molt madura, amb notes cremoses de cacau, xocolata i licors. En boca es saborós i potent, amb bon cos, gens varietal per tenir un 85% de tempranillo, molt fruitós i extremadament golós, amb un final que perdura de manera fantàstica.

En definitiva un vi dels que deixa empremta (prescindint de l’etiqueta), molt recomanable tan per la seva qualitat com pel seu preu, que volta els 15 euros.

Vagi vi.

Carles Ovide